avatar

La fotografia, a l’Elisi

França va proclamar fa pocs dies el seu nou president (el setè president de la cinquena república) i, com marca la tradició, aquest ja s’ha fet fer el que serà la seva fotografia oficial, una fotografia que, essent França tant francesa, lluirà en tots i cadascun dels edificis oficials de la república, sense cap mena d’excepció. Per a dur a terme el retrat, François Hollande ha escollit el fotògraf Raymond Depardon, artista especialitzat en fotografia de tipus social i periodística.

Així com aquí, quan es rep la notícia d’una nova fotografia oficial, l’esdeveniment passa de llarg dels diaris sense gaire pena ni glòria, a França aquesta imatge és esperada pels ciutadans, i de seguida comença a despertar entusiastes i detractors, que discuteixen en animada controvèrsia. Aquest cop, el motiu d’enfrontament ha estat la posició de la bandera francesa. Segons els experts en heràldica, la bandera del fons no seria la francesa, sinó l’holandesa, ja que sols es diferencien per la posició de les franges, i en aquest cas l’han espifiada, penjant el penó per la banda que no tocava.

Altres anys, però, la polèmica se centrava en el lloc on es feia la foto (els presidents acostumen a dividir-se en dos grups: els que es fan la foto als jardins de l’Elisi, i els que se la fan a la biblioteca d’aquest palau), en l’angle amb què es prenia (Sarkozy es féu una foto amb certs errors de composició, fruits d’un mal càlcul del contrapicat que volia dissimular la seva baixa estatura) o bé la direcció de la mirada presidencial.

Fer la fotografia oficial del president, per tant, no és feina senzilla. Però encara ho és menys quan hom és conscient del llistó deixat pels fotògrafs anteriors. I és que quan un president escull fotògraf, no agafa el primer que li apareix a la guia telefònica, sinó que procura escollir persones de gran prestigi. Així, quan Depardon assumí la tasca de fotografiar Hollande, estava assumint també la responsabilitat de ser el continuador d’una tradició amb noms com els de Jacques-Henri Lartigue (fotògraf de Giscard d’Estaign) o Gisèle Freund (fotògrafa de François Mitterrand).

El resultat, vosaltres mateixos podeu jutjar-lo. Si voleu saber-ne més de l’autor de la foto, podeu fer una ullada a la seva galeria de la web de l’agència Magnum. I, si voleu veure com es va fer la fotografia, en aquest vídeo hi trobareu algunes imatges:

Sobretot, però, si voleu dedicar-vos a fer fotografies oficials de polítics, preneu-vos-ho amb molta, molta, molta paciència i bon humor!

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.