avatar

Mentida fotogràfica, oidà!

No m’agrada gens el surrealisme gore-kitsch que es pot veure sovint en alguns cercles fotogràfics. Em refereixo a les fotos amb les models –solen ser sempre dones amb el vestit estripat– maquillades com caníbals després de devorar una víctima, amb la boca oberta ben ensangonada (els ullals ben afilats, si-us-plau!) i que amb mirada desafiant semblen voler aterrir qui les contempla. A mi m’avorreixen profundament!.

O aquelles imatges de noies amb braços com branques i amb fulles als dits, talment com els arbres dels boscos encantats d’algunes pel·lícules de dibuixos animats. Tant me fa, en aquests casos, que les models hagin estat cobertes amb capes de maquillatge, o que el resultat hagi estat degut a incomptables capes de Photoshop. No m’agraden aquest tipus d’imatges, no puc, ni vull, fer-hi res.

Aquestes imatges, on la mentida serveix només d’excusa per ressaltar les habilitats tècniques, que no creatives, dels autors, no m’interessen. No vull treure mèrit a la feina de pre o post-producció que de ben segur requereixen aquestes imatges, però el resultat,  que és el que podem veure en aquesta exposició, el trobo francament decadent i decebedor.

Quan la mentida està només al servei de la mentida, el resultat no pot ser cap altre que un gran engany, una fal·làcia que no porta enlloc. Potser, però, tenia raó el filòsof quan deia que, “a vegades, les mentides no només són necessàries, sinò que sovint són veritat”

Aquestes polèmiques declaracions les va fer el crític i assagista moldau Josif Segrov durant la inauguració, l’any passat, d’una exposició col·lectiva de fotògrafs a la capital de Moldàvia, sobre el tema de la nit dels morts vivents i altres fantasies per l’estil. Uns dies després, el crític moria a l’hospital de Chisinau a causa d’un atac de cor.

Les darreres setmanes el crític ha tornat a ser notícia a rel de les macabres imatges que durant unes hores es van poder veure a la xarxa, abans que la censura les fes retirar definitivament. En elles, el cadàver profanat de Segrob, mig descomposat, apareixia en postures inversemblants al costat d’un rètol on es podia llegir: “Fara machiaj, fara Photoshop” (Sense maquillatge, sense Photoshop).

Uns fets execrables que, com diria el malaguanyat escriptor, no porten enlloc i que posen en evidència, una vegada més, que les mentides més flagrants sovint només són una excusa per no enfrontar-se a la realitat.

Ara em ve al cap el record d’un vell amic de la família, barber d’ofici, que els dilluns a la tarda, dia de descans setmanal del gremi, deia que anava al cinema. Mai, però, no va poder explicar-nos les pel·lícules que havia vist. Deia que tan bon punt apagaven els llums quedava ben clapat i que no es despertava fins que l’acomodador l’avisava que la sessió s’havia acabat. Potser per això, en lloc de les pel·lícules, ens cantava, a la canalla que el volia escoltar, la Cançó de les Mentides. Aquí en podem escoltar una versió actualitzada, interpretada per la Núria Lozano i en Marc Serrats.

Per raons ètiques i estètiques òbvies, aquest article no està il·lustrat ni amb fotografies ni amb res que s’hi assembli.

Nota: Per a qui no se n’hagi adonat, vull aclarir que tot plegat és mentida –llevat de la cançó– i que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència, oidà!

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris8 comentaris a “Mentida fotogràfica, oidà!”

  1. Felicitats Miquel un article genial! Espero més comentaris sobre l’obra d’en Segrov. A mi em va arribar per twitter que algú va fotoxopsejar l’informe d’autopsia i que realment no va morir d’atac de cor… en saps alguna cosa?
    Vigila Pep, que ja veus què passa als que opinen com en Segrov! Ves que no et passin un tampó de clonar per sobre i facin de tu una portada del photoshop disasters!
    ;-)

  2. Ostres estic acollonido, però si em passa el mateix, prometo convertir-me en zombi i oferir-me de model a alguna entitat. Encara faria la primera pela ;-D

  3. No sé si a vosaltres us passa el mateix, però he notat que des d’ahir m’estan creiexent els ullals de forma desmesurada. Vès que no sigui alguna maledicció per haver gosat posar en entredit tot això dels zombies i companyia!
    Pel què fa al pobre Segrov, o Segrob –ho he vist escrit de les dues maneres– sembla ser que volen posar el seu nom a un plugin del PS (efecte Segrov), per ressaltar el tema tenebrós de les imatges aquestes. Si Segrov aixequés el cap, que no ho farà, segur que li tornaria agafar un cobriment de cor!