avatar

Número guia: control de la potència de flaix

Número guia: control de la potència de flaixEl Número Guia (NG) o Guide Number (GN) d’un flaix ens dóna una idea de la seva potència, i el seu càlcul es base en la llei de la inversa del quadrat. Té sentit parlar-ne per a flaixos puntuals però no per a flaixos d’estudi, els quals acostumen a portar incorporats accessoris com difusors.

Aquest NG ens el facilita el fabricant del flaix i, normalment, per temes de màrqueting acostuma a ser una mica superior al que li correspondria realment. El seu valor indica l’obertura de diafragma necessària per il·luminar correctament un objecte que es troba a 1 metre o a 1 peu (segons ens especifiqui el fabricant) de distància del flaix (disparat a màxima potència), per un valor de sensibilitat ISO de 100 (si el fabricant no ens dóna un altre valor ISO).

Una altra definició correcta del NG també seria dir que és la distància màxima en metres o peus (segons ens especifiqui el fabricant) entre el flaix (disparat a màxima potència) i l’objecte a il·luminar per una obertura de diafragma de f/1, amb un valor de sensibilitat ISO de 100 (si el fabricant no ens dóna un altre valor ISO). Es calcula amb la fórmula següent, on NG és el número guia (normalment, i si no es diu el contrari, a ISO 100), D és la distància (en metres o peus) entre el flaix (disparat a màxima potència) i l’objecte a il·luminar, i f el valor d’obertura del diafragma:

NG = D x f

Per tant, cada flaix té el seu propi NG característic i, com més gran és el seu valor, més potència tindrà el flaix. De totes maneres, hem de vigilar a l’hora de comparar la potència de diferents flaixos confrontant els seus NG perquè el seu valor depèn dels següents factors:

  • Tenir clar si el valor del NG ens el donen calculat en metres o peus. No podem comparar dos NG calculats amb diferents unitats de longitud.
  • Si el flaix té un capçal amb zoom el fabricant acostuma a indicar el NG pel valor de zoom més elevat possible (així ens pot vendre un NG més gran), a menys que no ens especifiqui un altre valor de zoom concret.
  • Cal saber quina ISO s’ha tingut en compte per calcular el NG. Si no ens diuen cap valor ISO, que és el que sol passar en la majoria dels casos, voldrà dir que el NG és el corresponent per una ISO de 100. Si no és així ens ho especificaran. Si volem transformar un NG referint-lo a ISOs diferents, haurem de tenir en compte que el NG es duplicarà al augmentar en 2 passos el valor d’ISO. I d’una manera més tècnica direm que si multipliquem la sensibilitat ISO per n, el número guia es multiplicarà per √n (arrel quadrada de n). Així, per exemple, un flaix amb NG=28 a ISO 100, tindrà un NG=56 a ISO 400, ja que 28 x √4 = 56. I aquesta conversió de NG entre diferents ISOs es pot traduir en la següent fórmula on, com ja hem dit, n és el número de passos que augmentem o disminuïm la sensibilitat ISO:

NG(altra ISO) = NG(ISO 100) x (√2)n

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris7 comentaris a “Número guia: control de la potència de flaix”

  1. Joan, jo sempre he sentit que la inversa del quadrat parteix de la base d’un focus emissor puntual i omnidireccional. Suposo que tu fas referència que si la font de llum és una superfície, per exemple, a cada punt lluminós d’aquesta se li pot aplicar aquesta llei per separat, no?

    M’hauré de plantejar corregir l’article per fer-lo més precís i entenedor…

    Gràcies per les teves apreciacions!

  2. Sí, Eduard… el concepte teòric s’explica tal com tu dius. Però només serveix per entendre i visualitzar el comportament genèric de la llum. Cada punt lluminós de cada font de llum es desplaça en línea recta, en totes direccions i a velocitat constant. En una font de llum nua, les linies rectes de cada punt lluminós estan ben ordenades i formen un feix lluminós en forma de con. En canvi, si hi ha un accessori difusor, les línies rectes surten de manera anàrquica generant un batibull de feix lluminós que nosaltres entenem que és una llum suau perquè el desordre genera ombres gens marcades…