avatar

Projectes i temes fotogràfics: què i com fotografiar

Penso que hi ha un tret fonamental que marca la diferència entre un aficionat a la fotografia i algú que senzillament fa fotos per que l’ocasió ho requereix (o així li ho sembla). Vull dir, entre una persona amb interès ferm per aquesta activitat creativa i un altre que es limita a recopilar records d’ocasions més o menys assenyalades. Aquest tret, opino, és la intenció de construir un conjunt d’obra fotogràfica, és a dir, d’anar arreplegant una sèrie de fotografies que mostrin certa connexió entre elles, certa coherència, que inclús facin palesa la seva evolució com a fotògrafs.

La primera connexió previsible seria la de l’estil. A tots ens agrada pensar que tenim una mena de segell personal amb el que marquem, sense ni adonar-nos, les fotografies que fem. No, no parlo de signatures o marques d’aigua, sinó de les característiques distintives que permeten establir un nexe entre la foto i el seu autor. L’estil personal, potser una de les fantasies i aspiracions de tot aficionat, és però una de les coses més difícils d’aconseguir. Jo diria que és el producte de la perseverança i del sentit crític. La primera qualitat és la que ens ha de permetre mantenir l’esforç i les ganes durant prou temps. La segona és la que ha d’evitar que caiguem en la temptació de fer marrada, que prestem cap atenció als encantadors de serps que ens ven fórmules d’èxit assegurat i que ens rebolquem en el que resulta tan fàcil i seductor com destructiu: caure en l’auto-complaença.

Un altre connexió lògica seria el tema o temes. El més normal és que, en general, les nostres fotografies acabin mostrant el que ens interessa; en conjunt, parlen de les coses que ens atrauen particularment, que més ens criden l’atenció. Els nostres interessos personals, de manera natural, ens porten a practicar un tipus de fotografia o un altre: retrat, paisatge, esports, ocells, flors… No és que no sigui possible fotografiar quelcom que no ens interessa, però si és més difícil que la fotografia resultant no sigui interessant. De fet, aquesta seria una de les qüestions que ens hauriem de plantejar en algun moment de la nostra “vida fotogràfica”: quin o quins temes m’agraden especialment? Si tenim un interès o afició que ens apassiona, a banda de la pròpia fotografia, aquell és precisament el que hem d’explorar fotogràficament.

Abans o després, durant el nostre camí com fotògrafs aficionats, sentim una expressió que ens crida l’atenció: “projecte fotogràfic”. La veritat és que sona molt bé, és grandiloqüent, sedueix per la transcendència que sembla transmetre. Imagineu-vos dient: “Jo tinc un projecte fotogràfic”… Caram! Això deu ser cosa seria! Ideal per impressionar i captar l’atenció dels altres en mig d’una conversa, sempre i quan no els importi un rave la fotografia, és clar.

Més endavant descobrim que “l’obra fotogràfica” es construeix precisament aplegant “projectes fotogràfics”. Aquí és quan entrem en una etapa d’ansietat fotogràfica i tot ens trontolla. Ara resulta que no n’hi ha prou en fer fotos sobre allò que ens interessa, esforçant-nos en definir un estil propi, per tal d’anar omplint l’armari de la nostra obra: a sobre, les hem de poder repartir en calaixos de manera coherent, cada un d’ells diferent de l’altre, sense que el conjunt perdi consistència. Ai mare, quin problema! Jo això no sabré fer mai!

Relaxem-nos, que tot plegat és més senzill i menys místic del que sembla. De fet, els projectes fotogràfics sorgeixen de dues maneres diferents: o te l’encarrega un altre o l’encàrrec te’l fas tu mateix. És a dir, algú et planteja la possibilitat de fer un conjunt de fotografies, generalment limitat en quantitat i temps, que amb sort encaixa en els teus interessos. Aquest algú pot ser un amic que et demana que li facis les fotos del bateig de la nena (ja va bé si t’interessa la fotografia social, malament si lo teu és el paisatge) o tu mateix, que decideixes que li faràs fotos a una patata per documentar el seu procés de grillat.

En realitat, el “què fotografiem” només és una part del “projecte fotogràfic”. De fet, és la part menys fotogràfica: només és el tema. La part veritablement fotogràfica és la que tracta del “com” pretenem realitzar el treball. És a dir: faré servir flaix o il·luminació natural? Digital, pel·lícula o col·lodió humit? Triaré un objectiu molt lluminós per poder escurçar al màxim la profunditat de camp? Blanc i negre o color?… Les respostes que donem a aquesta mena de qüestions són les que definiran el nostre projecte fotogràfic.

Tot plegat no ens ha de treure la son; es pot gestionar de manera ben relaxada i natural. Els temes fotogràfics apareixen gairebé sols, si tenim la curiositat desperta, si estem perceptius i disposats a deixar-nos captivar durant una temporada per alguna cosa amb la que ensopeguem en el nostre camí de casa a la feina, en una excursió, durant una conversa, caminant pel carrer… No hi ha res al nostre voltant sobre el que aturem la vista que no puguem convertir en tema fotogràfic. Després, ho arrodonirem triant quin serà el tractament fotogràfic que trobem més adient o que volem experimentar. Ja està, no hi ha cap més secret, cap més mística ni misteri.

Un exemple: segur que la majoria, sinó tots, heu vist algun cop un gos traient el cap per la finestra d’un cotxe, com si gaudis del paisatge durant el viatge. Els que teniu gos, segur que esteu ben familiaritzats amb aquest comportament, oi? Resulta divertit veure com semblen passar-s’ho d’allò més bé, estimulats pel doll de flaires que reben, amb el pelatge pentinat per l’aire, mostrant en ocasions actituds i posats que semblen imitar els humans.

Vaja, vols dir que una situació tan banal, tan quotidiana i intranscendent pot esdevenir un tema fotogràfic com per construir un projecte? Oh i tant! Òbviament, de la nostra persistència, habilitat, creativitat i ganes depèn que arriben a estructurar un projecte a partir d’aquest tema o que la cosa es quedi en una col·lecció de fotos de la nostra estimada mascota, que ens poden agradar a nosaltres tant com avorrir als altres. Això no té remei, triem el tema que triem: l’èxit no és assegurat, ningú garanteix que fem quelcom amb un mínim d’atractiu, interessant, sorprenent. Però aquest joc és així! En tot cas, si no ens en sortim, sempre hi han dues opcions: insistir en el tema fins trobar-li la volta o canviar de tema, que no hem trencat res.

Per si us ha fer gràcia l’exemple dels gossos, us deixo un enllaç a la sèrie de fotografies que m’han inspirat aquest text. Si més no, resulten divertides i potser a vosaltres us inspirin alguna altre cosa. De moment, podeu començar amb el Concurs Mensual EF, que aquest mes us convida a explorar les possibilitats fotogràfiques de la vostra pròpia nevera.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris5 comentaris a “Projectes i temes fotogràfics: què i com fotografiar”

  1. Unes bones reflexions Joan. A veure si me’n surto amb el projecte nevera!

  2. M’ha agradat molt aquest article, Joan!

  3. t’has quedat descansat no? Excel · lent article … una forta abraçada