avatar

Recepta de creativitat per fotògrafs

Foto: Xavier PadrósTots volem tenir idees interessants i suggestives, fer fotos creatives que sorprenguin, que siguin innovadores i que aportin un punt de vista diferent al de la majoria. Sí: volem ser creatius! Però… podem? La creativitat és innata o s’aprèn?

Afortunadament, en ple segle XXI, el concepte de creativitat s’ha anat actualitzat. Cada vegada són menys els que pensen que la creativitat és una facultat que només tenen uns pocs privilegiats una mica embogits que segurament siguin artistes, poetes o publicistes. La imatge del geni creatiu és una idea caduca que porta arrossegant-se des de finals del XVIII amb el Romanticisme, i que ha sobreviscut més o menys bé al llarg del segle XX. Avui, es parla de creativitat en tots els àmbits: en fotografia, en cuina, en educació, en el món empresarial… i ja era hora!, tot sigui dit. Actualment, la majoria d’estudiosos del tema (per poc seriosos que siguin) afirmen que la creativitat és intrínseca en tots els humans i que a més, es pot aprendre i potenciar al llarg de tota la vida. Quina bona notícia!

Foto: John CoplansKen Robinson, un dels pensadors més reputats sobre el tema, ens fa una comparació entre la creativitat i la lectura: considera que si algú no sap llegir és perquè encara no n’ha aprés, ningú qüestiona que aquest algú no en pugui aprendre si comença a estudiar. Doncs, segons ell, la creativitat opera de la mateixa manera. Tot és qüestió de posar-s’hi! Ja siguis un advocat, una mestressa de casa o un fotògraf. Robinson també ens parla de trobar el teu element, l’àmbit que millor se’t doni, per maximitzar tot el teu potencial creatiu.

Els psicòlegs Steven Pinker i Daniel Goleman parlen dels petits actes creatius diaris: quan posem un paper a la pota d’una taula coixa, quan ens fem un nou pentinat per anar a la feina o quan, per exemple, sabem trobar l’estratègia perfecta per a administrar la nostra economia i arribar a final de mes. Qui diria que això no és autèntica creativitat?!

Els ingredients de la recepta de creativitat per fotògrafs

Perícia i talent

És l’habilitat en l’àmbit escollit. En fotografia, es necessita cert domini del mitjà: nocions de composició, llum, color, ús de diafragmes, velocitats…

El talent és la propensió natural de produir un treball important en un àmbit en particular. L’avantatge d’aquest primer ingredient és que si no es té el talent d’un Avedon, la perícia es pot aprendre. És un territori que es pot conquistar!

Curiositat i passió

La curiositat i la passió són els ingredients que donen el primer impuls en tot projecte fotogràfic. Són el motor. S’ha de voler descobrir, aprendre, saber, conèixer, cal enamorar-se d’allò que es vol fotografiar. Diuen que “la curiositat va matar el gat”, però crec que la “no-curiositat” va fer que el gat es quedés a casa i es morís igualment però, aquesta vegada, d’avorriment. La curiositat i la passió no es poden aprendre: hi són o no hi són. Segons la professora Teresa Amabile, sense passió fins i tot els millors talents defalleixen. Per tant, millor posar-li ganes i escollir temes que ens apassionin!

Investigació racional

Informar-se, analitzar, documentar-se sobre el tema escollit i conèixer-lo tan bé com sigui possible. Omplir la ment. Difícilment un farà una foto sobre el “vol del cruixidell” si es desconeix l’existència dels cruixidells. Imaginem, per exemple, que volem fer un projecte sobre la pell. El primer pas seria investigar l’anatomia de la pell, descobrir la pell de totes les races del planeta, buscar les diferències entre la pell humana i la dels animals, observar la nostra pròpia pell com reacciona en rebre diferents carícies… També descobrir fotògrafs, pintors, metges, investigadors… que hagin tractat el tema abans que nosaltres.

Investigació lúdica

Mirar el tema escollit des de diferents perspectives i començar a jugar sense emetre judicis. Establim estranyes associacions i ens fem preguntes tontes. Li donem la volta mil vegades. Explorar i divertir-se és la premissa. Parlava del hipotètic projecte de la pell, no? Doncs ara imagina’t que tu mateix fossis un tros de pell: de quina part del cos t’agradaria ser? Quin seria el teu color? Tindries grans o series estupendament suau? Imagina’t la pell cremada: quina olor fa? Ara, visualitza una gran extensió de pell: la pots comparar amb un paisatge muntanyós. La pell actua com a barrera protectora del nostre cos, però… com seriem sense pell? Quina angúnia! I si la nostra pell fos com la roba i ens la poguéssim canviar segons les necessitats del moment: aquesta més suau per fer l’amor i aquesta amb escames i aletes per nadar. T’has adonat que si li treus una “l” a la pell i l’hi poses un accent, tens un pèl? Per què diem “pell de gallina” a la “pell de gallina”? Quin gust té la pell de taronja?

Experimenta i equivoca’t

Passar a l’acció. Seguint el procés lúdic, podem començar a fer fotos entenent-les com esbossos, sense esperar resultats brillants a la primera prova. Experimentar i equivocar-se per aprendre de l’error; una, dues, cent vint-i-nou vegades. Tolerar les frustracions, els moments secs que sembla que no sortirà res, com a part del procés. Renovar la mirada cada vegada, com si fóssim extraterrestres que aterréssim per primera vegada al nostre planeta i ho observéssim tot amb excitada admiració. Disparar sense mirar pel visor a veure què surt, fer proves de llums i d’enquadraments, provar tècniques que no havíem fet abans, aplicar recursos propis del retrat per a fer fotos de paisatges, combinar foto i collage, imprimir, cremar i embrutar les fotos per comprovar si són plàsticament més interessants i després tornar-ho a escanejar… Provar!

Relaxa’t

Una vegada s’ha empès la ment racional fins al límit i s’ha experimentat tot el que ens ha passat pel cap és bona idea deixar-ho reposar, que es cogui a foc lent. Donar-se un respir, allò que la saviesa popular anomena “consultar-ho amb el coixí”. Pensar en el tema escollit, però ara d’una forma més tranquil·la, quan ens dutxem, quan ens afaitem o quan caminem cap a la feina…

Sovint les millors idees apareixen en moments relaxats: al bar conversant amb un bon amic, en moments de somnolència, mentre s’escolta música o somiant; l’inconscient és un terreny abonat per la creativitat, abasta sentiments i imatges exuberants, i la manca de judici permet que les idees s’associïn lliurament.

Així que, molta sort i que trobis el teu moment EUREKA! Perquè com deia Picasso “la inspiració existeix, però t’ha de trobar treballant!”.

Estrenem redactora!

Amb aquest primer article rebem encantats una nova col·laboradora per la portada d’espaifotografic: la Mercè Rokins. Deixem que la mateixa Mercè es presenti i saludi als seus futurs lectors:

Em desperta una gran fascinació el camp de la imatge: la fotografia, la il·lustració, el collage, la comunicació visual, l’art… I he tingut la sort de poder-m’hi dedicar.

M’apassionen especialment, els universos amagats darrera les imatges: els processos, les idees, la creativitat, la voluntat comunicativa, el sentit estètic, el crític i el de l’humor, les emocions i els sentiments… Un plat combinat de conceptes abstractes que són dels que parlaré en aquest bloc. Una abraçada i espero que us vingui de gust!

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris8 comentaris a “Recepta de creativitat per fotògrafs”

  1. Benvinguda i gracies per aquest article! El primer de molts! ;)

  2. Gràcies companys per la rebuda, ja sabeu que em fa molta il·lusió col·laborar aquí. A veure si sóc constant…. ;-)

  3. M’ha semblat un article engrescador i inspirador. Una targeta de presentació molt prometedora.
    Moltes gracies per compartir uns apunts tant interessants Mercè.