avatar

Chuck Close

Autorretrat per Chuck CloseAvui dia és molt corrent veure a la xarxa fotografies que semblen pintures. De fet, més que de fotografia, en aquests casos potser hauríem de parlar d’il·lustració digital a partir de fotografia o d’alguna altra cosa semblant. És una vessant de les arts gràfiques tan vàlida com qualsevol altra, sempre i quan no ens vulguin fer passar gat per llebre, i que en bones mans pot arribar a ser d’allò més creativa i interessant, tot i que …

Bé, com que d’aquest tema i de les conseqüències dramàtiques que pot arribar a ocasionar en llocs remots ja n’hem parlat fa poc, seria convenient anar canviant i portar l’aigua cap a un altre molí.

Justament avui, 5 de juliol, fa 72 anys que va nèixer Chuck Close, un fotògraf, dibuixant i pintor americà conegut pels seus grans retrats hiperrealistes, basats en fotografies.

Close aplicava una retícula cuadriculada a la fotografia que ell mateix havia fet i després la reproduia a una escala més gran, cel·la a cel·la, sobre la tela o el paper.

La seva primera obra va ser un autorretrat en blanc i negre sobre una tela de 2,73 m per 2,12 m. Avui dia és molt fàcil encarregar una ampliació d’aquestes mides a partir d’una fotografia digital, però a l’any 1968 Chuck Close va trigar quatre mesos per acabar el quadre.

Ha plogut molt des de llavors, però Close, malgrat haver quedat paraplègic ja fa uns anys, segueix pintant els rostres dels seus amics i coneguts, sempre de cares, darrerament amb efectes que, si bé de prop semblen petits quadres abstractes, de lluny continuen recordant el retrat original.

Ara que l’edició digital podria resoldre d’una manera ben ràpida la realització tècnica d’aquest tipus d’obres, resulta sorprenent, per no dir admirable, que Close, que pinta amb un pinzell lligat a la mà a causa de la seva malaltia –també ha hagut de pintar amb un pinzell a la boca– segueixi preferint pintar tranquilament, treballant set dies a la setmana, per completar un quadre cada cinc o sis mesos.

Segur que a molts els resultaria fàcil emular aquesta tècnica per obtenir uns resultats semblants. D’imitadors no n’hi deuen pas faltar. Però és allò que deia abans de donar gat per llebre.

En aquest enllaç podreu veure amb detall algunes de les seves darreres peces, concretament uns tapissos fets en un teler Jacquard. I a la seva web oficial, també hi trobareu alguns dels seus quadres,  amb tot luxe de detalls. I no són fotografies.

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.