avatar

La fotografia i l’encant de la quotidianitat

Segur que molts de nosaltres, en algun moment del nostre viatge com aficionats a la fotografia, hem tingut la sensació que ja no sabem que més fotografiar. Vull dir, que no trobem temes o motius prou interessants, captivadors o impactants com per que es mereixin ser fotografiats. Si ens agrada la fotografia de portes enfora, un cop hem cobert la nostra quota de sortides i postes de Sol, de rierols d’aigües sedoses, de marines nocturnes, de prats coberts de roselles a la primavera i fagedes de colors exhuberants a la tardor, de preciosos llacs al peu o envoltat de muntanyes i tota la resta d’imatges grandiloqüents, que més ens queda? Cap a on apuntem la nostra càmera? Si som més aviat de treballar aixoplugats, a casa o en estudi, quan ja hem retratat als fills, dona, pare, mascotes i altres animals familiars, els gerros plens de flors, tota la fruita que hem trobat, inclús les joguines dels nens, què més podem fer? Si som de fer vida al carrer, un cop hem exhaurit les faroles, fanals, captaires, estàtues humanes, personatges de les Rambles i altres varietats per l’estil, hem de plegar?

Doncs resulta que arribats en aquest punt, estem en el moment ideal per descobrir un dels temes més amplis i alhora més accessibles. Precisament per estar tan al nostre abast, formant part de les nostres vides de manera indissoluble, tot sovint l’ignorem per complert: podem fer fotografies de la quotidianitat.

Pot semblar banal i evident, però us ben asseguro que de cap manera ho és. Potser ara ja hi estem acostumats, però per arribar a admetre que la vida quotidiana, la rutina, la normalitat vital de la gent com nosaltres mateixos pot ser un tema fotogràfic en sí mateix, va caldre gairebé una revolució, en termes artístics. Fotògrafs com Robert Frank o el pintor Edward Hopper es varen atrevir a trencar tòpics i explorar la quotidianitat com un espai amb la seva pròpia poesia i bellesa. Partint d’aquesta base, molta de la fotografia contemporània s’ha dedicat precisament a continuar aquesta exploració, aprofundint encara més i contagiant altres camps de la fotografia.

De la sèrie "Friends & Neighbors" de Joao CanzianiQue podem fer doncs quan tenim la sensació que ja ho hem fotografiat tot o que estem repetint el que ja han fotografiat altres? Doncs res més que mirar al nostre voltant. Per molt que ens sembli el contrari, la vida de cada un de nosaltres és única, singular. Podem compartir molts trets comuns, que ja ho saben prou bé els sociòlegs, tècnics de màrqueting i polítics, però alhora sempre hi han diferències  que ens fan irrepetibles, a nosaltres mateixos i al nostre entorn immediat.

Un exemple: els nostres amics i veïns. Són la gent que tenim més a prop, a banda de la família. A uns ens els trobem per carrer de manera rutinària —en sortir de casa cap a la feina, en tornar, al supermercat, pel carrer, al ascensor…— i als altres procurem veure’ls amb alguna regularitat. Per que no fer-lis uns bons retrats, doncs? Si voleu veure una excel·lent mostra del que dic, visiteu aquesta galeria de Joao Canziani: friends & neighbors. Unes fotos extraordinàries fetes a partir del que, en principi, consideraríem ben ordinari, oi?

De la sèrie "Sleep/Awake" de Meredith AndrewsUn altre proposta, ben curiosa i sobretot carregada de sentit de l’humor. Què pot haver més rutinari i anodí que despertar-se amb cara de son cada matí? I a sobre m’ha sortit en vers! Doncs es veu que a la Meredith Andrews li va semblar un tema prou interessant per fer una sèrie de fotografies: Sleep/Wake. A mi m’ha semblat una molt bona feina!

Segur que podríem trobar molts més exemples, incloent els que s’ajusten al esquema ja tòpic de fer-se una foto cada mes durant un cert nombre d’anys. En qualsevol cas, penso que no cal insistir gaire en el tema; estic segur que heu captat perfectament la idea: el cert és que no hi ha res que estigui absolutament desproveït d’interès. En realitat, tot sovint som nosaltres els que no hi prestem la deguda atenció, que se’ns escapen les subtileses i els detalls, que ens deixem encaterinar pels tòpics  i caiem en la mera repetició d’esquemes establerts.

Per acabar, us suggereixo un petit experiment: cerqueu “silky water” al Flickr. A mi em surten 9.397 resultats. A 500px en surten bastants menys: només 318 fotos. Si faig la mateixa cerca a Google, em surten mil·lions! Evidentment, no tots els resultats són encertats, però en conjunt deu n’hi do. Vist això, jo de postes de Sol i aigües sedoses ja en tinc una mica prou, la veritat. I vosaltres?

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris4 comentaris a “La fotografia i l’encant de la quotidianitat”

  1. Interessant reflexió i proposta Lopes!… A part de tot el que has dit, molt ben dit, penso que també hi pot haver altres estratègies per a cercar motius fotografiables: Jugar amb les limiacions. Si ens autoimposem límitacions, tan técniques com formals o conceptuals, és una bona manera d’estimular el nostre cervell. Avui faré fotografies només amb un 50mm, avui treballaré només a f/5,6, avui cercaré només objectes de color blau… Avui vull fer fotografies tristes… O avui faré fotografies pensant només amb en Toni Nadal…

  2. Perdoneu que m’he deixat portar per la emotivitat de la fatal actualitat… Volia dir que fins i tot la quotidianitat pot arribar a esgotar els nostres recursos creatius i si apliquem limitacions pot resorgir, de manera sorpresiva, una mirada diferent imprevisible…

  3. “no hi ha res que estigui absolutament desproveït d’interès. En realitat, tot sovint som nosaltres els que no hi prestem la deguda atenció”, em sembla un argument absolut. No pots tenir res en contra. Gràcies!