avatar

Quan la fotografia començava a tenir color: Albert Kahn

En el decurs de la seva relativament curta vida, la fotografia ha evolucionat a una velocitat inversemblant, si la comparem a altres formes de creació artística o gràfica. En els inicis, el problema primordial es reduïa a captar una imatge sobre un suport, garantint la seva permanència. Això es va assolir relativament aviat, amb el daguerrotip i el col·lodió humit, amb una qualitat i detall que encara ara no és imitable. Però amb això no n’hi havia prou: encara s’havien de resoldre dos problemes de certa magnitud. El primer era la poder fer còpies de les fotografies: daguerrotips i co·lodions donaven peces úniques, irrepetibles. Altres procediments que sí eren “copiables”, com el calotip, no donaven una qualitat comparable i tampoc varen assolir prou popularitat i difusió, per raons eminentment econòmiques. Ràpidament es varen desenvolupar diverses tècniques que permetien transferir un col·lodió sobre vidre transparent a un paper: cianotípia, paper salat, albúmina…

Quedava però un altre problema gens trivial per resoldre: el món era en color i totes les tècniques de l’època donaven imatges monocromàtiques. Sí, evidentment es podia incorporar el color a posteriori, pintant, però el realment desitjable era poder captar els colors naturals de l’escena en el precís moment de la presa i amb la màxima fidelitat. Una de les primeres solucions realment pràctiques i viables a aquest problema va ser la tècnica de l’autocrom, un genial invent dels germans Lumiere, que es va començar a comercialitzar al 1907.

Parlant d’autocroms, ja li hem dedicat anteriorment algun article a en Sergey Prokudin, un dels precursors de la fotografia en color. En JordiPM se’n va ocupar fa cert temps i jo mateix també vaig fer menció d’un recull de fotografies de Prokudin al web The Big Picture. No caldria doncs insistir, encara que si aprofitaria per recomanar aquests dos breus articles a qui no els hagi llegit.

Un dur càstig a Mongolia, de la col·lecció d'Albert KahnCal dir que, com us podeu imaginar, en els temps de Prokudin (parlem de principis del s. XX) la fotografia no era a l’abast de tothom, com ho és ara, i molt menys si parlem de color. La fotografia era una activitat de profesionals o gent amb una economia ben sobrada. Això ens porta al personatge que us vull presentar: l’Albert Kahn.

Albert Kahn era un banquer mil·lionari i filàntrop francès que es va aficionar a la fotografia. Kahn però va decidir que havia de destinar a la fotografia a un fi més elevat que la mera col·lecció d’imatges boniques. Al 1909 va iniciar un projecte molt ambiciós: Les Archives de la planète. La intenció de Kahn era documentar fotogràficament, amb auctocroms, totes les cultures i maneres de viure de l’home al món amb la intenció de promoure la Pau universal, la comprensió i la tolerància intercultural. A més, va fundar diverses institucions per tal de difondre el coneixement i el respecte  per la diversitat cultural, recolzar la investigació mèdica i biològica… Segur que estareu d’acord amb mi que els banquers ja no són el que eren, oi?

Vestits tradicionals a Vietnam, de la col·lecció d'Albert KahnEn qualsevol cas, durant vint anys l’Albert Kahn va enviar fotògrafs a més de 50 paisos arreu del món que varen produir més de 100 hores de filmacions i 72.000 autocroms. Els temes són del més variat: la I Guerra Mundial, la vida a les grans ciutat i als pobles, les pràctiques religioses, l’arquitectura, la feina, els vestits tradicionals…

Disortadament, el projecte es va veure estroncat quan el banquer es va veure arrossegat a la ruïna per la Gran Depressió. Aquesta obra ingent és avui dia una de les col·leccions de fotografia en color d’inicis del s. XX més importants i influents. Curiosament, aquesta extensa col·lecció va romandre desconeguda fins que va sortir novament a la llum al 1980.

Personatge de Montenegro, de la col·lecció d'Albert KahnSi viatgeu a Paris, teniu temps i us he despertat cert interès per aquest singular banquer, tant diferent de molts dels que coneixem en l’actualitat, podeu visitar El museu i jardins d’Albert Kahn (veure mapa), on regularment es fan exposicions temàtiques amb la seva extraordinària col·lecció d’autocroms.

El resultat del romàntic projecte de l’Albert Kahn va ser recollit per la BBC en forma de llibre i DVD al 2008, sota el títol The Dawn of the Color Photograph: Albert Kahn’s Archives of the Planet. També hi ha un llibre titulat The Wonderful World of Albert Kahn: Colour Photographs from a Lost Age, que tinc la sospita que deu ser el mateix o si més no, deu tenir un contingut ben similar. Tot plegat es pot trobar a Amazon, per exemple. Em penso que l’apuntaré a la llista de coses a demanar al tió!

Us deixo un vídeo amb el que penso que us podeu fer una idea aproximada del valor i atractiu del conjunt de les imatges aplegades per l’Albert Kahn.

(El Javascript està desactivat o tens una versió anticuada del Adobe Flash Player. Sisplau, instal·la la darrera versió del Flash Player.)

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.