avatar

Una nova revolució fotogràfica?

Aquest estiu hem sabut la notícia confirmada que els senyors de Can Nikon seran els primers de treure al mercat una càmera fotogràfica amb sistema operatiu Android. Aquesta notícia, segons el meu parer, ha quedat en un pla excessivament discret, espero que per motius vacacionals de la colla fotografiaire, i no pas per desinterès pel tema. Això sí, m’ha sorprès veure que, en general, els comentaris que s’han fet de la notícia, han anat, en general, en la direcció de dir que “això servirà per a poder penjar les fotos directament a les xarxes socials”. Perdoneu-me, però això és com dir que la invenció de la fotografia, al segle XIX, serviria per a tenir quadres més barats per a tapar les taques d’humitat de les parets.

Feu el favor, si us plau, d’agafar el vostre telèfon mòbil, que amb punts i una mica de sort us haurà costat una xifra prou assequible. Gràcies. Ara, agafeu la vostra flamant rèflex, joia per excel·lència que atresoreu amb delit. I feu l’exercici de comparar el que hi surt a la pantalla. No teniu una mica la sensació de presa de pèl?

Les càmeres de fotografiar, amb el temps, s’han anat convertint en uns aparells cada cop més blindats, més foscos, opacs. No fa gaires anys, qualsevol fotògraf podia atrevir-se a inspeccionar el mecanisme de l’aparell, bé per curiositat, bé per l’imperatiu d’haver de dur a terme necessàries operacions de bricolatge. I no parlo de càmeres de gran format, absolutament obertes a la manipulació dels fotògrafs, sinó fins i tot les velles rèflexs totalment mecàniques, on la bateria sols servia per a fer funcionar un rudimentari fotòmetre. Ara, en canvi, amb prou feines ens atrevim a fer dissabte al sensor, i encara per algun lloc he vist recomanar que, si es vol canviar d’objectiu, es faci a casa, en un lloc especialment net i desinfectat.

L’aparició de càmeres amb sistema operatiu mínimament interactiu, però, canvia absolutament el curs històric que hem viscut fins ara. De cop i volta, una càmera esdevé més manipulable que les seves predecessores. I com és això? Perquè hi podem instal·lar aplicacions. Sí, sí, no és un canvi menor. Fixeu-vos: quina modificació podeu fer-li al sistema operatiu de la vostra rèflex actual? Cap ni un (bé, alguns manetes alguna cosa han pogut trastejar-hi, però són comptats). En canvi, amb les càmeres amb Android (o OS, o Windows Mobile, o el que vulgueu), podrem instal·lar programes, que augmentin les prestacions de la càmera. Sí, programes creats específicament per a aquest menester. No parlo pas d’aplicacions d’Instagram o Flickr. Potser ara encara és aviat, i haurem d’esperar una mica, però tot fa pensat que el camí obert és ja una via de no retorn.

I quins poden ser aquests programes? En primer lloc, caldrà veure fins on els fabricants permetran que el sistema operatiu s’infiltri dins la màquina, però no seria descabellat imaginar sistemes de visió a distància a través de la wi-fi, disparadors remots per internet, temporitzadors programables amb accés a la velocitat d’obturació i l’obertura del diafragma… Potser podrem ampliar característiques de la càmera, com la reducció del mínim de la sensibilitat ISO (i així estalviar filtres ND), o fins i tot crear sistema d’inspecció tècnica automàtics, amb els que fer una revisió del nivell de brutícia del sensor, o de la velocitat d’enfocament de l’objectiu.

De debò, no entenc l’apatia amb que hem rebut aquesta notícia. No m’estranyaria que aviat comecem a parlar de les “velles” càmeres digitals, i de les “noves” càmeres digitals. Estem, probablement, a les portes d’una nova revolució fotogràfica.

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.