avatar

Fotografia Micològica (I de III), per Àlex Alonso

Exemplars de mycena seynii amb paisatge (Foto: Àlex Alonso)L’estiu del 2011 em van encarregar un extens article sobre Fotografia Micològica per a la revista Digital Càmera. Es tracta d’un article on s’intenta orientar a aquells fotògrafs que volen iniciar-se en aquesta disciplina i que reproduirem aquí en tres entregues.

És la primera vegada que ho comparteixo i em fa il·lusió que sigui amb tots vosaltres i recordeu que el dia 29 d’aquest mateix mes, fem un taller d’iniciació a la fotografia macro i a finals d’octubre, un de fotografia micològica que aviat anunciarem.

Anem amb el primer lliurament, esperant que sigui del vostre interès.

El regne Fungi

A grans trets un fong és un ésser viu encarregat de descompondre la matèria morta d’animals i plantes. Com a tal té un paper ecològic molt important: descompon fulles, fusta, fruits, etc., retornant els seus nutrients al sòl, a més de tenir en molts casos usos medicinals, culinaris, etc.

Hygrocybe miniata (Foto: Àlex Alonso)Un bolet no és res més que l’òrgan reproductor d’un fong; els bolets dispersen les espores, que quedaran latents esperant les condicions favorables per a la seva germinació.

La fantasia creativa dels bolets és espectacular; s’han identificat més de 100.000 espècies diferents, tal ostentació de formes i varietats ha de despertar la curiositat de qualsevol fotògraf, els seus colors, mides, agrupacions, les seves làmines i transparències ens ofereixen infinites possibilitats.

El fotògraf de bolets, igual que els altres visitants del bosc, ha de ser molt respectuós amb el mitjà. És molt habitual trobar gran quantitat de bolets repartits per terra tallats, trepitjats i maltractades pel simple fet que no són comestibles.

La bellesa dels bolets, es mengin o no, és suficient per respectar i admirar, encara que desconeguem la seva funció biològica en el món. Per això els fotògrafs aficionats a la micologia tenim l’oportunitat de mostrar en el nostre treball la bellesa d’aquests misteriosos éssers.

Fotografia descriptiva, fotografia artística

Lactarius sanguifluus (Foto: Àlex Alonso)La fotografia micològica és necessària per a l’estudi i la identificació d’espècies. Tant una bona descripció de la seva morfologia com de l’entorn ens ajudaran a la identificació de l’exemplar.

Són fotografies destinades a micòlegs i guies micològiques on serà necessària la màxima informació possible, tant morfològica com dels hàbitats de cada espècie. Hi ha gèneres realment difícils de identificar i només amb un estudi microscòpic se’n pot identificar la seva espècie.

La descripció fotogràfica no és l’única direcció que podem prendre amb les nostres fotografies ja que les bolets són molt fotogèniques i es presten a interpretacions plàstiques i paisatgístiques. El món de la micologia és molt complex però el fotògraf neòfit en el tema pot gaudir igualment, intentant captar la seva bellesa i, segurament, aportant bones dosis de creativitat.

Nosaltres ens centrarem en la fotografia artística, encara que amb el temps he comprovat que no és tanta la diferència entre les dues tendències, crec que podem fotografiar amb bon nivell descriptiu i alhora captar el seu misteri i esperit intentant també ser creatius. En qualsevol cas el que ens interessa a tots és perfeccionar la qualitat fotogràfica de les nostres imatges i per això cal una certa tècnica i especialització. La fotografia micològica té certs trets característics comuns a qualsevol tendència.

L’elecció

Falus impudicus (Foto: Àlex Alonso)No conec cap bon recol·lector de bolets que vulgui omplir el seu cistell i agafar mores en el mateix matí. Per tenir un suculent sopar a base de bolets cal dedicar-se a la recol·lecció. El mateix passa amb el fotògraf de bolets.

És molt habitual fotografiar el pas i aconseguir en un passeig matinal certa quantitat de fotos d’espècies variades. Però si volem fer unes excel·lents fotos ens cal concentrar i dedicar el temps necessari a cada fotografia. Moltes vegades em dedico més de una hora a estar estirat amb el mateix tema, és exagerat, ho reconec, amb una mica menys de temps ja es pot establir un bon diàleg amb el mateix assumpte i aconseguir imatges molt acceptables.

És molt temptador abalançar-se sobre el bolet i disparar sense haver estudiat la situació. La seva bellesa i la emoció al trobar-la fa que només vegis el curiós i bonic que és i no et fixis en els detalls, en la llum o en l’entorn. És una bona pràctica treure la motxilla i seure a observar, mirar des de tots els angles, veure d’on ve la llum, quina forma té i així tenir els arguments per decidir.

Psathyrella conopilus (Foto: Àlex Alonso)Podem explorar el nostre entorn, segurament hi ha més exemplars de la mateixa espècie molt a prop, triar quina està més ben situada i decidir-nos per un grup en bona posició. És important que fem una bona elecció. Hi ha bolets que destaquen per alguna característica especial: les ondulacions del seu barret, la transparència de les làmines, el seu colorit espectacular, les seves formacions en grup, la seva peculiar manera o bé per tenir un peu molt decorat.

Si fa uns dies que no plou és possible que estiguin una mica seques, i llavors perden gran part del seu atractiu. Cal fixar-se molt perquè posteriorment, mirant-les a la nostra pantalla, ens produirà una mala impressió.

El mateix passa amb els bolets deteriorats, trencats, doblegats, etc. Es possible que ens passin desapercebuts a l’hora de fer les fotos i que facin malbé una bonica composició de grup, a no ser que tinguem un interès compositiu especial no hauríem d’incloure’ls.

En resum, podríem remarcar tres idees essencials. La primera és el respecte pel nostre entorn; hem de ser respectuosos amb la natura. En segon lloc l’observació, hem d’anar sense presses (ja veureu que aquesta actitud és recurrent en cada apartat d’aquest article). Finalment la concentració; bàsica per a qualsevol activitat creativa.

Cos a terra

No és fàcil fotografiar bolets. Gairebé sempre cal estar agenollat o malament estirat. Treballar arran de terra és una de les principals complicacions amb les que ens trobarem.

Helvella queletii (Foto: Àlex Alonso)En primer lloc i un cop decidit el bolet que volem fotografiar ens instal·lem. És convenient portar amb nosaltres una estoreta o un plàstic per protegir-nos de la humitat del sòl. Cal ser discret i amb la mínima expressió ja serà suficient.

S’agraeix un trípode fàcil de manejar quan ens trobem ficats entre branques amb molt poca mobilitat. Jo utilitzo una ròtula de bola. Amb un sol comandament puc girar-la en condicions incòmodes. Les potes es poden obrir totalment i així serem capaços de situar la càmera molt baixa. La utilització del trípode és gairebé imprescindible, a més d’oferir-nos estabilitat ens permetrà compondre amb tranquil·litat, sense presses, podent ajustar tots els detalls còmodament.

Tots aquests problemes queden resolts si enquadrem des de certa alçada. Podria ser una bona opció per aconseguir boniques composicions centrant-nos en la geometria dels barrets i captar les seves curioses i plàstiques textures, però amb algunes espècies ens perdríem el seu port, la seva alçada i les seves boniques làmines. En el cas que aquestes característiques siguin el que volem destacar en la nostra fotografia, el trípode segueix sent imprescindible i com sempre permetrà que ens mantinguem relaxats per analitzar detingudament la situació.

Els marges dels camins són un lloc habitual de creixement, en aquesta ocasió també és més còmode instal·lar el trípode. L’alçada del marge ens permetrà fins i tot poder enquadrar des de baix per donar fe de la lluminositat de les seves làmines, o frontalment sense massa complicacions.

Coprinus diseminatus (Foto: Àlex Alonso)Una altra situació habitual és trobar-nos amb espècies que creixen sobre fusta en descomposició, per exemple algunes Mycenas, Marasmius, Marasmiellus etc. que normalment creen grups molt atractius, en aquests casos ja tenim certa alçada i triar l’enquadrament que ens sembli preferible, fins i tot podem desplaçar una mica el tronc per situar-nos millor i més còmodes o bé situar-les en un fons de més atractiu.

Si finalment decidim fotografiar arran de terra hauríem de portar a la nostra motxilla un saquet mig ple d’arròs o de mongetes, el que es diu un bean bag. El situem a terra i acomodem la càmera sobre ell, en aquest cas l’alçada serà mínima i és molt possible que puguem posar l’objectiu gairebé tocant a terra ja que el saquet s’adapta amb certa estabilitat a moltes posicions de la càmera.

Finalment, si les condicions ens ho permeten, podríem deixar la càmera muntada al trípode, deixar tancat i tombar fins donar suport a la càmera en el bean bag, amb aquests dos suports, l’estabilitat serà gairebé definitiva.

És convenient disposar d’un cable disparador o si no fer servir el retard de la càmera. La estabilitat del bean bag és deficient i només en prémer el disparador, la càmera es pot desplaçar i espatllar la foto. Com veiem, tant instal·lar com acomodar la càmera són qüestions bàsiques. És aconsellable que no tinguem pressa a disparar i que dediquem el temps necessari per la instal·lació de l’equip. Les fotos reflectiran sense cap dubte la concentració que hem tingut.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris2 comentaris a “Fotografia Micològica (I de III), per Àlex Alonso”

  1. Com sempre un plaer llegir / escoltar les teves explicacions sobre el tema, aconsegueixes que un tingui ganes que comenci la temporada!

    Gracies Alex!

  2. Molt interessant i la selecció d’imatges és maquissima… moure’s i fotografiar arran de terra té alguna cosa molt atraient….
    Salutacions companys!