avatar

Fotografia Micològica (II de III) per Àlex Alonso

El món dels somnis

Ja hem apuntat la necessitat de disposar de temps per a aquesta disciplina. Això ens permet ser creatius i poder esmerçar-nos en ajustar la imatge des de tots els punts de vista. Fins i tot podem fer algunes preses més atrevides on experimentar i posar en pràctica qualsevol cosa que se’ns passi.

Psathyrella conopilus. Fotografia de l'Alex AlonsoQuantes vegades hem atribuït als bolets qualitats i actituds humanes? Més d’una vegada he llegit comentaris sobre aquest tema, inspiren protecció, solitud, afecte etc., el diàleg que es crea entre elles és d’allò més interessant per poder transmetre sensacions. Només cal fotografiar un bolet desenvolupata i al seu costat algun acabat emergida perquè immediatament ens recordi una estampa de maternitat; o bé dos grups enfrontats ens poden suggerir una discussió al mig del carrer. La fotografia és, en bona mesura, sentiment i els bolets ens ofereixen per la seva morfologia molts paral·lelismes.

Un clàssic també és la sensació d’estar veient un món de somni: “només falta el nan” m’han comentat en més d’una ocasió. Podem expressar força i potència si enquadrem un Cortinarius des de baix, que ens donarà la impressió de grandiositat. O un delicat Marasmius que navega sobre una taula en un mar embravit de fulles… Podem imaginar que una pedra darrera és una muntanya i que un espectacular Coprinus custòdia el pas. Podem imaginar qualsevol història però per tal que funcioni l’imprescindible és que ens ho creguem i vegem sense dubte una muntanya i no una pedra. Es qüestió d’imaginar, creure-s’ho, tenir fe i confiança.

Sempre hi ha una bona presa per fer i és la manca de concentració, el cansament, la manca de temps o la poca confiança la que fa que no la trobem. Amb insistència i imaginació podem fer partícip l’observador de les nostres sensacions.

Sobre els objectius

Stropharia aurantiaca. Fotografia de l'Alex AlonsoDes dels bolets més petits, que no mesuren més d’uns mil·límetres com algunes Mycenas, fins a grans bolets, de més d’un pam com les macrolepiotas o algunes amanites hi ha tota una varietat de mides, la tècnica per fotografiar pot ser diferent en cada cas.

Per els bolets petites és molt aconsellable un objectiu macro, un 105mm, 90mm o similar. En el meu cas m’agrada molt treballar amb un 70mm el que em permet acostar bastant al subjecte sense tancar massa l’enquadrament per tal de captar una mica l’ambient.

Amb l’objectiu macro treballar amb molt acostament, la profunditat de camp es redueix. Fins i tot tirant amb diafragmes tancats serà poc l’espai a focus. Vol dir que els desenfocaments són importants vulguem o no, doncs sempre jugaran un paper important a l’estètica de la foto. Un fons desenfocat ens ajudarà a destacar i aïllar el bolet, per tal que l’entorn no predomini massa i la imatge sigui confusa.

Morchella elatoides. Fotografia de l'Alex AlonsoUna altra possibilitat seria fer un desenfocament selectiu, una transició entre focus i desenfocament que podria començar ja en el mateix bolet i progressar cap al fons sense canvis bruscos. Tot això és una elecció del fotògraf encara que no cal descartar cap possibilitat quant a profunditat de camp. Hem d’experimentar, a més el subjecte, en aquest cas els bolets, és estàtic i podem disposar del temps que sigui necessari.

Amb bolets més gran podríem utilitzar objectius més comuns amb focals menys especialitzades; he vist imatges fantàstiques realitzades amb un zoom de kit 17-50mm per exemple, on s’aprecia el paisatge amb tot luxe de detall.

La incorporació en l’enquadrament del bosc sempre és d’agrair. Es poden crear imatges molt suggerents i d’ambient natural molt atractiu utilitzant els arbres de fons i les fulles del sòl en un primer pla del lloc. Per això podem utilitzar també un gran angular, incloure en el nostre enquadrament el bosc, una cascada o un rierol.

Són moltes les possibilitats que ens ofereixen els bolets: des d’un focus total en la imatge captant amb detall l’entorn, fins a una borratxera de desenfocaments mostrant només una petita part de la imatge a focus. En aquest últim cas també crearem un ambient molt agradable, serà més intimista però no per això menys real.

La il·luminació

Diuen que la fotografia és llum i per això hi hem de dedicar especial atenció.

Llum natural.

Leuco coprinus cretatus. Fotografia de l'Alex AlonsoSi volem oferir un aspecte natural en les nostres fotos de bolets la il·luminació principal serà llum natural. Intentarem evitar fotografiar a ple Sol.

És molt possible que els fons se’ns cremin i els bolets quedin afectades per aquesta llum tan forta. Durant les primeres i darreres hores del dia tindrem una llum més suau i equilibrada. En aquests casos és possible que el Sol ens ajudi a destacar els detalls, a més de l’especial temperatura de color.

Hem vist més d’una foto on l’autor ha volgut incloure en l’enquadrament una mica de cel; no seria mala idea però la majoria de les vegades surt cremat, tot blanc. en aquest cas hauríem descartar i canviar a un punt de vista més baix o encarar els bolets en un altre fons sense cel.

Per assegurar-nos un resultat correcte i sense complicacions el millor serà fotografiar exemplars a l’ombra. En aquestes condicions disposarem de poca llum però en treballar amb trípode podrem disparar amb exposicions llargues sense cap problema.

Coprinus picaceus (panorámica). Fotografia de l'Alex AlonsoPodria ser molt interessant treballar a contrallum, especialment amb bolets una mica translúcids. En aquest cas la part frontal del bolet ens quedarà una mica fosca i caldrà il·luminar amb flaix o amb reflector. Val la pena intentar-ho: encara que són fotografies amb certa complicació el resultat és estèticament molt atractiu.

Un recurs molt eficaç per obtenir volum és aplicar ombra amb el reflector sobre els bolets: es aconsegueix una il·luminació molt uniforme sobre el subjecte. Depenent de la inclinació del reflector, la llum incideix i rebota en diferents angles; pot ajudar a destacar molt bé les textures i volums dels bolets.

És important que tinguem ben ajustada la temperatura de color: el cromatisme dels bolets és molt característic de cada espècie i hem d’intentar aconseguir la màxima fidelitat possible amb els colors.

Quan el Sol es filtra entre les fulles del bosc hi ha una il·luminació molt especial; podria ser que s’il·luminés sobtadament part del barret, cal sempre estar atent i no descartar fer unes quantes fotos. Un Sol clapejat podria oferir unes excel·lents fotografies.

El Flaix

Boletus aereus. Fotografia de l'Alex Alonso“La millor llum de flaix és aquella que no es nota” Quanta raó hi ha en aquesta frase! Pensem un moment per a què serveix un flaix: sembla obvi que la seva funció és il·luminar, però si volem complir amb la dita, caldrà fer-ho de la manera més adequada.

Hem de familiaritzar-nos amb la idea “flaix de farciment”. Es tracta d’ajudar a la llum natural per omplir algunes zones més fosques i avivar les zones il·luminades sense perdre detall. Abans d’entrar en matèria amb aquest concepte, hem d’aclarir que l’ideal és fer servir un flaix extern en comptes del integrat a la càmera.

Per què? Pensem en la llum: qualsevol focus de llum il·lumina unes zones provocant ombra en altres, aquest és el concepte bàsic. Quan tenim una llum lateral al subjecte s’il·lumina una part i s’enfosqueix una altra, creant una sensació de volum. Precisament per això quan el flaix és frontal, com succeeix amb el flaix incorporat a la nostra càmera, els volums queden plans; no es creen ombres i encara que fen servir un difusor no obtindrem volum.

Marasmius androsaceus. Fotografia de l'Alex AlonsoEs tracta que aquestes ombres siguin suaus i difuses, que no s’enfosqueixi massa la imatge i així no perdre detall. Per això posarem un difusor al nostre flaix.

Com més gran sigui la finestra de aquest difusor, més suau quedarà la llum.. La distància també podrà suavitzar les ombres i les llums. Haurem de comprovar quina és la distància més adequada fent uns quants trets de prova.

Finalment, i també per suavitzar, posarem el flaix a mínima potència a 1/125, 1/250. Al principi pot semblar que és poca llum, però la il·luminació principal de l’escena la confiarem a la llum natural, sent l’aportació del flaix la “llum de farciment”.

Una de les claus més importants en la fotografia de bolets és poder mostrar amb fidelitat les textures del barret, el peu i el seu volum. Aquestes textures són d’allò més variades i enriqueixen la nostra imatge d’una manera excel·lent: textures radials i ondulades, textures clapejades en algunes espècies, esponjoses o gelatinoses en altres. Només serem capaços de representar correctament aquestes textures amb una il·luminació encertada.

Reflectors

Mutinus caninus. Fotografia de l'Alex AlosoPensem en el reflector com una altra possible font de llum. Com més brillant sigui la seva superfície més dura serà la llum que reflecteix; per això és convenient que qualsevol tipus de reflector tingui la superfície satinada.

Al mercat hi ha reflectors plegables molt pràctics per portar a la motxilla; ofereixen superfícies blanques, negres, platejades i daurades. Ens permeten reflectir i il·luminar una cara fosca o bé il·luminar les làmines des de baix. En aquests casos són una bona eina!

Una altra opció seria retallar un tetrabric de llet, per exemple; el seu interior és un excel·lent reflector. Un cop retallat en forma de rectangle i doblegat per la meitat aconseguirem aguantar-lo en qualsevol lloc, podent situar molt a prop del bolet, encara que fora de l’enquadrament. Són de gran utilitat per il·luminar petites zones!

Per exemple: amb la inclinació adequada poden il·luminar les làmines dels bolets, moltes vegades queden enfosquides per l’ombra del propi bolet. I en podem utilitzar més d’un per optimitzar la llum.

Podem provar el que se’ns acudeixi per il·luminar: safates de pastisseria metal·litzades, llanternes (encara que segons quin tipus pot crear dominants de color indesitjats), cartolines blanques, etc.

Fi de la segona part.

 

Comentaris

Font RSS dels comentarisUn comentari a “Fotografia Micològica (II de III) per Àlex Alonso”

  1. […] última entrega d’aquesta sèrie d’articles (podeu consultar els anteriors: Part I i Part II). Espero que us hagi agradat i que us animeu a provar la fotografia de […]