avatar

Retrats moguts i fotografia de llarga exposició

Retrat per Billy KiddAvui estava temptat de posar només una llista d’enllaços a pàgines de fotografia que he trobat interessants perquè qui volgués s’hi anés entretenint, però després he pensat que això ja ho podia fer de mica en mica des del Facebook o el Google+ i m’ha semblat més oportú dedicar aquesta entrada a altres assumptes més engrescadors.

Tanmateix, i mentre espero que m’arribi alguna idea per tractar en aquest espai, vull fer referència a una plataforma de fotografía contemporània que he descobert fa poc. Es diu WORBZ i es defineix com una seriosa tendència a la curiositat. El seu propòsit és fer evident la bona fotografia i fer vibrar l’espectador (?). Wortz vol aportar una nova perspectiva sobre la fotografia contemporània, inspirar i enriquir. Fins ara ha recollit l’obra d’uns 500 autors emergents, i convida als autors que vulguin formar part de la seva galeria a enviar-los les seves creacions.

Un d’aquests autors és Billy Kidd, que a la galeria de Worbz ens presenta els seus retrats moguts, dels quals ahir en feia referència al grup d’espaifotografic del facebook. Si aneu al seu web personal I Was Shot By Billy Kidd, a més d’un bon assortiment de retrats, també hi trobareu dues sèries de flors pansides molt interessants (a mi m’ho han semblat) i una d’arbres en blanc i negre que s’escau d’allò més bé al tema del concurs d’aquest més.

"Walk in my dream" per Arnaud BertrandeParlant de paisatges en blanc i negre, no deixeu de donar un cop d’ull a la galeria d’Arnaud Bertrande, que ens mostra un mar desert, desolat i oblidat, abandonat fins a l’infinit. Segons diu al seu web personal, les seves fotos de llarga exposició són una altra cara del paisatge, com un viatge cap a l’irreal.

El format quadrat, l´ùs del blanc i negre i la temàtica de les seves fotos no és que siguin una proposta molt original, però tot plegat a mi m’agrada. Donen una sensació de solitud que tranquil·litza i transmet un punt d’ansietat alhora.

A propòsit d’aquest tipus de fotos, fa uns anys Guillermo Luyck, en un fòrum d’ojodigital es referia a un altre fotògraf francès, Gerard Laurenceau, amb aquests termes:

Es otro más de una pila de franchutes que hacen fotos muy similares y espectaculares. Les gusta el 1×1 y hacer fotos de larga exposición de palotes en el mar, nubes, o todo lo que se mueva, para que salga difuminado en contraste con lo que se està quieto.

I ens deixava l’enllaç al web de Denis Olivier, un altre fotògraf francès amb fotografies de les mateixes característiques. Com també ho són les del també francès Michel Rajkovic.

No sé si aquest tipus de fotos són una moda passatgera del país veí,  o una manera de fer que ha captivat a alguns fotògrafs francesos. El cert és que també l’han conreat amb molt d’èxit fotògrafs de la categoria de Michael Kenna o de Josef Hoflehner, que aquests dies exposa precisament a Barcelona.

Com ha quedat demostrat, al final no he estat capaç de vèncer la temptació de què parlava al principi  i l’article ha quedat una mica polititzat –vull dir que he dit una cosa i després he fet el contrari– amb només un reguitzell d’enllaços que, això sí, si els seguiu us donaran feina una bona estona.

Plank Walk Morecambe-Lancashhire-England-1992 per Michael Kenna Snowy Pier-Austria-2004 per Josef Hoflehner

 

 

Comentaris

Font RSS dels comentarisUn comentari a “Retrats moguts i fotografia de llarga exposició”

  1. Ves per on, ahir al cap de Creus volia fer unes fotos d’aquestes de llarga exposició, però com que feia un vent de mil dimonis i no duia el trespeus al final em van sortir unes fotos mogudes. Casumdena!