avatar

Sonia Soberats

Foto de Sonia SoberatsQuan fa uns mesos vaig patir un despreniment de retina, no vaig poder evitar de pensar que potser no tornaria a veure mai més les meves fotos. Afortunadament, una vegada passat el mal tràngol vaig poder seguir fent fotos i veient-les, és clar.

Però si la cosa hagués acabat malament, hauria tingut prou esma per seguir fent fotos?, hauria estat capaç de recordar les fotos que havia fet fins llavors?. I els paisatges i racons que tant m’agrada retratar, estarien en algun racó de la memòria? I les cares de la meva gent? La setmana passada, una entrada de Noxeus a Facebook em va posar sobre la pista d’una fotògrafa que m’ha ajudat a trobar resposta a aquestes preguntes, i a moltes altres coses.

Es tracta de Sonia Soberats, una veneçolana de 78 anys, resident a Nova York, que es caracteritza per fer fotos a les fosques amb la tècnica anomenada pintant amb llum. Potser caldria dir que Sonia Soberats és invident, i que no ha pogut veure mai les fotos que fa, tot i que sovint, quan està treballant a l’estudi, diu que s’oblida que és cega.

La ceguesa li va sobrevenir l’any 1991 a causa d’un glaucoma seguit de sengles despreniments de retina als dos ulls. A la desgràcia de quedar cega s’hi va afegir ben aviat la pèrdua dels seus dos fills, víctimes de càncer.

Però lluny d’enfonsar-se per aquesta tràgica situació, Sonia va sobreposar-se i l’any 2001 es va apuntar a un curs de fotografia per a invidents. Un bon dia els alumnes d’un altre curs li van demanar si volia posar com a model. Eren també invidents com la Sònia i estaven treballant amb la tècnica pintant amb llum, abans esmentada.

"Huberto makes arch of energy" de Sonia SoberatsSonia, que llavors encara podia copsar minimament la llum, va quedar fascinada per aquella manera de treballar, i va començar a practicar pel seu compte. Segurament molts haureu sentit parlar d’aquesta tècnica que consisteix en fer dibuixos amb una llanterna o amb alguna altra font de llum en un lloc ben fosc. En aquest cas, el fet extraordinari rau en què sigui una persona invident la que faci la foto.

Sonia Soberats, abans de res ha d’imaginar-se la foto que vol fer i després ha de planificar amb molta cura tots els elements que vol que hi vagin sortint. Amb el suport d’un ajudant, ha de col·locar els models i els objectes tal com se’ls imagina. L’ajudant, després d’enquadrar i enfocar l’escena ha d’apagar els llums per deixar l’estudi completament a les fosques i ha d’obrir l’obturador de la càmera.

En aquell moment Sonia, amb llanternes senzilles, llums de Nadal, … comença a pintar amb llum. Sonia ho explica així: “Toco la cara del model, els seus cabells i després pregunto: Té la pell clara o fosca? Té el cabell ros, castany o negre? I així, preguntant i tocant vaig fent-me una idea de com he de treballar”.

Si convé, s’estira a terra, s’ajup, s’aixeca, volta cap a un costat i cap a l’altre, fins que creu que ja ha completat la seva obra, a vegades després d’una hora d’un exercici realment esgotador per a una dona de la seva edat i constitució,afectada a més per una estenosi a la columna vertebral.

Llavors, només cal que l’ajudant tanqui l’obturador, comprobi el resultat i li expliqui detalladament a la Sonia per veure si la imatge obtinguda coincideix amb la que ella s’havia imaginat. Si el resultat és l’esperat la foto es dona per bona. Sinó, només és qüestió de tornar-hi. Però per a ella, com més difícil és fer una foto, més interessant i gratificant li resulta, i si al final, a més, n’obté elogis, oli amb un llum.

"Sonia's memory" de Sonia SoberatsVal a dir que en aquest procés és molt important que el fotògraf tingui ben clara la idea que vol transmetre i per tant, la imatge que vol crear. Per això, els models de Sonia Soberats solen ser familiars i amics, amb els quals recrea les escenes de la seva vida que l’han marcat més profundament: embarassos, casaments, morts, … Si bé l’obra de Soberats pot ser alegre, moltes de les seves fotos, amb una barreja de dolor i d’esperança, poden arribar a ser molt inquietants.

Sonia, influenciada per la llum, les textures i els paisatges del seu país d’origen, o millor dit, pel record que en té, ens convida a participar del seu món interior amb imatges màgiques, quasi surrealistes. Unes imatges que ella només pot imaginar com són, però que mai no arribarà a veure. Malgrat això, fotografiar és el que li fa més il·lusió.

Sonia Soberats forma part del col·lectiu de fotògrafs invidents Seeing with photography, que dirigeix el professor Mark Andres, especialista en ensenyar la tècnica de pintar amb llum.

Per si voleu veure més fotos del col·lectiu Seeing with photography, us deixo tres enllaços: la seva pàgina web, les seves galeries a Flickr i el seu facebook.

També és interessant el curt Seeing again d’Alejandra Otero i Pablo Mediavilla Costa.

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.