avatar

Un somni fotogràfic

Cavalls desbocats_Miquel BohigasAquesta nit he somiat que anava a fer fotos a un poble que ja havia visitat en altres ocasions. El somni no ha estat gaire precís, geogràficament parlant, i en aquests moments no puc concretar de quin poble o pobles es tractava. Gairebé podria afirmar que aquest somni ha estat un conglomerat de localitzacions diverses, ja veus què et dic!.

El cas és que en  aquest somni hi he descobert nous racons i aspectes inèdits que en les visites anteriors no havia sabut veure. Per exemple, al final d’un carreró estret i costerut s’aixecava una torre solitària, com si formés part d’una muralla. Sembla mentida que no me n’hagués adonat mai abans!. L’objectiu que duia no era el més adequat, però tot i així n’he pogut treure una foto. També recordo haver-hi fotografiat unes escales que, a hores d’ara, encara no sé si pujaven o baixaven.

Seguint més amunt he arribat a un carrer amb uns arcs de pedra, al fons dels quals he entrevist l’interior d’una esglèsia. M’hi he acostat i he vist que el terra estava cobert de pètals grocs. La nau principal estava ocupada per tot de taules parades, com si s’hi hagués de celebrar un banquet. En una capella del costat, un capellà, convenienment habillat per a l’ocasió, servia l’esmorzar a la gent que anava entrant. Malauradament en aquest moment no he trobat la càmera i no he pogut captar cap d’aquests moments tant especials. Si algú troba una motxila vermella oblidada en algun poblet de somni, que sàpiga que és meva!

Després, enmig d’un prat on pasturaven uns cavalls, com si d’una pel·lícula es tractés, he topat amb un individu a dalt d’un cavall que disparava fletxes contra els ocupants d’una tartana que fugien esperitats. Per sort ningú ha pres mal, i al cap d’uns moments ja havien atrapat l’home que llençava les fletxes. L’han portat cap on estàvem nosaltres i amb un filferro l’han lligat a l’estaca d’una tanca que hi havia al costat del camí. Per qüestions tècniques del somni, molt difícils d’explicar, en aquest precís moment ja tornava a tenir la càmera, o sigui que ja no cal que us afanyeu a cercar-la.

Llavors, no sé qui ni perquè, m’havien encomanat la tasca d’acompanyar l’home de les fletxes a algun lloc que ara no em vé al cap. Això sí, havíem de pujar a un tren d’un país veí. Però, com en un malson, cap tren no s’aturava. O millor dit s’aturaven una mica abans o una mica després d’on ens estavem esperant i quan ens hi atansàvem, el tren arrencava i ens deixava amb un pam de nas. Finalment, però, hem aconseguit agafar el tren. Es veu que hi havia una reserva feta a nom del genet de les fletxes, concretament el departament núm. 69, ja que a banda del cavall, m’ha confessat l’home, el tren era el seu sistema preferit per recòrrer el país i sempre hi tenia un departament reservat.

Malgrat que tan bon punt hem pujat al tren el personatge en qüestió s’ha esfumat del somni, m’he dirigit igualment cap al seu departament per poder gaudir plàcidament del viatge. De matinada recordo haver vist com sortia el sol, mig amagat per unes boires de somni. I al cap d’una estona ja passàvem vora el mar. Ha estat llavors quan el servei d’avituallament ha trucat a la porta per oferir-me un magnífic esmorzar: un entrepà vegetal amb molt d’enciam i unes altres fulles que si bé els cambrers volien treure del plat –deien que no eren bones– he fet que les hi deixéssin, perquè a casa sempre ens les havíem menjat, els he dit.

I en aquestes que ha tocat el maleït despertador, i en un tres i no res he hagut de baixar del tren! Per sort he pogut recuperar algunes de les imatges que sortien al somni. No és d’estranyar. La tarda abans, tot buscant una foto que m’havíen demanat, he topat amb moltes fotos que ja ni recordava, però que, pel què es veu, m’han quedat ben gravades a la memòria. En blanc i negre, aixó sí.

Quan acabava d’explicar aquest somni he pensat que estaria bé agrupar algunes de les fotos que presumptivament l’han originat en un llibret virtual, per tal de deixar-ne constància gràfica, com si diguéssim. I tal dit tal fet, aquí el tenim. A l’hora de posar-hi un títol he pensat que hi escauria alguna cosa així com Records d’un somni o Somni d’uns records, però finalment, per qüestions tàctiques, ho he deixat amb Un somni fotogràfic.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris3 comentaris a “Un somni fotogràfic”

  1. Gràcies Miquel, m’ha agradat molt i n’he gaudit molt i molt

  2. Ei Miquel, jo no se interpretar els somnis i menys els meus, però en aquesta ocasió he somniat que en Miquel somniava amb els ulls ben oberts. Tens alguna explicació. Gracies!

  3. Genial, m’ha agradat molt!