avatar

Fotografia d’arquitectes

“L’arquitectura és el joc savi, correcte i magnífic dels volums sota la llum”. Aquesta és la cèlebre definició que Le Corbusier feia d’Arquitectura. Potser per la gent que no és arquitecte no els diu massa cosa però entre nosaltres entenem ràpidament el seu significat. És una manera de sintetitzar tot el procés creatiu que comporta la tasca d’un arquitecte, des que es pensa la idea d’un edifici fins que la seva construcció ha finalitzat i es comença a utilitzar. De la mateixa manera hi ha una part d’aquest esperit comú entre nosaltres que sovint detecto en les imatges d’aquells arquitectes que també els agrada o practiquen la fotografia no només com una pura eina més.

Fotografia d'arquitectes

Un arquitecte acostuma a agafar-se el seu procés creatiu realment com un joc que consisteix en analitzar què pot sorgir d’interessant en moure i modificar diferents formes i volums. Aquests generaran uns espais relacionats entre ells que interactuaran amb la LLUM per fer aparèixer diferents ambients. La llum, a més, serà la principal eina per descriure i mostrar la solució formal final.

Aquest procés creatiu funciona amb les diferents escales de treball i tant serveix per dissenyar un moble, tota una ciutat, o simplement enquadrar una fotografia. I la fotografia ens servirà per experimentar, analitzar i imaginar noves idees. Un paper arrugat pot ser vist com la maqueta d’un edifici, una textura com la pell d’una façana, un cert patró com la disposició de les obertures en una paret… I tot aquest procés d’abstracció experimental es converteix en imatges que també poden ser atractives per altra gent encara que no hi vegi el mateix.

A continuació explico diferents aspectes de la nostra deformació professional que ens influeixen en les fotografies i, per il·lustrar-ho, he agafat com exemples fotos d’Instagram fetes per dos companys arquitectes, en Ferran Blancafort i en Jordi Juan. Les limitacions de la fotografia amb el mòbil fan aflorar encara més aquests recursos.

Projecció bidimensional

Els arquitectes sovint tenim en ment la forma de representar els nostres plànols mitjançant plantes, alçats, seccions… i intentem fer fotos com si fossin alguna d’aquestes projeccions bidimensionals. Per això busquem punts de vista frontals intentant anular la percepció de la tercera dimensió. Han de ser imatges planes que respectin escrupolosament les línies horitzontals i verticals com a tals. Les dues dimensions ens permeten veure formes geomètriques sense la deformació produïda per les tres dimensions de la perspectiva.

Projecció bidimensional, fotos de Ferran Blancafort i Jordi Juan

La foto d’en Ferran mostra els elements com si es tractés d’una projecció plana en planta o alçat i, malgrat reduir al màxim la tercera dimensió, l’altura es dedueix gràcies a la informació aportada per les ombres. En Jordi busca un pla totalment horitzontal que respecti absolutament la geometria del cercle.

Punt de vista

Les nostres imatges sovint pretenen ser altament descriptives i per això és molt important escollir un punt de vista adequat. Aquest punt de vista ha de facilitar la lectura d’un espai simplificant la seva visualització però sense renunciar a ensenyar el màxim d’elements i recorreguts, amb el mínim número possible d’imatges. Alguns dels conceptes essencials per aconseguir aquest propòsit els explico a l’article “Modelar la perspectiva”. També cal evitar al màxim les “Coincidències i obstruccions” molestes, o provocar-ne d’intencionades.

Punt de vista, fotos de Ferran Blancafort i Jordi Juan

En Jordi simplifica la lectura amb una perspectiva frontal i el punt de vista també afavoreix l’aparició del reflex de la persona, la qual ens posa escala a l’escena. En Ferran provoca una interessant coincidència ajuntant l’edifici contemporani de l’esquerra, que es troba en primer terme, amb el campanar romànic de segon terme. L’aspecte és semblant a un collage.

Llum i volumetria

Per altra banda ens preocupa enormement que la llum ajudi a definir la volumetria de l’escena. Aquesta llum sovint no la podem modificar i l’única solució radica en esperar que es doni la situació concreta i òptima per a cada objecte. I no només la llum serà descriptiva, sinó també les ombres que aquesta genera quan algun cos intercedeix en el seu camí. Podeu trobar més pistes en l’article “Il·luminació solar descriptiva”.

Llum i volumetria, fotos de Ferran Blancafort i Jordi Juan

En Jordi troba una il·luminació adequada per percebre correctament la forma refosa. En Ferran aprofita una ombra expressiva per donar més informació d’un element.

Less is more

Ludwig Mies van der Rohe adoptà aquest lema com a declaració de principis de la seva arquitectura minimalista. Aquesta simplicitat és un repte no només formal pels arquitectes sinó en tots els aspectes del projecte. I amb la fotografia també ens agrada intentar cridar l’atenció amb el mínim número d’elements possibles. En aquests casos la composició agafa un paper cabdal.

"Less is more", fotos de Ferran Blancafort i Jordi Juan

En Ferran treballa la composició amb dos únics elements diferenciats i un fons neutre però intens. En Jordi Busca la simplicitat amb un fort contrast i atenuant els detalls de les ombres.

"Less is more", fotos de Ferran Blancafort i Jordi Juan

En Ferran busca un fort contrast reduint l’histograma gairebé només a dos tons, potenciant així l’aparició d’una geometria simple però contundent. En Jordi busca un reduït nombre d’elements aïllats i també aïlla el cromatisme de la imatge als colors bàsics (R-G-B). Composa amb una línia diagonal que conté dos dels tres punts que formen els vèrtex d’un triangle.

Aquestes són algunes de les nostres dèries però, com en qualsevol altra disciplina, de tant en tant també va bé desconnectar i experimentar amb altres criteris totalment diferents a la nostra formació arquitectònica; però això costa, costa…

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris2 comentaris a “Fotografia d’arquitectes”

  1. Un article molt constructiu, de veritat. Bon hivern!

  2. Gràcies pel comentari Miquel!
    Bon hivern i Bones Festes!