avatar

Quan la fotografia es rebel·la

Aquest matí a la tele una noia comentava que un bon dia en sentir l’olor d’un tros de carn, la va avorrir de sobte i es va fer vegetariana.

Això m’ha fet pensar en aquells aficionats a la fotografia que un bon dia, atordits pel devessall numèric de la fotografia hodierna, s’han sentit atrets pels efluvis de la fotografía química, analògica i argèntica i han tornat a la cuina tradicional del laboratori, en una mena de rebel·lió pacífica que culminarà en el festival Revela-T! el proper mes de maig.

Així, mentre la majoria d’aficionats ens afartem amb suculents àpats digitals, els addictes a les tècniques predigitals, com uns vegans de la fotografia, preparen amb calma i paciència infinita les emulsions màgiques amb què impregnen plaques i films, per immortalitzar amb fidelitat exquisida la fesomia de pacients models que aguanten la figura amb estoica immobilitat.

No sé si la paraula predigital que he emprat abans és la més escaient per abreujar el concepte de fotografia química, analògica i argèntica. De fet penso que hauria d’haver parlat simplement de fotografia per referir-me a aquestes tècniques originàries i reservar la paraula digital per a la fotografia que es fa amb les actuals càmeres i dispositius electrònics. Si, tal com assenyalava Joan Fontcuberta, el futur és la postfotografia, ja m’està bé parlar de fotografia per referir-me al que sempre he entès com a tal.

Amb tot, he de dir que personalment, em considero un postfotògraf aficionat, amb arrels nostàlgiques, i que darrerament he anat encara més enllà que els practicants de la fotografia i prou i he tornat a agafar-me a una tècnica anterior fins i tot al daguerrotip: el dibuix. Aixó sí, amb tecnologia de punta fina d’última generació.

Que tinguem una bon any 2013.

Nota: no cal ser gaire espavilat per adonar-se que aquesta breu entrada és per fer la gara-gara al festival Revela-T

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.