avatar

Com fer una càmera estenopeica digital

Ahir al vespre vaig enllestir l’article d’aquesta setmana amb la intenció de penjar-lo aquest matí. Però avui, quan m’he llevat i l’he rellegit l’he trobat massa personal i poc adequat per a l’espai. Per això l’he desat al meu bloc i m’he posat a escriure un nou post a corre-cuita.

Una vegada més la Viquipèdia m’ha ajudat a resoldre el problema. He anotat la data d’avui, 16 de gener, amb la intenció de trobar-hi alguna referència fotogràfica assenyalada.

Abans d’entrar en matèria fotogràfica, que és el que pertoca, i després de repasar els fets rellevants que varen passar tal dia com avui, m’ha semblat oportú destacar, pel que fa a casa nostra, uns  esdeveniments prou significatius i transcendents:

  • El 16 de gener de 1641 Pau Claris va proclamar la República Catalana sota la protecció de França, tot i que al cap d’una setmana va haver de reconèixer la sobirania de Lluís XIII (Guerra dels Segadors)
  • L’any 1716, també un 16 de gener,  el rei Felip V va promulgar el Decret de Nova Planta, que annexionava el país a la Corona de Castella com a territori conquerit i el deixava sota administració militar en abolir-ne totes les institucions de sobirania política (guerra de Successió).
  • El 16 de gener de 1984, després de 5 mesos i 6 dies de prova va començar la programació regular de TV3.

Després d’aquest breu incís  històric, tornem al camp de la fotografia. El 16 de gener de 1921 va nèixer el el fotògraf de moda americà Francesco Scavullo (16/01/1921 – 6/01/2004), conegut sobretot per les seves portades a la revista Cosmopolitan i pels seus retrats de famosos.

The Endurance, crushed by ice – Frank HurleyTambé un setze de gener, en aquest cas de l’any 1962, va morir el fotògraf i aventurer australià Frank Hurley, nascut l’any 1885. Va participar en nombroses expedicions a l’Antàrtida i va ser corresponsal de guerra a les dues grans guerres del segle passat. Tot i ser l’autor d’algunes fotos memorables, sovint se’l va criticar tant per l’ùs d’escenes preparades com  per l’excessiva manipulació d’algunes fotografies, en detriment del valor documental de la seva obra.

Si algú vol conèixer més a fons aquest personatge, en trobarà més informació a l’apartat Grans fotògrafs del web d’Alistair Scott, un fotògraf i escriptor que en veure el seu retrat m’ha fet pensar en Manolo Laguillo.

I, ves per on, en un altre apartat d’aquest web, l’Alistair ens explica com fabricar-nos un pin-hole per a la nostra càmara digital. Curiosament en uns consells per a joves inquiets ja vaig parlar d’una experiència semblant.  Amb tot, m’ha semblat interessant traduir a grans trets el tutorial del senyor Scott, a veure si algú s’anima a practicar la fotografia estenopeica: “S’obrirà un nou món d’imatges de somni, de llargues exposicions, profunditats de camp enormes i ultra close-ups.”

Ja veureu que no és gaire difícil convertir una rèflex digital en una càmera estenopeica. Només cal la tapa del cos de la cámera, i la càmera evidentment. Completa el material un tros de paper d’alumini, una mica de cinta adhesiva negra, un trepant per foradar la tapa i una agulla el més fina possible per obtenir un pin-hole d’un diàmetre ben petit.

Per fer el forat de la tapa, s’ha de posar la tapa sobre un full de paper blanc per resseguir-ne el contorn i trobar el centre d’aquest cercle (aquí ens expliquen com fer-ho d’una forma ben senzilla). Després,  utilitzant el document com a plantilla, cal marcar el centre a la tapa del cos. Amb un trepant s’ha de foradar el centre exacte de la tapa, eliminar les rebaves i polir bé forat. Si no es té cap trepant a l’abast, també es pot fer un petit forat quadrat amb un cutter.

A continuació, s’ha de retallar un quadrat de paper d’alumini, una mica més gran que el forat que s’acaba de fer a la tapa, per fer-hi el pin-hole, que farà les funcions de “lent”. Amb l’agulla cal fer una petita marca a l’alumini, sense foradar-lo. Després, pel costat oposat -allà on haurà quedat una minúscula protuberància- amb la punta de l’agulla i amb molta paciència es comença a foradar l’alumini, sense empènyer, només fent rodar suaument l’agulla, per aixafar les possibles rebaves, amb l’objecte d’aconseguir un forat perfectament rodó i que sigui el més petit possible.

Després d’haver fet el forat (es pot mirar a través d’ell per comprovar que estigui ben fet) cal posar l’alumini a la part interior de la tapa, de manera que el foradet coincideixi amb el forat de la tapa,  enganxant-lo amb unes tires de cinta adhesiva negra. Un cop fet això, és una bona idea acabar de cobrir la superfície metàl·lica amb petites tires de cinta adhesiva, amb cura de no tapar el pinhole. La finalitat d’això és cobrir al màxim la superfície reflectant a l’interior del cos de la càmera per tal de minimitzar els reflexos interns. A causa dels llargs temps d’exposició que demana la fotografia estenopeica, fins i tot una petita quantitat de paper d’alumini platejat pot fer rebotar la llum dispersa per l’interior de la cambra i esguerrar la imatge captada per la “lent”.

Després d’això només cal posar la tapa modificada al cos de la càmera i  voilà! Ja tenim una càmera estenopeica.

Un trípode és essencial per fer fotografies amb aquest invent, ja que l’obturador ha d’estar obert durant uns 15 o 30 segons o més, fins i tot amb llum solar directa. Val a dir que el temps correcte d’exposició només es troba a base de probar i d’equivocar-se unes quantes vegades: els dispositius per mesurar la llum no funcionaran!

Amb aquest sistema, es treballa com amb una lent gran angular i amb una gran profunditat de camp, amb la dificultat afegida que l’enquadrament també serà aproximat i a ull. Aquí també caldrà una bona dosi de paciència per anar probant fins a trobar un resultat acceptable.

I una altra petita advertència: malgrat que el forat sigui molt petit, la pols s’hi ficarà inevitablement i afectarà el sensor. Però tampoc no cal posar-se neuròtic per aquest fet. Això sí, cal estar preparat per poder-lo netejar.

Gràcies Alistair! Gràcies Viqui!

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris2 comentaris a “Com fer una càmera estenopeica digital”

  1. El 16 de gener de 1933, va passar un fet molt important per a mi… Va neixer el meu pare!

    M’ha agradat mot llegir-te, Miquel!

  2. Felicitats doncs per la part que et toca.