avatar

En Kim i la bomba atòmica

KimUn per Miquel Bohigas

Aquesta setmana m’havia fet el propòsit de tocar un tema de la més rabiosa actualitat. Deixant de banda les misèries i corrupcions més populars, em proposava a parlar de la notícia bomba de la setmana. Però vet aquí que el fet que un home vell i cansat deixi la feina no m’ha inspirat gaire, què vols que et digui.

En canvi el fet que a l’altra punta de món encara hi hagi gent que la faci feliç tirar bombes atòmiques m’ha portat a acabar l’acudit gràfic que acompanya aquest post.

Dic que m’ha ajudat a acabar-lo perquè ja feia uns dies que l’havia començat. Tenia el fotògraf i els coloms, però em faltava una foto final per acabar de reblar el clau. Primer havia pensat en una foto que fes referència a alguna guerra. Fins i tot havia provat de posar-hi la foto d’aquella nena vietnamita fugint espaordida d’un atac amb napalm al seu poble. Segur que la recordareu.

Llavors vaig sentir la notícia de la bomba atòmica llençada per uns coreans del nord. Vaig veure i escoltar com una locutora d’aquell país anunciava l’esdeveniment. Sense entendre res del què deia, la seva locució desprenia tanta mala llet que em van venir al cap tots els dolents de les primeres pel·lícules de James Bond.

Per informar-me una mica més del país en qüestió, he donat un cop d’ull a la vikipèdia i he descobert el rostre de qui mana a aquella gent: en Kim Jong-Un.

Vés a saber per quins motius, en veure aquella cara tan plena i refeta, m’ha vingut al cap una expressió que de petits fèiem servir per referir-nos a una persona de dimensions generoses: un fati-bomba.

De més gran vaig saber que la primera part de la paraula, fati, era una adaptació del fatty anglès, que havia esdevingut popular gràcies a l’actor còmic americà Roscoe Arbuckle, de pseudònim Fatty. Es veu que aquest home, amb 120 kg de pes, fascinava l’audiència amb la seva agilitat de moviments. Gairebé tant com sembla que en Kim fascina als seus súbdits amb els seus explosius acudits.

La segona part de l’expressió, bomba, no sé exactament a què venia a tomb, però en el cas que ens ocupa, trobo que li escau d’allò més.

Per això he acabat l’acudit amb la foto d’una explosió atòmica: tot un símbol del progrés de la humanitat.

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.