avatar

Idees per a un article

"Vora del riu" de Miquel BohigasEn llegir el post d‘avui més d’un pensarà que ja fa escudella això de repetir que no se m’acut res i al final acabar escrivint alguna cosa. Però com que l’escudella és un menjar prou saludable, torno a repetir la cançó que en el moment de començar a escriure no tinc cap idea clara de què anirà la cosa.

Durant unes setmanes vaig haver d’ajudar-me d’unes senzilles tires gràfiques per guanyar-me la setmanada, però a hores d’ara no hi ha tira que valgui ni cap valgui que tiri. Regirar llibres i revistes, webs i més webs per confegir la biografia d’algun fotògraf reconegut o novell, no em fa ni fred ni calor, què vols que et digui.

Fins i tot per compartir alguna troballa interessant m’és més còmode i fàcil fer-ho pel Facebook o el G+ que no pas pel fòrum de l’espai, que, dit sigui de passada, fa un temps que està en una preocupant crisi de participació. Em resisteixo a creure que aquest estancament es degui a una crisi d’idees, ans més aviat a la tendència a seguir altres formes de participació com les abans esmentades.

Parlant de tendències i de idees, d’estancaments i de preocupacions, se m’acaba d’acudir que estaria bé que deixés per escrit aquelles idees que de tant en tant em passen pel cap i que mai no podré fer realitat. Parlo, és clar, d’idees fotogràfiques.

Per exemple, m’hauria agradat fer una exposició de fotos circulars d’aquells miralls còncaus que es troben a les cruïlles amb poca visibilitat. Fins i tot vaig arribar a sospesar la idea de comprar un mirall per poder copsar el reflex distorsionat de la realitat que ens envolta. Aquesta frase sí que la tenia preparada!

Durant un temps també vaig pensar en col·leccionar fotos de les construccions precàries que els hortolans aixequen per guardar les eines: la barraca i al costat l’hortolà amb la seves eines i un cistell amb les verdures i hortalisses que ha recollit.

"Pluja" de Miquel Bohigas

O una sèrie del que jo en dic les noves parelles, formades per una persona gran d’aquí i una persona jove d’allà  acompanyat d’uns texts on es reflectís què en pensen els protagonistes de la seva relació. També vaig estar pensant en la idea de fer un reportatge fotogràfic sobre la gent que viu sola en el món rural, concretament a la vall de Llémena.

Un altre projecte que vaig estar a punt d’enllestir era un llibre que havia de dur per títol Camins, canals i portes. Tinc un munt de camins arxivats –mal arxivats–, una bona col·lecció de canals rovellades i una quantitat massa gran de portes tancades per triar.

Una altra idea que encara no he descartat del tot és la de construir minúsculs paisatges imaginaris amb coses que trobi per casa. De moment he fet alguns xipresos blancs amb uns palets de netejar les orelles i potser amb uns potets d’aquells dels carrets de diapositives podré fer alguna cosa semblant a uns edificis.

Ara però, retrato arbres els dies de boira, carrers mullats quan ha acabat de ploure i velles portes de fusta i parets escrostonades. Aquests dies, qualsevol cosa menys fotografiar burques altíssims acabats en punxa o oficinistes disfressats de romans.

I encara una proposta pensant en l’imminent Festival REVELA-T, i que en podríem anomenar fotografia oral: fer servir la boca de cambra obscura. Quines idees!

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.