avatar

Joan Tomas (i el señor Lorenzo)

Joan Tomàs és un fotògraf polifacètic i inquiet amb una avalada trajectòria de més de trenta anys. La seva vocació comença als onze anys, després de fer unes pràctiques al taller de laboratori de l’escola, i que els seus pares li regalessin una Kodak Instamatic.

Es diu que cada home és un món, però crec que J. Tomàs n’és, com a mínim, tres o quatre. Ha realitzat treballs de fotoperiodisme, fotografia industrial, documental, moda, publicitat, cine… Ha dirigit la seva pròpia galeria (Primer plano), ha format part de l’equip fundador del “Centre de Fotografia Documental de Barcelona”, i és especialment conegut per la seva vessant de retratista. Alhora, no ha deixat mai d’investigar: ha experimentat amb líquids de laboratori, scanners, fotocopies, càmeres antigues i de joguina, ha fet publicacions autoeditades, propostes alternatives de caràcter reivindicatiu, etc.

Joan Tomàs com a retratista

Davant la càmera de Joan Tomàs han passat destacades figures com Enrique Morente, Evo Morales, Baltasar Garzón, Penélope Cruz, Ferran Adrià, Philippe Starck, Ana María Matute, Manuel Vázquez Montalbán, Lluís Tosar, Terenci Moix, Fernando Fernán Gómez, Manu Chao, Leonor Watling, Miguel Bosé… A més, també es el creador de les imatges utilitzades per als cartells de pel·lícules com “Lucía y el sexo” amb una espectacular Paz Vega i “Mar adentro” amb un irreconeixible Javier Bardem com a Ramón Sampedro.

Joan Tomàs “como un espejo de doble cara

Joan Tomàs reconeix el misteri i l’atracció entorn del retrat. El percep com un pacte consentit entre retratista i retratat; com un joc de miralls en què ambdós s’enfronten als seus propis perjudicis, pors, anhels i veritats… L’objectiu és transcendir aquestes limitacions per tal que, com ell mateix explica, el retrat respiri “certa honestedat”. El retratista ha d’intentar que el retratat confii en ell i es mostri. A vegades, les energies poden ser del revés i que sigui el retratat qui mostra un camí cap a on dirigir la mirada del fotògraf, i després li toca a ell confiar i deixar-se portar.

Com a retratista, es deixa seduir pel moment i espera que la foto del personatge aparegui entre els gestos, les mirades, les complicitats, la llum i l’entorn que l’embolcalla. Comenta que, tot i que es prepara les sessions, “prefereix trobar la inspiració sobre el terreny, estar en la corda fluixa i obert als regals que la pròpia situació ofereix”. Li agrada dir que no és tan important saber què busques sinó saber reconèixer-ho quan ho trobes. Per a ell, el moment més excitant és quan tot es conjuga i sent que el retrat està a punt. És un moment màgic.

Els seus retrats expressen el moment efímer de la trobada, però aspiren a ser atemporals. Creu que aquesta és una característica intrínseca de la pròpia fotografia. Molt conscient d’aquest fet, sempre ha fotografiat per a que les seves imatges no s’acabessin a la pàgina d’una revista o el cartell d’una pel·lícula, sinó que perduressin en el temps.

Un fotògraf del seu temps

A part dels retrats de personatges coneguts, Joan Tomàs té una altra cara més social i activista molt interessant, implicant-se en problemes del seu temps i el seu entorn. És el cas de “diálogos Migrates”, una instal·lació al “Forat de la Vergonya” de Barcelona, feta en col·laboració amb la fundació Mescladís. El projecte, que encara es pot veure en perfectes condicions, aborda el tema dels processos migratoris i pretén promoure’n el debat i la reflexió. Es tracta d’un conjunt de retrats emparant les parets. Impactants rostres de gran format que et miren directament mentre passeges per aquesta zona suggerint-te històries de somnis i il·lusions, d’aspiracions i renúncies…

Joan Tomàs “Diálogos migrantes”

El projecte “Encaja_dos” presentat pel “Festival de Nuevas Formas de Urbanismo y Arquitectura EM3” és un altre projecte de caràcter social i lúdic fet a peu de carrer. Aquesta vegada la instal·lació fotogràfica empaperava el carrer Canvis Nous de Barcelona amb imatges de personatges anònims que saludaven traient el cap per una caixa. El resultat és fresc, vital, simpatiquíssim. Cada caixa és una petita explosió d’alegria.

Joan Tomàs “Encaja_dos”

Alter ego: el señor Lorenzo

El señor Lorenzo és l’alter ego que Joan Tomàs identifica amb la seva vessant més experimental. Li permet desprendre’s d’aquelles formes de fer mes rígides com a fotògraf. El pseudònim dóna peu a certa confusió que el mateix fotògraf juga a promoure.

No hi ha una línia clara que separi un de l’altre. El señor Lorenzo va néixer a Madrid, en el projecte col·lectiu d’street art impulsat per ell, “La ciudad tomada”: una instal·lació fotogràfica que donava visibilitat a alguns moviments socials de resistència.

Des de llavors, el señor Lorenzo ha anat evolucionant i també ha fet d’altres exposicions com “Sin teatro sin dinero las tortugas también se aman”, un crit a l’amor desinteressat, i “En los corazones de piedra habita el miedo”, una reflexió poètica sobre la violència del poder. Joan explica que aquesta última va ser una col·laboració entre els dos, en la que el señor Lorenzo li manipulà algunes de les seves fotos alterant-ne els significats primers per altres de nous.

Joan Tomàs “en los corazones de piedra habita el miedo”

Com es comprova el treball de Joan Tomàs és divers, eclèctic i versàtil estilísticament, potser perquè sempre ha treballat la fotografia des de l’impuls i l’emoció. Sembla que la genuïnitat de la seva mirada rau en torn del mateix acte fotogràfic i de la qualitat de l’experiència viscuda perquè, com explica, el que li agrada a ell és, en realitat, per damunt de tot… fer fotos.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris2 comentaris a “Joan Tomas (i el señor Lorenzo)”

  1. Hola Mercè, doncs no coneixia aquest fotògraf. Quina trajectòria! Hi ha gent que ha nascut per evolucionar. Una abraçada!

    • Sí Edu, estic d’acord, sembla que està en permanent evolució. En l’entrevista que li vàrem fer va comentar que la seva forma de treballar era com un “treball en capes” en què anava incorporant noves formes de fer en cada projecte. Un petó!