avatar

Hi han més maneres de “fer fotos”

Recordo que fa uns dies em va agradar molt llegir aquest article del Noxeus i vaig pensar que escriuria alguna cosa semblant amb les meves raons personals per a seguir fent fotografia com es feia fins ara (sense adjectivar).

Abans que res dir que també utilitzo el digital; si he de fer algun petit bodegó potser, però més que res per la feina, pel que en podríem dir productivitat; però en el àmbit domèstic, en el que realment l’únic que hi busco es plaer, cada cop l’utilitzo menys. Potser més endavant m’hi torno a aficionar, no ho descarto i m’agradaria explicar-ho amb un fet que em va passar no fa massa.

SantmateupetFa cosa d’un mes, estava fent aquest ambrotip de l’ermita de Sant Mateu.

Encara no eren les deu del matí, tot sol, amb la càmera de plaques i una tenda vermella fent de laboratori portàtil; al mig d’un prat meravellós (qui hi hagi estat sabrà de que parlo) i sense gairebé ningú que hi passegés a prop, se’m va acostar una senyora gran i em va fer dues preguntes (tot molt zen…) Que fas? i quan va saber la resposta em va preguntar… I perquè ho fas?

A la primera hi vaig contestar que era una tècnica del segle XIX, que es deia col·lodió humit perquè s’havia de fer tot plegat en humit i que per això estava amb la tenda, que em servia de laboratori. Ho va trobar molt interessant, o això em va semblar.

I a la segona li vaig respondre que perquè m’omple molt més que la fotografia digital, va quedar conforme i va marxar. La resposta em va sortir així de directe, sense pensar-hi, que potser es com és més autèntica, perquè després hi vaig anar pensant i és realment així com ho veig.

El mètode també hi compta i molt, no és només el resultat, i més encara si només es fa per plaer, com ho feia jo. Per fer la fotografia sobre el vidre vaig haver de replantejar-m’ho varies vegades, amb una càmera pesada i sense possibilitat de repetir gaires vegades la presa. Per tant vaig fer només dues fotos en tot el matí, però vaig tornar a casa més ple i satisfet que si n’hagués moltes.

Si hagués fet la fotografia en digital, hagués tingut temps de fer-ne centenars, sense trípode, des de tots els angles i fotografiar racons, plantes, arbres, fer macro i moltes coses més. Hagués arribat a casa amb 500 fotografies ben be… Una ullada ràpida amb el LR m’hagués permès veure la foto que jo “veia” i que segurament estaria entre les primeres. M’hagués fixat en l’antena que surt per damunt de la casa i segurament l’hagués clonat per fer la foto “més natural” i com que era un dia sense núvols potser n’hagués “importat” algun d’una altre foto. Una mica de calidesa i segurament un vinyetejat, perquè qui la vegi es pensi que he estat en un lloc molt més idealitzat que la meravellosa veritat que tenia davant dels meus ulls. Va haver un temps que ho hagués fet així, i no em fa vergonya dir-ho però prefereixo no fer-ne tantes, anar molt més a poc a poc i gaudir infinitament més del moment i sobretot no mentir i fotografiar el que hi ha.

Cada cop menys em cap al cap això de clonar ni tapar res, ni de que el processat serveixi per a emfatitzar una posta de Sol si aquell dia no era tan vermella com esperaves o del típic retrat a personatge curiós fet en un mercat i com que el fons no em convenç, canviar-lo per un paisatge que vaig fer quan varem anar de viatge a no se on… Tot això jo trobo que si que hauria d’estar adjectivat, se’n hauria de dir il·lustració digital i no pas fotografia.

Trobada de col·lodionistesSi voleu fer un tastet de la tècnica del col·lodió humit, el dia 4 de maig, que n’és del Dia Mundial, fem una trobada de practicants a can Rafart, a Vilassar de Dalt, com a preludi del festival Revela-T, que s’hi farà tres setmanes més tard i on el col·lodió també hi estarà representat amb la presencia de Quinn Jacobson una de les figures mundials pel seu treball i la seva difusió. També hi hauran col·lectius com Dinoudinou i Las Chicas de Talbot que en faran una demostració gratuïta al voltant del parc.

No espero convèncer a ningú, però si donar a conèixer que hi han moltes més coses i tant vàlides o més per a fer fotos i perquè aquest “fer fotos” ens faci sentir be del tot.

 

 

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris3 comentaris a “Hi han més maneres de “fer fotos””

  1. Home Pep, com ho planteges, sembla que qui no utilitza tècniques “primitives” de fotografia està obligat a potinejar les fotos a tope, tot clonant objectes , inserint cels falsos i canviant colors. Penso que això no va així i tu ho saps. Que hi hagi molta gent que s’inventi realitats oníriques amb la seva màquina digital no vol dir que tothom estigui obligat a fer-ho. Sobretot, si no has de presentar fotos a un concurs de la FCF, clar, he,he.
    De la manera que ho expliques, sembla que amb les tècniques antigues de fotografia es faci fotografia “natural” i amb digital fotografia “artificiosa” , quan la veritat és que aquestes fotos fetes amb tècniques antigues em poden semblar qualsevol cosa, menys naturals. El blanc i negre pot ser maco, però de natural res de res.
    Ei, i que consti que entenc que t’ho passis molt millor fent una foto d’aquesta manera que no de l’altra. Però, que t’engresqui això no t’ha de fer ser tendenciós. Oi?

  2. No Rafel, ja se que hi haurà qui no tocarà res i qui ho fa, allà ell, només ho deia per mi.

    Però no et creguis que hi haurà gaire gent, la facilitat de fer el petit retoc de treure l’antena, això que en analògic es infinitament complicat, ara es senzillissim i tothom ho pot fer i la majoria ho veuran perfectament normal. Avui he vist una foto d’un avia, d’un que crec que es fotoperiodista, un grapat d’afalags, però a mi em fotia una mica de pena, la veritat.

    Si vols fem una enquesta i preguntem si fer un vinyeteig o clonar una antena és un retoc “aceptable”, sabrem quin tant per cent de gent retoca com a cosa normal… ;-)

  3. Magnífica reflexió.
    D’un temps ençà, i ara que malhauradament la fotografía no es amb el que em guanyo la vida, tinc temps de practicar-la com a mi em ve de gust, això ha fet que cada cop més vagi apartant el digital a les meves sortides personals.
    I també tinc que respondre sovint a la pregunta -I per que ho fas?- tot i que les meves càmeres son força més discretes que una de col·lodió!

    Salut!