avatar

El camí de la digitalitat

L'abús del Photoshop

Tots sabem que el que anomenen fotografia no es una sola disciplina, sinó moltes i cadascú es ben lliure de triar el camí que més li agradi. Com a professió també es una de les més variades i ja no diguem sumant-hi els que ho fan per afició. Jo particularment he tornat a l’analògic, sobretot en lo personal, i en gran part potser perquè m’agrada el moment de la presa i això, sembla que en digital molts cops es desestima en favor del processat i també perquè jugar a fer realitats diferents no m’atrau, però em sembla molt be que altres ho facin.

Evidentment es una apreciació subjectiva, però la fotografia digital, de moment, em sembla que no ha acabat de trobar el seu lloc. Mentre que en el món analògic una cosa i els seu contrari poden tenir la mateixa virtut, tant la nitidesa com el desenfoc, tant el gra ben present com la finesa d’aquest, tant la suavitat com el contrast; en digital ( tot i que hi ha molta gent ho fa molt be, sobretot en el camp més artístic) es tendeix o be a imitar el que és analògic a base de plugins o acabats diversos, o tot al contrari a evidenciar aquesta “digitalitat”, com si fos necessari fer-ho evident.

Per altra banda crec que ens anem tornant insensibles a aquesta “digitalitat”, com els que mengen molt picant, les seves dosi han de ser cada cop més altes. Francament em sembla que a aquest senyor de dalt, no li deu agradar massa com ha sortit a la fotografia final, sobretot comparant-ho amb l’original. A mi per lo menys m’empiparia que em diguessin, miri, aquest és l’original i aquí la meravella del retoc, ha quedat vostè guapissim, talment sortit d’un videojoc, irreal i plasticós… on és la virtut?

Podem arribar a dir que les imatges que surten en aquesta web publicitaria son realment fotografies? Que estan fetes a partir de fotografies es ben evident, però el resultat és una fotografia o potser s’assembla més al que seria una il·lustració, el que es feia abans amb aerògraf? Les preguntes son retòriques certament, ja se que es un debat en el que poc aclarirem, però crec que convé preguntar-s’ho de tant en tant? com a mínim per saber per on anem.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris2 comentaris a “El camí de la digitalitat”

  1. je, je, a la web que proposes visitar hi he vist més disseny gràfic que no pas fotografia….un pèl massa kitsch pel meu gust. Sobre el mon químico-analògic vs el digital, per mi només es tracta d’una altra tècnica, en el sentit que el que em val és el resultat de la fotografia, si em crida o no em crida. Una fotografia m’agrada o no, però no dic m’agrada i si és feta en digital no m’agrada tant com si és fet en analògic, que té més mèrit ;-)

    Que xulo veure que hi va havent vidilla (incipient) per aquí !

  2. El resultat es lo que conta es clar, si es bo ho és tant d’una manera com d’una altra, només dic que en el digital es produeixen aquestes dues postures, o la imitació dels efectes de la pel-lícula o aquest aspecte plasticós i gens natural, encara que hi ha gent que ho fa molt be evidentment però sempre es veu més això.

    En analògic però el procés també és important, no només el resultat. L’experiència del procés enriqueix el resultat i cada obra es “més única” per això precisament.