avatar

Modalitats d’ajustament de l’exposició

Molts aficionats a la fotografia es posen com a repte arribar a disparar en mode manual algun dia. Tot i que seria un error creure que és indispensable fer-ho per aconseguir bones fotografies, sí que és molt recomanable, si més no a nivell pedagògic, per assimilar millor els conceptes d’obertura del diafragma i temps d’exposició. Però també convé saber que entre l’automàtic i el manual hi han uns semiautomàtics que també ens poden ser molt útils. Jo sempre recomano agafar el toro per les banyes i començar practicant en manual, i després serà molt fàcil entendre i utilitzar la resta.

figura A

figura A

La figura A mostra la rodeta que permet escollir aquests diferents modes en models Nikon (a l’esquerra) i Canon (a la dreta). A continuació explicaré les diferències de funcionament entre aquestes modalitats d’ajustament de l’exposició de la nostra càmera.

M – manual

En mode manual tot el control de la càmera està a les nostres mans. Nosaltres decidim el valor d’obertura del diafragma i de temps d’exposició per ajustar la nostra captura segons les indicacions que rebem de l’exposímetre. L’exposímetre (figura B) és l’indicador que apareix al visor de la càmera i que ens indica si estem subexposant (-) o sobreexposant (+) en cada moment i enquadrament. Veiem una línia de punts amb un (-) en una banda i un (+) en l’altra, i un puntet que es mou per sobre i que podem desplaçar en una direcció o altra canviant el diafragma o el temps. Si col·loquem aquest puntet al centre obtindrem una exposició considerada correcta per la càmera, que ens funcionarà en la majoria de casos. També hi ha càmeres que l’exposímetre s’expressa amb nombres positius i negatius, i el 0 (zero) correspon al centre que hem comentat abans.

figura B

figura B

A | AV – prioritat a l’obertura de diafragma

Utilitzant el mode semiautomàtic de prioritat a l’obertura de diafragma nosaltres ajustem aquest valor i la càmera calcula automàticament el temps d’exposició. Ens permet tot el control sobre el diafragma i ens proporciona rapidesa a l’ajustar-nos automàticament l’altre paràmetre. És útil quan volem controlar la profunditat de camp en situacions que requereixen actuar amb rapidesa.

S | TV – prioritat al temps d’exposició

En canvi si disparem amb prioritat al temps d’exposició, nosaltres ajustem aquest paràmetre i la càmera calcula automàticament l’obertura de diafragma. És ideal quan volem evitar o forçar l’aparició de moviment a les fotografies en situacions que hem de disparar sense despistar-nos.

P – automàtic programat

I finalment, amb el mode automàtic programat, la càmera ajusta automàticament els dos paràmetres anteriors sense que nosaltres fem res. El que sí que podem fer, i que molta gent desconeix, és fer rodar la rodeta de la nostra càmera i aquesta ens oferirà una altra combinació automàtica dels dos paràmetres, amb una exposició equivalent, seguint la llei de reciprocitat.

I amb tot això podem decidir com actuar per utilitzar, al nostre favor, els ‘efectes secundaris’ d’aquests paràmetres que explico en l’article Obertura / temps / iso, i els danys col·laterals.

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.