Articles per edSELVA

En l’article Il·luminació solar descriptiva explico criteris per optimitzar l’elecció de la il·luminació solar per tal que les volumetries i espais de la nostra escena quedin el màxim de ben descrits possible. I en aquest vull donar a conèixer alguna eina, que jo utilitzo sovint pels meus reportatges d’arquitectura, per tal de poder calcular de forma precisa el moment idoni per anar a fer les fotos.

Al web www.suncalc.net podem buscar l’emplaçament geogràfic que tenim per objectiu de fotografiar. Si fem doble-clic sobre el punt exacte se’ns hi desplaçarà el diagrama d’assolellament corresponent pel lloc, la data i l’hora actuals. A la part superior se’ns permet buscar un emplaçament concret i escollir una data. També hi ha una línia temporal amb un regulador que podem desplaçar per triar una hora en concret. El diagrama variarà el seu contingut depenent de la nostra elecció. … 

Un punt més que necessito estudiar i cuidar com a fotògraf d’arquitectura és la il·luminació solar, ja que aquesta la podem mínimament triar i variarà molt el resultat obtingut en funció de la nostra elecció. Tothom sap que la il·luminació solar varia al llarg del dia (pel moviment de rotació de la terra) i al llarg de l’any (pel moviment de translació de la terra), però moltes vegades donem poca importància a l’elecció de l’hora, i data, idònia per fer cada fotografia. Quan plantejo un reportatge d’arquitectura per explicar un edifici no sempre és suficient trobar un forat a l’agenda i anar-hi a fotografiar-lo tot de cop amb una sola sessió. Moltes vegades s’han de planejar diferents visites per optimitzar la il·luminació de cada façana per tal d’aconseguir una bona descripció volumètrica.

Per començar cal tenir clar que les superfícies … 

Diguem-ne ‘tiquismiquis’ o deformació professional però, tot i que el que pretenc explicar en aquesta article pot semblar que és filar molt prim, us asseguro que pot millorar substancialment la qualitat de les vostres fotografies com per art subliminal. Es tracta de buscar acuradament el punt de vista de les nostres imatges per tal d’evitar unes situacions concretes que poden ser contraproduents i dificultar la lectura de la nostra escena.

El primer cas que veurem serà el de les coincidències molestes. Hi ha punts de vista concrets que ens dificulten la correcta comprensió de les volumetries i la seva perspectiva. Fixeu-vos en la figura A, a l’esquerra apareixen casos de volumetries senzilles però cadascuna té, a la seva dreta, un punt de vista ‘conflictiu’ que provoca una certa ambigüitat molesta. El problema radica en que dues arestes diferents queden … 

L’anterior article Màgia amb postimatges acabava amb la il·lusió òptica de la figura A. Recordeu que el funcionament era el següent: es mostra una imatge una mica psicodèlica i cal assegurar-se que no tenim el ratolí a sobre la imatge. Concentrem la vista al punt central i, passats 30 segons, sense moure gens els ull, desplacem el ratolí a sobre la imatge. Mantenim la vista immòbil un moment i després movem els ulls repassant tots els racons de la imatge. Sorpresa! La imatge psicodèlica inicial s’ha convertit en una imatge normal en color al posar-hi el ratolí a sobre, però al moure la vista ens adonem que realment era una imatge en blanc i negre.

Figura A

Anem a veure com podem crear aquest efecte amb una imatge nostra. Obrim amb Photoshop la imatge sobre la que volem reproduir l’efecte … 

No em demaneu explicacions científiques o mèdiques però intentaré explicar-vos un curiós fenomen que, si no el coneixeu, segur que trobareu interessant. Es tracte de l’efecte anomenat postimatge.

Quan el nostre sistema visual és sotmès a una prolongada exposició fixa a un color, aquest s’acaba fatigant i ho contraresta automàticament “imaginant” el color complementari. Per això funciona el següent experiment.

Si mireu la imatge de l’esquerra de la figura A sense apartar la vista del punt central i, després de passats uns 30 segons mireu a la part dreta de la figura A en blanc i fixeu la vista també en el seu punt central, amb paciència acabareu veient com es forma la imatge de l’esquerra però en negatiu. Les parts negres les veureu blanques i les blanques negres.

El mateix passa amb qualsevol color. Si feu la … 

En l’article Passa a l’acció: automatitzant el Photoshop explico com crear una acció amb Photoshop que sistematitzi una seqüència de tasques per poder-la aplicar de forma repetitiva en diferents imatges. Ara farem un pas més per acabar d’optimitzar el procés i aprendrem com aplicar una acció ja creada de forma automàtica a un conjunt d’imatges. Photoshop ens ofereix més d’una manera per fer-ho però en aquesta ocasió veurem el Processador d’imatges per la seva facilitat d’ús.

Per això hem d’anar a Archivo > Secuencias de comandos > Procesador de imágenes i se’ns obrirà el quadre de diàleg que apareix a la figura A.

El Processador d’imatges disposa de quatre apartats. En el primer apartat hem d’elegir l’origen del conjunt d’imatges a processar. El conjunt d’imatges poden ser les que tinguem obertes en Photoshop en aquest moment o seleccionar una carpeta d’origen que contingui les imatges. … 

Quan treballem amb Photoshop sovint repetim seqüències de tasques de forma repetitiva en diferents imatges. En aquest punt gairebé sempre sabem que ens passarem un bon rato fent feina repetitiva com una màquina i moltes vegades, ja sigui per mandra o desconeixement, preferim assumir-ho més que no pas intentar invertir un temps muntant una acció que ens permeti estalviar temps. Aquest article pretén explicar, i convèncer de la facilitat que pot suposar, aquest pas previ de crear una acció.

Ho farem directament amb un exemple. Imaginem que volem crear una acció per preparar imatges en BN pel nostre blog amb una amplada de 800 píxels. Disposarem la següent seqüència de tasques:

• Convertir la imatge a escala de grisos.
• Aplicar una corba de contrast.
• Redimensionar la imatge perquè mesuri 790 píxels d’amplada.
• Enfocar.
• Afegir un marc … 

Actualment les càmeres fotogràfiques disposen de fotòmetres, que mesuren la llum reflectida, que cada cop funcionen de forma més precisa. En la majoria de situacions estàndard ens donen uns resultats molt satisfactoris, però en altres situacions cal entendre el seu funcionament per tal que puguem obtenir exposicions correctes.

A diferència dels fotòmetres de llum incident, els que mesuren la llum reflectida proporcionen lectures diferents segons la reflectància lumínica dels subjectes que mesuren. Comencem parlant d’on surt el 18% de la famosa carat gris del 18%. S’ha establert de forma teòrica que el gris que reflecteix un 18% de la llum incident reprodueix el to de gris mig entre el blanc i el negre, i no ho fa el 50% com es podria pensar a priori. Per això, les càmeres fotogràfiques exposen de tal manera que la … 

Quan un ja porta un temps fent fotos i més fotos, després d’iniciar la seva afició fotogràfica, comencen a sortir els primers dubtes de com organitzar tot el treball que això comporta. En aquest moment apareix el terme Flux de treball, el qual fa referència a totes les tasques necessàries des que accionem l’obturador de la càmera fins que donem una presentació final a les nostres imatges. No hi ha una forma única per ordenar els passos necessaris d’aquesta tasca i cadascú intenta adaptar-lo el màxim possible a les seves necessitats.

Adobe Photoshop Lightroom és un programa que s’estructura precisament responent a un esquema de flux de treball molt pràctic i flexible i, en molts casos, fa que sigui la única aplicació necessària per procedir un cop descarreguem la targeta de la nostra càmera fins al final de la feina. …