Articles per Joan López

A cops ens veiem forçats, per circumstàncies sovint alienes al nostre control, a romandre sense poder fer gaire cosa excepte esperar. Esperar sense fer res, deixant lliscar el temps consumits per l’avorriment contemplant el imprevisible vol de les mosques, si és que tenim la sort de comptar amb la possibilitat de gaudir d’aquest sublim entreteniment, fins que ens toca el torn a la consulta del metge, ens aten el funcionari de torn a la delegació d’Hisenda o l’avi que ens precedeix finalitza els seus malabarismes financers al mostrador del banc distribuint la seva exigua pensió entre tota una col·lecció de comptes i llibretes.

En algunes ocasions són aquests moment d’avorriment els que ens inspiren idees. Sols amb nosaltres mateixos, sense possibilitat de fer res mes que ser-hi on som, el pensament vaga impunement i sovint la imaginació es troba la porta de la gàbia … 

Hi ha gent amb la capacitat d’imaginar mons, realitats, universos, que a la majoria de nosaltres se’ns escapen. Aquestes persones, que sovint qualifiquem amb el precari adjectiu de “creatius”, veuen més enllà del nostre horitzó limitat, salten per sobre de les barreres dels ordres establerts, del que a nosaltres ens sembla evident, habitual, normal. Aquestes persones són capaces de construir un imaginari propi i únic que, si s’avenen a compartir-ho amb nosaltres, en la majoria dels casos ens resulta pertorbador, incòmode o inclús pervers.

Asger Carlsen seria, des del meu punt de vista, un d’aquests creadors. Fotògraf danès resident a Nova York, va començar la seva carrera professional molt jove: als 16 anys va vendre una foto al diari local en la que mostrava un policia cridant-lo amb ell i un amic seu per calar foc a una tanca de fusta. …