Articles per Miquel Bohigas

Idees per a un article

Idees per a un article En llegir el post d‘avui més d’un pensarà que ja fa escudella això de repetir que no se m’acut res i al final acabar escrivint alguna cosa. Però com que l’escudella és un menjar prou saludable, torno a repetir la cançó que en el moment de començar a escriure no tinc cap idea clara de què anirà la cosa.

Durant unes setmanes vaig haver d’ajudar-me d’unes senzilles tires gràfiques per guanyar-me la setmanada, però a hores d’ara no hi ha tira que valgui ni cap valgui que tiri. Regirar llibres i revistes, webs i més webs per confegir la biografia d’algun fotògraf reconegut o novell, no em fa ni fred ni calor, què vols que et digui.

Fins i tot per compartir alguna troballa interessant m’és més còmode i fàcil fer-ho pel Facebook o el G+ que no pas pel fòrum … 

llegir més →

Classificat com: Opinió

cap comentari

El llibre gegant

No és cap novetat dir que Salt és un poble amb una riquesa cultural remarcable. El festival de teatre Temporada Alta, o el Black Music Festival en són unes mostres prou eloqüents. Però, deixant a banda aquests esdeveniments més coneguts, a la vila de Salt hi tenen lloc també altres celebracions més modestes però amb una vitalitat i una càrrega cívica i social envejables.

Dissabte passat per exemple, la Biblioteca Massagran va celebrar la 16a Festa del Llibre Gegant. Una festa on les nenes i nens de Salt són els protagonistes, al costat dels il·lustradors que posen una imatge a les seves històries.

El guió de la festa és ben senzill: un nen escriu un conte i el dibuixant que li han assignat l’il·lustra seguint les instruccions de l’autor. Enguany hi havia una vintena d’il·lustradors, cadascun dels quals va fer uns deu … 

llegir més →

Classificat com: Opinió

cap comentari

Cotxes abandonats com a font d’inspiració

Cotxes abandonats com a font d’inspiració No sé si ningú em va trobar a faltar, però la setmana passada vaig fer campana. Coses de l’edat, què hi farem! Per esmenar-jo, dilluns al matí, ben penedit de la malifeta, vaig arremangar-me disposat a enllestir l’article d’aquest dimecres, amb el ferm propòsit de no repetir mai més aquell despropòsit.

Sense gaire convicció vaig començar una història que pretenia ser divertida, però ben aviat vaig veure que de gràcia no en tenia gaire. Si hagués estat fent servir una màquina d’escriure analògica com les d’abans, d’una revolada hauria tret el paper del carro i després de fer-ne una bola l’hauria llençat a la paperera.

Però amb l’ordinador no vaig tenir ocasió de fer aquest gest tan cinematogràfic —qui no recorda l’escena d’un escriptor en hores baixes, rebregant full darrera full i llençant-los a una paperera metàl·lica plena a vessar dels textos … 

llegir més →

Classificat com: Opinió

3 comentaris

De l’ocellet del twitter a la patata

De l’ocellet del twitter a la patata

Avui día quan parlem d’un ocellet, el primer que li vé al cap a molta gent és el petit Larry –de Larry Bird, el llegendari jugador de bàsquet dels Boston Celtics–, l’ocellet blau que fa niu a les pantalles de les nostres teleandròmines on, amb una incontinència verbal que ja cansa, buida constantment el pap amb les seves piulades cibernètiques.

Però n’hi ha d’altres d’ocellets. Sense anar més lluny, aquests dies he tingut ocasió de conèixer-ne un de ben simpàtic. Fa uns dies, havent sopat, quan anava a llençar les escombraries, vaig veure un ocellet arraulit damunt del llum de la porta d’entrada a casa. Vaig deixar les bosses a terra i vaig tornar a entrar corrents a agafar la càmera per fer-li una foto. Però quan em va veure amb la màquina a les … 

llegir més →

Classificat com: Opinió

3 comentaris

En Kim i la bomba atòmica

En Kim i la bomba atòmica

Aquesta setmana m’havia fet el propòsit de tocar un tema de la més rabiosa actualitat. Deixant de banda les misèries i corrupcions més populars, em proposava a parlar de la notícia bomba de la setmana. Però vet aquí que el fet que un home vell i cansat deixi la feina no m’ha inspirat gaire, què vols que et digui.

En canvi el fet que a l’altra punta de món encara hi hagi gent que la faci feliç tirar bombes atòmiques m’ha portat a acabar l’acudit gràfic que acompanya aquest post.

Dic que m’ha ajudat a acabar-lo perquè ja feia uns dies que l’havia començat. Tenia el fotògraf i els coloms, però em faltava una foto final per acabar de reblar el clau. Primer havia pensat en una foto que fes referència a alguna guerra. Fins i tot havia provat … 

llegir més →

Classificat com: Opinió

cap comentari

De John Heartfield a Robert Capa

De John Heartfield a Robert Capa

Després d’escoltar dia sí i dia també les mateixes notícies que ens parlen d’un món injust i decadent, deixeu-me que avui m’esplaï una mica davant tanta injustícia i ignomínia, amb l’ajuda inestimable d’unes quantes onomatopeies i d’una de les imatges més emblemàtiques de la història de la fotografia. 

BOM! Aquests dies sembla que hagi explotat el tema de la corrupció, com si es tractés d’una novetat, d’una cosa mai vista. Però tots sabem que de corrupció n’hi ha de sobres i per a tots els gustos.

Des de les petites corrupteles domèstiques de cada dia a les populars corrupcions de les ocasions més celebrades. Si hagués de triar una imatge que representés aquest fenomen escolliria el fotomuntatge que John Heartfield va fer per il·lustrar “El sentit de la satulació hitleriana”.

TA TA TA TA! En una entrevista recent, … 

llegir més →

Classificat com: Opinió

cap comentari

El porter d’en Ramon Masats

El porter d’en Ramon Masats Aquestes darreres setmanes un núvol espès i obscur planeja sobre el món de l’esport, enterbolint les ments dels aferrissats aficionats a l’esport de donar puntades de peu a una pilota.

Com deveu saber, en aquest esport només un dels jugadors de cada equip té el privilegi de poder tocar la pilota amb les mans per evitar que la pilota es fiqui més enllà dels tres pals, que és precisament l’objectiu del joc.

A aquest personatge privilegiat, d’una idiosincràsia tan especial que fa que sempre vagi vestit de manera diferent a la resta de companys, l’anomenen el porter, o també el ca Cerber, en al·lusió al gos fabulós que, segons la mitologia, guardava la porta de l’infern.

Val a dir que aquest privilegi amb què s’ha revestit el porter coincideix amb el d’un altre esport similar, on el porter és l’únic que pot tocar la … 

llegir més →

Classificat com: Opinió

cap comentari

Chema Madoz

Chema MadozNo sé si aquest post el llegirà gaire gent. Per si de cas, aviso al lector desconegut que tingui la intenció de llegir-lo, que aquesta setmana no hi trobarà cap tutorial per millorar les fotos, ni cap enllaç a pàgines amb fotografies interessants, ni la biografia de cap fotògraf, ni… Per no trobar-hi, no hi trobarà ni tan sols un text que parli de fotografia!

I és que avui m’he decidit a iniciar una sèrie d’acudits d’homenatge a fotògrafs i fotografies que d’alguna manera han deixat empremta en la meva memòria fotogràfica. A veure si me’n sortiré!

De moment, començo aquesta sèrie amb una tira dedicada a Chema Madoz.

llegir més →

Classificat com: Curiositats, Fotògrafs

1 comentari

Com fer una càmera estenopeica digital

Ahir al vespre vaig enllestir l’article d’aquesta setmana amb la intenció de penjar-lo aquest matí. Però avui, quan m’he llevat i l’he rellegit l’he trobat massa personal i poc adequat per a l’espai. Per això l’he desat al meu bloc i m’he posat a escriure un nou post a corre-cuita.

Una vegada més la Viquipèdia m’ha ajudat a resoldre el problema. He anotat la data d’avui, 16 de gener, amb la intenció de trobar-hi alguna referència fotogràfica assenyalada.

Abans d’entrar en matèria fotogràfica, que és el que pertoca, i després de repasar els fets rellevants que varen passar tal dia com avui, m’ha semblat oportú destacar, pel que fa a casa nostra, uns  esdeveniments prou significatius i transcendents:

  • El 16 de gener de 1641 Pau Claris va proclamar la República Catalana sota la protecció de França, tot i que al cap … 

llegir més →

Classificat com: Tutorials

2 comentaris

Empatx de fotos

En Miquel té un problema. No fa ni quinze dies que ha començat l’any i algun dels bons propòsits fotogràfics que s’havia fet ja comença a fer figa.

Més ben dit, ni tan sols ha tingut temps de posar fil a l’agulla al primer d’aquests projectes: reduir dràsticament el nombre d’imatges digitals que li entraven pels ulls dia rera dia. Pel cap baix, va calcular que l’any passat es devia haver empassat més d’un fotimer i mig de fotos, a raó d’unes 100 o 200 al dia, o més. La missió que s’havia proposat enguany era d’anar disminuint paulatinament la dosi, fins a arribar a clavar la vista només a una dotzena o dues de fotos cada dia.

Com que l’any passat va reeixir en la determinació de no fer comentaris farisaics i falsos als seus contactes fotogràfics, tenia el convenciment que enguany també … 

llegir més →

Classificat com: Opinió

cap comentari

Pàgines 1234567...14