Articles per Mercè Rokins

Selfie

Selfie

1.Selfie: un fenomen de masses

“Què és un selfie?” és un dels temes més buscats a google.es el passat 2014 i el més escrit a Twitter. El selfie ha estat en els darrers anys un fenomen digne d’estudi, massiu, quotidià, informal, immediat i aclaparador. Des de la veïna del quart fent morritos (duck selfies), fins el Papa de Roma amb alguns fidels i passant per la reina Elisabet II del Regne Unit, tothom s’ha pujat al carro dels selfies! Entre els més virals trobem el de la simpatiquíssima Ellen DeGeneres a l’entrega dels Òscars l’any passat acompanyada d’algunes celebrities (imatge que s’ha convertit en la més retuitejada de la història fins al dia d’avui); el polèmic selfie d’Obama, Cameron i Thorning-Schmid a l’enterrament de Nelson Mandela el 2013; o l’increïble selfie espacial de l’astronauta americà Mike Hopkins amb la Terra com a … 

llegir més →

Classificat com: General

1 comentari

Bodegons, 10 exemples

Bodegons, 10 exemplesActualment, el gènere de la natura morta en la fotografia està molt viu i, lluny de quedar-se antiquat o fer-se avorrit, vessa frescor i creativitat, tan a nivell professional com amateur.

Trobem bodegons en anuncis, en galeries d’art, en packaging, en catàlegs de producte… Les xarxes socials van plenes d’imatges de bodegons de menjar! La gent va a sopar amb els amics i mig segon després ja ha penjat la foto del plat a Facebook. És increïble com s’ha reinventat el gènere dins la xarxa! També revistes de capçalera d’actualitat, disseny, arquitectura, cultura… opten per utilitzar acurats bodegons fotogràfics per il·lustrar les seves portades.

Els bodegons, presents des de l’inici de la fotografia, evolucionen i es reinventen en el temps. Són reflex de la seva època, ens parlen de les complexes relacions entre la societat i … 

llegir més →

Classificat com: Opinió

cap comentari

La Postfotografia, primera aproximació

La Postfotografia, primera aproximacióÚltimament hem pogut veure a Barcelona dues exposicions de postfotografia: “D’ara endavant”, al Centre d’Art Santa Mònica, i “L’artista com a col·leccionista”, a la Fundació Colectania. Sembla que el terme postfotografia es va introduint gradualment al nostre vocabulari de forma natural.

La Postfotografia neix a finals del segle XX associada al desenvolupament de tecnologies digitals de tractament d’imatge. Ja el 1992, William Mitchell —al llibre The Reconfigured Eye: Visual Truth in the Post-Photography— fa una anàlisi del que representa la revolució de la imatge digital en la forma d’entendre la fotografia. A casa nostra, el concepte postfotografia ha estat popularitzat principalment per Joan Fontcuberta, sobretot a partir d’un manifest publicat a la Vanguardia el 2011.

La postfotografia creix en el marc del segle XXI, en plena era de la imatge digital, de la fotografia mòbil i d’Internet. Una època en què una allau de fotografies circula … 

llegir més →

Classificat com: Opinió

3 comentaris

Joan Tomas (i el señor Lorenzo)

Joan Tomas (i el señor Lorenzo)Joan Tomàs és un fotògraf polifacètic i inquiet amb una avalada trajectòria de més de trenta anys. La seva vocació comença als onze anys, després de fer unes pràctiques al taller de laboratori de l’escola, i que els seus pares li regalessin una Kodak Instamatic.

Es diu que cada home és un món, però crec que J. Tomàs n’és, com a mínim, tres o quatre. Ha realitzat treballs de fotoperiodisme, fotografia industrial, documental, moda, publicitat, cine… Ha dirigit la seva pròpia galeria (Primer plano), ha format part de l’equip fundador del “Centre de Fotografia Documental de Barcelona”, i és especialment conegut per la seva vessant de retratista. Alhora, no ha deixat mai d’investigar: ha experimentat amb líquids de laboratori, scanners, fotocopies, càmeres antigues i de joguina, ha fet publicacions autoeditades, propostes alternatives de caràcter reivindicatiu, etc. Joan Tomàs com a … 

llegir més →

Classificat com: Fotògrafs

2 comentaris

Humor i fotografia: tres exemples

Humor i fotografia: tres exemplesSabeu quan pesa un “moderno”? Un Instagram! (Perdó, per excusar-me diré que no es meu…).

L’humor és un filtre acoblable a la nostra càmera. Altera lleugerament la realitat i n’amplia la perspectiva. És molt útil en els temps que corren, però de moment no es comercialitza.

Des del més ingenu i benèvol fins al més corrosiu i negre, l’humor ofereix respostes inesperades i ens dóna noves sortides a camins ja coneguts.

Situacions absurdes o ridícules totalment inofensives, exageracions d’anècdotes, girs argumentals que ens fan fondre les neurones, acudits sarcàstics, paradoxes, dobles sentits malintencionats… són estímuls susceptibles de sorprendre’ns i arrencar-nos petits somriures, generoses rialles o estrepitoses riallades.

1. Lolcats. Què ens passa amb els gats?

Per començar, és imprescindible esmentar les fotos de gats que han entusiasmat a milions d’internautes fins a convertint-les en tot un gènere dins la xarxa: lolcats. … 

llegir més →

Classificat com: Fotògrafs, Opinió

3 comentaris

El Wabi Sabi: la bellesa de la imperfecció i la impermanència

El Wabi Sabi: la bellesa de la imperfecció i la impermanènciaRecordo quan el Juan i el Jacint em van regalar fa 13 anys el llibre de l’arquitecte Leonard Koren Wabi-sabi para artistas, diseñadores, poetas y filósofos (1994). Va ser un llibre d’aquells que t’impacta tan gratament que marca un abans i un després. De cop, el wabi sabi em revelava clarament algunes apreciacions sobre la bellesa que fins aquell moment només sospitava.

Ara que els dies s’escurcen i les temperatures s’abaixen, que la tardor ens saluda de nou i tonalitats rogenques esquitxen els nostres paisatges… ara és un bon moment per a parlar del wabi sabi: LA BELLESA DE LA IMPERFECCIÓ I LA IMPERMANÈNCIA.

El wabi sabi és un concepte japonès estètic amb una important dimensió espiritual que, derivat del budisme zen, parteix de tres simples principis: res és perfecte, res dura i res està acabat. Es percep intuïtivament i evoca sensacions de serena … 

llegir més →

Classificat com: Opinió

6 comentaris

Sobre la bellesa

Sobre la bellesaUna experiència mística La bellesa… ai, qui la pogués enxampar! La bellesa és qualitat de la natura, d’obres d’art, d’objectes, d’experiències, de llocs, de danses, de persones… i produeix una sensació plaent que ens captiva els sentits i ens omple l’esperit. La bellesa ens fa estimar les coses, i quan ens sentim totalment embadalits per ella (escoltant una dolça melodia, delectant-nos en el rostre d’un ésser estimat, llegint un poema, fotografiant el primer raig de llum del dia…), ens envaeix una profunda emoció que ens produeix un delit inexplicable.

La bellesa no porta implícita la idea de funcionalitat. En una societat dominada per l’eficàcia, la bellesa es relaciona amb el món de forma contemplativa: no pretén explicar-lo sinó gaudir-lo. Ens proporciona un tipus de coneixement sensible que és finalitat en sí mateix.

La percepció de la bellesa … 

llegir més →

Classificat com: Opinió

cap comentari

Un recurs creatiu: descontextualitzar

Un recurs creatiu: descontextualitzarAviat farà un segle que l’artista dadaista Marcel Duchamp presentava la seva coneguda peça “Fontaine” (1917): un orinal masculí col·locat del revés. Tot i que en un principi es discriminà la peça en no considerar-la pròpiament una obra d’art, més endavant sí que se’n mostrarien reproduccions al gran públic amb aquesta consideració i, molt més tard, arribaria a ser valorada per un grup d’experts britànics com una de les obres més influents del segle XX.

Posteriorment, amb el mateix esperit provocatiu, Piero Manzoni —entenent que tot el que surt de l’artista és art— ens sorprendria amb “Merda d’artista” (1961): noranta llaunes de conserves que, a preu d’or, guarden (suposadament) 30 grams de les preuades defecacions del propi artista.

A part de la polèmica que genera aquest tipus d’actituds, convidant al debat de què és i què no és art (la … 

llegir més →

Classificat com: Opinió

5 comentaris

Recepta de creativitat per fotògrafs

Recepta de creativitat per fotògrafs Tots volem tenir idees interessants i suggestives, fer fotos creatives que sorprenguin, que siguin innovadores i que aportin un punt de vista diferent al de la majoria. Sí: volem ser creatius! Però… podem? La creativitat és innata o s’aprèn?

Afortunadament, en ple segle XXI, el concepte de creativitat s’ha anat actualitzat. Cada vegada són menys els que pensen que la creativitat és una facultat que només tenen uns pocs privilegiats una mica embogits que segurament siguin artistes, poetes o publicistes. La imatge del geni creatiu és una idea caduca que porta arrossegant-se des de finals del XVIII amb el Romanticisme, i que ha sobreviscut més o menys bé al llarg del segle XX. Avui, es parla de creativitat en tots els àmbits: en fotografia, en cuina, en educació, en el món empresarial… i ja era hora!, tot sigui dit. … 

llegir més →

Classificat com: Opinió

8 comentaris