Malament vaig començar el meu viatge al mig del cor del teatre. Al passar el tren per Fornells vaig sentir com un tro i el vidre del meu costat es va fer miques. Sort que només es va esquerdar en mil bocins sense trencar-se i ningú va prendre mal. Molt mal presagi! Que serà de la resta del viatge?. La veritat es que jo ja estava una mica espantat de anar a fer aquesta feina. Afortunadament el meu amic Ramon, que en té la mà trencada en relacions humanes de proximitat, em va donar el consell clau: “Pere, fes el mateix que fas al mercat amb els desconeguts, tu tractes a tothom com a clients de tota la vida. Ells venen i tu els aculls com si ja formessin part del teu univers des de sempre”.
