No sé si ningú em va trobar a faltar, però la setmana passada vaig fer campana. Coses de l’edat, què hi farem! Per esmenar-jo, dilluns al matí, ben penedit de la malifeta, vaig arremangar-me disposat a enllestir l’article d’aquest dimecres, amb el ferm propòsit de no repetir mai més aquell despropòsit.
Sense gaire convicció vaig començar una història que pretenia ser divertida, però ben aviat vaig veure que de gràcia no en tenia gaire. Si hagués estat fent servir una màquina d’escriure analògica com les d’abans, d’una revolada hauria tret el paper del carro i després de fer-ne una bola l’hauria llençat a la paperera.
Però amb l’ordinador no vaig tenir ocasió de fer aquest gest tan cinematogràfic —qui no recorda l’escena d’un escriptor en hores baixes, rebregant full darrera full i llençant-los a una paperera metàl·lica plena a vessar dels textos …