La veritat és que, en general, no soc gaire amant dels locals de menjar anomenat “escombraria”. Encara i així, en honor a la veritat, haig de confessar que alguna vegada n’he fet ús, tot i que aquesta mena d’establiments, per la seva filosofia de negoci i les característiques dels productes que acostumen a oferir, no m’inspiren excessives simpaties.
Però a la vida sovint resulta difícil instal·lar-se en una idea o posicionament de manera ferma i inamovible. Ràpidament aquesta s’encarrega d’enfrontar-te a situacions que t’obliguen a replantejar-te manaments personals, que finalment has de matisar o inclús abandonar. Ja va bé, doncs l’única cosa constant i segura a la vida és el canvi, no?
Fa cert temps vaig ensopegar amb un article a Petapixel que parlava de la recuperació d’un singular tresor fotogràfic. No seria aquest el primer, tots tenim presents casos com la maleta d’en Capa, l’arxiu del Jack Robinson o les fantàstiques fotografies de Vivian Maier. Aquest no es tracta …
