Història

A voltes, les coses passen per una estranya casualitat. I si no, fixeu-vos: aquest juliol proppassat, Lourdes Pinyol, veïna de Sant Andreu del Palomar, va penjar al Facebook unes fotos que havia trobat remenant entre coses del seu pare, Armand Pinyol (1921-1997). Eren fotos curioses, de quan la vila de Sant Andreu era encara un nucli semirural, als afores de Barcelona. Les va digitalitzar ella mateixa, amb un escànner domèstic. Com que a la xarxa tot corre i es fa córrer, el bloc L’opinió Andreuenca se’n va fer ressò, i de resultes d’això el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias s’hi va interessar, i va posar-se en contacte amb l’hereva Pinyol. Resultat? Es va descobrir un dels fons d’imatges més importants d’aquesta vila, i una breu nissaga de fotògrafs, els Pinyol, que aporten un nou testimoniatge a la història andreuenca.

Els … 

No va ser un director de cinema de masses i  potser si no esteu una mica ficats en el tema, ni tan sols n’haureu sentit a parlat; però l’ Andréi Tarkovski es reconegut com un dels grans del cinema rus, i mundial, una figura de culte, tant per lo innovador del seu llenguatge narratiu, com per les seves aportacions a aquest art i la influencia en diferents generacions de cineastes.

Al llarg d’una carrera de 25 anys escassos va fer només 7 llargmetratges. Amb la seva primera pel·lícula, La infància d’Ivan (1962) ja va obtenir el Lleó d’Or del Festival de Cine de Venecia. A partir d’aquesta, i en el temps de la Guerra Freda, la Unió Soviètica el va vigilar molt de prop, fins que després del rodatge de Nostàlgia, l’any 1983, va poder fugir amb la seva segona esposa a Suècia. … 

Avui vaig més malament que mai per enllestir aquest article. Tan malament vaig, que mentre escric aquesta ratlla no sé que posaré a la següent.

El fet és que estava esperant uns llibres vells de fotografia que havia comprat per internet, i ahir em van avisar que la comanda s’endarreriria uns dies més del que estava previst perquè un dels títols no el tenien en estoc. I com que la meva intenció era comentar aquests llibres, m’he quedat amb les ganes.

Després he pensat que podria parlar del concurs de fotografia que cada any organitzen al meu poble per la festa major. Però he vist que el tema està limitat a la Vall de Llémena i els participants hi han de viure o treballar-hi, i em sembla que no tindria gaire sentit estendre’m més sobre aquest assumpte tan local. …