Història

avatar

Avui la fotografia està d’aniversari a Barcelona

Avui la fotografia està d’aniversari a BarcelonaTal dia com avui, de fa 173 anys, el 10 de novembre de 1839 es va fer el primer daguerreotip de tot l’Estat a Barcelona. Va ser fet des del terrat de la Casa Xifré per en Ramon Alabern.

Malauradament, aquesta primera imatge no es conserva, ja que va ser sortejada entre el públic assistent al acte. Evidentment, l’esdeveniment va tenir molt de ressò en aquells temps i mai més se’n ha sabut res més.

En canvi un altre daguerreotip fet el 1848, es conserva al Museu d’Art Modern de Tarragona.

Si voleu saber-ne més, en aquesta web hi trobareu més informació, encara que a espaifotografic, ja fa tres anys que  també en varem parlar al voltant d’una errada.

Aquí us presentem dues imatges: la primera del lloc on  es varen prendre les dues fotografies i la possible vista de la primera i la segona … 

llegir més →

avatar

La nimfa fotògrafa

La nimfa fotògrafa No, no esteu veient visions: la fotografia que veieu aquí a l’esquerra mostra una escultura modernista, d’una nimfa subjectant una càmera fotogràfica de plaques. És cert que quan pensem en el modernisme, el primer que ens ve al cap són imatges bucòliques de pastorets i pastoretes a la muntanya, o bé escultures de guerrers valerosos, sense deixar de banda la imatgeria religiosa. Però no podem oblidar que el modernisme és també una època de seducció per la modernitat, en un moment en què la ciència i la tècnica aporten a la humanitat eines fins aleshores impensables.

La ninfa fotògrafa, precisament, forma part d’aquest esperit de canvi. Si la voleu veure, haureu d’anar a Barcelona, a l’edifici situat al xamfrà entre el Passeig de Gràcia i el carrer Consell de Cent (banda Llobregat – muntanya). És la casa Lleó Morera, … 

llegir més →

avatar

Els Pinyol, fotògrafs de Sant Andreu

Els Pinyol, fotògrafs de Sant Andreu A voltes, les coses passen per una estranya casualitat. I si no, fixeu-vos: aquest juliol proppassat, Lourdes Pinyol, veïna de Sant Andreu del Palomar, va penjar al Facebook unes fotos que havia trobat remenant entre coses del seu pare, Armand Pinyol (1921-1997). Eren fotos curioses, de quan la vila de Sant Andreu era encara un nucli semirural, als afores de Barcelona. Les va digitalitzar ella mateixa, amb un escànner domèstic. Com que a la xarxa tot corre i es fa córrer, el bloc L’opinió Andreuenca se’n va fer ressò, i de resultes d’això el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias s’hi va interessar, i va posar-se en contacte amb l’hereva Pinyol. Resultat? Es va descobrir un dels fons d’imatges més importants d’aquesta vila, i una breu nissaga de fotògrafs, els Pinyol, que aporten un nou testimoniatge a la història andreuenca.

Els … 

llegir més →

avatar

Frederic Marès, col·leccionista

Frederic Marès, col·leccionista Coneixeu el Museu Frederic Marès? És una veritable joia situada al bell mig de la Barcelona antiga! D’entrada, l’edifici forma part del complex arquitectònic que configurava l’antic Palau Reial Major de Barcelona (conjuntament amb el palau del virrei, el saló del Tinell i la capella de Santa Àgueda). Així doncs només entrar en el recinte, a través de la porta del carrer dels Comtes (just davant la portalada de Sant Iu de la catedral), el primer que ens acollirà és un verger deliciós, encerclat per esplèndides arcades de pedra. Però, un cop superada la temptació de quedar-nos asseguts a l’ombra d’una palmera gaudint una impensable calma al mig de la ciutat, si entrem i visitem el museu, no ens podrem creure que tot allò sigui allà.

I és que Frederic Marès (1893-1991), reputat escultor, tenia una afició, diríem passió, … 

llegir més →

avatar

Agustí Centelles exposa a Nova York

Agustí Centelles exposa a Nova York El proper dimecres 5 l’ Agustí Centelles complirà, si més no a títol pòstum, el que va ser un dels seus somnis com a fotògraf: exposar en solitari a Nova York, la ciutat que ell considerava meca de la fotografia.

Encara que Centelles havia participat en una exposició col·lectiva a la ciutat de Nova York, mai abans s’havia fet una exposició dedicada en exclusiva a la seva feina. Aparentment, dins del marc dels acords als que varen arribar els fills del fotògraf amb el Ministeri de Cultura, això es farà possible a través de les seus de l’Institut Cervantes que hi ha arreu del món.

El dimecres doncs, els novaiorquesos tindran l’ocasió de contemplar 40 fotografies del nostre particular pioner del fotoperiodisme, algunes d’elles mai exhibides abans, com les que va fer a Barcelona poc després de l’alçament militar i durant … 

llegir més →

avatar

Les pel·lícules de 126 i 110 de Kodak

Les pel·lícules de 126 i 110 de Kodak Qui més qui menys, tothom recorda quina va ser la seva primera càmera fotogràfica. En general, és un objecte que, tant si encara el conservem com si no, sempre el recordem amb il·lusió, ja que va ser el primer que ens va permetre fer les “nostres” fotografies, sentir-nos una mica “fotògrafs”.

En el meu cas, era una diminuta càmera de plàstic groc, que tenia com a visor un simple marc, també de plàstic, que s’aixecava del cos de la càmera.Pel que fa a la velocitat i l’obertura, oblideu-vos-en! Tot era fix: només una rodeta per a fer avançar la pel·lícula, i un botonet per a activar la molla de l’obturador.

Si us parlo d’això, és perquè aquesta càmera utilitzava un tipus de pel·lícula molt comuna en la fotografia popular, que es venia dins d’un cartutx i que, en el … 

llegir més →

avatar

Tarkovski i les seves Polaroids

Tarkovski i les seves Polaroids No va ser un director de cinema de masses i  potser si no esteu una mica ficats en el tema, ni tan sols n’haureu sentit a parlat; però l’ Andréi Tarkovski es reconegut com un dels grans del cinema rus, i mundial, una figura de culte, tant per lo innovador del seu llenguatge narratiu, com per les seves aportacions a aquest art i la influencia en diferents generacions de cineastes.

Al llarg d’una carrera de 25 anys escassos va fer només 7 llargmetratges. Amb la seva primera pel·lícula, La infància d’Ivan (1962) ja va obtenir el Lleó d’Or del Festival de Cine de Venecia. A partir d’aquesta, i en el temps de la Guerra Freda, la Unió Soviètica el va vigilar molt de prop, fins que després del rodatge de Nostàlgia, l’any 1983, va poder fugir amb la seva segona esposa a Suècia. … 

llegir més →

avatar

Dos fons fotogràfics preservats

Dos fons fotogràfics preservats Aquest estiu hem rebut la bona nova de la preservació de dos fons fotogràfics de gran importància per a la historiografia local.

En primer lloc, cal que ens deplacem fins a Bellver de Cerdanya, on un acord entre els familiars i l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya ha permès la recepció, per part d’aquest, de les 1.300 fotografies del fons de Bonaventura Isern (1903-1972). Isern, conegut popularment com a “Nen Mixela”, fou un fotògraf aficionat, que dedicà bona part de les seves fotografies a escenes de la vida quotidiana de Bellver, sobretot de la postguerra i fins als anys cinquanta.

Actualment s’està treballant en la digitalització del fons, i es preveu que ben aviat es prepari una exposició de l’obra, on hi destaquen els retrats de veïns, les festes populars o els esports.

Pel que fa al segon fons, … 

llegir més →

avatar

Alfred Wertheimer, Elvis Presley i Barbara Grey

Alfred Wertheimer, Elvis Presley i Barbara GreyDe tant en tant llegim als mitjans no especialitzats notícies sobre fotografies conegudes. Es tracta d’imatges que s’han fet famoses a cop de veure-les a molts llocs. Però vaja, passa el mateix amb totes les disciplines artístiques: segur que trobareu algú que no sap qui va ser Roy Lichtenstein, però segur que saben que Andy Warhol és “el dels retrats de la Marilyn Monroe de colors”. De la mateixa manera que alguns coneixen el minuet de Boccherini gràcies a la mel de la Granja San Francisco i altres gràcies a Luis Cobos.

Tornem al tema que ens ocupa. Segurament les fotografies més conegudes són, amb el permís de la noia afgana del National Geographic (siguem justos: d’ Steve McCurry ) i la llengua d’Einstein d’Arthur Sasse, les que tenen com a protagonistes una parella fent-se un petó. És el cas, efectivament, del baiser de l’Hotel de Ville de Robert Doisneau o del … 

llegir més →

avatar

Gabriel Casas

Gabriel Casas Avui vaig més malament que mai per enllestir aquest article. Tan malament vaig, que mentre escric aquesta ratlla no sé que posaré a la següent.

El fet és que estava esperant uns llibres vells de fotografia que havia comprat per internet, i ahir em van avisar que la comanda s’endarreriria uns dies més del que estava previst perquè un dels títols no el tenien en estoc. I com que la meva intenció era comentar aquests llibres, m’he quedat amb les ganes.

Després he pensat que podria parlar del concurs de fotografia que cada any organitzen al meu poble per la festa major. Però he vist que el tema està limitat a la Vall de Llémena i els participants hi han de viure o treballar-hi, i em sembla que no tindria gaire sentit estendre’m més sobre aquest assumpte tan local. … 

llegir més →

Pàgines 1234567...16