Història

avatar

El misteri fotogràfic del sudari de Torí

Sobre quina va ser la primera fotografia de la història, és indubtable que hi ha un consens majoritari, que és el d’identificar aquesta amb la imatge que capturà Niepce l’any 1826. Tot i això, hi ha un objecte que també és objectiu de la curiositat fotogràfica, i que és molt més antic que aquest darrer: és el sudari de Torí, conegut com el Sant Sudari.

Pels que no ho conegueu, a la catedral de la ciutat italiana de Torí es guarda una reliquia de gran valor devocional: un sudari, és a dir, un gran llençol blanc, dels que s’usaven antigament per a embolcallar els difunts en el moment d’enterrar-los. Diu la tradició que és el sudari que s’emprà en l’enterrament de Jesús i que, quan es descobrí la tomba buida, fou recollit i preservat. De fet, la història antiga … 

llegir més →

avatar

Billy el Nen cavalca de nou

És innegable que hi han noms de la història dels EEUU que formen part del imaginari comú de la majoria de nosaltres. Fonamentalment gràcies a les pel·lícules americanes i en menor proporció degut a les referències històriques o parodies d’alguns còmics —com ara les aventures de Lucky Luke— a gairebé tothom li resulten familiars noms com Jesse James, Will Wild Hickock, Buffalo Bill (altrament anomenat William Cody), Wyatt Earp, el General Custer i tants altres.

De entre tots aquests noms, que podrien arribar a sumar una llista ben llarga, aquest dies torna a ser noticia el d’un personatge singular i força revestit de misteri i llegenda. Parlo en concret de William Bonney (1859-1881), més conegut com a Billy the Kid (Billy el Nen).

Encara que hi han algunes fotografies de Billy quan era nen (però de debò) i també apareix al fons d’un altre que mostra mitja dotzena de cowboys … 

llegir més →

avatar

Berga, 1868

Suposo que ja us haureu adonat, però demà serà el primer dijous després del vuitè diumenge després de Pasqua (que, alhora, va ser el primer diumenge després de la primera lluna plena després de l’equinocci de primavera)… Que sí, home, que sí, que demà és dijous de Corpus!

A Catalunya, a banda de les celebracions i processons religioses, això vol dir també que és un cap de setmana de gegants, bestiari, i festes diverses. I, entre elles, en destaca una, per la seva riquesa, tradició i qualitat: La Patum!

I avui us presentarem una fotografia històrica: la primera fotografia que es coneix i conserva de la festa berguedana. Va ser feta el 1868, per Rafael Lozano, un enginyer de mines que, com la resta de pioners, estava entusiasmat per totes les novetats tècniques de l’època. Ja feia uns quants … 

llegir més →

avatar

Dona i fotografia social als EEUU: Dorothea Lange

Als Estats Units la fotografia social que ja va tenir representants primerenques com Frances Benjamin Johnston, té una gran força. Arran de la gran depressió fotògrafes com Margaret Bourke-White, Berenice Abbot i Dorothea Lange surten al carrer a fer fotografies del que trobaven al seu voltant.

D’inclinació esquerrana, Margaret Bourke-White pren moltes fotografies sobre la industrialització dels Estats Units i després viatja a Rússia, on registra l’estat del país després de la Segona Guerra Mundial i l’alliberament dels jueus dels camps de concentració a Europa.

De l’estudi al carrer

Amb el començament de la Gran Depressió, Dorothea Lange va tornar a portar l’objectiu de les seves càmeres del seu estudi als carrers. Els seus estudis de desocupats i gent sense llar capturaren aviat l’atenció de fotògrafs locals i la van portar a ser contractada per l’administració federal, posteriorment anomenada … 

llegir més →

avatar

Del maig del 68 al maig de l’11

Podran tallar totes les flors, però no impediran que arribi la primavera

Aquest va ser un dels molts eslògans que van sorgir durant la revolta del maig del 68 a Paris. Al cap de més de quaranta anys, quan a casa nostra les tisores tornen a estar ben esmolades, molts joves i no tan joves han sortit al carrer, també un mes de maig, per fer sentir el seu clam: ja n’hi ha prou.

Per celebrar aquest fet, he cercat imatges del maig francès per poder comparar aquella situació amb l’actual.

Primer de tot he topat amb el llibre Un prolétariat rêvé, amb vuitanta fotos en blanc i negre sobre la revolta de maig del 68, l’autor de les quals és el fotògraf francès Jean-Claude Seine. Com diu a la presentació, l’obra reflecteix un temps on el món del treball estava … 

llegir més →

avatar

Gallen Rowell: fotògraf i muntanyer

Galen Rowell (Berkeley 1940- Bishop 2002) és un referent en la fotografia de muntanya i natura. Va créixer dins de l’ambient intel·lectual de la Universitat de Berkeley i de ben petit va començar a sortir a la muntanya amb els pares. Als 16 anys va fer la seva primera cordada a Yosemite i en els següents anys va acumular fins a 100 primeres ascensions en la High Sierra (Sierra Nevada de Califòrnia). Durant la seva vida va participar en més de 40 expedicions en els cinc continents i els pols.

Va comprar una Kodak Instamatic per fotografiar les seves ascensions i posteriorment una Nikon de 35 mm. Als 32 anys va decidir dedicar-se professionalment a la fotografia i a escriure. L’any següent, va publicar un reportatge sobre escalada a la revista National Geogràfic, tal com ell relata, en un autèntic cop … 

llegir més →

avatar

El naixement de la fotografia

Quan Niépce, cap a l’any 1826, va fer el que es considera la primera fotografia, o heliografia, tal com ell les anomenava, poc que es podia imaginar que al cap de cent vuitanta anys, la fotografia s’hauria desenvolupat tant com per permetre fer la quantitat ingent de fotografies que actualment s’estan fent.

Ho dic perquè acabo de penjar una foto a Flickr, i en mirar de localitzar-la entre les darreres fotos penjades al portal, m’ha resultat del tot impossible. En un minut hom hi havia penjat més de sis mil fotos! Que, si no m’equivoco, venen a ser unes 360.000 fotos cada hora. I això només a Flickr.

Sembla que per fer aquella heliografia, Niépce va necessitar una exposició de diversos dies. Ara, en canvi, en mil·lèssimes de segons podem fer una foto i mostrar-la en un tres i no … 

llegir més →

avatar

Temps de flors

Temps de flors Aquest dijous al matí m’ha sorgit un dilema: fer l’article de cada setmana o agafar la càmera i sortir a fer fotografies de flors.

Heu de tenir en compte que a Girona és temps de flors, i durant una setmana els aficionats a la fotografia tenim (anava a dir l’obligació, al menys els de Girona i rodalies) l’oportunitat de retratar una gran varietat de flors i de composicions florals. Finalment, he optat per quedar-me a casa a escriure aquestes ratlles. Val a dir que per Girona ja hi havia passat al menys en tres ocasions aquests darrers dies, on he tingut ocasió d’omplir més d’una targeta cada vegada. Sóc de clic fàcil, jo!

Enguany se celebra la 56a edició de “Girona, temps de flors”, amb 116 espais expositius, entre exposicions florals, patis, jardins i carrers. Com cada any, les … 

llegir més →

avatar

De la Dona i la Fotografia: El Pictorialisme

L’establiment de la fotografia pictorialista va influenciar en la manera com aquest mitjà va ser legitimat com una expressió artística amb determinats valors estètics. A partir de la invenció de la fotografia van néixer les disputes entre els que es dedicaven merament a la millora de la seva tècnica i els que la veien com un mitjà on l’important no era el que posaven davant la lent sinó la subjectivitat del creador. D’aquesta manera el gremi de fotògrafs va començar a organitzar-se i a crear associacions, revistes i òrgans que propagaven els últims avenços en el medi i altres temes afins. És cert que la fotografia reproduïa encara convencions provinents d’altres camps com la pintura, però molts fotògrafs van començar a batallar per trobar una estètica pròpia.

Dins del moviment pictorialista es donen casos de dones de la classe … 

llegir més →

avatar

La Comuna de París

Aquests darrers dies el món està pendent d’unes fotografies. Els responsables voldríen mostrar-les, però sembla que tenen por de ferir la sensibilitat de l’espectador i no saben si ensenyar-les o no. És com si d’alguna manera, es volgués traspassar tot el protagonisme a unes fotografies, a unes imatges que, pel què es diu, han de ser reveladores,  definitives. Però no per la seva qualitat tècnica, que importa ben poc,  sinó per allò que mostren: un home mort amb el cap destrossat per una bala, ni més ni menys. Tot plegat, el resultat de l’atac d’uns soldats a la casa de l’enemic número u.

Però, allò que per a uns seria la prova irrefutable de la mort del seu enemic, i per tant el trofeu que voldrien mostrar, per a d’altres podria arribar a ser un símbol  de la barbàrie … 

llegir més →

Pàgines 12345678...16