Història

avatar

Napoleó Sarony

Fa uns dies uns amics em van deixar un exemplar de l’edició facsímil de la Llumanera de Nova York, una revista il·lustrada que es va publicar en català  a Nova York a finals del segle XIX, concretament entre els anys 1874 i 1881. Després de gaudir amb els dibuixos d’en Cusachs i d’altres artistes de l’època -“tenim que guiar-nos per fotografías no sempre perescudes ni claras, tenen que reproduhirse los retratos ab la ploma y tinta xina, després se fotografían sobre la pedra y se graban per medi d’un procediment químic”-, he topat amb la notícia següent, de desembre de 1876:

Magníficas fotografías.
Habém tingut ocasión de veurer algunas fotografías presentadas y premiadas en la Exposició de Filadelfia, fetas per lo famós artista Sarony, y podém asegurar que no hi ha á Europa cap fotógrafo que de mellors ne fassa. La … 

llegir més →

avatar

Dom Bonaventura Ubach, també fotògraf?

Si fem un repàs a la història del nostre país, trobarem sense gaire dificultats diversos personatges absolutament fascinants, bé pels seus èxits, bé pel conjunt de la seva vida. I un d’ells, sense cap mena de dubte, fou el monjo de Montserrat Bonaventura Ubach.

Situem-nos. Segurament, molts dels que llegiu aquest post haureu estat alguna vegada a Montserrat. Amb una mica de sort, haureu visitat el magnífic museu situat a sota la plaça que dóna pas al santuari. Si és així, segurament recordareu que, de fet, són dos museus: un museu dedicat a l’art, i un altre dedicat a arqueologia i història de l’Orient. Doncs bé, el mèrit d’aquest darrer fou del pare Ubach, un orientalista fascinant, capaç de parlar àrab, grec, hebreu i siríac, a banda de llatí i les principals llengües occidentals. De fet, el pare Ubach, nascut a … 

llegir més →

avatar

Linda McCartney

Aquesta setmana un fet inesperat m’ha proporcionat el tema d’aquest article. En obrir el correu electrònic he trobat un missatge de l’editorial Taschen que em comunica la publicació del llibre Linda McCartney: Life in Photographs.

Es tracta d’una edició limitada de 125 exemplars numerats i signats per Sir Paul McCartney (l’ex-beatle, per entendre’ns), acompanyats d’una còpia d’una foto de Linda, que surt pel mòdic preu de 1.750 €. El llibre, del qual n’hi haurà també una versió a un preu més assequible (50 €), és una retrospectiva de la vida i de l’obra de Linda MCCartney (de naixement Linda Eastman) que pel seu cognom de naixement, ja es veu que estava predestinada a ser fotògrafa.

El llibre, escrit per la fotògrafa Annie Leibovitz i l’historiador de l’art Martin Harrison, conté una selecció de la seva obra, escollida entre les més de 200.000 fotos del seu … 

llegir més →

avatar

La maleta mexicana de Robert Capa

Fa uns anyets, parlant sobre la mort de Cornell Capa, vam esmentar de passada l’anomenada “maleta mexicana”. Avui ens hi aturarem, ja que la història d’aquesta “maleta” bé s’ho val, ja ho veureu!

Per a entendre la significació i el valor de la “maleta”, però, cal que primer de tot ens traslladem a l’Espanya Republicana, exactament a l’any 1938. Robert Capa, fotògraf de guerra, que ja havia fotografiat la Guerra Civil Espanyola en companyia de la seva companya, Gerda Taro, just després de la sublevació militar, retorna al país en guerra per a cobrir la darrera desfeta de les tropes republicanes. Capa documenta la caiguda de Barcelona, la fugida dels exiliats, i l’internament en camps de concentració a la Catalunya Nord (a Argelers i el Barcarès).

Capa, però, no podem oblidar-ho, s’havia significat políticament amb els fronts d’esquerres, alhora que era ell … 

llegir més →

avatar

Temps era temps

En un fil del fòrum un conegut fotògraf cerverenc parla de la prova de la gota per calcular el temps de revelat. Doncs bé, en un article publicat a la Revista de Girona l’any 1988, Emili Massanas explicava els procediments que feien servir els fotògrafs a principis del segle passat per revelar els negatius:

Tenint en compte la incertesa del temps d’exposició i de la il·luminació, no hi havia un temps fix de revelatge i, com que les plaques no estaven cromatitzades i eren poc sensibles a la llum, es treballava amb llum vermella. Cada placa era revelada individualment i, veient el desenvolupament de la imatge, es treia en el moment adequat, i encara es podia modificar amb un bany reforçador o afeblidor segons les circumstàncies.

Aquest sistema de revelatge fou modificat per l’anglès Vatkins. És el sistema anomenat cronomètric o factorial, que es fonamenta en … 

llegir més →

avatar

El temps del silenci

Fa uns dies vaig estar repassant revistes velles de fotografia per mirar de trobar un tema per l’article d’aquesta setmana. Sempre és interessant mirar enrere per saber d’on venim, vaig pensar. Al número d’hivern de la revista Camera International de l’any 1992 (versió francesa) dedicat genèricament al tema Guerra i Pau, hi ha un article dedicat a l’exposició El temps del silenci (La fotografia espanyola els anys 50 i 60), que aquell any va organitzar Pere Formiguera al Palau de Tokyo de París, amb el suport de la Generalitat i la Fundació Caixa de Catalunya.

No deixa de ser lloable que dues institucions catalanes promocionessin la fotografia espanyola. S’hi presentava l’obra de 8 fotògrafs: Rafael Romero, Joan Colom, Manuel Ferrol, Leonardo Cantero, Alberto Schommer, Jordi Olivé, Nicolas Muller i Gerardo Vielba. Ja sé que no és normal comentar una … 

llegir més →

avatar

Burton Holmes, viatger i fotògraf

Cada setmana m’envaeix la mateixa cabòria, una mena de neguit que va augmentant a mesura que s’acosta el dijous: de què pot tractar l’article d’espaifotografic?. Afortunadament, ni que sigui a darrera hora, fins ara sempre ha sortit un tema que m’ha permès sostreure’m de la meva preocupació setmanal. Fins al dissabte o el dilluns, que ja torno a capficar-me sobre què puc parlar que pugui interessar als seguidors d’EF. A vegades ha estat un fotògraf que acabava de descobrir per internet o una notícia relacionada amb el món de la fotografia. També la lectura d’un llibre que he trobat particularment interessant o, com la setmana passada, l’oportunitat de conèixer una persona com el senyor Joan Vehí.

En el moment d’escriure aquest article, dimecres a la tarda, abans del partit del Barça, encara no tinc decidit de que parlaré, o … 

llegir més →

avatar

Barcelona recorda els Napoleon

Avui dimecres està previst que l’Ajuntament de Barcelona inauguri una placa en record dels Napoleon, una nissaga de fotògrafs que deixà una importantíssima petja en la història de la fotografia catalana. L’atzar, o el destí, ha volgut que aquesta placa es descobreixi en un indret que és també història viva de la ciutat comtal: el Frontó Colom. I és que si no n’hi havia prou amb ser un edifici construït pel fill d’Elies Rogent, i reformat per Puig i Cadafalch, en haver estat un dels principals gimnasos catalans dels pioners de l’esport, en haver vist combatre el propi Josep Gironès, en haver estat seu de milícies durant la Guerra Civil, o en haver estat seu olímpica, l’edifici del Frontó Colom fou, abans del seu ús esportiu, la seu de l’estudi fotogràfic dels Napoleon, gràcies als quals es mostrà, allí mateix, la primera … 

llegir més →

avatar

Hipstamatic, una càmera virtual per a l’Iphone

Possiblement cap de vosaltres n’ha vist una de veritat, ni jo tampoc, però la Hipstamatic va existir realment. Si si, la Hipstamatic va ser una càmera creada l’any 1982 per dos estudiants d’art, els germans Bruce y Winston Dorbowski. Si voleu aquí en podeu llegir la història.

Tot va venir perquè el seu pare els va regalar una càmera russa que poc desprès es va trencar, ells no s’ho varen pensar gaire i en van voler fer una. Idearen una càmera de plàstic a la que se li  podia canviar la lent i el flaix i per suposat la pel·licula. Precària, però amb lo imprescindible per a fotografiar, encara que el resultat no fos gaire brillant, però aleshores no era el més important.

S’ho varen agafar tan seriosament que fins i tot la varen comercialitzar, amb un nom que sembla inspirat en la Kodak Instamatic d’aquell temps. … 

llegir més →

avatar

Xocolater i fotògraf, ell també

Alguns recordareu que ara fa poc més d’un any vam dedicar un article a un personatge tot curiós: Antoni Amatller. Fotògraf, però sobretot industrial xocolater, fou un dels pioners de la fotografia amateur a Catalunya, i un interessant documentador del que en aquell moment semblaven llunyans països exòtics, que tenien en comú que eren països productors o comerciants de cacau.

Doncs bé, avui presentarem un altre fotògraf xocolater, gairebé contemporani d’Amatller: Carles Fargas (1884-1942), conegut per la seva xocolateria Fargas, del carrer del Pi, a la cantonada amb la plaça Cucurulla, de Barcelona.

El motiu és que la setmana passada fou presentat un llibre recopilatori de bona part de les seves obres, editat pel Centre Excursionista de Catalunya i l’editorial PRAMES, amb el títol “Xocolata, ciutat i pantorrillas“.

Fargas fou un burgès seduït pels descobriments i les invencions tècniques, que trobà en la fotografia una forma d’entretenir-se, … 

llegir més →

Pàgines 123456789...16