Història

avatar

Josep Badosa, la primera Leica catalana

Ara fa uns dies es va fer pública la notícia que el nét de Josep Badosa havia fet donació de l’arxiu del seu avi a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. La pregunta que molts ens vam fer fou: qui era Josep Badosa?

D’entrada, hem de dir que el nom no ens venia de nou, d’alguna manera ens sonava. És clar! De les biografies d’Agustí Centelles: no en va en fou un dels seus mestres, i del 1927 al 1931 Centelles treballà per a ell com a ajudant. La trajectòria de Centelles, però, prengué tal força, que la figura de Badosa pren en ell, vist amb perspectiva, un paper secundari. Un paper secundari però, això sí, determinant en dos aspectes: en primer lloc, sembla que fou Badosa qui l’introduí en el fotoperiodisme. I, en segon lloc, fou Badosa qui li obrí … 

llegir més →

avatar

Joan Masó, fotògraf gironí

Parafrasejant la cançó de la Trinca, podríem dir que la fotografia en color ve de la patata. I això és així perquè l’autocrom, que va ser el primer sistema fiable per fer fotografies en color, utilitzava la patata com a suport bàsic. L’autocrom, inventat pels germans Lumière, es basava en tres capes de fècula de patata tenyides respectivament de color taronja, verd i violeta, protegides  per una fina capa de vernís i una emulsió sensible de gelatinobromur que es dipositaven en una placa de vidre.

La placa es posava a l’interior de la càmera de manera que la llum havia de travessar primer el vidre i després les capes de fècula, que actuaven de filtres selectius per a obtenir els colors complementaris, per arribar finalment a l’emulsió sensible. Per això, en enfocar calia fer una correcció equivalent al gruix … 

llegir més →

avatar

Bromoli. Una breu introducció

Si a la primera meitat del segle passat, els fotògrafs pictorialistes, en el seu afany d’obtenir imatges personals que poguessin ser considerades obres d’art, talment com la pintura o escultura,  i distingir alhora les seves imatges de les que obtenien els aficionats nouvinguts amb les seves Kodak, no dubtaven a emprar tota mena d’artilugis (llegeixis filtres, objectius imperfectes, …) i a aplicar tècniques del què ara en podriem dir postproducció (bromoli, goma bicromatada, …) ara, en el món digital, som els fotògrafs aficionats els qui no dubtem a emprar sofisticades eines de postproducció per aconseguir imatges que es considerin artístiques. De fet, un dels comentaris més afalagadors que pot rebre una d’aquestes fotos pictorialitzants a les xarxes foto-socials d’Internet, és casualment: “Sembla una pintura!” o “Això és art!”.

Si fa un segle doncs, la fotografia es va “vulgaritzar” … 

llegir més →

avatar

Viva la revolución!

El 20 de novembre de 1910, un aixecament al nord de Mèxic inicià el període conegut com a “ Revolució Mexicana “, una etapa que provocà un gir en l’esdevenir de tota la història posterior d’aquest estat americà. Aquest any passat, per tant, la revolució mexicana celebrà el seu centenari. Una de les causes per les quals aquest fet històric és conegut, a banda dels motius polítics, és que fou un període profusament fotografiat, de forma que les imatges de Pancho Villa o Emiliano Zapata encapçalant unes èpiques i populars tropes revolucionàries generaren moltes simpaties i admiracions arreu del món. I un dels personatges claus perquè això fos possible fou Agustín Víctor Casasola, un dels primers fotògrafs documentalistes de l’Amèrica Llatina.

Casasola nasqué a Ciutat de Mèxic, el 28 de juliol de 1874. De ben jove començà a treballar en el món dels diaris, com a … 

llegir més →

avatar

Fotografia conceptual: dos exemples contraposats

Tot i que hi ha diverses accepcions per definir la fotografia conceptual ( 1, 2 ), per entendre’ns podem dir que en aquesta modalitat de fotografia la idea, el concepte, preval per damunt de l’objecte fotografiat. Al revés del què fem la majoria d’aficionats quan sortim a fer fotos, i retratem tot el què s’ens posa al davant, en la fotografia conceptual la fotografia es posa al servei de la idea que es vol transmetre.

Però, per entendre millor què és la fotografia conceptual, res millor que mirar algunes fotos que corresponguin a aquesta categoria. Només heu de fer una recerca d’imatges al Google d’aquests dues paraules: Fotografia conceptual.

Les dues primeres fotos que us sortiran són les que reproduïm en aquest article. Són dues fotos que corresponen a dos conceptes ben diferents de la fotografia conceptual, valgui la redundància. … 

llegir més →

avatar

La mama m’ha tret el Kodachrome!

Trenta-set anys després de ser gravada per Paul Simon i Art Garfunkel, la tornada d’una de les seves cançons més cèlebre finalment ha confirmat el seu sentit profètic.

Ja és un fet, s’ha acabat, ja no hi haurà Kodachrome, mai més. La sentència final va ser refermada el passat 30 de desembre de 2010 amb l’anunci del fet públic per Dwayne’s Photo, l’únic laboratori del món que encara podia processar la mítica pel·lícula, ja no admetria més rotlles.

L’encarregat de assistir i acompanyar al difunt en les seus darrers moments ha estat el fotògraf Steve McCurry. En les seves mans es va dipositar el darrer film de Kodachrome i ha estat l’encarregat de consumir-lo, fent les 36 darreres fotos que mai més es podran tornar a fer amb aquesta pel·lícula.

Sense cap intenció de fer una crida a la melangia i … 

llegir més →

avatar

Henri de Toulouse-Lautrec era un caganer

Aquesta entrada hagués estat força més oportuna fa uns pocs dies, lligant amb la tradició inequívocament catalana d’incloure un personatge aliviant els budells en aquests petits diorames que en diuen pessebres o naixements. I no ens oblidem del Tió i els seus sorprenents processos gastrointestinals! Sembla ser que als catalans ens agrada força, això de la caca. Dissortadament, he ensopegat amb aquesta curiosa informació un pèl massa tard i no he estat a temps de celebrar les festes amb una tríada defecatòria: caganer de pessebre, Tió i Henri de Tolouse-Lautrec.

llegir més →

avatar

Valentí Fargnoli

Aquest vespre, després de veure el primer capítol del Geni de la fotografia, m’ha semblat oportú recordar un dels pioners de la fotografia a casa nostra, i més concretament a Girona, en Valentí Fargnoli.

Fill d’emigrants italians, Fargnoli va néixer a Barcelona l’abril de 1885. Tot i que, després d’haver nascut,  els seus pares van tornar a Itàlia, al cap d’uns anys van tornar per instal·lar-se a les comarques gironines, primer a Verges i després a la capital.

Malgrat que no n’hi ha cap còpia, hi ha constància que durant la visita a Girona del rei Alfons XIII, l’any 1904, Fargnoli va fer una foto al rei, la qual cosa li va valer el títol de fotògraf de la Cort i dos anys més tard el van cridar per fer les fotos del casament del rei amb Victòria Eugènia. Sens … 

llegir més →

avatar

Caçant fòssils a Barcelona (amb la càmera…)

Una de les utilitats que la fotografia a tingut des de sempre, ha estat la de donar testimoni del que passa al nostre voltant i també com veureu, per catalogar i classificar el que ja ha passat i per cert, fa molt i molt de temps en aquest cas concret.

A Barcelona, com arreu suposo, si sabem mirar, hi trobarem amagats entre les pedres, fòssils d’animalons que han viscut fa milions d’anys.

La paleontòloga Anna Cornella n’ha classificat un bon munt a la ciutat. Al vídeo hi veiem com en un passeig matinal ens en descobreix la presencia gairebé imperceptible als ulls no entrenats, d’aquests éssers que ara conviuen amb nosaltres.

Fa uns deu anys, l’Anna va descobrir un fòssil a una pared de casa seva i allà va començar la seva cacera. Des d’aleshores, ella i el seu marit … 

llegir més →

avatar

Les columnes de Montjuïc

A la falda de la muntanya de Montjuïc, a Barcelona, dins el conjunt monumental dels palaus firals i el Palau Nacional, s’aixecaven fins l’any 1928 quatre monumentals columnes, en representació al·legòrica de les quatre barres de l’escut de Catalunya. Eren una obra projectada per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, i construïda l’any 1919, que durant un breu temps van presidir la visió de la gran escalinata d’accés a la muntanya.

Aquestes columnes van ser enderrocades l’any 1928, en temps de dictadura, a causa de la seva significació patriòtica, però actualment han estat restituïdes, si bé amb algunes modificacions, gràcies a l’esforç tenaç de la societat civil, i del suport de diversos grups polítics del consistori barceloní. De ben segur que a partir d’ara esdevindran una nova icona fotogràfica de la ciutat, ja que el seu entorn ja fa anys … 

llegir més →

Pàgines 12345678910...16