Tutorials

És fàcil de confondre els termes de llum dura i llum suau. Sovint he vist fotògrafs que justifiquen l’utilització d’un Stofen o cúpula difusora en un flaix per aconseguir una llum més suau… Res més equivocat! Si més suau fós sinònim de menys intensitat, només caldria abaixar la potència del flaix enlloc d’afegir-hi elements de plàstic translúcid al davant. La manera més fàcil de saber si una llum és dura o suau és mirant, paradoxalment, les ombres que provoca.

Figura A

Un cop entesa les diferències entre aquests dos tipus de llums, convé que ara entenguem com aconseguim una llum dura o suau. Tot radica en la Mida Aparent de la font de llum, és a dir, la mida de la llum en relació al subjecte que s’il·lumina. Per tant, no podem definir una llum … 

Si la vostra càmera no disposa de GPS integrat per tal de geo-referenciar automàticament les vostres fotografies, guardant les coordenades de cada captura en les metadades Exif corresponents, podeu recórrer a aquest procediment mitjançant un track o recorregut enregistrat amb un GPS, que pot ser el d’un Smartphone, i l’ajuda de Lightroom. Aquí teniu el videotutorial que he fet explicant com fer-ho:

Continuem amb la sèrie Before & After. En aquesta ocasió editarem un retrat suavitzant la pell, eliminant imperfeccions, emfatitzant punts d’interès. També aplicarem cert tractament del color amb divisió de tons.

Figura A

La famosa llei de la inversa del quadrat ens diu que si doblem la distància entre una font de llum i el subjecte que aquesta il·lumina, la il·luminació no es reduirà a la meitat sinó quatre vegades (Figura A). I la fòrmula és la següent, on A és l’àrea il·luminada i r el radi o distància llum-subjecte:

A = 4 · π · r²

Per tant, en fotografia, si doblem aquesta distància haurem de compensar obrint 2 passos per no variar l’exposició, ja que cada pas equival a augmentar o disminuir el doble l’entrada de llum a la càmera. Tot plegat sembla una manera molt complicada de demostrar la caiguda de la intensitat de la llum en funció de la distància que recorre, però la veritat és que també justifica aquesta anomenada profunditat de … 

Continuem amb la sèrie Before & After. En aquesta ocasió editarem una imatge treballant els punts d’interès per facilitar-ne una lectura més ràpida. També aplicarem cert tractament del color mitjançant la divisió de tons.

Iniciem una sèrie de videotutorials mostrant l’abans i després d’una imatge processada amb Lightroom. Explicaré els meus criteris per editar diferents fotografies i ho faré utilitzant Lightroom.

Aquests vídeos, però, no pretenen ser videotutorials d’aquest programa sinó d’edició d’imatges en general. Espero que siguin del vostre interès i que us puguin servir per agafar idees o aprendre alguna cosa. Aquí us deixo el primer.

Quant ens iniciem en la fotografia comencem aprenent termes com el temps d’exposició i l’obertura del diafragma. Del primer és fàcil entendre’n els seus valors al ser fraccions de temps expressades en segons, però el segon pren uns misteriosos valors que, a més a més, s’anomenen números f. Ens expliquen que representen l’obertura del diafragma per controlar l’entrada de llum a la càmera però resulta que els valors més petits signifiquen una obertura gran, tal i com s’observa en la Figura A. Com és això? Quin sentit té?

Si pensem en l’obertura del diafragma tendim a imaginar-nos el seu diàmetre, però en realitat els números f són adimensionals i són el resultat de dividir la distància focal (distància entre el centre òptic de la lent i la película o el sensor) pel diàmetre d’obertura. Per això, com més … 

Imagina’t fotografiant un mirall o un vidre, que tens al davant, on es reflecteixen objectes llunyans que tens a la teva esquena. Si vols que el reflex quedi totalment enfocat a quina distància hauràs d’enfocar? A la distància entre la càmera i el mirall (d1 figura A) perquè és on es mostra el reflex, o a la distància entre el mirall i els objectes que reflecteix (d2 figura A)? Doncs la resposta és la suma de les dues, haurem d’enfocar a la distància resultat de sumar la separació entre la càmera i el mirall i la distància entre el mirall i l’objecte reflectit (d1+d2 figura A).

De totes maneres si utilitzem l’autofocus de la càmera això no ens ha de preocupar gaire perquè si enfoquem sobre el reflex ja ho farà correctament, però és interessant conèixer el que … 

Ahir al vespre vaig enllestir l’article d’aquesta setmana amb la intenció de penjar-lo aquest matí. Però avui, quan m’he llevat i l’he rellegit l’he trobat massa personal i poc adequat per a l’espai. Per això l’he desat al meu bloc i m’he posat a escriure un nou post a corre-cuita.

Una vegada més la Viquipèdia m’ha ajudat a resoldre el problema. He anotat la data d’avui, 16 de gener, amb la intenció de trobar-hi alguna referència fotogràfica assenyalada.

Abans d’entrar en matèria fotogràfica, que és el que pertoca, i després de repasar els fets rellevants que varen passar tal dia com avui, m’ha semblat oportú destacar, pel que fa a casa nostra, uns  esdeveniments prou significatius i transcendents:

• El 16 de gener de 1641 Pau Claris va proclamar la República Catalana sota la protecció de França, tot i que al cap … 

“L’arquitectura és el joc savi, correcte i magnífic dels volums sota la llum”. Aquesta és la cèlebre definició que Le Corbusier feia d’Arquitectura. Potser per la gent que no és arquitecte no els diu massa cosa però entre nosaltres entenem ràpidament el seu significat. És una manera de sintetitzar tot el procés creatiu que comporta la tasca d’un arquitecte, des que es pensa la idea d’un edifici fins que la seva construcció ha finalitzat i es comença a utilitzar. De la mateixa manera hi ha una part d’aquest esperit comú entre nosaltres que sovint detecto en les imatges d’aquells arquitectes que també els agrada o practiquen la fotografia no només com una pura eina més.

Un arquitecte acostuma a agafar-se el seu procés creatiu realment com un joc que consisteix en analitzar què pot sorgir d’interessant en moure i modificar …