Curiositats

avatar

Berga, 1868

Suposo que ja us haureu adonat, però demà serà el primer dijous després del vuitè diumenge després de Pasqua (que, alhora, va ser el primer diumenge després de la primera lluna plena després de l’equinocci de primavera)… Que sí, home, que sí, que demà és dijous de Corpus!

A Catalunya, a banda de les celebracions i processons religioses, això vol dir també que és un cap de setmana de gegants, bestiari, i festes diverses. I, entre elles, en destaca una, per la seva riquesa, tradició i qualitat: La Patum!

I avui us presentarem una fotografia històrica: la primera fotografia que es coneix i conserva de la festa berguedana. Va ser feta el 1868, per Rafael Lozano, un enginyer de mines que, com la resta de pioners, estava entusiasmat per totes les novetats tècniques de l’època. Ja feia uns quants … 

llegir més →

avatar

Vells objectius, bells objectius

Actualment estem molt acostumats, i ho veiem com la cosa més normal del món, al fet d’anar comprant nous i millors objectius, a mesura que els grans fabricants els van traient al mercat. Lents més perfectes, objectius més lluminosos, zooms de major qualitat… I sembla com si, pel fet de no tenir les darreres novetats de les grans marques, les nostres fotografies ja no poden ser tan bones, tan espectaculars, tan inpactants, com les que fan els nostres contactes de Flickr. Però això, evidentment, no és cert. I una forma de demostrar-ho és recorrent el camí a la inversa: utilitzant en les nostres rèflexs digitals els objectius de les càmeres més antigues.

Un exemple n’és el fotògraf Timur Civan que,  com ell mateix explica aquí, va adaptar l’objectiu d’una càmera de fa 102 anys a la seva rèflex Canon 5D Mark II, segrestant-lo d’una vella … 

llegir més →

avatar

Ressuscitarà la Kodak Brownie?

Hi ha cites que s’han fet molt famoses en la història de la fotografia, com la de “si la foto no t’ha quedat prou bé és que no l’has feta des de prou a prop“, atribuïda a Robert Capa, o bé aquella de “tu prem el botó, i nosaltres ens ocupem de la resta“, usada com a reclam comercial de la casa Kodak a principis del segle XX, quan llançaren al mercat la primera càmera fotogràfica “per a tots els públics”: la Kodak Brownie (que aquest febrer celebrà el seu 111è aniversari!). De fet, la Brownie obrí el camí de la fotografia familiar, la fotografia d’oci, la fotografia sense pretensions. Es tractava d’una càmera quadrada, originalment de cartró, amb una lent fixa no regulable, i sense massa més característiques. Curiosament, tingué una vida molt llarga, ja que les darreres Brownie … 

llegir més →

avatar

Fotògrafs del foc (II)

No estava previst dedicar una segona part a l’ article de la setmana passada sobre els fotògrafs del foc, però aquesta setmana hem conegut una notícia sobre el tema i, com que això no és gaire habitual, aprofitarem per a ressenyar-ho.

Com recordareu, vam comentar que aquest és un gènere fotògraf molt espectacular, una mica perillós, i no gens conreat a casa nostra. Era així, oi? Doncs gràcies al Diari d’Andorra hem descobert que el darrer dimarts els Bombers d’Andorra van presentar, en motiu del cinquantè aniversari d’aquest cos, un llibre de fotografies que recull imatges de les seves intervencions en emergències.

L’autor és Lluís Calsina, fotògraf andorrà ( aquí podeu veure la seva web ), que durant deu anys ha estat cobrint les actuacions dels bombers, evidentment amb l’aprovació d’aquests, que, segons diu, li van donar carta blanca.

Val la pena fer una ullada a les cròniques del Diari d’Andorra i … 

llegir més →

avatar

Fotògrafs del foc

Ja hem parlat a bastament de la gran diversitat de temes que tractem els fotògrafs. Hem vist fotògrafs d’ocells, fotògrafs d’estudi, però també hem mostrat fotògrafs de trens, o fotògrafs de fotografies. Avui, aprofitant que és Dimecres de Cendra, i que la cendra no neix per art de màgia, parlarem d’un tipus de fotògraf poc conegut aquí, però que en altres països, com els EUA, s’apleguen en associacions, i tenen una important activitat: els fotògrafs d’emergències de foc (o, com els anomenen els anglosaxons, els fire photographers).

Qui són aquesta gent? Doncs bé, són persones atretes per la fotografia, però també per tot allò que, sense ser massa precisos, envolta el món dels bombers. La unió d’aquestes dues passions és el que fa néixer aquest gènere fotogràfic, a mig camí entre l’street photography, la fotografia de guerra, i el friquisme pels serveis d’emergència.

Què fa … 

llegir més →

avatar

La fira de la vida

No és el primer cop que sentim parlar d’algun fotògraf, aficionat o professional, que es planteja fer registre gràfic dels canvis que el pas del temps provoca en la fesomia, pròpia o d’altres. En canvia, no coneixia cap cas en que aquesta mena d’acte notarial hagi estat la conseqüència natural i inconscient del transcorre d’una vida, sense pretensió conscient de crear una obra fotogràfica. Aquest sembla ser que aquest seria precisament el cas de Ria van Dijk.

Ria van Dijk tenia, probablement, el costum d’acudir a les fires que es muntaven cada any a les poblacions de Tilburg i Oisterwijk de la seva Holanda natal. I sembla ser que devia ser especialment aficionada a la casera de tir al blanc. Cada una de les fotos és el testimoni d’un tret encertat, que al tocar diana feia disparar l’obturador de la càmera … 

llegir més →

avatar

Mirant coses

Un dels debats més profunds sobre la naturalesa de la fotografia és aquell que reflexiona sobre la trajectòria de les imatges una vegada s’han alliberat del procés creador inicial. És a dir, sobre l’evolució de les imatges a través de la percepció dels seus observadors, més enllà de les intencions dels seus creadors.

Una imatge que un fotògraf apassionat per l’èpica militar pot concebre com a document bèl·lic, pot ser percebuda com a imatge de gran tristesa per les seves víctimes.  O, sense anar més lluny, les fotografies de gran modernitat dels anys setanta, avui les observem carregades de molta nostàlgia. Tot això són processos normals, que ens mostren com l’observació no és mai neutra, ja que entren en joc els sistemes de valors i els coneixements de l’observador.

Altra cosa són, en canvi, les accions intencionades dirigides a … 

llegir més →

avatar

Fotografiar polítics

Dimecres passat, el departament de premsa de la Generalitat va fer saber que Artur Mas ja té fotografia oficial. L’encarregat de fer-la ha estat Pedro Madueño, fotògraf de La Vanguardia amb un currículum considerable, i autor de la tradicional fotografia dels candidats a la Generalitat que es fa, des de 1984, el dia abans de les jornades electorals.

Segons es diu a la nota de premsa, la fotografia de Madueño vol mostrar que “Tot i la crisi, de la que el president és perfectament conscient com ho delaten les seves imatges, aquesta foto transmet optimisme, la idea clara que ens en podem sortir; la mirada al futur, en el sentit que no hem de mirar enrere, sinó reinventar-ho tot en un moment crucial de la vida del país; i humilitat, que és una paraula que m’ha agradat molt escoltar repetidament en el discurs … 

llegir més →

avatar

Com sortir de la crisi fotogràfica

Últimament ho veig magre, veig consignes on no n’hi ha, un es referma amb el que feia fins ara, opta per dir el que pensa i acaba discutint. Replegues veles, intentes ser més modest i no deixar que et surti el monstre, però tot això fa que et baixi l’autoestima.  Mires les teves fotos però després d’un cap de setmana paisatgístic com aquest, et venen ganes de buscar alternatives. Recorres l’Internet buscant el teu camí i ensopegues amb la web d’en Siqui Sànchez s. Sembla que no tot està perdut…

Per fi he trobat el que necessitava, l’última virgueria que em farà sortir de l’aturament que porto i em farà reviure vells temps, quan feia fotos i m’agradaven. No he necessitat mai el Flickr per aixecar-me la moral i em fa mandra anar repartint afalacs per buscar contrapartides. Me la porta fluixa … 

llegir més →

avatar

Fotografiar el teu assassí

Ja fa temps vam publicar un article sobre Mishino Hosino, un fotògraf de natura que va passar tristament a la història perquè, just abans de ser devorat per un ós bru, va poder fer una darrera fotografia, un retrat del seu assassí.

La notícia que avui us presentem és molt similar a aquesta darrera, tot i que molt més macabra, ja que la víctima no fou atacada per una fera, sinó per un assassí amb noms i cognoms, i una arma de foc a la mà.

Reynaldo Dagsa era un regidor filipí, de 35 anys. El dia de Cap d’Any, mentre fotografiava la seva família, fou abatut a trets per un home que Dagsa havia ordenat detenir, acusat de robatori de cotxes.

Segurament, el drama del moment permeté al pistoler fugir del lloc de l’assassinat. Tot i això, la família es presentà, al cap … 

llegir més →

Pàgines 123456789...27