En un fil del fòrum un conegut fotògraf cerverenc parla de la prova de la gota per calcular el temps de revelat. Doncs bé, en un article publicat a la Revista de Girona l’any 1988, Emili Massanas explicava els procediments que feien servir els fotògrafs a principis del segle passat per revelar els negatius:
Tenint en compte la incertesa del temps d’exposició i de la il·luminació, no hi havia un temps fix de revelatge i, com que les plaques no estaven cromatitzades i eren poc sensibles a la llum, es treballava amb llum vermella. Cada placa era revelada individualment i, veient el desenvolupament de la imatge, es treia en el moment adequat, i encara es podia modificar amb un bany reforçador o afeblidor segons les circumstàncies.
Aquest sistema de revelatge fou modificat per l’anglès Vatkins. És el sistema anomenat cronomètric o factorial, que es fonamenta en …
