17
oct
2009
Dins la secció habitual d’El Fotoblog de la Setmana presentem avui Emillamola.com, la web de l’Enric Mestres Illamola, una web que ve d’un fotoblog anterior que va iniciar el seu camí dins la xarxa a principis del 2008 com a Emillamola, i que segueix mantenint actualitzat simultàniament.
De fet, tant a la web com al fotoblog hi trobem el retrat com a tema quasi exclusiu, un tema que va sorgir -ens comenta a la entrevista- casualment arrel de la gravació d’un documental a Sud Amèrica i que ja no va poder deixar.
Bona part de les imatges son retrats de gent del barri on viu -El Raval- i de familiars i amics. També veurem la seva passió per la Índia, un país que el té fascinat, i tota la galeria de retrats de personatges de las diverses ètnies que hi conviuen. En imatges com les que il·lustren l’entrevista, en aquestes mirades i actituds de la gent enfront de la càmera, constatem el respecte i la honestedat del fotògraf. Una manera de fer que és fa palesa en una frase reveladora que ens deixa com a lema a la web: “No oblides mai la gent a qui has retratat”.
L’Enric compagina aquesta afició amb la docència a diverses escoles i centres Cívics de Barcelona envers aquesta disciplina -el retrat- i la iniciació a la fotografia. Des de la web podem accedir a un altre blog dedicat a una activitat relacionada també amb el retrat: la fotografia de casaments.
Per conèixer les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.
L’entrevista
Ef. Com ens presentaries breument el teu fotoblog?
“El retrat de la meva vida”. És la descripció del món que m’envolta, principalment retrats: de la meva família, dels amics, dels meus alumnes, dels coneguts i dels veïns del meu barri, el Raval. Com a complement i també amb la mateixa filosofia hi han escenaris i detalls del lloc on visc. Una menció especial mereix l’apartat de ‘Índia que correspon al meu darrer viatge a aquest magnífic i fotogènic país.
Ef. Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?
Durant un any, entre 2006 i 2007, vaig realitzar un foto-diari que consistia en fer una foto cada dia. El resultat va ser un sol exemplar d’un llibre enorme i molt estimat per mi. D’aquí al fet de compartir una experiència semblant només hi ha un pas. També va ser determinant la influència d’altres fotoblogs, sobretot el “marta.com”.
Ef. Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?
Tenia molt clar que internet demanava el seu pas i no volia una web plena de teranyines. El 12 d’abril de 2008 va començar emillamola.shutterchance.com. De seguida em vaig adonar que allò era molt positiu: compartir = amistats i exigència. Després, el següent pas natural, domini propi i una web més manipul·lable per tal d’aconseguir la millor presentació. El resultat, des del febrer i fins ara, emillamola.com del qual n’estic molt satisfet.
Ef. Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?
Estic segur que amb il·lusió, els fotoblogs tenen molt a dir en aquest convuls món de la fotografia. Només cal veure com destacats fotògrafs s´afegeixen al club.
Ef. Com va començar la teva afició a la fotografia?
Recordo que de jove col·leccionava imatges retallades de revistes i diaris, encara ho faig ara. Vaig estudiar realització de televisió i quan enregistràvem un documental a Sud-Amèrica, vaig tenir com una revelació: Amb una flamant càmera compacte Ricoh, vaig retratar a la gent que trobava especial. Vaig descobrir una de les meves passions. Després vaig estudiar al I.E.F.C. i en varis seminaris i tallers, tot i això, crec que no hi ha gaire diferència entre els retrats de Sud-Amèrica i els que faig ara.
Ef. Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?
Jo he guanyat immediatesa, control i possibilitats quasi infinites. Per contra, he guanyat una necesitat de formar-me constantment i una sensació de que no estarem mai al dia perquè els negocis dels equips i de programari quasi bé ens ofeguen amb les novetats. De totes maneres, visca el digital! No sóc dels nostàlgics que prefereixen els químics. Després de haver provat les dues versions, no tiraria enrere per rés del món.
Ef. Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?
August Sander, Richard Avedon, Annie Leivobitz, Steve McCurry i Pierre Gonnord.






























