De fet, tant a la web com al fotoblog hi trobem el retrat com a tema quasi exclusiu, un tema que va sorgir -ens comenta a la entrevista- casualment arrel de la gravació d’un documental a Sud Amèrica i que ja no va poder deixar.

Bona part de les imatges son retrats de gent del barri on viu -El Raval- i de familiars i amics. També veurem la seva passió per la Índia, un país que el té fascinat, i tota la galeria de retrats de personatges de las diverses ètnies que hi conviuen. En imatges com les que il·lustren l’entrevista, en aquestes mirades i actituds de la gent enfront de la càmera, constatem el respecte i la honestedat del fotògraf. Una manera de fer que és fa palesa en una frase reveladora que ens deixa com a lema a la web:  “No oblides mai la gent a qui has retratat”.

L’Enric compagina aquesta afició amb la docència a diverses escoles i centres Cívics de Barcelona envers aquesta disciplina -el retrat- i la iniciació a la fotografia. Des de la web podem accedir a un altre blog dedicat a una activitat relacionada també amb el retrat: la fotografia de casaments.

Per conèixer les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.

L’entrevista

Ef.   Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

“El retrat de la meva vida”. És la descripció del món que m’envolta, principalment retrats: de la meva família, dels amics, dels meus alumnes, dels coneguts i dels veïns del meu barri, el Raval. Com a complement i també amb la mateixa filosofia hi han escenaris i detalls del lloc on visc. Una menció especial mereix l’apartat de ‘Índia que correspon al meu darrer viatge a aquest magnífic i fotogènic país.

Ef.  Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?

Durant un any, entre 2006 i 2007, vaig realitzar un foto-diari que consistia en fer una foto cada dia. El resultat va ser un sol exemplar d’un llibre enorme i molt estimat per mi. D’aquí al fet de compartir una experiència semblant només hi ha un pas. També va ser determinant la influència d’altres fotoblogs, sobretot el “marta.com”.

Ef.  Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

Tenia molt clar que internet demanava el seu pas i no volia una web plena de teranyines. El 12 d’abril de 2008 va començar emillamola.shutterchance.com. De seguida em vaig adonar que allò era molt positiu: compartir = amistats i exigència. Després, el següent pas natural, domini propi i una web més manipul·lable per tal d’aconseguir la millor presentació. El resultat, des del febrer i fins ara, emillamola.com del qual n’estic molt satisfet.

Ef.   Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

Estic segur que amb il·lusió, els fotoblogs tenen molt a dir en aquest convuls món de la fotografia. Només cal veure com destacats fotògrafs s´afegeixen al club.

Ef.   Com va començar la teva afició a la fotografia?

Recordo que de jove col·leccionava imatges retallades de revistes i diaris, encara ho faig ara. Vaig estudiar realització de televisió i quan enregistràvem un documental a Sud-Amèrica, vaig tenir com una revelació: Amb una flamant càmera compacte Ricoh, vaig retratar a la gent que trobava especial. Vaig descobrir una de les meves passions. Després vaig estudiar al I.E.F.C. i en varis seminaris i tallers, tot i això, crec que no hi ha gaire diferència entre els retrats de Sud-Amèrica i els que faig ara.

Ef.   Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?

Jo he guanyat immediatesa, control i possibilitats quasi infinites. Per contra, he guanyat una necesitat de formar-me constantment i una sensació de que no estarem mai al dia perquè els negocis dels equips i de programari quasi bé ens ofeguen amb les novetats. De totes maneres, visca el digital! No sóc dels nostàlgics que prefereixen els químics. Després de haver provat les dues versions, no tiraria enrere per rés del món.

Ef.  Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?

August Sander, Richard Avedon, Annie Leivobitz, Steve McCurry i Pierre Gonnord.

Apl és una noia de Canet lo Roig, una petita localitat de la província de Castelló. Participa activament  dins el col·lectiu Vinaros Photobloggers, una associació de la que anem parlant tot sovint.

El  fotoblog està molt ben organitzat en categories que toquen temàtiques diverses: paisatge, retrat, macro, festes populars, animals, insectes, arquitectura i d’altres. Trobem especialment atractives les fotografies que conformen l’apartat  Lifestyle & Culture Photos per la frescor que desprenen les escenes de carrer i la densitat de la atmosfera dels interiors abandonats. Uns interiors que inclouen un petit recorregut, una petita història, sota el títol de “Incursió en la Fonda”, que la Apl ens va regalar fa temps en una de les seves entrades al fòrum i que constitueix un exemple de com despertar sensacions a partir de la combinació de la paraula i la fotografia.

Per conèixer les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.

L’entrevista

Ef.  Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

El meu fotoblog? El presentaria com una porta, una porta que si l’obres pots entrar un poc dins meu, és a dir, que pots entendre la meva -simple i al mateix temps complicada- manera de veure la vida. Tot això sempre amb el meu estil propi, canviant però propi,  ja que des que tinc el meu fotoblog, des dels inicis,  aquest ha evolucionat, ha canviat, s’ha reciclat, s’ha “costumitzat” i, fins i tot “metamorfosejat”.

En resum: El meu blog son les ganes d’explicar una història. Per que, què son un milió de fotogrames? Jo crec que una historia contada, així que jo estic contant la meva per a vosaltres.

Ef.  Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?

Passejant per Internet veus, mires, remires i al fi trobes,, i si t’agrada?? compres,, així que vaig comprar.

Ef.  Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

Trobo que hi ha agut un canvi molt gran amb la tècnica, durant aquestos dos anys he après moltes coses i he millorat molt, sobretot en aquest sentit, però casi mai penso en allò que he après i en tot el que he evolucionat. Sempre penso amb tot el que encara puc aprendre i tot el que em queda per millorar.

Ef. Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

No sé com pot evolucionar el futur, no sé!  Alló que sí que sé és com em va el present i puc dir que sóc feliç  fent fotos, em sento molt còmoda i realitzada, i si a més ho puc compartir amb gent com vosaltres, crec que ja és tota una genialitat.

Ef. Com va començar la teva afició a la fotografia?

Quan em van regalar la meva primera càmera, per la meva primera  comunió -26 de Maig del 1991- però fins el 2007 no em vaig comprar una reflex. A partir d’aquí és quan realment la meva afició es va despertar.

Ef. Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?

Com he dit abans, tampoc puc parlar molt d’aquest tema  ja que la meva primera reflex ja ha estat digital. Crec que aviat podré provar una analògica i,  després d’utilitzar-la,  ja us contaré.

Ef. Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?

No en tinc. La veritat és que jo miro fotografies… Això es el que em fascina, i en quant als favorits  sols us puc dir que, els que m’agraden, no son massa coneguts.

Seguirem una mica aquesta línia, a partir d’ara, i anirem alternant els “Grans fotografs” amb aquesta secció -de promoció dels fotoblogs sindicats a la web- que varem iniciar ara fa poc més d’un any.

Presentem doncs, dins la secció El Fotoblog de la Setmana, el treball que l’Oscar Ciutat ens presenta sota el nom de Nitifixis. Un nom força curiós -i modest- tenint en compte que està anomenant un fotoblog. L’Oscar es també un dels administradors i el principal redactor de Barcelona Photobloggers.

Nitifixis és, segurament, un dels fotoblogs més minimalistes que hem comentat en aquesta secció. Tant pel que fa referencia a la estructura del blog, com pel disseny i la presentació mateixa de les petites galeries que conformen el portfolio d’imatges, aquesta opció -el minimalisme- es fa palesa des que ens comencem a moure pel fotoblog.

Recomanem visitar les petites col·leccions temàtiques, petites obsessions, que ens mostren espais on transcorre el temps, es succeeixen moviments i s’acumulen petits instants congelats, en interiors i exteriors. Títols com “Among strangers” o bé “Departures and Arrivals” son exemples d’aquestes series de fotografies que s’han de veure com a conjunt.

“Tiny people” és un cas apart, entrem en el món de les figures humanes en miniatura situades entre objectes quotidians, un tema tractat amb senzillesa i encert, en un petit recull de situacions interessants. Les altres series, com “Tides” o “Caged” , ens mostren un mateix escenari amb diferents objectes o, diferents representacions d’un mateix concepte.

Per conèixer les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.

L’entrevista

Ef. Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

Diuen que hi ha dos tipus de fotògrafs, els que miren enfora i els que miren endins. Jo sóc, principalment, dels segons. La veritat és que no sé com definir el meu estil, si és que en tinc cap. Gent propera diu que les meves fotos són minimalistes. És una definició encertada, però potser incompleta.

Ef. Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?

El meu fotoblog va néixer de la necessitat de tenir un espai on poder expressar-me lliurement sense cap tipus d’interferència externa. Jo decideixo el què i el com.

Ef. Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

Amb alts i baixos. He tingut moments d’alegria, de frustració, i, fins i tot, de pensar en deixar de banda la fotografia, quan veus que no aconsegueixes el que et proposes.

Ef. Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

Intento no pensar gaire en el futur a llarg termini. Que vingui el que hagi de venir. Una de les meves assignatures pendents, però, és trobar gent que comparteixi la meva manera de veure la fotografia, cosa que no resulta gens fàcil. Continuarem buscant.

Ef. Com va començar la teva afició a la fotografia?

Fa uns vuit anys, coincidint amb la popularització de la fotografia digital, em vaig comprar una Olympus compacta. Poc a poc, el que va començar com un simple entreteniment s’ha convertit en una de les meves vàlvules d’escapament.

Ef. Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?

Molt poc contacte, la veritat. De petit vaig utilitzar alguna vegada la Voigtländer del meu pare, però podríem dir que em vaig començar a interessar per la fotografia amb la popularització de les càmeres digitals. Amb la tecnologia digital s’ha guanyat en flexibilitat i cost, però crec que s’ha perdut, sobre tot, en qualitat de color. És curiós, m’agrada molt el resultat de la fotografia analògica però no m’interessa gens el procés, el trobo massa feixuc. Suposo que sóc massa impacient.

Ef. Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?

M’interessa molt la vessant històrica i cultural de la fotografia. Al meu blog vaig penjant entrades sobre fotògrafs, tant aficionats com professionals, que em criden l’atenció. És una llàstima que la gent no mostri gaire interès per aquesta vessant de la fotografia i, en canvi, doni tanta importància als aspectes tècnics.

En Llorenç ens comentava que potser no valia la pena presentar aquest fotoblog. Ens ho deia pel fet que té previst renovar-lo, deixar en un costat el que considera més adient per un “blog” pròpiament dit – els comentaris i opinions personals sobre temes diversos i el dia a dia- i passar la fotografia a una altre plantilla amb característiques més actuals i apropiades per mostrar-les.

Nosaltres creiem que Gothalos World té el seu encant i que, abans que desaparegui, val la pena fer-hi una ullada i passejar per les imatges, la música, els vídeos… I els comentaris que ho complementen tot.

Per conèixer les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.

L’entrevista

Ef. Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

G. Dons es tracta del meu blog personal on la fotografia ocupa un apartat força important. Suposo que per això no m’atreveixo a anomenar-lo fotoblog. Val a dir que darrerament el contingut del mateix es de caire fotogràfic, però encara van caient coses que no haurien de ser-hi en un fotoblog.

Ef. Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?

G. Un bon dia vaig prendre la decisió de fer un blog per posar el que hem passes per el cap, parlar de aficions, opinar sobre el que passes al meu entorn, et. Al anar creixent el meu interès per la fotografia, vaig aprofitar-lo per penjar les meves fotos preferides, imatges que vaig processar seguint un tutorial que vaig trobar en algun racó de la web i coses d’aquest estil.

Ef. Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

G. Dons no tant constant com m’agradaria que fos. Els inicis van ser dubitatius, crec que estic aconseguir anar pujant contingut de manera relativament regular, però també es deu a que darrerament la meva activitat fotografia ha ocupat una bona part del meu temps lliure. Diria que ha passat de ser un nen que no sap que vol ser quan sigui gran a un adolescent que ha trobat alguna cosa a la que li agradaria dedicar-se quan es faci gran, però que encara li falta molt per assolir-lo

Ef. Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

G. Hi ha un parell de idees que hem passen per el cap. La primera de elles, a realitzar a curt termini, es fer un canvi de format i de espai. Haig de donar la raó a en Noxeus quan no fa gaire hem va dir que blogspot no era el millor marc per un fotoblog. Trobo que te moltes mancances per aquest format tant específic. Per això vull moure la galeria fotogràfica a un altre lloc mes específic.

L’altre projecte que hem ve molt de gust emprendre es comprometem a posar en marxa un projecte tipus una foto setmanal sobre un cert tema durant un any. M’ha picat la moda que hi ha de la foto diària, però hem conec i aquesta freqüència no podré seguir-la, així que prefereixo prendrem les coses amb més tranquil•litat.

Ef. Com va començar la teva afició a la fotografia?

G. Dons no ho se, sempre ha estat aquí. Potser la primera llavor la va posar el Sr. Ferrer, el mestre a qui li va tocar fer les classes de manual·litats a cinquè i sisè de bàsica i que les va transformar en el que anomenava pre-tecnologia Audiovisual. Dins d’aquest mon audiovisual vam dedicar una bona temporada a la fotografia. Imagineu a 40 marrecs jugant amb unes ampliadores per positivar les fotografies que havies fet la setmana anterior al pati de la escola als nens de primer cicle.

Aquesta afició va romandre adormida, manifestant-se de tant en tant, però no va ser fins fa un parell d’anys, quan, durant una excursió a Blanes, una amiga hem va despertar definitivament aquesta afició dormida. Als pocs mesos hem vaig comprar la meva reflex digital. Per tant, soc bastant novell amb això de la fotografia.

Ef. Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?

G. Aquí m’atreveixo a opinar malgrat haver viscut la fotografia química des de fora. Sens dubte ha guanyat la immediatesa. Fas la foto i la veus, podent fer es ajustos necessaris si no t’acaba de convèncer. També ens ha aportat el fet de poder manipular les imatges de una manera mes senzilla, podent fer autèntiques birgueries amb les imatges, tot i que haig de dir també que alguns automatismes empleats a la babalà ens porten a veure barbaritats amb les imatges.

Què ha perdut? La màgia. Potser ho tinc mitificat, com altres aspectes de la infantesa, paro encara recordo la emoció que es sentia quan deixaves un tros de paper en la cubeta del revelador i de sobte començava a aparèixer una imatge. En un altre nivell, tampoc hi ha la emoció que es sentia quan anaves al laboratori a buscar les fotos revelades de l’últim rodet i les miraves per primer cop..

Ef. Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?

G. Ara hem fareu sortir els colors, per que soc bastant inculte en temes de fotògrafs famosos. Reconec que fa quatre dies noms com Ansel Adams o Henri Cartier-Bresson hem sonaven a xino. També haig de lloar la feina que feu a espaifotogràfic, dons ja sigui directament al blog com als fòrums amb entrades com els famosos “qui es x?” he descobert un món immens i força atraient.

L’Aureli ens presenta una mosaic força variat dins la  galeria del blog. Tal com ens comenta a la entrevista vol ser un recull del dia a dia i en especial de la vida familiar -li agrada el retrat- i l’entorn més proper, sense cap altre intenció al darrera.

Fent una ullada al contingut general del blog ens trobem amb un vincle a una web que, amb un disseny personalitzat i atractiu, ens convida a fer una ullada a tots els seus treballs. Interessant la visita al seu portafoli a la web.

Per conèixer les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.

L’entrevista

Ef. Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

A.M. Difícil pregunta… El meu fotoblog est encara molt jove, tan solts te poc més de un any i esta per definir que passarà a mida que vagi creixent. De moment, només recull part del dia a dia. L’entorn quotidià que m’envolta, la família, els paisatges, les festes, la cultura, la historia. En resum, una mostra de com transcorre la vida al meu voltant, un escenari on aplicar els coneixements, la creativitat i per que no… la part artística que tothom porta a dins. Sobre tot un joc per a experimentar les infinites possibilitats del mon digital.

Ef. Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?

A.M. La idea de crear el fotoblog en part va ser per adherir-me a Vinaròs Photobloggers comunitat que han creat uns companys de Vinaròs, em vaig engrescar i la veritat estic conten de haver-lo creat, es una font de motivació. També he de dir que em va costar decidir-me a publicar les meues fotos. Per a mi la fotografia ha estat sempre una afició molt íntima, només vinculada a la família i a una part reduïda de amics. El fet de crear el fotoblog i obrir-lo al mon em feia una mica de pànic.

Ef. Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

A.M. La meva valoració només pot ser positiva ja que a pesar de la trajectòria relativament curta i el poc tems que l’he pogut dedicar, estic satisfet del volum de visites diàries que rep. Aprofito per expressar el meu agraïment a totes les persones que el visiten a diari.

Ef. Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

A.M. Per a el futur queda pendent les relacions amb altres fotoblogs que espero consolidar molt més amb el pas del temps. Compartir amistat, experiències, opinions etc. Intentant aprendre i millorar dels altres, tan si son professionals, aficionats o el veí del quart.

Ef. Com va començar la teva afició a la fotografia?

A.M. La meua trajectòria fotogràfica comença al any1981. Va ser quant cau per primera vegada una reflex a les meues mans… I a quins preus!. Realment us podeu fer a la idea de la il·lusió que vaig tindre. Anteriorment ja feia fotos però va ser a partir de aquesta època quan vaig  començar a aplicar la tècnica, a mirar les coses de un altra manera i a treballar una mica més seriosament.

Ef. Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?

A.M. Com ja he dit abans la primera càmera era de carret. Vaig fer el canvi a la digital al any 2003. Crec que no he perdut res amb el canvi. Si que enyoro el moment aquell de recollir les fotos del laboratori, i depressa, a veure-les amb tota la família al voltant. La fotografia tradicional sempre tindrà el seu joc i estarà present amb la meua vida, no en va porta mes de cent anys amb nosaltres. De fet… intentem reproduir-la amb moltes ocasions. El gra, virats, b/n etc… tot gracies als revelats digitals.

Es evident que la fotografia digital ens ha facilitat moltíssim la feina, resultats immediats, més ràpid de treballar, més econòmica, menors limitacions, tot un món de possibilitats al hora de processar. Però no son sempre certes totes les avantatges. Per dominar tots estos procediments es necessari conèixer molt bé l’equip digital i els programes i això no s’aprèn de la nit al dia. Per tal de adquirir tals coneixements s’inverteix molt de tems i a més s’ha de mantenir al dia. I per si això sembla poc, encara cal dedicar tems a solucionar problemes tècnics quant les coses no funcionen bé. Si fem balanç  doncs, del tems invertit en cada foto, no tot son avantatges en el món digital.

Ef. Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?

A.M. No, no tinc cap fotògraf de referència, soc mes de mirar la foto que de mirar la firma. Per suposat que admiro molt als fotògrafs amb estil propi, amb una línia ben marcada i una trajectòria reconeguda. Però també admiro al que només hi posa tot el seu esforç, valorant les possibilitats que té per fer aquest treball.

L’Agustín utilitza una plantilla de Pixelpost amb una configuració molt minimalista, clara i efectiva. L’arxiu del blog ens ofereix un mosaic d’imatges variada, amb molta personalitat, ben estructurada i subdividida en categories.

Integrat des dels seus inicis a Vinaròs photobloggers ,un grup al que pertanyen també altres membres de la nostra web, l’Agustín té un altre lloc a la xarxa on ens presenta un projecte que podríem anomenar de fotoblogger vocacional, el “proyecto 365″ que, amb una admirable voluntat, va acomplint el seu propòsit inicial: pujar una fotografia cada dia -i feta durant el mateix dia- a la xarxa.

Com a curiositat no os perdeu un complert tutorial que ens ofereix, sobre com crear un fotoblog i els passos a seguir.

Per conèixer les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.

L’entrevista

Ef. Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

S. Bé, fa poc mes d’un any que l’he posat en funcionament, encara que abans ja n’havía tingut dos mes, i volia que fos un fotoblog sense pretensions, minimalista, per poder anar penjant les fotografies que mes em van agradant. No em decanto per un tipus de fotografia en concret, m’agrada anar variant, tant amb el macro, paisatge, robats, i darrerament força fotografia de concerts, però com us he dit, no tinc cap estil definit. Paral·lelament a aquest fotoblog vaig començar un projecte de 365 dies penjant una fotografia cada dia, amb la particularitat que han d’estar fetes el mateix dia. Es una experiència recomanable, estimulant, però també et dic ara que el proper any no ho continuaré.

Ef. Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?

S. Vaig començar el meu primer fotoblog (que ja no recordo ni com es deia) al poc d’estrenar la meva primera càmera digital, una Werlisa de 3 mp. que a mi ja em semblava una passada. Va ser el meu company Ebe,  d’Eboptica.com, qui no va parar fins que em vaig fer el meu primer fotoblog de blogger. Tot va començar allí, penjant alguna petita foto d’algun viatge o cosa curiosa i un petit text. Ara em decanto per una mida una mica més gran i menys text: “Una imagen vale mas que mil palabras”

Ef. Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

S. Doncs al meu parer, ascendent. Soc completament autodidacta i miro d’aprendre cada dia dels fotoblogs que visito diàriament i els fòrums de fotografia. M’agrada veure la feina dels altres per poder millorar la meva. I sobretot es molt d’agrair la crítica constructiva.

Ef. Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

S. Doncs suposo que també ascendent. En el mon de la fotografia ja està gairebé tot inventat (gairebé), però va bé de tant en tant fer una ullada enrere i veure les fotografies de fa un any o dos i veure en quines coses vàrem fallar, com faries ara aquella mateixa fotografia… Moltes vegades comentem amb els companys de Vinaròs Photobloggers que es pot aprendre més una tarde fent cafè que tota una setmana fotografiant o llegint algun llibre. Evidentment, les dos coses son força importants per evolucionar, però les opinions dels altres son fonamentals.

Ef. Com va començar la teva afició a la fotografia?

S. La veritat es que la fotografia sempre ha estat present a casa meva, però sempre amb càmeres automàtiques o d’aquestes d’un sol ús. Quan verdaderament em va picar el cuquet es amb l’arribada de l’era digital. Amb les càmeres de rodet, era una mica engorrós haver de revelar el rodet, esperar-se uns dies a que estigueren les fotos… Amb la primera càmera digital se’m va obrir tot un mon. Després de la Werlisa de 3 mp em varen regalar una Kodak P850, amb la que ja podies controlar l’obertura, la velocitat, la ISO, encara que quan me la van regalar no sabia ni que volia dir tot allò. Com he dit abans, llegint als fòrums, planes web i, sobretot, preguntant als coneguts que entenien del tema, vaig començar a fer-la rodar i deseguida vaig fer el salt a les réflex, una 400D i ara una 50D.

Ef. Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?

S. A mi em passa al revés. Seriosament, vaig començar a fer fotos amb coneixement de causa en la era digital, i es ara quan començo a indagar en el mon anal·lògic. Avui en dia, tothom fem bones fotos, però a força de llençar-ne moltes a la “Paperera de reciclatge”. Crec que amb el canvi a digital hem guanyat en seguretat, en rapidesa en el revelat i, sobretot, en poder fer el revelat a casa, però crec que s’ha perdut l’atenció que se li presta a les fotografies a l’hora de prémer l’obturador. Abans t’ho pensaves dues vegades abans de fer una foto, i ara es fan moltes fotografies sense prestar l’atenció suficient en si està ben exposada, o ben enquadrada… Ja ho arreglarem a l’ordinador!

Ef. Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?

S. Dons no tinc cap fotògraf de referencia. Però m’agrada molt el tipus de fotografia que practicava l’Henri Cartier Bresson. Ha deixat grans moments immortalitzats en els seus negatius. Em tira molt la fotografia de carrer, urbana, i una de les vessants que mes m’agrada de la fotografia es el foto-periodisme, encara que penso que no està suficientment valorat.

En Jordi viu a Barcelona però és nascut a Tremp (Lleida), potser per això és un entusiasta declarat de la fotografia de paisatge i sobre tot de les muntanyes, la flora, la fauna i la natura en general, d’un territori que ha donat nom al seu fotoblog i que, partint d’una plantilla Aminus3, fa poc temps que s’ha estrenat a la xarxa.

Al seu portafolis actualment -pel fet que es molt recent- no hi trobem una gran quantitat d’imatges, però el que hi veiem és prou interessant i coherent com per animar-lo des d’aquí a seguir endavant i a incorporar textos, amb informació dels llocs, tal com ens diu a la entrevista.

Per conèixer les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.

L’entrevista

Ef. Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

J.R. Fotopirineus, com el seu nom indica, és un recull de fotografies dels Pirineus, si bé hi predominen les realitzades a la Conca de Tremp i als Pallars, que és d’on soc i per tant d’on tinc més material. La temàtica és bàsicament el paisatge i la natura. Considero que és una finestra on mostrar dues de les meves passions, la fotografia i la natura. Les fotografies es van pujant prenent com a única premissa, i sense sortir del tema que dona nom al blog, el variar en les localitzacions, motius, colors, etc. El fotoblog està creat mitjançant Aminus3.com, que és una pàgina molt fàcil d’utilitzar i que vaig conèixer a través del fòrum de EF.

Ef. Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?

J.R. La idea em rondava des de que vaig substituir la meva rèflex analògica per la digital i em vaig trobar amb una major facilitat de trametre les meves imatges a la xarxa. La idea és simplement mostrar les fotos que faig i que més m’agraden o trobo interessants. A través d’Espaifotogràfic em vaig posar al dia del que s’estava coent a la blogosfera. Abans ja havia començat a pujar alguna foto a Fotonatura.es (web de fotografia de natura a nivell estatal) i també a Flickr. Em vaig imposar com a únic condicionant centrar el tema, per donar-li al blog una mínima unitat.

Ef. Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

J.R. La trajectòria ha estat bastant senzilla, donat que no tenia cap pretensió ni cap expectativa ambiciosa. No tinc com hàbit el comentar fotografies i per tant la interactuació amb altres fotògrafs és limitada. Però si que em permet veure quines fotografies es veuen més i plantejar-me com millorar en endavant. De fet m’interessa també que funcioni com un portafoli del meu treball.

Ef. Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

J.R. Amb una mica més de temps per a la dedicació diària, m’agradaria aportar més informació referent a cada fotografia i millorar en el tractament digital de la fotografia (bàsic, sense modificar la essència de la imatge real). Més endavant, qui sap, evolucionar cap a una pàgina web, més estàtica, però que em permetria mostrar els meus temes de forma més ordenada.

Ef. Com va començar la teva afició a la fotografia?

J.R. La meva afició a la fotografia va lligada amb el contacte amb la natura. De manera espontània sempre m’ha atret el captar tot allò que em tocava la fibra. No obstant, fins que no em vaig poder comprar la meva primera réflex (als vint i pico) no vaig poder esplaiar-me de veritat.

Ef. Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?

J.R. Crec que en general s’ha guanyat en l’aprenentatge de la tècnica fotogràfica, en el control de la impressió de la imatge final i en el poder compartir el meu treball mitjançant la xarxa. De l’analògic només trobo a faltar aquell punt d’emoció que se’t produïa quan anaves al laboratori a recollir el material.

Ef. Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?

J.R.  Malgrat que m’agrada qualsevol tipus de fotografia, m’apassiona la fotografia de natura i gaudeixo mirant llibres i webs de fotògrafs reconeguts, especialment espanyols, francesos o americans. Destacaria en especial en Galen Rowell i els seus llibres editats en castellà:  Luces de montaña i Una mirada interior, l’aragonès  Ricardo Vila, de Catalunya l’ Oriol Alamany i, en general, els fotògrafs de la  National Geographic.

El blog de la Montse té, però, un recorregut més llarg. Va iniciar el seu periple per la xarxa a la primavera del 2007 com a vehicle per expressar les sensacions del dia a dia, fets remarcables, sentiments… Coses que, tal com llegirem més endavant, creu que s’expliquen millor a través de la imatge, de la fotografia.

A l’arxiu del blog hi podeu trobar fotos d’escenes quotidianes de diferents indrets i països – Italia, Londres, Berlin, Salzburg- que comparteixen en la majoria de casos un tret característic, la naturalitat. Naturalitat en les escenes,  el color, el blanc i negre i en el tractament en general.

La seva il·lusió és dedicar-se de ple a la fotografia i ho podeu comprovar a la seva web, on trobareu les imatges agrupades en categories i que mostren els diferents temes amb els que  ja ha començat a treballar.

Per conèixer les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.

L’entrevista

Ef.  Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

M.P.  És un diari personal. Quan penjo al bloc una foto ho faig en aquell precís moment en que necessito mostrar algun sentiment, emoció o algun fet destacat que m’hagi succeït. Opino que la fotografia és un art que pot expressar molt bé totes aquestes sensacions. Per dir-ho d’alguna manera més clara, el meu bloc el definiria com una finestra al món de les coses que em passen al dia a dia. O com a mínim això intento.

Ef. Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?

M.P. Fa tres anys estudiava fotografia i durant aquella època vaig realitzar un viatge a Londres. Va ser la meva primera sortida l’estranger i era important per mi endur-me la càmera i descobrir un nou món. Amb certa actitud de reportera, vaig plasmar la manera de viure de les persones anglosaxones. Al tornar vaig ensenyar aquestes fotografies als meus professors, i em van elogiar el treball. Això em va animar a crear el bloc (algunes d’aquestes fotografies comentades hi són penjades).

Ef. Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

M.P. Faig una valoració molt positiva. A nivell personal he aconseguit la finalitat del bloc, tenir el meu propi diari. I a més, també estic contenta perquè he anat reben moltes visites, que m’han reconegut i demanat el meu treball, cosa que personalment és molt satisfactori. Això em reafirma a continuar amb el bloc.

Ef. Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

M.P. El futur està a la vista! Si us fixeu he afegit en el bloc un enllaç a una web pròpia, www.montsepuig.com, on agrupo algunes de les fotografies en diferents temàtiques (books, exposicions, viatges, etc). Em plantejo la possibilitat de dedicar-me plenament a la fotografia. Tinc molts projectes al cap que espero fer realitat.

Ef. Com va començar la teva afició a la fotografia?

M.P. La meva afició de la fotografia és de sempre. De petita ja mirava els negatius a contrallum. Volia explorar i descobrir. Imaginava moltes coses. Veia persones, la meva família, i creava amb la ment la meva historia. Jo no era una nena que jugues amb nines. De petita, els meus pares ja em van regalar una càmera de fer fotos, amb la que se’m va obrir un nou món de sensacions. Aquesta primera càmera la duia a tot arreu.

Ef. Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?

M.P. Com ja he dit, la meva primera càmera no era digital, i per tant jo he viscut el revelat. I és més, quan estudies fotografia un dels temes obligats és el de laboratori, o em van ensenyar les tècniques del revelat. Això és el romanticisme de la fotografia: El quartet fosc, el silenci, l’espera, el veure com la imatge es fixa al paper… per a mi, un moment màgic que de vegades trobo a faltar.

En canvi la fotografia digital és més ràpida. Es una de les principals avantatges. Tot i que per a mi, la més important és poder fer retocs. Trobo positiu aquest canvi. T’has d’actualitzar i adaptar-te.

Ef. Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?

M.P. Hi han tants que fan bones fotos que no podria ser capaç de destacar-ne un. En tot cas, el primer nom que se’m passa pel cap es Henry Cartier Bresson, ja que el considero un mestre captant l’estètica del moment que de vegades sembla impossible de fotografiar. Aquest artista buscava les coses originals de la vida, i això és el que jo també busco.

En tot cas, crec que en el fons el que un bon fotògraf ha de fer és no prendre referencies d’un autor, sinó que ha de documentar-se amb altres treballs. Hi ha molt bones fotografies en blocs anònims. Una altra cosa destacable en la fotografia digital.

Un fotoblog que fa relativament poc que es va estrenar i que comença amb la il·lusió característica dels que inicien aquesta aventura de mostrar i compartir fotografies a la xarxa.

Darrerament pot semblar que ens hem posat d’acord en publicar fotoblogs de recent factura o, dit d’una altre manera, que fa poc temps que s’han posat en marxa i tot just han començat a rodar… No és ben be així. Tal com varem anunciar a l’inici d’aquesta secció, anem publicant els fotoblogs a mida que ens arriben les respostes a la entrevista que anem enviant periòdicament a tots els qui tenen el seu blog sindicat a espaifotografic…

Tal com raja és doncs un fotoblog amb poques imatges, de moment, i que pretén seriosament -tal com llegirem més endevant- millorar en tots els aspectes a partir del procés d’aprenentatge que l’Isaac està duent a terme actualment.

Per conèixer les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.

L’entrevista

Ef. Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

I.A. Home, doncs molt novell i molt precari. Té pocs mesos de vida i li falta encara millorar, tant en la presentació com en la qualitat de les imatges. però és només un principi i vaig poc a poc, ja que la informàtica encara no la domino del tot.

Ef. Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?

I.A. Doncs feia ja un temps que em voltava pel cap fer quelcom semblant als altres membres d’EF, penjar unes imatges i mostrar una mica les fotos. Aleshores, vaig obrir un blogspot i fins al cap d’uns mesos no li vaig començar a penjar fotos.

Ef. Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

I.A. Quina gràcia!! doncs pràcticament nul·la. Com ja he dit abans, ara fa les primeres passes, hi ha moltes coses que no em convencen, altres que canviaré segur i unes altres que buscaré ajuda d’algun conegut perquè em doni un cop de mà, sobretot en la presentació.

Ef. Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

I.A. Ara mateix crec que només pot evolucionar cap a millor. El tinc una mica deixat per falta de temps la veritat, però el què més em corre pressa és millorar la qualitat de les fotos, tan artísticament com en el processat, que tot just ara començaré a ficar-hi els peus. Aleshores, si milloro les fotos i faig coses diverses, el blog millorarà, perquè l’essència d’un fotoblog al cap i a la fi són les imatges.

Ef. Com va començar la teva afició a la fotografia?

I.A. Sempre m’havien deixat disparar de ben petit amb la càmera de casa. Més tard, amb tretze o catorze anys amb van regalar una compacta de rodet, no me’n recordo de la marca. Quan vaig començar a treballar i a fer calerons em vaig comprar al mercat negre una Nikon reflex també de rodet; no en recordo el model, però era platejada i va ser aquí on no vaig parar fins ara. Per motius de feina, em moc molt per tota la província de Girona i Barcelona, i a les estones mortes disparava, no tan com volia perquè al revelar m’hi deixava molts quartos i els resultats no m’agradaven gairebé mai. Ara ja tinc una digital gràcies a Déu.

Ef. Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?

I.A. No he perdut res, ans el contrari!! Jo no he revelat mai, sempre he portat els rodets a la tenda, amb donaven les fotos en paper i en un cd. Els resultats, a part de ser frustrants, pels colors, profunditat, enquadraments,… no s’havia com havia disparat cada foto. Per tant, amb la càmera digital hi he guanyat molt i disparo moltes més vegades que no pas abans.

Ef. Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?

I.A. Els meus fotògrafs de referència són els d’espaifotografic  i els que poseu, de tan en tan, en algun enllaç. Els meus favorits són un tal Emilio, un que es diu Tru, en Sirius, en Conòpium i la Tere, entre d’altres. Els coneixeu?… Doncs us els recomano.

Es tracta, com en el cas de la setmana passada, d’un fotoblog molt jove i que arrenca també a les acaballes del 2008 i ara sembla que es va animant de mica en mica i progressivament anem veient més i millors fotografies.

Ens confessa a la entrevista que hi ha llargs períodes d’inactivitat i que, encara que el seu propòsit és el de arribar a pujar dues o tres fotos a la setmana, la manca de temps fa difícil assolir aquest objectiu.

En Llorenç és un enamorat del paisatge i de la fauna tal com podem veure fent una ullada a les imatges d’aquest blog que -pels qui no esteu al corrent d’aquests temes- du el nom duna càmera soviètica, la FED-4, que era una copia d’un anterior model de Leica.

Per conèixer les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.

L’entrevista

Ef. Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

Ll.C. És un espai on trobareu aquelles imatges que més m’han agradat de totes les que he anat capturant, i que vull compartir amb tothom qui estigui interessat.

Ef. Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?

Ll.C. Suposo que és una evolució, és un àlbum digital, al “ciber”, tampoc hi ha gaires opcions més quan vols compartir les teves vivències

Ef. Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

Ll.C. Lenta, molt lenta, amb llargs espais d’inactivitat, bàsicament pel poc temps que li puc dedicar, espero aconseguir ser més regular i penjar-hi, si més no, un parell o tres de fotos per setmana.

Ef. Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

Ll.C. Doncs mira, com més va més n’aprens i millor et surten les fotos, penso que anirà guanyant en qualitat.

Ef. Com va començar la teva afició a la fotografia?

Ll.C.  Sempre m’ha agradat, de jove ja anava amb una Kodak Instamàtic fent de “Reportero Tribulete”, més endavant vaig aconseguir una FED-4, “made in CCCP”, després una reflex analògica, la compacta digital i ara la reflex. De fet la passió m’ha vingut amb la reflex digital, suposo que com a molts mortals.

Ef.   Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?

Ll.C. Què he perdut, aquelles hores al quarto fosc, jugant amb l’ampliadora, amb els àcids, aquell neguit de “Com hauran sortit?

De guanyar doncs mira per on, i no és “peloteo”, conèixer l’Espai i la gent que el formem, i com soc home de ciències, la quantitat de possibilitats de configuració que tenim ara a les càmeres respecte a lo d’abans, per descomptat ni ens ho podíem imaginar.

Ef. Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?

Ll.C. No tinc cap referent, a casa hem tingut un Mestre com és en Francesc Català Roca, peró si he de ser sincer quan miro fotos, a no ser que siguin les “nostres” no em fixo gaire en l’autor, intento apendre més sobre composició, color… A més, tot i que quan vas amb la càmera sempre estàs a l’aguait, a mí el que m’agrada és el paisatge, i aquí tenim l’escola d’Olot que, tot i ser de pintura, d’una manera o altre influeix.

D’entrada ens deixa clar que les fotografies que veurem no son d’un professional ni d’un aficionat amb pretensions -senzillament a ell li agraden- i que totes les imatges han estat processades amb programari lliure i utilitzant el sistema operatiu GNU/Linux.

Es tracta d’un fotoblog molt recent ja que l’arxiu comença a finals de l’any passat i, per tant, podríem dir que està en període de pràctiques. Des d’aquí l’animem a continuar amb la mateixa il·lusió que, tal com ens comenta més endavant, el va animar a l’inici.

Per conèixer una mica més les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.

L’entrevista

Ef. Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

J.P. Uff…! Penso que Foto Martín és un espai força polièdric. És un aparador on hi mostro les fotografies que vaig fent, alhora que són conscient que és un cul de sac en la immensitat de la xarxa, de forma que, alhora que és públic, també és un lloc força discret. Què més? Penso que és una cronologia de les meves passes de formiga en el món de la fotografia. Com a aficionat novell, m’és molt útil, ja que em permet veure els meus avenços.

Ef. Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?

J.P. Amb la fotografia tradicional, les imatges les revelaves sempre en paper. Les desaves en un àlbum, i de tant en tant les miraves. Ara, però, els rodets ja no són de trenta-sis, i les revelades en paper són una mínima part de les fotos que tinc. Quan vaig decidir re-emprendre l’afició fotogràfica, vaig veure clarament que calia explorar noves formes de fer ús de les fotografies. El fotobloc, finalment, s’ha convertit en una part fonamental de la meva afició a la fotografia: permet compartir, però sobretot, exigeix dedicació, i això és estimulant.

Ef. Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

J.P. Pobret, si acaba d’engegar! Penso que el fotobloc respon bastant bé a la realitat del fotògraf que se n’ocupa: novell, amb poc temps per a dedicar-s’hi, però amb molta il·lusió

Ef. Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

J.P. Tècnicament, m’agradaria traslladar-lo a un altre format. Llogar un espai, i passar-lo a Pixelpost, per exemple. Potser, fins i tot, amb un domini propi. El temps, però, ja ho dirà. Pel que fa al contingut, em costa encara donar coherència a les diverses fotografies. Encara no tinc intenció de tancar-me en un estil determinat, però començar a establir categories més o menys homogènies penso que podria estar molt bé. Encara, però, haurà de menjar molts petit-suïs.

Ef. Com va començar la teva afició a la fotografia?

J.P. Ser nét de fotògraf suposo que hi va influir. A casa hi havia una Nikon molt senzilla, amb un objectiu fixe de 35mm, i amb ella vaig entendre com funcionava això de fer fotos. La càmera, però era (i és!) de ma mare, així que calgué trobar-ne una altra: una vella Retinette (ni fotòmetres ni res similar) va fer el fet, i durant els viatges amb mons pares vaig anar jugant-hi. Vaig fer un curset de fotografia al laboratori que els escolapis de Balmes tenien sota el terrat (algú sap si encara existeix?), però poca cosa més. Al cap d’un temps, per comoditat, em vaig passar a les compactes (primer de rodet, després digital), i l’afició més “artística” va quedar aturada. Ara fa un temps, però, m’he animat a tornar-me a enfilar al tren, i aquí em teniu!

Ef. Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?

J.P. Indubtablement, penso que s’hi ha guanyat. D’entrada, les despeses s’han reduït ostensiblement. En segon lloc, penso que el treball a l’ordinador ha permès utilitzar un gran nombre d’eines que abans el fotògraf aficionat no podia pensar en tenir-les. Finalment, em sembla que la capacitat de fer difusió de les fotografies mitjançant internet ha obert tota una sèrie de possibilitats inimaginables fins ara. L’única cosa que potser trobo a faltar és l’aura “màgica” que podia tenir veure aparèixer les imatges a la cubeta del laboratori, i, com vaig comentar en un fòrum, el fet de poder guardar els negatius en una capsa, en lloc de desar-los en discos durs externs i DVD, amb el temor que en qualsevol moment pots perdre els treus treballs, fins i tot, sense ser-ne conscient.

Ef. Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?

J.P. El fet de ser autodidacte fa que em costi tenir fotògrafs de referència, ja que no hi ha cap mestre que et digui “-mira’t aquest, que és important”. Tot i això, sóc un autèntic devorador de fotoblocs. Una recomanació: els fotoblocs que més m’han agradat són aquells que he visitat per recomanació d’altres fotoblocs. Quan visiteu un fotobloc, fixeu-vos en els seus enllaços!

En Ricard es un dels col·laboradors habituals a la web i  poc a poc, amb constància,  ha anat obrint fils interessants al fòrum al voltant de temes de reflexió i debat envers la fotografia i ha engegat propostes, com la del Tema setmanal, que ja fa 5 setmanes que es va posar en marxa.

El seu fotoblog gaudeix de la estructura d’una de les plantilles que ell acostuma a recomanar, Aminus3, i la seva galeria està organitzada amb precisió amb una gran varietat de categories que van del retrat a la arquitectura, passant pel paisatge, les flors i temes diversos. Algunes de les fotografies os resultaran familiars ja que han estat comentades al fòrum en alguna ocasió. També podeu seguir la pista d’en Ricard al seu personal blog magazine.

Per conèixer les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.

L’entrevista

Ef. Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

R.P. El meu fotoblog no és altra cosa que una experiència de comunicació. El poder compartir alguns comentaris amb altres fotògrafs de llocs tan dispars com Tailàndia, Canadà, Japó, Iran, Grècia… sense oblidar-me de companys molt mes pròxims, és el que li dóna sentit a la joguina. I és que no és mes que això: una joguina que em satisfà en un joc lliure, totalment lliure, després de més de 20 anys subjecte a una fotografia que havia de donar resposta a les demandes dels altres (clients).

No sabria explicar bé, l’agradable que pot arribar a ser, plantejar-se la fotografia sense cap esperit competitiu, sense necessitat remunerativa, sense concursística i solament pel pur plaer de la practica i el compartir. El fotoblog està en els rànquings com VFXY o bé CoolPhotoblog, però no per intentar guanyar premis o altre ànim competitiu. Rebre un vot és un certificat que a algú li ha agradat una foto. I és que per a mi això és l’única cosa vàlida: m’agrada, no m’agrada. Allò de marejar la perdiu amb anàlisi compositius, terços i punyetes similars no m’agrada ni m’interessa .

Ef. Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?

R.P. Em vols creure si et dic que a la fi de 1995, ja tenia quelcom bastant semblant penjat en un servidor de Intercom Girona? Era una web en la qual cada pàgina mostrava una foto i tenia les seves “fletxetes” per a anar cap a davant o cap a enrere. Al peu de cada foto, un títol i just sota un enllaç tipus “mailto” amb el titulo del correu prefixat i amb la referència de la foto. Així si algú volia comentar ho feia amb un e-mail en el qual ja figurava un referència de la foto.

Llavors encara no s’havia inventat la paraula “blog” ni photoblog” i la fotografia digital solament començava a treure el nas. Les meves fotos de llavors eren escanejades amb el mètode que Kodak  anomenava CDPhoto. Però poc després i per causes tristes i personals, jo abandonava la fotografia. Es pot dir que totalment i fins a gairabé10 anys després

Ef. Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

R.P. Caòtica però divertida. De fet ho he començat, tancat i tornat a començar, que jo recordi tres vegades. Però a poc a poc he anat estabilitzant les meves inquietuds (sóc una mica com el cul d’en Jaumet que mai para quiet). El resultat és que tinc coses en un pixelpost en el meu domini, altres coses en Shutterchance, una galeria justament iniciada fa un parell de setmanes i el Aminus, que en definitiva és el qual estem esmentant. A mesura que, com deia abans,vaig anar fent amistats (o contactes per ésser mes rigorós amb els conceptes), m’ho he anat prenent més disciplinadament, però solament al punt que no em lligui a no-res.

Ef. Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

R.P. Espero que el que evolucioni sigui jo -i si de rebot ho fa el blog, doncs…bingo! – Deu anys sense estar prop de la Fotografia han estat massa i sento que es tracta d’alguna cosa semblant a un renéixer. Com a tal renascut, sóc petit i encara no he crescut del tot. Encara estic “jugant a fireta” amb la Fotografia i just ara començo a entreveure una mica de maduresa. Ho dic en el sentit que ara ja em preocupa la meva falta de creativitat conceptual en el contingut de les fotos. Però il·lusionat crec veure que va arribant

Ef. Com va començar la teva afició a la fotografia?

R.P. La meva mare m’estava canviant els bolquers totalment pixats i cagats i la pobre dona m’ensenyava el pastís amb aquell afecte que solament les mares són capaces de mostrar davant tal pestilència. Llavors analitzant les formes merdoses vaig exclamar: Oh yeah, learn Tapies! ha, ha, ha! No, seriosament: el meu germà gran era un bon afeccionat i em va injectar el verí en la sang.

Ef. Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?

R.P. El primer que se m’ocorre dir és que aquells que no han tingut aquest contacte haurien de tenir-lo. L’experiència d’una laboratori químic a casa, encara que solament sigui per a fer el blanc i negre té un romanticisme molt especial. Que s’ha guanyat? Bàsicament l’acostament de la fotografia al més comú dels mortals. Més assequible econòmicament, més propera i més fàcil. Clar que això és un arma de doble fil perquè també ha posat més a la vista la vulgaritat i el mal gust.

Ef. Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?

R.P. Tinc quatre influències, que avui en dia ja es poden considerar clàssiques i que a més són ben diferents entre elles: Ernst Hass, H.Cartier Bresson, Josuf Karsh i encara segueixo molt influenciat per David Hamilton.

La galeria del blog es realment extensa i a l’arxiu ens ofereix una estructura molt ben organitzada per poder accedir als diferents temes. És evident que l’hi agrada fer fotos de qualsevol cosa que es deixi fotografiar… I que s’ho passa molt bé durant tot el procés.

A la secció “door” hi trobareu un recull del que darrerament ens va mostrar al fòrum i que anomena fotografia “abstracte”, unes imatges que reflecteixen també el seu interès pel disseny gràfic i la pintura.

Tot això ho podem continuar gaudint a d’altres llocs on hi trobarem més imatges, com  el seu àlbum de flickr, i dibuixos i il·lustracions dins  la seva web.

Per conèixer les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.

L’entrevista

Ef. Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

M.B. Se’m fa difícil presentar el meu fotoblog, perquè mai m’he plantejat seriosament seguir una línia en concret. Quan tinc una foto que m’agrada la penjo, a vegades sense massa criteri, ho reconec. M’agrada retratar-ho tot, i un cop a casa, no tinc cap mania si he de posar una textura a una foto o retallar-la per obtenir el resultat desitjat. Sempre m’ha agradat el disseny gràfic i la pintura abstracte, i segurament això es nota: m’encanta fer fotos a les parets!

Ef. Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?

M.B. Vaig començar a Internet amb la meva web de dibuixos i il·lustracions (www.desdibuix.com), una pàgina que vaig fer jo solet de cap a cap, i que ara tinc molt abandonada. L’any 2005 vaig començar a penjar les meves primeres fotos a flickr (n’hi tinc més de 5000, uf!). Per motius inconfessables, vaig haver de buscar una alternativa per poder veure les meves fotos amb un PC (a casa tinc un Mac) i llavors vaig descobrir Ipernity, on hi vaig penjar fotos durant un temps de forma paralel·la. Però mantenir ambdues pàgines era molt carregós i al cap d’un temps vaig deixar d’enviar-hi fotos. Gràcies a una invitació de Ricard Pardo (Noxeus) per formar part d’un grup que ell havia creat, vaig descobrir el seu fotoblog a aminus3 i això em va animar a fer el meu propi fotoblog. El fet de només poder penjar una foto al dia em va semblar una bona idea, ja que em permetria fer una selecció més acurada de les fotos. Però ara, repassant el fotoblog, em sembla que podria haver fet una tria millor.

Ef. Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

M.B. Ja he dit abans que no tenia una idea clara del què volia fer quan vaig començar, i així segueixo. És per això que no hi sé veure cap trajectòria definida. Simplement procuro gaudir fent fotos i espero que els miradors també en gaudeixin.

Ef. Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

M.B. Em sembla que cada vegada aniré retratant coses més properes. M’he adonat que sense anar gaire lluny de casa puc omplir la càmera d’imatges que m’agraden. I amb això ja en tinc prou. També m’agradaria tenir temps i traça per fer algun reportatge de caire més social, però em sembla que encara hauré d’esperar una mica.

Ef. Com va començar la teva afició a la fotografia?

M.B. Ja ve de lluny, això, del segle passat! La meva primera càmera va ser una Agfa sensor que compartia amb el meu germà. En un viatge a Nova York als anys 80, em vaig fer amb una reflex (una Canon), que vaig fer servir fins que me la varen robar al cap d’uns anys a Londres. Val a dir que durant aquest període vaig tenir la sort de ser alumne d’en Ricard, al menys en dos ocasions! En no tenir càmera, vaig deixar aparcada la fotografia durant uns anys, fins que a l’any 2002 vaig reprendre la meva afició, ara amb una flamant càmera digital.

Ef. Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?

M.B. A part de la càmera, jo no crec haver-hi perdut res. En canvi m’ha permès poder fer fotos que analògicament no hagués fet mai. Ja no sols pel tema dels costos, sinó per les possibilitats que m’ofereix la tecnologia digital per millorar i retocar les fotos. Abans amb el laboratori, els meus recursos eren molt limitats. Ara puc arribar a construir les imatges que a mi m’agraden, sense més limitacions que la meva capacitat i la meva imaginació.

Ef. Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?

M.B. Sempre m’ha agradat mirar fotos de tot tipus, però mai m’he “quedat” amb un autor en concret. Dels “antics”, un dels que més m’ha interessat és Karl Blossfeldt, que no era estrictament un fotògraf. Dels actuals, m’agraden molt les imatges sorprenents de Chema Madoz.

Aquest fotoblog va néixer el 2008 a partir de dos fotoblogs anteriors en els que es presentaven per separat i que, a resultes de les experiències dels seus fills (amb dos fotoblogs que varen passar fa temps per aquesta secció: marta.com i okmijnuhb), varen decidir unificar i situar-lo també a les llistes més populars.

Així doncs podem veure una gran quantitat de fotografies, més de 200 en l’arxiu del blog, amb una aportació potser més gran de la Núria tal com podem observar comparant les galeries per separat des d’una de les opcions que s’ens ofereixen dins el menú “categories”.

Per conèixer les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.

L’entrevista

Ef. Com ens presentaríeu breument el vostre fotoblog?

NJ & SB: Com una petita mostra de les moltes fotos que fem en les nostres sortides. Sempre volem guardar com a record imatges del que ens ha agradat o ens ha sorprès, a vegades al mateix lloc quan hi tornes trobes nous motius per fer «la foto» tot i que hi hagis estat moltes vegades.

Ef. Com s’us va acudir la idea de fer un fotoblog

NJ & SB: Els meus fills publicaven les seves fotos, nosaltres no ho havíem fet mai, i vàrem obrir un espai cadascú a fotolog.com, passat un temps jo (la Núria) ho vaig fer a Flickr, aquí encara hi soc com a fredolica. En aquest espai hi han grans fotògrafs. Vaig quedar molt sorpresa, del nivell que hi ha i vaig començar a treballar-me una mica més les fotos. L’ultim pas va ser crear el blog el 2008, gràcies a la la meva filla la Marta i apuntar-lo a les llistes més populars i aquí estem, en el blog hi han fotos d’en Salvador, el meu home, i meves.

Ef. Com valoraríeu la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

NJ & SB: No sé pas si puc valorar res, intentem millorar , veient els treballs dels altres vas aprenent i et vas engrescant a fer-ho millor dins de les nostres limitacions que són moltes.

Ef. Com creieu que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

NJ & SB: Difícil de saber, tot dependrà del temps que li puguem dedicar i de si tenim possibilitats de millorar l’equip modest que tenim ara, de moment cinc persones m’han demanat fotos per publicar-les en d’altres mitjans, fa il·lusió que es fixin en el teu treball.

Ef. Com va començar la vostre afició a la fotografia?

NJ & SB: Va ser de joves, això segur, encara que no podria precisar, tenint en compte la nostra edat tenim tots dos 61 anys, podríem dir que ja fa molts anys.

Ef. Si vareu tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creieu que hi vareu guanyar amb el canvi a digital? Que creieu que hi heu perdut?

NJ & SB: La nostra primera càmera (que encara conservem) una Yashica 100% manual, no tenia res automàtic, ens va donar molt bones fotos. Després ens varen comprar les reflex. N’hem tingut dues de les tradicionals. Ara, farà un parell d’anys hem entrat al mon digital, amb molt de retràs ja ho sabem. Quan estàs acostumat de tants anys a triar fins hi tot la sensibilitat de la pel·lícula , et posen una digital a les mans i tot se’t fa estrany. Familiaritzar-nos amb els menús de pantalla, primer ens va costar una mica, després veus que vas a parar allà mateix: controles els ISO a la càmera, en lloc de triar-los quan compres el carret. Ara tenim moltes més avantatges, sobre tot per que podem controlar els processats més fàcilment i per una mateixa foto, sense pensar en el diners de revelat, pots fer moltes més captures.

Ef. Teniu fotògrafs de referència? Quins son els vostres favorits?

NJ & SB: Els clàssics sempre seran una referencia per a tothom, la llista és llarga i no cal avorrir al personal, i dels actuals a banda dels nostres fills, Marta i Marc (http://www.okmijnuhb.com/) us en diríem molts que hem anat descobrint per les llistes de blogs o a Flickr mateix, gent amb molta tècnica i sobre tot amb creativitat i bon ull. Tots els dies veig alguna foto que no em deixa indiferent. Gràcies a iniciatives com la vostra n’hem descobert un quants.

Salutacions a tots.

En David es membre també d’un grup molt actiu, Vinarós Photobloggers, al que pertanyen altres membres d’espaifotogràfic i que va celebrar el més passat  -gairebé coincidint amb nosaltres-  el primer aniversari de la seva entrada a la xarxa.

Ens trobem davant d’un fotoblog que podríem anomenar com “una mirada particular” envers l’entorn i el dia a dia, amb comentaris directes sobre els fets o les situacions que il·lustren les fotografies i que actualment es troba  en fase de remodelació, des de principis d’any, tal com ens explica a la entrevista.

Per conèixer una mica més les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.

L’entrevista

Ef. Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

Av. Como el presentaria?, doncs la mirada sobre allò que em passa, dels llocs on vaig, del que veig, del que m’agrada. L’hauria d’anar comentant diàriament però no és així, no l’actualitzo massa sovint.

Ef. Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?

Av. No sabia pas com fer-ho, no en tenia ni idea fins que els companys de Vinaròs Photobloggers, concretament en Sapet i Ebe m’ho varen explicar fa cosa d’un any mes o menys.  Es pot dir que encara porto la “L” de pràctiques.

Ef. Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

Av. El fet es que la trajectòria està passant actualment per moments de canvis i una aturada que es nota dins el fotoblog ja que hi ha una serie d’idees diferents a valorar de cara al futur.

Ef. Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

Av. Tal com comentava en la resposta anterior, el fotoblog està patint una serie de canvis que fan que actualment estigui aturat, però amb ganes de donar-li una empenta i una nova vida com a fotoblog…Fa poc temps vaig adquirir el meu propi domini que actualment tinc en fase de proves, em dona algun error i espero solucionar-ho aviat per tal de comunicar aquest canvi i donar-li una nova vida.

Ef. Com va començar la teva afició a la fotografia?

Av. Des dels estudis bàsics em vaig decantar per la branca mes artística i durant el batxillerat em vaig especialitzar en arts i allà hi havia una assignatura de fotografia. M’encantava la teòrica i allò va ser el primer pas. Més endavant, dins el disseny gràfic publicitari, també em vaig tornar a trobar amb la fotografia i la possibilitat d’utilitzar el laboratori durant dos dies a la setmana. Vaig poder experimentar tot el que anava aprenent a la classe de laboratori amb en José Antonio Arias “Queco” i, després d’aquella experiència, estic convençut que poder fer una fotografia i revelar-la tu mateix es quelcom que hauria de conèixer tota persona interessada en la fotografia.

Ef. Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?

Av. S’hi guanya l’estalvi en pel·lícula, en carrets, i crec que es perd aquell “tacte” amb la fotografia mateixa… Es a dir, s’ha perdut el que seria una mica la fotografia perfecta, sense retocs ni manipulacions posteriors. Ara, el que em passa un cop descarrego la tarja de la càmera és que quasi sempre l’hi faig algun petit retoc.

Ef. Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?

Av. Podria comentar tots els fotògrafs que han marcat una abans i un després, però per mi els interessants son aquells a qui puc marejar i preguntar, que em mostren diàriament els seus treballs com els meus companys de Vinaròs Photobloggers i les sortides que he pogut fer amb ells i tot el que m’han anat ensenyant.

També els meus professors de fotografia i aquells de qui vaig observant diàriament els treballs a través d’internet, son la referència i els meus favorits.

Aquest fotoblog -molt jove també- neix el gener del 2008 a partir d’un blog anterior que podria haver estat un blog literari. Ho diem per que encara que  la presentació ens diu que es tracta d’un blog dedicat exclusivament a la fotografia, el que anem veient son fotografies amb textos que ens expliquen històries.

A la Marta l’hi agrada descobrir, com en un joc, els diferents significats que s’amaguen darrera cada imatge i provocar sensacions a partir de les paraules, per tal de suggerir coses noves que potser no hauríem sabut veure d’entrada en les fotografies…

Un fotoblog que ens regala bàsicament pensaments, on la fotografia no sabem si juga un paper principal o secundari… Res millor que una frase de la mateixa Marta per apropar-nos a una definició d’aquest fotoblog: “Una esponja de pensaments en forma de fotografies i paraules…”

Per conèixer una mica més les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.

L’entrevista

Ef.  Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

MS. Considero el meu fotoblog com una finestra oberta a la meva mirada i també una mica a tot allò que penso o que alguna vegada a passat per el meu cap.

Una manera fàcil de mostrar les meves fotografies i que al mateix temps pot arribar a molta gent. M’agrada, sempre, afegir un text a les meves imatges, doncs considero que darrere de cada instant hi ha mil histories més, jo en suggereixo una i de sobte la imatge pren un significat completament diferent al que en un principi semblava.

Ef. Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?

MS. Bé, de seguida que la càmera reflex digital va arribar a les meves mans i veient que les fotografies s’anaven acumulant ràpidament en carpetes al meu ordinador, vaig decidir que tenia que trobar la manera de mostrar a la resta el que a mi m’agradava fer. De fet, en un principi, més que una manera d’ensenyar al públic les meves fotografies era un sistema per organitzar-me jo mateixa i fer alguna cosa més que deixar les fotografies en un racó perdut del meu ordinador.

Ef. Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

MS. Doncs la veritat es que m’ha sorprès molt agradablement. En un principi comentaven els quatre amics que sabien que comptava amb aquesta eina. Però poc a poc quan et vas movent per la xarxa trobes que altra gent s’interessa en el que fas, ho visita i a més a més comenta.

La veritat és que veure que a la gent li agrada i pren un cert interès ja és una gran motivació per continuar i seguir endavant amb les nostres idees.

Ef.  Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

MS.  Aquesta és una pregunta força important per a mi en aquest moment. Encara estic pendent de decidir cap a on anirà el meu futur, i el fet d’haver tingut la oportunitat de poder mostrar les meves fotografies i que aquestes siguin comentades i valorades per altra gent que d’alguna manera o altra és dedica al món de la imatge m’està ajudant a veure que potser seria interessant dedicar-se més endavant d’una manera més professional a la fotografia.

Per tant puc dir que el fet d’haver creat un fotoblog esta essent una gran experiència que al mateix temps em fa adonar-me’n de moltíssimes coses i molts detalls que a vegades passen desapercebuts la mirada d’un mateix.

Ef.  Com va començar la teva afició a la fotografia?

MS. Des de ben petita que m’ha agradat això de la fotografia. Recordo quan em van regalar la meva primera càmera, devia tenir uns 8 o 9 anys i em passava el dia mirant les coses a través del petit foradet. A mesura que he anat creixent l’interès s’ha anat tornant més i més gran fins que fa poc més d’un any vaig fer el pas per comprar-me la Reflex Digital. Actualment tinc 16 anys, compto amb un petit equip però amb mil intencions d’endinsar-me de mica en mica en aquest món.

Ef. Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?

MS. Tot i que la meva primera càmera de fotos era analògica no puc dir que he tingut prou contacte amb la fotografia tradicional com per poder arribar a cap tipus de conclusió. L’únic que em dona la sensació es que el fet de que la fotografia digital hagi aparegut ha fet que moltíssima gent s’hagi interessat per el tema de fotografia. Hi ha hagut una explosió de fotografies enorme que fa que el bo no sigui qui tingui una bona càmera sinó el que te un ull amb una mirada especial.

D’altra banda, fa poc temps que vaig tenir certa curiositat per la fotografia analògica i vaig decidir treure del armari una Praktica MTL 5 B, vaig a comprar-ne un rodet i de tan en quan faig alguna fotografia, trobo que aquest tipus de fotografia sempre tindrà un punt de màgia i misteri amb el que potser la digital no compta.

Ef. Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?

MS. No considero tenir cap fotògraf de referència ni tampoc cap de preferit. De tota manera en puc anomenar un parell que m’agrada mirar de tan en quan perquè trobo que tenen una fotografia força impressionant.

Per una banda el nord americà  James Nachtwey que es dedica a la fotografia de reportatge arreu del món. I per l’altra acostumo a visitar la feina del fotògraf espanyol Juan García Galvez,  on he passat moltes agradables estones mirant la seva fotografia i on al mateix temps he tingut l’oportunitat d’aprendre moltes coses relacionades amb el tema.

En Trujillo, conegut de tots com a “Tru” al fòrum, és un dels col·laboradors habituals des dels inicis d’espaifotografic amb intervencions pràcticament diàries a la major part de fils i les discussions que es van obrint al fòrum.

Tots coneixem doncs  la seva facilitat per comentar qualsevol tema, expressar les seves opinions i ajudar a entendre una mica millor tot el que anem fent dins l’àmbit de la nostra afició.

També entenem, a base d’anar compartint idees, el seu entusiasme per anar provant sempre coses noves tot intentant arribar una mica més enllà, tant en el moment de decidir càmera en mà com en el de resoldre de la millor manera el processat de les imatges.

No ens entretindrem en comentar el fotoblog, les imatges parlen per sí mateixes i en aquest cas realment fant honor al seu títol… L’encant de la Llum, l’encant de la fotografia.

Per conèixer una mica més les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.

L’entrevista

Ef. Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

Tr. Es un diari personal en imatges de les meves aventures amb la fotografia, tan en les fotos com en el seu tractament. No es un relat cronològic per la data de captura de les fotos sinó per la data en que cada foto em fa veure-hi quelcom d’interessant així que puc penjar-hi avui una foto feta la setmana passada i demà una de fa tres anys i que a lo millor havia descartat.

Ef. Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?

Tr. Tenia una web personal amb algunes galeries i feia temps que em voltava pel cap la idea de anar penjant fotografies “tal com rajaven”. A principis de 2006 em vaig entretenir a provar el WordPress (un sistema per fer blogs) i m’hi vaig posar. No es el sistema mes ideal per un foto-blog però tampoc hi trobo mancances per el que faig. També ho vaig fer com una plataforma per exposar els meus programes (professionalment em dedico a fer programes informàtics i vendre’ls per Internet)

Ef.  Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

Tr. Jo diria que plana. A vegades hi han “onades” de visites però tot torna a un ritme regular poc a poc. Suposo que es el comportament de la internet.

Per part meva tinc la sensació de que les imatges que hi presento son cada vegada mes madurades en el sentit de que me les miro mes abans de penjar-les. El fet de saber que altres observen les teves fotos es quelcom que amb el temps va enriquint la teva pròpia manera de veure les teves fotos.

Ef. Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

Tr. De moment el seguiré tenint com una manera de ventilar i fertilitzar les fotos amb les mirades que els hi caiguin, ja veurem a on porta això. El que si tinc ganes es de fer en paral·lel es una selecció i agrupació per fer galeries per temes o algun altre criteri ja mes anant a buscar col·leccions amb coherència. Em sembla que analitzar i ordenar les fotos amb un criteri mes estricte pot ser interessant i enriquidor sense excloure la idea del blog.

Ef. Com va començar la teva afició a la fotografia?

Tr. Havia fet alguna cosa en blanc i negre fa molts anys però era anecdòtic. Al 1995, tenia enllestit un programa, un trencaclosques per ordinador, i necessitava un col·lecció de fotografies digitals lliure de drets. Llavors Internet estava molt verda i la fotografia hi era marginal degut a les limitacions de velocitat. Però jo necessitava imatges digitalitzades ja. Així que vaig començar amb una càmera analògica revelant els carrets en format de Kodak Photo-CD. Tres anys desprès em vaig comprar una càmera digital de UN! megapixel i que valia tan com les reflex actuals de gamma mitja… I anar fent. El començament era una mica mecànic però poc a poc li he anat descobrint el plaer de la fotografia per si mateixa.

Ef. Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?

Tr. Jo no vaig viure personalment la fotografia analògica però he anat coneixent-ne les peculiaritats per el que diuen fotògrafs que hi tenen experiència. La fotografia analògica te quelcom “d’orgànic”, de materials, líquids, papers, temps i processos i sobretot un element de sorpresa que en digital es més difícil de viure.

Ef. Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?

Tr. Doncs no en tinc de referència. Em puc quedar embadalit amb algun que m’ensopegui per una temporada, però tendeixo a despistar-me i anar veient mes autors. He de dir però que de tant en tant caic en alguna col·lecció dels pioners i em sorprèn com n’estaven d’avançats, tan a nivell conceptual com tècnicament veient la seva obra.

Per aquest motiu fem una excepció i no publiquem la secció habitual de “El Fotoblog de la setmana” i us volem presentar el treball d’un company del nostre amic Sirius, en Giorgio Miceli, que ens convida a entrar a la seva web a partir d’un text, a modo de presentació, on ell mateix ens comenta les seves sensacions i la manera particular de conviure amb la fotografia.

Os deixem doncs amb aquest text, molt agradable de llegir i que s’adiu molt bé amb el títol de la seva pàgina: “An Intimate Vision”

Presentació

Haig de confessar  que aquesta invitació, per part de l’amic Antoni (Sirius al fòrum) de presentar els meus treballs en aquesta interessant web, ha estat per a mi un motiu d’orgull i satisfacció personal.

Com sempre em passa al moment d’exposar els meus treballs i visió fotogràfica, m’envaeixen diferents dubtes: que es pot expressar de nou i a la vegada original a les meves imatges entre els milions a les que podem accedir avui dia?, com fer per que un observador que ni tan sols em coneix entri en sintonia amb les meves emocions?

Estic plenament convençut de que el verdader repte en la fotografia continua estan el mateix de sempre, quelcom que es comú a qualsevol art gràfica, i es centra en les emocions, en saber experimentar-les personalment a l’hora de la presa i després aconseguir transmetre-les a l’observador.

També gràcies a les eines de retoc i post procés cada vegada més potents i “user friendly”, avui dia l’espectacularitat a la fotografia resta a l’abast de qualsevol que estigui disposat a invertir diners i temps lliure. Però quan aquest arsenal de retoc s’uneix a la imperícia fotogràfica de base i el mal gust, ens fiquem de ple en el que considero costat fosc de la fotografia actual, amb el que la conseqüència negativa no es tant la proliferació d’imatges de qualitat dubtosa, si no la confusió que aquestes generen en l’observador , que entre tant soroll tal vegada perdi la capacitat d’escoltar determinades veus més subtils però molt més entonades.

No soc pas un purista ni estic en absolut en contra del retoc fotogràfic, reconec que hi ha verdaders artistes allà fora i de fet, en ocasions ho faig servir, però sempre com a eina d’expressió, com arranjament d’un tema musical que ja sona per si mateix.

No veig massa llunyà el dia en que tothom podrà realitzar fotografies impactats a la carta, sense tan sols trepitjar el carrer. Però, tindran aquestes imatges un ànima? I aquí em repeteixo: entre l’al·luvió de fotografies, assolirem la capacitat de llegir ànima i emocions a les imatges?

Aquestes són les inquietuds a les que m’enfronto cada vegada que em poso darrera d’una càmera. El mateix que seure davant un llenç en blanc. Això ho dic per que la meva afició ha estat sempre la pintura.

Fins fa tres o quatre anys utilitzava la fotografia exclusivament com a suport a la pintura. Amb l’arribada de la era digital, em vaig adonar que les grans possibilitats d’expressió que aquest mitjà pot tenir, i avui dia la fotografia s’enduu quasi tot el meu temps lliure.

Igual que a la pintura, la parcel·la en la que més a gust em bellugo és el paisatge i la natura en general. Tot sovint penso que en el fons, allò d’emportar-me una càmera sigui més aviat un pretext, un estímul més per apropar-me sempre que em sigui possible a la natura, de la qual gaudeixo com un nen petit.

Per a mi, allò de presenciar i tractar de capturar els subtils canvis de llums i ombres, tonalitats i colors, onades i vegetació animades pel vent, representen la mateixa vida, les pulsacions vitals de la biosfera de la que en aquests moments em complau sentir-me part.

I és la mateixa natura la qual s’encarrega al mateix temps de recordar-me de que soc simplement un invitat a l’escenari, i amb temporal llicència, al qual li està permès tan sols interpretar la grandesa de l’esdeveniment, però mai comprendre-la del tot. Aquí entren en joc la màgia de la fotografia, la seva capacitat de congelar en el temps fragments de temps i llocs, que a l’instant següent ja no existeixen ni tornaran mai més a existir.

El que aquí us presento són imatges d’aquests moments que he presenciat. Em consideraré molt afortunat si tan sols una fracció de la passió amb la que han estat realitzades arriba als que em facin do de la seva visita.

Giorgio Miceli.

En Xavi es va decidir per utilitzar Aminus3 com a punt de partida, una comunitat de fotoblogs que va creixent amb força i molt habitual darrerament.  Pel que comenta a l’entrevista, encara que fa molts anys que es va iniciar en la fotografia, sembla que no es va animar a mostrar les seves fotos  des d’un fotoblog fins que va descobrir la nostra web el passat mes d’agost.

Al seu portfolio actual -pel fet que es molt recent- no hi trobem una gran quantitat d’imatges, però el que hi veiem és prou  interessant i coherent com per animar-lo des d’aquí a continuar treballant.

Per conèixer les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.

L’entrevista

Ef. Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

X.H. Buf! No se… el primer que he de dir és que, tot i que fa molts anys que m’hi dedico a la fotografia, pel que fa als fotoblogs estic just començant: la primera foto a Aminus3 és de començaments de Novembre! No crec que tingui un estil definit com d’altres fotoblogers. Soc un fotògraf “oportunista”: fotografio el que tinc al meu abast i quan puc. Hi trobareu barrejats retrats i detalls que volen descriure la gent que estimo, objectes que trobo casualment i em criden l’atenció, bastant paisatge urbà barceloní, una mica de macro… algunes bromes a amics i familiars. Hi predomina el color i un processat que intenta no ser el protagonista, que busca potenciar les qualitats que ja estaven presents a la imatge original sense afegir elements aliens.

Ef. Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?

X.H. Això sí que ho tinc molt clar: per culpa vostra! Vaig descobrir per casualitat espaifotogràfic.cat el passat agost i…es que no m’ho creia! dotzenes de magnífics fotògrafs aficionats publicant als seus fotoblogs fotos meravelloses, i tot de gent comentant-les, discutint-les… estava al·lucinat i sentia la necessitat de formar part d’aquest fenomen. Va ser un inici molt compulsiu. A més, feia poc que tenia la meva primera reflex digital i en els fotoblogs vaig trobar el mitjà perfecte per a ajudar-me a recuperar la meva afició per la fotografia, que havia tingut bastant arraconada els últims anys.

Ef. Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

X.H.  Com he dit abans, estic començant, i crec que encara estic experimentant diferents estils i llenguatges. Al començament, com fan molts, vaig amortitzar al màxim fotografies casuals de viatges i sortides. Però poc a poc, a mida que la gent em coneixia i començava a comentar, alguns d’ells assíduament, em vaig anar engrescant amb fotos cada vegada menys casuals i més planificades, i crec que això es nota. Jo ho noto, perquè miro el meu portfolio actual i el comparo amb la mena de fotografia que feia abans d’entrar en el mon dels fotoblogs i, tot i que els meus coneixements fotogràfics són els mateixos, noto una clara evolució.

Ef. Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

X.H. No ho se, crec que seria realista centrar-me en el que puc fer millor. Em molesta una mica la barreja de temes , però no se si això te remei, m’agrada experimentar. Crec que, ara per ara, estic bastant a prop del que jo anomeno “fine family art”, motius i temes extrets de la vida quotidiana, com fa l’Oskar a oskarfoto.com, que pot treure fotos espectaculars d’una tassa amb Cola-Cao. També estic molt impressionat per l’elegància de les macros de Cristina Jordà i de Martín Gallego, i voldria continuar experimentant en aquesta línia. Les persones, en forma de retrat o de “detalls” que descriguin la seva forma de ser i de viure, crec que continuaran sent una constant. I, per descomptat, espero millorar el meu domini del processat digital, sempre amb el criteri respectuós amb la imatge original que us he comentat abans. Ah! I coneixent-me, també estic segur que acabaré passant a Pixelpost o PixyBlog,… amb els anys!!

Ef. Com va començar la teva afició a la fotografia?

X.H. Doncs per imitació, com actuem els primats, he, he! Quan era petit tenia uns cosins aficionats a la fotografia que tenien una reflex! En aquella època (anys 70) això m’impressionava molt i cap als vint anys em vaig comprar la meva primera reflex: una fantàstica Ricoh KR-10 Super, amb el seu objectiu 50mm, per descomptat! I des de llavors no he deixat mai de fer fotografia, fins ara.

Ef. Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?

X.H. Jo encara em considero un fotògraf més tradicional, o clàssic, que digital: crec que el fonamental en una foto és el criteri estètic. La resta, ja sigui un filtre a l’ampliadora o un plug-in de photoshop, no és més que una eina al servei d’un resultat. Si s’ha perdut alguna cosa és la qualitat de les bones còpies en paper de gran format, però no ho puc assegurar perquè encara no he provat personalment com queden en digital. Trobo a faltar la bellesa d’una bona projecció amb Velvia (sempre que estigui ben exposada, és clar, que no era gens fàcil!), però no és més que qüestió de temps arribar al mateix nivell de qualitat en digital. Què s’ha guanyat? Tota la resta! Un flux de treball molt més eficient, un control absolut de la imatge i la facilitat per crear comunitats de fotògrafs que puguin relacionar-se i parlar de la seva passió sense límits. Això si que ajuda a fer gran la fotografia.

Ef. Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?

X.H.  Hi ha fotografs que m’agraden especialment, la qual cosa no vol dir que hagin influït en el meu estil, si es que en tinc cap! M’agrada bastant la fotografia clàssica nordamericana: Dorothea Lange, Paul Strand, Walker Evans, les textures d’Edwar Weston, W. Eugene Smith. Més a prop nostre, A. Garcia-Alix, Cristina Rodero, Chema Madoz… I pel meu interés per Barcelona, Català-Roca. En l’actualitat, estic més interessat i influït pels magnífics fotògrafs que he descobert a la xarxa,: a banda dels que ja he comentat, l’Enric Mestres, la referència indiscutible en retrat, la Marta Barceló, l’altre gran exemple de “fine family art”, Nissou, Elaine Kelly… I molts i molts d’altres!

Va decidir començar amb Shutterchance, un bon lloc de partida des del que podem veure una gran quantitat de fotografies que van des de l’agost del 2006 fins avui mateix. En aquest recorregut temporal constatem, tal com ell afirma a l’entrevista, que cada cop treballa amb més rigor les fotografies i va afinant paral·lelament la tècnica del processat.

Per conèixer les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.

L’entrevista

Ef. Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

J.A. La presentació és senzilla. El meu Fotoblog és una forma de mostrar al món les imatges o sèries d’imatges que per mi són especials i crec que també poden ser d’interès per als altres.

Ef. Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?

J.A. Tot va començar el setembre de 2006, la compra d’un PC, la connexió a Internet, organitzar les fotos de la meva petita Sony DSC P100 i les ganes de tenir una pàgina web per mantenir vincles amb la família i amics. Aviat em vaig adonar que necessitava alguna cosa més fàcil d’actualitzar que una pàgina web i que em permetés certa agilitat a l’hora de pujar fotos. Així vaig començar a Shutterchance.

Ef. Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

J.A. Això ho he comentat en més d’una ocasió amb els amics amb qui comparteixo afició. Jo he notat una evolució, que crec positiva, sempre des del punt de vista de l’aficionat que sóc. Crec que les primeres fotos no tenen la mateixa “trempera” que les que puc estar pujant en l’actualitat. També en aquest temps he començat a “treballar” les fotos i això, en alguns aspectes, es pot apreciar.

Ef. Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

J.A. Doncs sincerament no ho sé. Tinc en ment, tard o d’hora i si el temps lliure m’ho permet, posar en marxa el meu propi blog amb un domini propi. Que sigui jo mateix el que decideixi la forma que vulgui donar-li al blog. Però ara per ara això per a mi és inviable. Ja no puc robar-li més temps al dia ni a la nit,i per això de moment seguiré utilitzant els serveis blog de Shutterchance.

Ef. Com va començar la teva afició a la fotografia?

J.A. Bé, això pot sonar a tòpic, però des de petit … ha, ha, ha. El meu pare era un aficionat a treure fotografies en blanc i negre, que després acoloria amb uns tints. Jo l’ajudava i suposo que d’aquí, de tocar moltes fotos, alguna cosa en va quedar.

Ef. Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?

J.A. Quan vaig fer la mili, li vaig demanar a un amic canari que em portés una càmera reflex d’allà (més econòmica, és clar) i em va portar una Pentax amb objectius intercanviables. Aviat em vaig comprar els filtres Cokin i un tele que encara conservo. Em dedicava sobretot a les diapositives. El color que tenien aquelles “diapos” era tan brillant que em va captivar. Però… no hi ha color amb el digital. Ara he guanyat en immediatesa, a no importar equivocar-se, en preu. Em quedo amb el digital.

Ef. Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?                       

J.A. Suposo que aquesta és la típica pregunta que la gent contesta consultant a Google “fotògrafs de referència”, clic!… Bé, a part de tots els que hi surten, que ja s’han guanyat el seu lloc en l’elenc dels artistes, hi ha tots els fotògrafs anònims que, amb els seus blogs i els seus treballs, fan que sigui gairebé impossible tenir-ne només uns quants “de referència”. Cada un d’ells, cadascú en el seu estil, fan que la visita als seus blogs o webs sigui sempre un plaer.