Feia cert temps que no teníem l’oportunitat d’ampliar la nostra secció d’exposicions virtuals amb nous projectes. Afortunadament, en Daniel Padró ens ha fet arribar una nova proposta.

Visions de Calcuta és el resultat d’un magnífic treball de fotografia documental a una de les ciutats més populoses, fascinants del món i, indiscutiblement, un dels destins “fetitxe” de molts aficionats a la fotografia.

Us recordem que ja havíem publicat un altre projecte d’en Daniel Padró en aquesta secció:

Us convidem a fer un passeig imaginari i recórrer els carrers i racons de la gran Calcuta de la mà de l’amic Daniel Padró. Deixeu-vos guiar per la seva visió personal, la seva sensibilitat i les seves fantàstiques fotografies. Com a punt de partida, les seves explicacions sobre l’exposició:

Visions de Calcuta és un passeig pels carrers d’una ciutat desigual que arrossega una gran població marginal: gent i cultures vingudes de diferents parts, els qui comparteixen de sempre la ciutat amb els nou arribats, diferents maneres de veure el present i d’establir un futur. Uns carrers plens de vida i activitat, persones convertides en personatges, somnis i felicitats diferents els separen, però altres coses els uneixen, com l’ esperança. Amb un lema senzill: viure una vida humil mantenint la dignitat del dia a dia i buscant un demà incert.

La natura d’una urbs que imprimeix un ritme exasperant, amb el continu anar i venir dels seus ciutadans. Aquí es concentren la seva població local amb la gent dels afores que l’envaeix per obrir una nova jornada. Venen a vendre, treballar, negociar o simplement aconseguir alguna cosa que posar-se a la boca. Carregats fins al límit, tenen un llarg i esgotador recorregut per endavant, porten grans paquets al cap, braços, carros o carretes. Aquesta es la quotidianitat d’una antiga capital, una ciutat que viu grans records i potser enyora temps passats.

Aquí ens trobem un públic ampli que lluita cada instant, que propaga esforç, però que difon ganes de viure, amb felicitat a les seves esquenes, amb il·lusió de compartir bons i nous moments, i que ens ofereixen tot el poc que tenen. Com a tot arreu amb problemes i preocupacions, que deixen de banda per un moment.

Daniel Padró

(més…)

Malament vaig començar el meu viatge al mig del cor del teatre. Al passar el tren per Fornells vaig sentir com un tro i el vidre del meu costat es va fer miques. Sort que només es va esquerdar en mil bocins sense trencar-se i ningú va prendre mal. Molt mal presagi! Que serà de la resta del viatge?. La veritat es que jo ja estava una mica espantat de anar a fer aquesta feina. Afortunadament el meu amic Ramon, que en té la mà trencada en relacions humanes de proximitat, em va donar el consell clau: Pere, fes el mateix que fas al mercat amb els desconeguts, tu tractes a tothom com a clients de tota la vida. Ells venen i tu els aculls com si ja formessin part del teu univers des de sempre.

(més…)

Tots just aquesta és la segona exposició virtual a través d’espaifotografic. Esperem que us animeu i ens aneu enviant les vostres propostes.

Avui és el torn d’en Joan Porredon i la seva exposició NuSnu, que podem visitar físicament als Llüisos de Gràcia. Aquest és el pòster de l’exposició.

En Joan Porredon neix a Cervera l’any 1964. Als dotze anys té molt clar que es vol dedicar al món de la imatge en concret al cinema. Poc a poc però acaba interessant-se per la fotografia en tots els seus formats, processos antics i diferents tècniques, des de llavors assisteix repetidament a trobades i tallers i en aquests últims anys internet l’ha permès de prodigar-se més obertament a través de diferents fòrums.

Estem contents de poder donar difusió a la obra de fotògrafs com en Joan i el seu projecte nuSnu. Podeu veure l’exposició virtual a continuació.

(més…)

El plantejament d’aquest treball ha estat mostrar com es el dia a dia d’una persona amb la malaltia de l’Alzheimer, una persona concreta, introduint-nos al seu interior, dins casa seva, un lloc íntim, on ella ha creat el seu univers.

Mostrant el que es important per a ella, els seus valors, ens ajuda a entendre com ha arribat fins aquí, el que te i com ho ha aconseguit.

La seva mirada es una mirada enrere, temps llunyans i pròxims que li son estranys i confusos. Un passat que ja no recorda al cent per cent, una veritat a mitges, un passat selectiu que comparteix amb el present incert, l’ enfrontament del dia a dia no sap el que li portarà. El temps està parat, el matí es transforma en tarda, els dies es mesuren pels dolors que li apareixen amb el Sol. No hi han obligacions ni necessitats, com nosaltres les entenem, un oblit prolongat i preocupant. (més…)

Amb aquesta nova secció volem donar a conèixer l’obra dels participants a espaifotografic. Si voleu que les vostres fotografies siguin exposades virtualment a espaifotografic, només cal que ens ho feu saber i ens envieu les vostres imatges, adjuntant un breu text introductori com a sinopsi de la exposició. Evidentment les fotografies han de tenir una certa qualitat, una intencionalitat clara i un nexe comú entre totes elles, que puguin valorar-se com un conjunt.

Per aquesta primera ocasió tenim l’exposició Memòria Fina, l’Alzheimer de Daniel Padró. Un treball fet des de’l respecte i la visió cuidada de la persona i la malaltia. Una selecció de 15 imatges que ens mostren el dia a dia d’aquest mal que afecta no tan sols a qui el pateix sinó també als seus propers.