Exposicions virtuals

Els habituals d’espaifotografic ja coneixeu la passió del nostre estimat Josep, veterà de la casa, per Cambodja. Regularment, cada pocs mesos, en Josep fa les maletes, prepara la càmera i se n’hi va a recórrer aquell país de l’extrem orient, a visitar els seus vells amics, pràcticament la seva altre família.

Quan en Josep torna de Cambodja acostuma a portar-nos un regal, un souvenir fotogràfic, records fets imatges del que ha vist i viscut. Nosaltres, com no podria ser d’un altre manera, li agraïm el seu preciós obsequi i ho compartim encantats amb tots vosaltres.

Us recomanem que reproduïu el vídeo amb la màxima qualitat (1080 HD) i pantalla complerta.

La majoria dels habituals de la casa coneixen al nostre bon amic Josep Girona. Algun inclús hem tingut la gran sort de conèixer-lo en persona, gaudint així de l’oportunitat de comprovar la seva qualitat humana, sensibilitat i senzillesa. Si no ho heu pogut fer directament, xerrant i compartint uns calçots per exemple, us podeu fer una idea força aproximada a través de les seves magnífiques fotografies.

Els que seguiu una mica la trajectòria fotogràfica d’en Josep ja deveu tenir ben clar que el seu terreny natural és el paisatge, el carrer, la gent, la vida mateixa. En Josep ens mostra el món vist a través dels seus ulls habitualment en blanc i negre, que ha arribat a dominar amb autèntica mestria. Però probablement on trobem el Josep més autèntic és en els fantàstics reportatges que porta sempre que torna d’un dels seus … 

Un cop més en Josep Girona ens obsequia amb un reguitzell d’imatges dels seu darrer viatge a aquesta terra que el té tan captivat. Guiats per la seva experiència ens endinsem en un mon ple d’exotisme però sempre des de la visió honesta i respectuosa de’n Josep.

Us deixem amb el seu breu relat i les seves fotografies.

Quasi tots vosaltres sabeu de la meva darrera visita a Cambodja. Un cop més he fet un petit resum d’aquests dies. En ell, intento mostrar la meva visió de com viu la gent del país. L’amistat, la vellesa, la joventut, la solidaritat, la tendresa,  la senzillesa, el treball, l’esbarjo i una mica de paisatge que ajudi a tenir una visió més amplia de l’entorn. Valors humanitaris tots ells que a vegades la nostra societat oblida o deixa de banda i tant ben representats en … 

Fa temps que no teníem el plaer de poder ampliar aquesta secció d’exposicions virtuals i aquest cop ho fem amb la mostra que ha accedit a presentar-nos la companya Nati Martinez Ribera. Un cop dur que ella va saber transformar en magnifiques fotografies.

No cal dir res més, el text que acompanya les imatges ho diu tot.

Autoretrat en 14 mm: la fotografia com a teràpia

Un petit tumor canvia la teva relació amb el món. El mecanisme mèdic envaeix la teva vida i condiciona la teva existència. Hores de consultes, proves, tractaments, estades a l’hospital. Una espiral en la que costa mantenir el nord. Durant tot aquest període, tenir la meva petita Lumix a mà i pensar les possibles imatges que la meva nova situació m’oferia, m’ha mantingut la ment activa i el cap distret. Juntament amb el suport …