Ampliem la col·lecció de treballs exhibits en aquesta secció amb una mostra del que és una magnífica feina fotogràfica, fruit de la dedicació i el compromís personal. “Bardenas Reales” és el projecte personal d’en Vicenç Rovira, que ha volgut transmetre amb aquestes fantàstiques imatges en blanc i negre l’esperit màgic i intemporal d’un indret amb un atractiu fotogràfic ben singular.

L’exposició “Bardenas Reales” es pot veure físicament a la Sala Cultural de Vilassar de Dalt (C/ Manuel Moreno 30, veure mapa) fins demà diumenge 30 de maig. El nostre consell és gairebé obvi: feu el possible per veure-la. Només així podreu gaudir de veritat de la qualitat i subtileses d’unes fotografies fetes com poques coses es fan avui dia: sense preses, gairebé a foc lent.

Les Bardenas Reales

Les Bardenas Reales és un paratge natural semidesert que s’estén al sud-est de Navarra, en plena comarca de Tudela, amb unes 42.500ha de terreny sense cap nucli urbà. Les Bardenas se situen en un punt equidistant entre la serralada Pirinenca i la serralada Ibèrica i conformen un Parc Natural protegit que des del 7 de novembre de 2000 forma part de la Reserva de la biosfera.

El Plano, la Bardena Blanca i la Negra són les tres grans unitats paisatgístiques que es poden distingir en aquest territori. La primera d’elles, el Plano, la formen un conjunt de terres dedicades al cultiu del cereal; la Blanca, de superfícies erosionades, és la mes coneguda, i la Bardena Negra amb altiplans de diferents alçades, pren el nom del color fosc de la seva vegetació.

El sòl característic de la zona està format per argiles, guixos i arenisques, i el terreny ha estat fortament erosionat per l’aigua i el vent creant formes geològiques entre les quals destaquen els barrancs, els altiplans d’estructura tabular i els turons solitaris, anomenats “cabezos”

Malgrat que la propietat jurídica és de l’Estat, després de formar part de la Corona de Navarra, actualment no pertany a cap municipi en concret. Tot i així , vint-i-dos comunitats del voltant, són les que tenen el dret de fer ús del territori, bàsicament, per la pastura dels ramats d’ovelles que a la tardor baixen de les valls pirinenques i, també, pel cultiu de les terres.

Treball fotogràfic de les “Bardenas Reales”

A l’estiu de 2001 vaig anar per primera vegada a les Bardenas Reales. De seguida em varen captivar dues coses: la solitud i el silenci que se sentia en aquest espai tot caminat per dins de la Bardena Blanca i les formes que observava en el relleu, gràcies a l’erosió de les aigües de la pluja.

En un principi vaig decidir fotografiar les tres unitats que formen les Bardenas Reales però, poc a poc, m’anava atraient, més i més, una de les parts que és la Bardena Blanca fins que definitivament em vaig concentrar en fer el treball en aquest espai.

Hi ha una evolució en el treball des de que vaig començar fins que vaig acabar pel que fa a la manera de veure aquest espai. Al principi m’ho mirava tot de lluny però a mida que vaig anar coneixent el terreny i guanyant confiança les fotografies resultants han estat altres, que són les que majoritàriament formen part d’aquest treball.

Les fotografies són en blanc i negre. En tots aquests anys que ha durat el projecte hi ha hagut canvis en el mon fotogràfic: el digital ha guanyat molt de terreny a l’analògic. Aquests canvis els he anat patint. Vaig començar fent servir la pel·lícula Tecnical Pan de la casa Kodak però de cop i volta, va deixar-se de fer , per tant , vaig acabar usant els carrets que quedaven en el mercat , sobre tot , Plus-X i Tri-x , també de la Kodak.

Bé , el resultat de tot aquest historial ha estat el conjunt d’imatges que presento.

Característiques tècniques del treball

• Nombre de fotografies: 30 en blanc i negre
• Mida de la imatge: 20 fotos a 40X60 cm i 10 fotos a 50×50.
• Emmarcades a una mida de 60X80 i 70X70, respectivament.
• Màquines usades: Fuji G690II i la Mamiya C-330.
• Pel·lícules: Tecnical Pan, Tri-X, Plus-X de la casa Kodak
• Revelat: còpies en paper baritat Forte nª 15 (semi-mate), revelades amb Dektol i selenitzades

Exposició

Quant a l’autor

Començo a interessar-me per la fotografia, d’una manera seriosa, l’any 1992 a rel d’un curset sobre el mètode de zones d’Ansel Adams. Després he anat fent diversos cursos i seminaris ja sigui en la universitat de Terrassa, en la de Girona o en centres cívics, associacions fotogràfiques… L’any 2001 vaig participar en un seminari dirigit pel fotògraf Humberto Rivas; l’any 2008 també vaig participar en un taller d’en Tino Soriano; últimament he participat en un curs d’en José Manuel Navia (2009).

Sóc soci fundador de l’associació Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí de la que, actualment, sóc president. M’encarrego de la programació d’exposicions del claustre de l’Hospital d’aquest municipi, sala on s’exposen, permanentment, treballs fotogràfics. Pertanyo a l’associació fotogràfica Hidroquinona de Girona.

L’any 1999 vaig fer la primera exposició, “Racons de Menorca”, al bar Es Toc de Girona. Des d’aleshores he fet un total de vuit sèries fotogràfiques que he anat exposant en diferents espais de les comarques gironines. També he participat en diverses exposicions col·lectives de les associacions de les que en sóc membre: Amics de la Fotografia i Hidroquinona.

La major part del vuit treballs fotogràfics que he fet són en blanc i negre ja que intento controlar tot el procés: des de que premo el disparador fins que surt la còpia del laboratori.

En Josep Girona, el mateix que ens sorprèn amb les imatges dels seus viatges a l’Àsia, ara ens fa arribar un recull de fotografies de Cambotja en format de vídeo i acompanyades d’un text del que era i és aquesta terra que el te tan enamorat. Podeu veure més fotografies d’en Josep a la seva web.

Esperem que aquesta sigui la primera de moltes col·laboracions i animem a tots a fer el mateix.

Cambodja és un país del sud-est asiàtic que mai surt a les noticies. Es d’aquells països “desconeguts” perquè no pinten rés en el món dels “negocis” en el que vivim. No hi ha petroli, no hi han minerals preciosos, no hi ha gas… res per poder explotar i per tant rés d’inversió estrangera. Es, per tant, un país pobre de 14 milions d’habitants que viuen de la terra i de la poca industria que hi ha. Ha viscut moltes guerres: japonesos, xinesos, americans… fins que a l’any 1979 les tropes vietnamites el varen alliberar del sanguinari Pol Pot, dictador cambotjà que en nom d’un “comunisme” fet a la seva mida, va assassinar a quasi 2 milions de persones.

Poc a poc, Cambodja va sortint de la por, de la terrible història que ha sofert i ja gaudeix de 30 anys de tranquil·litat.

Els turistes que hi van acostumen a visitar els famosos temples d’Angkor i passen de llarg dels barris prop de Phnom Penh a on les agencies de turisme procuren que els visitants estrangers no vegin la pobresa del país.

Jo acostumo a passejar-me per aquests i altres barris on hi trobo gent meravellosa que sempre et reb amb un somriure.

(El Javascript està desactivat o tens una versió anticuada del Adobe Flash Player. Sisplau, instal·la la darrera versió del Flash Player.)

Feia cert temps que no teníem l’oportunitat d’ampliar la nostra secció d’exposicions virtuals amb nous projectes. Afortunadament, en Daniel Padró ens ha fet arribar una nova proposta.

Visions de Calcuta és el resultat d’un magnífic treball de fotografia documental a una de les ciutats més populoses, fascinants del món i, indiscutiblement, un dels destins “fetitxe” de molts aficionats a la fotografia.

Us recordem que ja havíem publicat un altre projecte d’en Daniel Padró en aquesta secció:

Us convidem a fer un passeig imaginari i recórrer els carrers i racons de la gran Calcuta de la mà de l’amic Daniel Padró. Deixeu-vos guiar per la seva visió personal, la seva sensibilitat i les seves fantàstiques fotografies. Com a punt de partida, les seves explicacions sobre l’exposició:

Visions de Calcuta és un passeig pels carrers d’una ciutat desigual que arrossega una gran població marginal: gent i cultures vingudes de diferents parts, els qui comparteixen de sempre la ciutat amb els nou arribats, diferents maneres de veure el present i d’establir un futur. Uns carrers plens de vida i activitat, persones convertides en personatges, somnis i felicitats diferents els separen, però altres coses els uneixen, com l’ esperança. Amb un lema senzill: viure una vida humil mantenint la dignitat del dia a dia i buscant un demà incert.

La natura d’una urbs que imprimeix un ritme exasperant, amb el continu anar i venir dels seus ciutadans. Aquí es concentren la seva població local amb la gent dels afores que l’envaeix per obrir una nova jornada. Venen a vendre, treballar, negociar o simplement aconseguir alguna cosa que posar-se a la boca. Carregats fins al límit, tenen un llarg i esgotador recorregut per endavant, porten grans paquets al cap, braços, carros o carretes. Aquesta es la quotidianitat d’una antiga capital, una ciutat que viu grans records i potser enyora temps passats.

Aquí ens trobem un públic ampli que lluita cada instant, que propaga esforç, però que difon ganes de viure, amb felicitat a les seves esquenes, amb il·lusió de compartir bons i nous moments, i que ens ofereixen tot el poc que tenen. Com a tot arreu amb problemes i preocupacions, que deixen de banda per un moment.

Daniel Padró

(més…)

Malament vaig començar el meu viatge al mig del cor del teatre. Al passar el tren per Fornells vaig sentir com un tro i el vidre del meu costat es va fer miques. Sort que només es va esquerdar en mil bocins sense trencar-se i ningú va prendre mal. Molt mal presagi! Que serà de la resta del viatge?. La veritat es que jo ja estava una mica espantat de anar a fer aquesta feina. Afortunadament el meu amic Ramon, que en té la mà trencada en relacions humanes de proximitat, em va donar el consell clau: Pere, fes el mateix que fas al mercat amb els desconeguts, tu tractes a tothom com a clients de tota la vida. Ells venen i tu els aculls com si ja formessin part del teu univers des de sempre.

(més…)

Tots just aquesta és la segona exposició virtual a través d’espaifotografic. Esperem que us animeu i ens aneu enviant les vostres propostes.

Avui és el torn d’en Joan Porredon i la seva exposició NuSnu, que podem visitar físicament als Llüisos de Gràcia. Aquest és el pòster de l’exposició.

En Joan Porredon neix a Cervera l’any 1964. Als dotze anys té molt clar que es vol dedicar al món de la imatge en concret al cinema. Poc a poc però acaba interessant-se per la fotografia en tots els seus formats, processos antics i diferents tècniques, des de llavors assisteix repetidament a trobades i tallers i en aquests últims anys internet l’ha permès de prodigar-se més obertament a través de diferents fòrums.

Estem contents de poder donar difusió a la obra de fotògrafs com en Joan i el seu projecte nuSnu. Podeu veure l’exposició virtual a continuació.

(més…)

El plantejament d’aquest treball ha estat mostrar com es el dia a dia d’una persona amb la malaltia de l’Alzheimer, una persona concreta, introduint-nos al seu interior, dins casa seva, un lloc íntim, on ella ha creat el seu univers.

Mostrant el que es important per a ella, els seus valors, ens ajuda a entendre com ha arribat fins aquí, el que te i com ho ha aconseguit.

La seva mirada es una mirada enrere, temps llunyans i pròxims que li son estranys i confusos. Un passat que ja no recorda al cent per cent, una veritat a mitges, un passat selectiu que comparteix amb el present incert, l’ enfrontament del dia a dia no sap el que li portarà. El temps està parat, el matí es transforma en tarda, els dies es mesuren pels dolors que li apareixen amb el Sol. No hi han obligacions ni necessitats, com nosaltres les entenem, un oblit prolongat i preocupant. (més…)

Amb aquesta nova secció volem donar a conèixer l’obra dels participants a espaifotografic. Si voleu que les vostres fotografies siguin exposades virtualment a espaifotografic, només cal que ens ho feu saber i ens envieu les vostres imatges, adjuntant un breu text introductori com a sinopsi de la exposició. Evidentment les fotografies han de tenir una certa qualitat, una intencionalitat clara i un nexe comú entre totes elles, que puguin valorar-se com un conjunt.

Per aquesta primera ocasió tenim l’exposició Memòria Fina, l’Alzheimer de Daniel Padró. Un treball fet des de’l respecte i la visió cuidada de la persona i la malaltia. Una selecció de 15 imatges que ens mostren el dia a dia d’aquest mal que afecta no tan sols a qui el pateix sinó també als seus propers.