Fotògrafs

Anem atrafegats en l’organització del Festival Revela-T i hi ha dies que no tenim temps ni de penjar noticies, perquè s’han de buscar, seleccionar i a vegades traduir. Altres cops no les veiem perquè les tenim tant a prop que no hem de fer cap d’aquestes coses i potser son aquestes les que realment ens haurien d’interessar; que també n’hi ha de bons aquí. Fins i tot en aquest cas, molts el coneixeu i no es pas que s’hi dediqui professionalment.

Estem parlant d’en Pep Prats, que en aquest cas ha fet un treball impecable que cal esmentar, se’n ha encarregat de la fotografia i vídeo d’una obra de teatre que fan al seu poble, Vilassar de Dalt, El coronel Ocell i no per això la imatge ha de ser menys que la de qualsevol teatre de la capital.

Ja ho veureu.

Joan Tomàs és un fotògraf polifacètic i inquiet amb una avalada trajectòria de més de trenta anys. La seva vocació comença als onze anys, després de fer unes pràctiques al taller de laboratori de l’escola, i que els seus pares li regalessin una Kodak Instamatic.

Es diu que cada home és un món, però crec que J. Tomàs n’és, com a mínim, tres o quatre. Ha realitzat treballs de fotoperiodisme, fotografia industrial, documental, moda, publicitat, cine… Ha dirigit la seva pròpia galeria (Primer plano), ha format part de l’equip fundador del “Centre de Fotografia Documental de Barcelona”, i és especialment conegut per la seva vessant de retratista. Alhora, no ha deixat mai d’investigar: ha experimentat amb líquids de laboratori, scanners, fotocopies, càmeres antigues i de joguina, ha fet publicacions autoeditades, propostes alternatives de caràcter reivindicatiu, etc. Joan Tomàs com a … 

Ahir us parlàvem del festival Revela-T que organitzem per finals de maig de 2013 i volem aprofitar l’avinentesa per presentar-vos al que serà una de les estrelles de la festa: en Quinn Jacobson.

En Quinn Jacobson és un dels especialistes actuals en col·lodió humit amb més renom internacional, junt amb el matrimoni Mark Osterman i France Scully, dels que ell mateix va aprendre la tècnica.

La primera col·lecció important que va fer en Jacobson utilitzant el col·lodió humit va ser “Portraits from Madison Avenue”, que va començar al 2003 i va exposar en solitari al Art AccessGallery de Salt Lake City al 2006. Aquest mateix any va marxar a viure a Viernheim (Alemanya),  on va iniciar un nou projecte, inicialment titulat Kristallnacht: The Night of Broken Glass, posteriorment  Vergangenheitsbewältigung. Es tracta d’una investigació personal sobre els esdeveniments al voltant de l’Holocaust i inclou retrats d’alemanys, estrangers, paisatges i edificis significatius … 

Eugeni Forcano i Andreu ha rebut avui el Premio Nacional de Fotografia, atorgat pel Ministrerio de Educación, Cultura y Deporte, acompanyat pel reconeixement del jurat per l’extraordinària qualitat del seu treball, perdurabilitat de les seves imatges, la seva llarga trajectòria, destacant la seva capacitat d’innovació i experimentació en el llenguatge fotogràfic.

Eugeni Forcano és nascut a Canet de Mar (1926) i es va formar de manera autodidacta. Va iniciar la seva carrera professional l’any 1959. L’any 1960 guanyà un concurs fotogràfic convocat per la revista “Destino” i va ser convidat per Nestor Lujan i Josep Plà a col·laborar en la publicació.

Les fotografies de Forcano varen cobrir la portada de la revista del 1960 al 1974. Simultàniament, Forcano es dedicà a la fotografia publicitària i de moda. En aquells anys també fa un registre fotogràfic extraordinàri de la vida quotidiana als … 

En plena tardor parisenca, el proppassat 2 de novembre em vaig arribar fins al cementiri de Montparnasse per fer una entrevista pòstuma al senyor Ray. Desconcertat però no indiferent, el senyor Ray em va atendre amb dadaista cordialitat.  Només la seva absència i l’ajuda inestimable del llibre que ressenyo més avall,  han permès confegir aquesta conversa surrealista d’ultratomba.

Senyor Ray, el proper diumenge 18 de novembre farà 36 anys del seu traspàs. Després de tots aquests anys, com qualificaria la seva vida?. Tal vegada com un somni?

Per a mi no hi va haver mai diferència entre el somni i la realitat. Mai no vaig saber si el que feia ho feia somniant o despert.

I doncs, per què feia el que feia?

Sempre hi va haver dos motius fonamentals per fer el que feia: la llibertat i el …