Durant aquest viatge de volta al món hem patit multitud d’imprevistos i sorpreses però ben poques han estat tant grates com sortir de l’estació de trens de Varanasi (Índia) i trobar-nos amb l’eclipsi solar total més llarg de la història. Va ser el 22 de juliol i va durar 6 minuts i 39 segons. És per això que hem pensat que l’article d’aquesta setmana podia servir per explicar una mica les sensacions que vam viure en aquell moment.

Just passar les portes de l’estació de trens l’eclipsi començava a ser apreciable perquè la intensitat de la llum anava minvant ràpidament. Ens vam assentar enmig de la multitud i vam anar esperant fins que la lluna va tapar la llum del sol per complet. Es va fer un moment de silenci entre tota la gent que estàvem aplegats a la placeta i la ciutat va quedar completament fosca durant uns instants.

Però sense dubte el moment més espectacular va ser quan, de cop, els primers rajos de sol van tornar a aparèixer, creant una sensació difícil de descriure però que va aixecar crits i aplaudiments d’emoció de tots els que estàvem presenciant aquella meravella. La llum va tornar a una velocitat estrepitosa, amb cosa de molts pocs segons vam passar de la foscor al sol radiant de primera hora del matí.

Va ser una experiència única que a sobre va culminar amb l’espectacle de gent i colors que és la ciutat sagrada de Varanasi, sobre la que probablement escriurem un altre dia.

Els temples de Bagan són sense dubte un dels llocs més místics que es poden trobar al planeta. Situats a l’est de la preciosa Birmània, són una de les mostres més fervents de devoció religiosa i formen un escenari espectacular per tothom qui visita aquest país: més de 4000 temples, estupes i monestirs s’estenen en una esplanada de pocs kilòmetres quadrats, delimitada pel riu Ayeyarwady en un costat i una preciosa serralada per l’altra.

La construcció d’aquest lloc va ser iniciada el 1044 sota el mandat dels reis de Bagan i durant els 200 anys següents es van construir una l’esfereïdora xifra de més 20 temples per any. Alguns són fascinants per les vistes que ofereixen des de dalt de les seves torres, d’altres amaguen frescos i pintures precioses que narren la història de Buda, mentre que d’altres brillen per les seves escultures o relleus. Part de la bellesa, també rau en la seva ubicació, entre camps de cultiu i entre cases de gent que han viscut envoltats de temples tota la seva vida.

Realment una visita a Birmània val molt la pena, no només per visitar un lloc tant preciós com aquest, sinó també per gaudir dels seus paisatges i sobretot per la seva gent. Aquí l’occidentalització ha arribat amb comptagotes i la gent és d’una senzillesa i bona fe que nosaltres fins ara no hem trobat enlloc més. Esperem que ben aviat millori la seva malaurada situació política perquè aquest país s’ho mereix. Tant de bo sigui a les eleccions de l’any vinent!

Mes informació:

• Wikipedia: Els temples de Bagan
• www.voltaalmon.com: La màgia dels temples de Bagan

Sens dubte un dels llocs estrella i de visita obligada del sud-est asiàtic són els majestuosos temples d’’Angkor. Aquest lloc, que va ser la capital de l’’antic imperi Khmer que va arribar a conquerir des de Birmània fins a bona part del Vietnam, és la fusió perfecte entre ambició creativa i devoció espiritual.

Els edificis que han aguantat fins els nostres dies són només una petita mostra del que va ser entre els segles IX i XIII un enorme centre polític, social i religiós d’una ciutat que va arribar a tenir més d’un milió d’’habitants.

Aquest lloc és senzillament espectacular i aquí s’hi poden trobar temples per tots els gustos. Un dels més captivadors és el temple de Bayón, on les seves 216 cares gegants esculpides a la pedra creen una sensació d’admiració difícil de descriure. Igual de fascinants són l’Angkor Wat, que diuen que és el major temple religiós del món i està en un estat de conservació envejable, i el temple de Tha Prom, on la naturalesa s’ha apoderat literalment del lloc i els arbres entortolligats entre les torres l’hi dóna un aire misteriós molt especial.

Sense dubte aquest és un lloc que val molt la pena, però no deixa de ser la punta de l’iceberg d’un país espectacular, amb una història recent molt crua però amb una gent d’una amabilitat i senzillesa difícils de trobar enlloc més.

• A la viqipèdia: Els temples d’Angkor
• www.voltaalmon.com: Meravellats als temples d’Angkor
• www.voltaalmon.com: Sensacional Cambodja!

Situada a la sagrada confluència dels rius Nam Khan i Mekong, aquesta localitat gaudeix d’un enorme encant i d’infinitud de virtuts que captivaran i faran les delícies de qualsevol viatger que passi per la que és, segurament, la ciutat més sofisticada i fotogènica de tot el sud-est asiàtic.

Aquesta antiga capital Laosiana, ofereix al visitant infinitat de carrers decorats amb preciosos edificis colonials francesos, memorables passejades al costat del riu i una gran quantitat de temples budistes on es podrà gaudir d’una interessant xerrada amb algun dels simpàtics monjos que habiten aquí.

La gastronomia és un altre dels punts forts d’aquest lloc que està ple de bistros, cafès i mercats de carrer on gaudir de la millor oferta de cuina Laosiana del país.

Una de les activitats que cap fotògraf voldrà perdre’s en una visita a la ciutat, és el ritual que celebren els monjos budistes a les 5 del matí cada dia de la setmana: la cerimònia consisteix en que, després de la primera pregària del dia, els monjos surten pels carrers en fila índia a recollir el menjar amb el que hauran de passar el dia i que els hi ofereixen els locals. Un autèntic regal pels nostres objectius!

Més informació:

• www.voltaalmon.com: Enamorats de Luang Prabang
• www.voltaalmon.com: Alimentació de les ànimes

El poble de Sapa en sí no té gaire més interès que les seves espectaculars vistes de la vall i el fet de passejar-se entre les indígenes vestides amb els seus vestits tradicionals carregats de colors i bijuteria de metalls diversos.

No obstant, aquesta petita localitat de muntanya és un punt de partida excel·lent per realitzar excursions de varis dies, ja sigui a les muntanyes -just al costat es troba el Fansipan, la muntanya més alta del Vietnam i de la zona- com als poblats dels natius en una magnífica caminada entre camps d’arròs i paisatges sensacionals. D’aquesta segona opció és del que us volem parlar avui.

En passejar uns dies per aquestes terres un pot observar la vida rural en el seu estat més pur. Sembla ben bé que el temps s’hagi aturat per les diferents ètnies que habiten a la zona, ja que segueixen cultivant els seus camps amb l’ajuda de bous i arades manuals, continuen portant els seus preciosos i colorits vestits tradicionals, i encara viuen en cases fetes de palla i fusta segurament no gaire diferents de les dels seus avantpassats.

Aquí la vida transcorre molt diferent al que estem acostumats, totalment centrada en el treball del camp com a principal via de subsistència i en la vida en família un cop es torna a casa després d’una dura jornada de treball. Homes i dones treballen per igual i els petits de les famílies malauradament sovint escullen acompanyar els seus pares als camps enlloc d’anar a l’escola.

Passar uns dies aquí resulta fascinant pels seus paisatges i per veure un estil de vida radicalment oposat al nostre, però de ben segur que també provocarà al viatger un petit viatge interior en veure com en una vida tant humil i dura es pot veure gent vivint amb una felicitat i senzillesa que malauradament estem poc acostumats a veure.

Com arribar-hi: La millor forma d’arribar-hi és amb el tren nocturn des de Hanoi, tot i que si es vol un trajecte d’emocions fortes i s’està a Laos, creuar la frontera a Dien Bien Phu pot ser una bona opció.

Més informació:

• www.voltaalmon.com: Amb la moto entre camps d’arròs
• www.voltaalmon.com: 2 dies més per la vall de Sapa

El glaciar Perito Moreno va néixer sense dubte per ser una estrella. La seva dramàtica ubicació, entre dos llacs de colors preciosos en una profunda vall muntanyosa, i el fet que arribi fins a només uns metres del punt d’observació, deixen clar que si algú l’hagués volgut dissenyar expressament no ho hauria pogut fer millor.

No obstant, tant espectacular com la seva ubicació resulten les seves dimensions. En total fa més de 5 kilòmetres de llargària i més de 150 metres d’alt, dels quals “només” 60 estan fora l’aigua. No menys impressionants són els sorolls que emet quan fragments de gel de la mida d’un cotxe cauen a l’aigua i la glacera comença a petar donant la impressió que s’ha de tornar a equilibrar. Quan un es troba davant d’aquest gegant de gel entén perfectament el perquè de la seva fama, i és que aquest lloc deixa totalment sense paraules.

Com arribar-hi: La millor forma de visitar el perito moreno és amb un vol fins a la ultraturística localitat de El Calafate i llogar un cotxe per recórrer els menys de 100 kilòmetres que hi ha fins al parc. Si algú vol intentar estalviar-se l’entrada i sobretot gaudir del lloc sense pràcticament turistes, pot intentar arribar al parc natural abans de les 8 del matí. La carretera està oberta les 24 hores.

Més informació:

• Viquipèdia: Perito Moreno
• www.voltaalmon.com : Perito Moreno: Quin espectacle!

Situat a la Patagònia argentina, El Chalten constitueix segurament un dels llocs més idíl·lics del món pels amants de la muntanya. Es tracta d’un poblet que durant l’hivern està pràcticament deshabitat degut al fred, situat dins el “Parque nacional de los glaciares”, des del que surten varies rutes de trekking per tots els gustos.

Es poden escollir des d’excursions d’un dia amb sortida i tornada al poble, fins a excursions de varis dies fent nit en alguna de les moltes zones habilitades per càmping que hi ha en plena muntanya.

Sense dubte, el màxim atractiu del parc és el Fitz Roy, una muntanya de més de 3.300m d’altura que destaca per les seves espectaculars parets de granit, totalment verticals, que sorgeixen des del llac que s’ha format a la seva base. El paisatge, en part afavorit per la glacera que arriba fins al llac i la neu que cobreix les muntanyes, és senzillament espectacular.

L’altra estrella de la zona, és el Cerro Torre, de constitució semblant al Fitz Roy, però amb una localització no tant especial.

Aquest indret no només és aconsellable pels amants del trekking, també és un centre d’escalada molt important. Això sí, només els més experimentats s’atreveixen amb aquestes muntanyes, ja que són catalogades de dificultat extrema no només degut a la verticalitat i a lo relliscoses que són les seves parets, sinó també a les inclemències meteorològiques que solen donar-se a la zona.

Més informació a voltaalmon.com:

• Caminant entre muntanyes
• Amb bona companyia al Cerro Torre
• Portal oficial de El Chalten
• Wikipedia: El Chalten

Aquest arxipèlag, format per més de 300 illes està subdividit en petites regions, algunes d’elles més turístiques com per exemple les Mamanucas, mentre que d’altres, degut en gran part a la seva remota localització, estan pràcticament aïllades en tots sentits.

Si bé tothom té la típica imatge d’illa paradisíaca al cap, les Fiji no són només això: aquí hi viuen més de 800.000 persones de caràcter obert i amable que s’enorgulleixen del seu país i tenen ganes d’ensenyar-lo als visitants.

Possiblement un dels llocs més adequats per qui vingui aquí en cerca de sol i platja són les illes Yasawa, situades al nord-oest del país. Aquí s’hi pot trobar de tot: des d’illes minúscules formades per corall amb platja a tot el seu litoral i palmeres al centre, fins a illes més grans, d’origen volcànic, amb fonts naturals i poblades per una atapeïda jungla tropical.

Moltes d’aquestes illes allotgen ressorts per tot tipus de pressuposts: hi ha des d’illes de lloguer fins a allotjaments pels viatgers de motxilla, passant per ressorts de 5000€ la nit. Cadascú pot trobar el seu lloc a les Fiji, això sí, tots amb ubicacions de luxe en platges de somni banyades per aigües turqueses i poblades per milers de peixets de colors.

Sense dubte, un dels grans atractius d’aquest lloc és explorar el seu fenomenal fons marí. Llocs com “The supermarket”, anomenat així perquè s’hi pot trobar de tot, o “Gotham City” prometen oferir al visitant vistes increïbles de fons de coralls de tots colors, peixos amb formes i colors inimaginables i també la possibilitat de trobar-se, cara a cara, amb algun dels temuts taurons.

Més informació:
- www.voltaalmon.com/fiji
- Wikipedia: Fiji

El nom d’aquest lloc de per sí ja promet, però quan un posa els peus a l’embarcador principal, ja percep que està a un lloc especial. Aquesta illa, de només 6 km de punta a punta i de formes arrodonides i dolces com el seu nom indica, amaga increïbles platges de sorra blanca pràcticament al llarg de tot el seu litoral. Per si això fos poc, no hi ha cotxes en tota l’illa i els recorreguts es fan només a peu, barca, bicicleta o carretó si és que es va molt carregat. Com a dada curiosa, a la plaça del poble s’hi pot trobar una placa al costat de la primera cabina telefònica que hi va haver a l’illa, on destaca que la primera línia telefònica es va activar l’any 1995!

Del port surten varis caminets de sorra, que comuniquen els 3 punts principals de l’illa: Brasilia -la capital-, el far i la platja d’Encantadas. L’illa es pot recórrer de punta a punta en menys d’un dia, en un sender espectacular que combina zona de bosc i reserva natural, costes rocoses i platges meravelloses. En alguns punts, si la marea està alta, el camí es complica lleugerament, però val la pena seguir endavant perquè les platges que se succeeixen són cada vegada més verges i espectaculars.

Al vespre, després d’un bany això sí, és imprescindible pujar al far per admirar l’illa des d’un dels seus punts més elevats i fotografiar com el sol es pon per darrera la Serra Verda, que marca l’horitzó. Tot un espectacle!

Com arribar-hi: l’Illa do mel es troba a la baia de la Paranaguà, a l’estat del Paranà del Brasil. La millor manera d’anar-hi és agafant el tren de la Serra Verde, un trajecte espectacular i que val molt la pena, que va de Curitiba a la ciutat de Paranaguà. Un cop allà es pot agafar un vaixell que en una hora i mitja et deixa a la mateixa illa.

Més informació:

• voltaalmon.com: Ilha do mel
• Portal oficial de Ilha do mel
• Wikipedia: Ilha do mel

Al sud del Perú, a només uns quants kilòmetres d’Arequipa, es troba un indret que sembla que hagi quedat atrapat en el temps. Potser és per les condicions geogràfiques de la zona, però quan arribes a dalt l’imponent Canyó del Colca costa de creure que a l’altra banda, un cop creuat el riu que es troba a centenars de metres més avall, pugui haver-hi famílies passant el seu dia a dia tant aïllades de la resta de món. A aquests poblats només s’hi pot arribar després de varies hores caminant per alts desnivells, i la gent que hi viu només en surt de tant en tant per pujar a Cabanaconde, amb les seves mules carregades fins dalt de productes del camp, per fer intercanvis.

Una visita a la “plaza de armas” de Tapay, la “capital”, et deixa totalment captivat. Les dones, vestides amb els seus vestits tradicionals, fan petar la xerrada davant l’església mentre vigilen els seus fills que s’entretenen jugant a pilota. Uns metres més enllà un altre grupet prefereix divertir-se jugant a bitlles amb unes senzilles llaunes de conserves. Des de la plaça es té una vista impressionant del canyó, i també d’algunes de les cases on es veu gent cuidant el seu bestiar o organitzant la collita del dia anterior.

Unes minuts més de caminada porten als poblets de Cosñihua i Malata, on hi ha l’únic centre mèdic de la zona. L’assistència sanitària aquí és gratuïta, tot i que d’una xerrada amb en Gelber, el metge, es desprèn que la gent d’aquí encara és reticent a acceptar la medicina moderna per sobre els remeis tradicional que els hi ha proporcionat la natura tota la vida. A pesar de tractar-se d’una zona catalogada d’extrema pobresa, el doctor assegura que aquí no hi ha casos d’hipertensió, diabetis ni càncer, sinó bàsicament dolors articulars degut a la duresa del treball del camp.

Malauradament la màgia d’aquest lloc es va perdent mica en mica, i és que cada vegada hi ha menys joves disposats a renunciar a les comoditats d’Arequipa i probablement, d’aquí pocs anys, en aquests pobles només hi viurà gent gran, disposada a continuar amb el seu dia a dia de tota la vida i romandre així aïllats de la resta del Perú.

Com arribar-hi: L’opció més senzilla és contractar una visita guiada des de la ciutat d’Arequipa, però també es pot agafar un bus regular fins a Cabanaconde i d’allà agafar el sender que porta al canyó. Una bona opció és parlar amb la gent del poble, que de bon grat fan de guies pels visitants a canvi de pocs soles.

Més informació:

• Portal oficial del Canyó del Colca
• Viquipèdia: Salar de Uyuni
• voltaalmon.com: La vida al canyó del Colca

Bolívia és un país que, malauradament, és més conegut pels seus problemes i divisions socials que no pas pels espectaculars indrets que amaga. Privilegiadament situat entre els Andes i la selva amazònica, és un país amb molts llocs preciosos per descobrir i possiblement un dels més espectaculars sigui el Salar de Uyuni.

El salar més gran del món es troba situat a 3.653 m sobre el nivell del mar i s’estén al llarg de més de 12.000 Km². Al passat, fou part del llac Michin, d’aigua salada que va quedar estancada amb la creació dels andes i que va ocupar bona part del sud-oest de Bolívia. Quan es va assecar, entre d’altres coses, va donar lloc a aquest preciós salar que actualment és producte d’explotació salina però que té encara més de 12 m de salt acumulada.

Durant l’època de pluges el salar queda recobert per una capa d’uns 20 cm d’aigua que produeix uns reflexes preciosos. Hi ha qui li atrau més la bellesa del blanc de la sal estenent-se fins a l’horitzó, mentre que altres prefereixen els reflexes dels núvols, que fan difícil determinar on acaba la terra i comença el cel, però lo que segur és cert és que l’espectacularitat del lloc no deixa indiferent a ningú i fa gaudir als amants de la fotografia amb les seves múltiples possibilitats creatives. La menuda “Isla del Pescado” és un petit turó, d’aturada imprescindible en el camí per creuar el salar, que està poblat per cactus mil·lenaris que poden arribar a fer més de 10 m d’altura. La vista des d’allà és realment surrealista.

Des del punt on acaba el salar fins a l’extrem més remot del país, el paisatge és radicalment diferent i el desert de l’altiplà, llacs poblats per flamencs, guèisers i volcans encara en actiu són companys de ruta durant els 2 dies de camí que falten per arribar a Xile. Probablement dos dels llocs més espectaculars són la Laguna Colorada, d’un color vermell intens degut a les algues que el poblen, o la Laguna Verde, d’un fascinant verd turquesa i situada a la falda del volcà Licancabur, de 5.930 m.

Sense dubte, aquesta zona es tracta d’un lloc especial, sense igual al món i que encara segueix estant relativament poc explotat turísticament. L’espectacularitat i la varietat dels seus paisatges fan que la fascinació creixi a mesura que avança l’excursió, de ben segur que no pot defraudar a ningú.

Com arribar-hi: La millor opció per visitar la zona és a través d’un tour organitzat amb jeep, contractat a la localitat d’Uyuni (Bolívia). També es pot fer des de Sant Pedro de Atacama, però fent el recorregut a l’inversa.

Més informació:

• Portal oficial del Salar de Uyuni
• Viquipèdia: Salar de Uyuni

www.voltaalmon.com:

• Dia 1: Salar d’Uyuni: Espectacular
• Dia 2: Llacs, volcans i animals saltvatges
• Dia 3: Uns banys termals i les últimes joies per acomiadar Bolívia

Es tracta d’una sèrie d’articles que ens arribaran de la mà d’en Jordi Corominas i l’Anna Jubero, dos viatgers i amants de la fotografia que estan donant la volta al món.

Actualment es troben a l’Argentina i de moment han visitat també l’Uruguay, el Brasil, el Perú, Bolívia i Xile. D’aquí poc tancaran l’etapa sud-americana i volaran cap a Nova Zelanda.

La idea de fer aquest viatge va sorgir un dia qualsevol i es van anar il·lusionant amb el somni de conèixer món fins que, diuen, ja no hi va haver marxa enrere. Després de molts mesos de preparatius, van deixar els seus respectius treballs a Barcelona i van agafar dues motxilles d’equipatge, i una tercera per l’equip fotogràfic, i van marxar cap a Buenos Aires. Des de llavors mantenen un blog (http://www.voltaalmon.com) amb fotografies i relats pràcticament diaris amb informació d’interès per altres viatgers sobre tots els llocs on fan parada. Un altre dels objectius del viatge és l’elaboració d’un llibre de fotografia que intentaran editar a la tornada, i del qual serem partíceps d’un petit avenç a través d’aquesta secció.

A Barcelona Photobloggers la setmana passada ens donaven tots els detalls de la ruta.

Segons ens expliquen en Jordi i l’Anna, l’elecció de l’equip fotogràfic va ser una decisió complicada. Calia escollir entre material relativament lleuger però que a la vegada fos d’una certa qualitat, ja que no tots els dies es fa un viatge així! Al final es van decantar per una Canon 40D, i com a objectius un Tamron 17-50mm f2.8, un Canon 50mm f/1.8 i un Canon 70-300mm f/4-5.6 IS, a més d’un flaix Metz 48. Per la classificació i processat de les fotos també porten un petit ordinador portàtil que s’ha convertit en imprescindible.

A partir d’avui anirem publicant articles amb text i fotografies dels llocs que els hi hagin causat més impressió, començant pel Salar de Uyuni i els llacs de l’altiplà del sud-est bolivià. Esperem que gaudiu d’aquest nou apartat de la web i que a la vegada tots ens puguem sentir una mica partícips d’aquest preciós viatge.

Salutacions des del Perito Moreno, avui hem gaudir com uns camells amb aquesta glacera!

Jordi Corominas

http://www.voltaalmon.com