Més encara, sabies que amb la càmera de plaques podem fer fotografies que amb la nostra fantàstica reflex seriem absolutament incapaços de fer?

Saps que la seva mecànica és tant i tant senzilla que entendràs de manera pràctica i empírica molts del conceptes que ara reconeixes com a quelcom abstracte? I a la vegada saps que podem anar aprofundint i trobar-la tant i tant sofisticada que farem amb ella coses a primera vista inversemblants? Saps que a la teva rèflex el pla d’enfoc es sempre paral·lel al del sensor i en aquestes el podem moure, tombar, girar… Al nostre gust? Has vist mai corregir perspectives en directe, des de la pròpia càmera?

Sabies que la tècnica del Tilt & Shift que ara està de moda, és una de les funcionalitats de la càmera de gran format? Saps que podries fer una foto davant d’un mirall i no sortir ni tu ni la càmera, com si fos un truc de màgia, i sense Photoshop? Et sona el principi de Scheimpflug?

Coneixes algun dels molts fotògrafs actuals que l’utilitzen habitualment? Burtinsky, Meyerowitz, Joel Sternfeld, Richard Misrach, Toshio Shibata, Jesús Alonso, Gabrielle Basilico…

Tot això i molt més, ho podràs saber, veure i comprovar el dissabte 18 de febrer de 2012, quan farem la 2ª Trobada Temàtica sobre les Càmeres de Plaques. Ara fa un any vàrem fer la primera però alguns es va quedar amb ganes de més o no va poder venir i que ens ho han tornat a demanar. Per tant, tornarem a obrir les portes de meravellós mon de les càmeres de gran format.

En veurem de diferents mides i tipus, de diferents èpoques, les tocarem, remenarem, farem fotos amb una Sinar de 20×25, amb una càmera antiga també d’aquest format i amb varies de 9×12. L’any passat varem fer fotos amb pel·licula Polaroid, però aquest cop hem trobat paper positiu directe de 8×10´´ i per tant, farem copies de 20×25 en blanc i negre que després revelarem al laboratori. Finalment us podreu endur les còpies que feu durant el dia.

Explicarem tot el procés d’obtenció de fotografies amb càmeres de gran format. Al matí tindrem una part teòrica on s’explicarà la tècnica i el procés. Seguidament una part pràctica on fotografiarem diferents motius: un edifici, un retrat, un bodegó… I tot el que puguem i se’ns acudeixi!

En principi les càmeres de gran format provoquen molt de respecte  i seu funcionament ens pot semblar complexe. En realitat la seva estructura és tan senzilla que resulta idònia per entendre tots els conceptes tècnics que ens puguem plantejar.

La seva versatilitat ens ajudarà a entendre i estimar encara més el món de la fotografia. Aquesta jornada pot ser molt aclaridora tant per als que utilitzin aquests tipus de càmeres com per qui només utilitzi les càmeres digitals.

Tant en la primera trobada com en aquesta, qui ens farà de guia per l’increïble mon del gran format, serà en Joan Porredon. Ell mateix s’encarregarà de la part més teòrica. Per la part pràctica comptarem també amb Pitu Estol i Pep Mínguez, que ens guiaran i aclariran els dubtes que vagin sorgint en les sessions pràctiques al llarg de la jornada.

La trobada tindrà lloc el dissabte 18 de febrer de 10:00h a 14:00h i de 16:00h a 19:00h, amb un petit descans a la primera part. L’exposició teòrica, la pràctica del bodegó i el revelat del paper ho farem a la masia de Can Rafart i aprofitarem l’entorn del Parc de Can Rafart per fer les fotos exteriors. El tema del dinar encara no està del tot solucionat, però us en informarem aviat.

El preu d’aquesta trobada és de 50€ o de 25€ per als que tinguin el carnet d’Amic d’EF. És una bona ocasió per a demanar-lo, doncs en aquesta activitat ja us estalvieu 25€. Si participeu en alguna activitat més durant l’any ja l’amortitzeu o fins i tot hi sortiu guanyant. Ara es temps de cuidar la butxaca!

Podeu reservar la vostra plaça fent l’ingrés en el compte 0081 0379 88 0001142220 del Banc Sabadell Atlántico (indicant el nom i telèfon o email de contacte) i enviar-nos un correu amb el nom de l’interessat i la referència Gran Format.

Finalment una noticia d’última hora: el proper mes d’abril comptarem per segon cop amb un gran fotògraf i teòric de la fotografia, l’Eduardo Momeñe. El taller de l’any passat ha estat, en opinió de molts, un dels millors que hem fet. Enguany repetim ponent però no tema. Tots els detalls els donarem en una propera noticia, però si voleu assegurar-vos la plaça escriviu-nos un correu a tallers.ef@gmail.com.

Per aquest taller podeu fer la vostra reserva prèvia i us avisarem quan sapiguem els detalls, preu, etc.

Com us dèiem, aquest any no volem deixar de fer res del que feiem per la crisi i portem més marxa que mai. Per això estem preparant molts més tallers a fer durant tot l’any: un taller de tècniques antigues del s.XIX i un altre de col.lodió humit, un taller de nu amb una fantàstica model de pell ben morena, un de macro de primavera amb l’Àlex Alonso, un de natura amb l’Oriol Alamany i alguna sorpresa més…

Esteu ben atents

Convé tenir en compte també que hem previst un descompte progressiu en el preu dels tallers, de manera que apuntar-se a més d’un de cop resulta més econòmic. Òbviament, afavorim als titulars del Carnet d’Amic d’EF amb un descompte addicional. De fet, aquesta pot ser una bona ocasió per demanar el carnet!

Centrant-nos en el primer taller, el més proper, ens agradaria recordar-vos el temari que seguirà la Lola, amb les variacions que ella cregui convenients en funció de les necessitats dels assistents:

1ª taller (28 de gener). Iniciació al programa Photoshop CS5.

• Estudi de l’entorn de treball.
• L’arxiu digital.
• Barra d’eines i paletes.
• Gestió i revelat del Raw.
• Estudi de les eines de retoc i dibuix.
• Eines de selecció, de text, de pintura, degradats, clonatge…
• Tractament d’imatge amb l’ús de capes.

Com veieu, es tracta d’un primer nivell, de caire introductori, però que ens permetrà tenir un contacte inicial amb les eines fonamentals que es fan servir habitualment en el tractament de les imatges fotogràfiques.

Com ja varem dir, per assistir a qualsevol dels tallers d’aquest curs és imprescindible disposar d’un ordinador portàtil amb Adobe Photoshop instal·lat i funcionat correctament. Si voleu saber més detalls sobre aquest curs (preu dels tallers, dates, temaris, condicions, etc), trobareu tota la informació en la noticia on anunciàvem la convocatòria.

Resumint: encara hi ha places lliures i queda només una setmana pel primer taller. Això vol dir que els que encara us ho esteu rumiant (m’apunto, no m’apunto…) teniu uns dies per decidir-vos. Després, ja sabeu: qui gemega ja ha rebut!

La primera noticia d’enguany es precisament per anunciar un taller, o encara millor dit, tres tallers. Una activitat que durarà tot un trimestre, un curs sencer dividit en tres parts o tres tallers separats, com vosaltres vulgueu i segons el que us convingui, pot ser una cosa o l’altra.

Si avui dia hi ha un programa d’edició gairebé imprescindible de conèixer en aquest món de la fotografia, tant si som aficionats com professionals, aquest és el Photoshop, el programa d’edició d’imatges més àmpliament utilitzat. Per altra banda, comptem amb algú que coneix amb profunditat aquest programa i amb una llarga experiència en la docència: la Lola Montserrat, imparteix cursos i tallers de Photoshop a diferents escoles i universitats.

Així doncs, tenim els elements perfectes per oferir-vos una sèrie de tallers en els que podreu adquirir una bona base de coneixements o ampliar el que ja sabeu sobre aquesta fantàstica i omnipresent eina, amb noves tècniques, trucs i astúcies.

Us ho podeu organitzar com tallers separats o com bé com un curs complert, depenent de les vostres necessitats. Això vol dir que us podeu apuntar a un sol taller, a dos o als tres. En el cas d’assistir a més d’un taller, us beneficiareu d’un preu més reduït i si tenir el Carnet d’Amic d’EF doblement.

El preu per un sol taller és de 75€, si us apunteu a dos, el preu es de 70€ cadascun i si ho feu als tres baixa fins a 65€. Els posseïdors del Carnet d’Amic d’EF, com és habitual, també gaudireu dels 10€ de descompte que teniu sobre cada activitat. Per tant, us costaria 65€ en el primer cas, 60€ cadascun en cas de venir a dos tallers o 55€ cadascun en el cas de venir als tres.

Cal sumar-hi 25€ per cada dinar, encara que no és pas cap obligació que us quedeu a dinar. Nosaltres ho recomanem doncs és un moment ideal per conèixer els companys, intercanviar impressions i experiències. Si no ho feu en un principi i després us ho repenseu, no hi ha cap problema.

El tallers es faran els dissabtes 28 de gener, 25 de febrer i 24 de març, en l’horari habitual de 10h a 14h i de 16h a 20h al Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt.

Caldrà que disposeu d’un ordinador portàtil per seguir els exercicis pràctics que s’aniran fent en el transcurs del taller. Òbviament, també necessiteu l’Adobe Photoshop i seria convenient que fos la versió CS5 o superior. Si no el teniu, des de la pàgina d’Adobe us podeu descarregar una versió de prova del Photoshop CS5, totalment operativa durant 30 dies.

Si encara us queda algun obsequi per fer, aquest és un regal de luxe a un preu molt ajustat.

El temari dels tallers és el següent:

• 1ª taller (28 de gener). Iniciació al programa Photoshop CS5.
  Estudi de l’entorn de treball. L’arxiu digital. Barra d’eines i paletes. Gestió i revelat del Raw. Estudi de les eines de retoc i dibuix. Eines de selecció, de text, de pintura, degradats, clonatge. Tractament d’imatge amb l’ús de capes.
• 2ª taller (25 de febrer). Aprofundiment a l’ús del programa Photoshop CS5.
  Funcionament de les capes, estils de capa, màscares de capa, capes d’ajustament. Funcionament dels canals. Objectes intel·ligents. El revelat por zones.
• 3º taller (24 de març ). Retoc avançat.
  Exercicis pràctics de retoc de Bellesa i de Paisatge. Trucs i tècniques complexes.

Per formalitzar la inscripció, cal que feu un ingrés al compte 0081 0379 88 0001142220 del Banc Sabadell Atlántico (indicant el nom, telèfon i e-mail de contacte) per l’import corresponent als tallers als que voleu assistir (un taller 75€, dos 140€ i tres 195€ ó 65€, 120€ i 165€ respectivament si teniu el Carnet d’Amic d’EF) i sumant el preu del dinar (25€) de cada jornada en el cas que hi vulgueu venir.

Per tal de que no es produeixin confusions, us agrairem que ens feu un avís per email dient que heu fet un ingres de X euros, a quin o quins tallers correspon aquest import i si us quedeu a dinar o no. Acceptarem cancel·lacions i retornarem el import pagat fins una setmana abans de la data, però no en els dies previs al taller.

Per a qualsevol dubte o si voleu fer alguna consulta o comentari sobre aquests tallers, ho podeu fer en aquesta secció dels fòrums d’EF.

Curs de Photoshop amb Lola Montserrat
Dissabtes 28 de gener, 25 de febrer i 24 de març, de 10:00h a 19:00h
Museu Arxiu de Vilassar de Dalt
C/ Marquès de Barberà 9 (veure mapa)
08339 Vilassar de Dalt

Ja som a desembre i com cada any, aquest mes ja el tenim tots prou ple com per anar-vos suggerint propostes, però tant bon punt entrem al 2012 engegarem amb forces renovades i començarem tot un seguit d’activitats de les que ens agradaria fer-vos un recull de les més properes.

Primer de tot provarem de fer quelcom que no hem fet mai: Un taller en tres parts. Els tres primers mesos de l’any organitzarem tres tallers de Photoshop, un al mes, i amb una professora de la talla de la Lola Montserrat, que durant molts anys ha estat donant el curs d’aquesta disciplina a l’escola IDEP. Als tallers us podreu apuntar de forma separada o amb un abonament per 2 o per les 3 sessions, ja ho anunciarem com cal d’aquí a uns dies.

És una bona oportunitat si teniu intenció de fer aquests tallers i poder aprofitar-ho del tot, si us feu el Carnet d’amic d’EF ja que us podeu estalviar 30€ només amb aquesta activitat.

Amb l’Oriol Alamany hem parlat fa uns dies de fer un taller pràctic a la natura, ja més cap al bon temps, encara no sabem la data ni la localització, però aviat us n’informarem. També havíem parlat amb l’Alex Alonso de fer un taller de fotografia d’orquídies, plantes i macro, tampoc en sabem la data i haurem d’esperar a última hora per anunciar-lo i estarem pendents dels que més en saben d’aquest tema, per aquí n’hi ha alguns, però compteu cap a la primavera.

Seguint amb els tallers i també de cara al bon temps, tornarem a recórrer a la Lola Montserrat, en aquest cas com a especialista en tècniques antigues, ens farà un taller de col·lodió humit, en el que cadascun dels assistents s’emportarà un original (de vidre o alumini) amb el seu retrat. Aquí en veieu un de seu.

Ens agradaria tornar a poder fer un taller amb una figura com l’Eduardo Momeñe i farem el possible perquè així sigui. L’experiència de l’any passat va ser fantàstica i volem repetir.

A part dels tallers volem potenciar les sortides en grup que tant bé acostumen a funcionar i us convidem a que ens feu les vostres propostes i si n’organitzeu alguna amb d’altres grups i voleu fer-ho extensiu a espaifotografic, esteu convidats a fer-ho. Precisament en parlàvem amb els del Grup Fotogràfic de Manlleu de fer una sortida conjunta d’hivern i que potser fins i tot es podria fer amb raquetes de neu. Estaria bé fer una sortida amb força neu i ben abrigats, però s’engrescarà la gent? Què en penseu d’aquesta possible sortida?

Cap a principis de març celebrem l’aniversari d’EF, aquest serà el quart. Intentarem repetir la calçotada a les Borges del Camp, com és habitual i esperem poder passar-ho tant bé com els altres anys.

Una altra activitat que farem per terres de Tarragona i potser una de les primeres de l’any, la podríem catalogar com d’enològic-fotogràfica i vindrà, com no, de la mà de la Senda i fins aquí podem llegir, de moment. Com que aquesta activitat haurà de fer-se amb un grup reduït, al contrari del que ens agradaria, ens veurem obligats a acceptar només als qui tingueu el carnet d’amic.

Segur que més entrat l’any hi haurà més esdeveniments i sorpreses positives, però de moment i per anar fent boca, us hem parlat nomes dels primers 3 o 4 mesos.

Us heu adonat que hem parlat diverses vegades del Carnet d’Amic d’Espai. Ara per ara pensem que aquesta és la manera de tirar endavant un lloc com aquest, a l’estil del micro-mecenatge, que ara està de moda; amb les vostres aportacions podem continuar cobrint les despeses que se’n generen (que no son poques encara que no ho sembli) i organitzant tallers sense la por de tenir una enganxada si no tenim prou apuntats.  Aquestes dates nadalenques són una bona ocasió per regalar el Carnet d’Amic d’EF, del que us en podeu beneficiar durant tot l’any i també ajudar a mantenir aquest lloc i fer-lo encara més de tots.

I tot això sense pensar que ens ha de tocar la loteria. I només queden 19 dies…

El guanyador del sorteig llibre d’en Mellado ha estat…

Com ja sabeu sortejàvem el llibre de fotografia del José Mª Mellado, “Fotografia de Alta Calidad, Técnica y Método CS4″.

Finalment els interessats en el llibre i que ens varen fer arribar el formulari varen ser 71 i d’aquests n’hem fet un sorteig. No hi ha hagut ma innocent, ni notari, llum si que n’hi havia, però taquígrafs tampoc. Hem recorregut com d’altres vegades al web random.org i aquest és el resultat que podeu veure a la captura de pantalla.

El guanyador es l’Ernest Aymerich Colomer, amb el numero 13, esperem que no sigui supersticiós…

En quant als comentaris que ens heu enviat, n’hem seleccionat 3, per la seves aportacions en quan a continguts i millores al web, alguna de les quals ja és visible.  El primer és per a en Jose Angel Saez Diez, el segon per a l’Anna Isan Corbella i el tercer per a l’Andreu Almató Cutrina. Aquests tenen com a regal un exemplar del llibre Imagen Digital, Conceptos básicos de l’Hugo Rodríguez i tot el nostre agraïment.

Com ja varem anunciar, els guanyadors us haureu de fer càrrec de les despeses d’enviament de l’obsequi (que farem contra-reemborsament i a cost mínim). No és pas res a canvi d’un bon llibre.

A la resta, donar-vos les gràcies pel vostre interes i convidar-vos a anar passant i provant sort als sortejos que anirem fent periòdicament.

Si fa poc que heu començat o teniu dubtes sobre el funcionament de la vostra càmera, voleu saber trucs o tècniques per millorar les vostres fotografies, podeu apuntar-vos al Fotowalk. Una passejada fotogràfica on l’Eduard Selva ens ensenyarà conceptes i resoldrà els  dubtes sobre què cal fer i com fer-ho, paràmetres bàsics, composició, equilibri, profunditat de camp…

Si flaix es la vostra assignatura pendent o en sabeu una mica més però mai heu aprofundit en el tema, la Sessió pràctica de Strobist amb en Joan Porredon es una ocasió perfecte per aprendre i provar in situ com usar els flaixos de mà d’una forma més professional.

Tant l’Eduard com en Joan tenen els deures fets i estan esperant a dissabte per oferir-vos els seus coneixements. Concretament, hem vist un magnific PowerPoint elaborat per en Joan Porredon per entendre la part teòrica, abans d’endinsar-nos d’una manera més pràctica en el tema de la il·luminació.

Ens trobarem tots a les 10h al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Allà començara la jornada de cadascú amb el seu grup i ens trobarem tots plegats a l’hora de dinar al Restaurant Les Sedes, on dinarem, comentarem, intercanviarem coneixements, xerrarem i riurem. Després de l’àpat tornarem a reprendre els tallers fins a les 7 de la tarda. Si en voleu saber més,  aquí en teniu tota la informació detallada.

Per si les inclemències meteorològiques són motiu de preocupació, sembla ser que la previsió de temps per cap de setmana és molt bona. Aprofiteu aquesta oportunitat!

La passejada està dirigida als aficionats que volen adquirir o refrescar coneixements fonamentals de tècnica fotogràfica d’una manera pràctica, tot fent un recorregut pels indrets més significatius i atractius de Vilassar de Dalt, prenent fotografies, comentant les dificultats i solucions possibles a les diverses situacions i escenes.

• Aprèn fotografia tot passejant de forma lúdica i amena
• Entén el funcionament de la teva càmera fotogràfica. Abandona el mode automàtic i llençat al manual! (es recomana portar càmera rèflex o compacta que permeti funcionament manual)
• Es repassaran els conceptes bàsic com: diafragma i profunditat de camp, temps d’exposició i moviment, ISO, balanç de blancs, modalitats de mesura i exposició, interpretació de l’histograma, enfocar correctament…
• Recursos compositius i trucs interessants per millorar les fotos

L’encarregat de guiar aquesta activitat és el nostre company Eduard Selva, que ja va demostrar les seves dots pedagògiques tant en la recent Passejada EFotogràfica a Vic com amb els seus brillants articles, publicats al seu bloc i a casa nostra.

L’Eduard explicarà els conceptes fonamentals de la tècnica fotogràfica, els principis bàsics per la correcta utilització de la càmera, les estratègies més efectives per treure’n el màxim rendiment, deixant de banda els modes automàtics de la càmera, per tal de prendre el control absolut sobre el seu funcionament. No es deixaran al marge qüestions de composició, equilibri i trucs i tècniques per millorar el nostre llenguatge fotogràfic.

Per altra banda, la Sessió de Strobist està destinada al aficionats amb una certa experiència que volen iniciar-se en l’us del flaix extern com a eina d’il·luminació. Es farà a l’interior i al pati del Museu i el nostre amic Joan Porredon serà l’encarregat de mostrar als assistents les possibilitats creatives i expressives del flaix extern, l’ús de més d’un flaix amb control remot, així com d’altres elements accessoris que permeten modelar i controlar la llum a la nostra conveniència, com són difusors, paraigües, reflectors, etc. Es tracta d’una aproximació eminentment pràctica al conjunt de tècniques conegudes Strobist.

Entendre la llum

• Conèixer-la, identificar-la, mesurar-la, quantificar-la.
• El seu comportament: llei del invers dels quadrats.
• Identificar-la: intensitat, qualitat, color.
• Procedència: natural, artificial, de descàrrega (flaix).

Treballar amb la llum

• Disponible: natural i artificial.
• Controlada: artificial contínua, de descàrrega.
• Tipus d’Il·luminació: principal, suavitzat, contra.

El Flaix

• Peculiaritats.
• Velocitat de sincronització.
• Sense llum ambient.
• Amb llum ambient: control del contrast.
• Flaix damunt la càmera.

El preu de la jornada és de 50€, independentment de l’activitat que trieu, i 75€ si ens acompanyeu a dinar al Restaurant Les Sedes. Us ho recomanem, com sempre, ja que el dinar és un bon moment per conèixer gent, resoldre dubtes, compartir experiències, etc.

Començarem a les 10:00h al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, on farem la trobada temàtica sobre il·luminació amb flaix i des d’on sortirà el grup de la passejada. A les 14:00h ens trobarem tots per dinar plegats i a les 16:00h ens tornarem a separar per continuar amb les respectives activitats, fins la cloenda a les 19:00h.

Els posseïdors del Carnet d’Amic d’EF, com és habitual, tenen un descompte en el preu de la jornada. El preu del taller per ells és només de 30€ (55€ amb el dinar inclòs).

Ja ho sabeu doncs: tant si us ve de gust una passejada fotogràfica que us ajudarà a aprofundir en l’us de la càmera i dels seus controls o enquadraments, tècniques i trucs, com si us voleu introduir en les tècniques de la fotografia amb flaix, reserveu el proper dissabte 26 de novembre a les vostres agendes. Us hi esperem!

Obrirem un fil per els possibles dubtes o preguntes que es vulguin fer al respecte.

Podeu fer l’ingrés al compte 0081 0379 88 0001142220 del Banc Sabadell Atlántico (indicant el nom, telèfon i e-mail de contacte). Agrairem que ens feu un avís per email quan hàgiu fet l’ingrés, indicant quina de les dues opcions trieu. Acceptarem cancel·lacions i retornarem el import pagat fins una setmana abans de la data, però no en els dies previs al taller.

Jornada doble: Passejada EFotogràfica i Taller d’il·luminació amb flaix
Dissabte 26 de novembre, de 10:00h a 19:00h
Museu Arxiu de Vilassar de Dalt
C/ Marquès de Barberà 9 (veure mapa)
08339 Vilassar de Dalt

L’Àlex Alonso, juntament amb el micòleg Pablo Garcia Azcárate organitzen per aquelles dates, una trobada micològica a nivell estatal i per aquest motiu, aquesta activitat enguany quedarà englobada dins de la MikoKDD 2011, es farà el diumenge dia 30 d’octubre.

Ja han començat els preparatius per a les activitats que es faran sobre micologia, fotografia micològica i gastronomia que alguns recordareu d’anteriors edicions.

Això vol dir que ja podeu fer la vostra inscripció i reserva de plaça si desitgeu apuntar-vos. Enguany la MikoKDD es farà a Fogars de Monclús, un indret que permet accedir fàcilment als entorns naturals del Montseny i del Montnegre. Concretament la seu de la MikoKDD 2011 serà a La Farga del Montseny, una casa magnífica perfectament preparada per rebre i allotjar grups, situada a la vessant sud del Montseny, molt a prop de Sant Celoni.

Coneixem prou bé també les persones que hi ha al darrera d’aquestes interesantíssimes jornades: l’Àlex Alonso, reconegut especialista en fotografia de fongs i bolets, i el micòleg Pablo García Azcarate. A l’edició d’enguany, s’hi afegeix un membre destacat a l’equip: l’Enric Artigas, cuiner especialista en receptes amb bolets. Amb la incorporació de l’Enric, la MikoKDD amplia els seus atractius amb activitats al voltant de la caça de bolets i la seva aplicació a la cuina.

És una alternativa molt interessant pels acompanyants d’aficionats a la fotografia que no comparteixen la seva passió amb la mateixa intensitat. Per altra banda, només cal fer un cop d’ull als menús programats pels sopars de la MikoKDD per adonar-se que l’aspecte gastronòmic estarà magníficament cobert.

Les dates triades per la MikoKDD permeten comptar amb quatre dies, és a dir, un dia més que l’edició anterior. Per això, s’han dissenyat diversos MikoPaquets per tal que tothom trobi la combinació de dies i activitats que més li convingui. Com en edicions anteriors, es mantenen els concursos i exposicions de fotografia micològica, les xerrades sobre micologia, processat fotogràfic, etc. S’oferirà també un taller de fotografia, per a tothom que es vulgui iniciar o millorar la seva tècnica.

Així com altres anys s’ha organitzat el taller de fotografia de fongs i bolets amb l’Àlex Alonso des d’EF, en aquesta ocasió quedarà englobat dins les activitats de la MikoKDD i com dèiem està programat pel diumenge 30 d’octubre.

La jornada estarà dividida de la següent manera: Al matí farem el taller al voltant del Parc Natural del Montnegre, per dinar s’incorporaran els qui hagin agafat el pack sencer, dinarem fent una barbacoa i tot seguit un passeig micològic i fotogràfic pels voltants de “La Farga del Montseny“, quan es faci fosc hi haurà una xerrada de processat digital amb les fotografies que hem fet al matí i per acabar un magnífic sopar amb l’ingredient protagonista d’aquestes jornades, el bolet, de la mà de l’Enric Artigas.

Si esteu interessats en assistir-hi, heu de demanar al butlleta de inscripció a través del propi correu de l’Àlex, alex@jaleovolums.com.

El preu per tota la jornada del dia 30 és de 100€ i inclou, a més del propi taller, les altres activitats del dia, el dinar i el sopar. També us hi podeu apuntar als Mikopaquets si voleu aprofundir en la fotografia de bolets i fongs.

Trobareu informació i detalls sobre la MikoKDD 2011 al bloc creat per a l’esdeveniment.

Seguint la línia de les de Cervera, aquestes pretenen ser un taller bàsic d’iniciació a la fotografia adreçat a totes aquelles persones que volen entendre el funcionament de la càmera i el perquè moltes vegades el resultat obtingut no és l’esperat. Es tracta de no confiar en l’atzar per tal que les imatges ens satisfacin, sinó en dominar mínimament la tècnica fotogràfica bàsica per tal que la càmera faci allò que nosaltres volem.

També s’explicaran tècniques i trucs per tal de millorar ràpidament les nostres fotos. El que pretenem és, en el fons, evitar que aquella càmera fotogràfica que vam comprar amb tanta il·lusió no passi a ser una gran desconeguda i, fins i tot, perilli de quedar arraconada al fons de l’armari… I què millor per aconseguir tot això que fer-ho passejant de forma lúdica i distesa.

Es faran tres jornades per desenvolupar les tipologies de fotografia urbana, de paisatge i nocturna. I en una quarta i darrera sessió es farà una visualització d’una selecció d’imatges de tots els assistents, al mateix temps que s’explicarà la importància de la postproducció fotogràfica exemplificant el seu efecte sobre les mateixes imatges.

Seguint el magnífic exemple d’en Joan Porredon, un cop acabat aquest taller es disposarà de la difusió d’Espaifotogràfic per tal d’obrir un fil als fòrums on poder exposar el resultat final, per tal que tots els membres registrats puguin valorar-lo i així enriquir encara més l’experiència. També s’hi publicaran les cròniques resum de cada jornada. Aquí podeu veure les imatges resultants de Cervera i les cròniques Passejades EFotogràfiques a Cervera… (I) i Passejades EFotogràfiques a Cervera… (II) d’en Joan.

Dissortadament, per molt que ens hagi agradat aquell racó de món on hem gaudit dels nostres dies de descans estival, no ens podem quedar a viure en una cabana acompanyats de la família, amb la supervivència garantida pels recursos de la natura i un ramat de cabres que ens proveirien de llet, carn, pells per abrigar-nos quan arribés el fred i banyes per el·laborar collarets i abaloris que vendríem als turistes l’estiu vinent. Aquesta fantasia aviat s’esvairà i haurem de tornar a la feina de cada dia, a la rutina, a la vida real…

Tampoc és qüestió de deprimir-se. D’una manera o un altre, tot sol tenir una possible lectura positiva: si les vacances no s’acabessin mai, passarien a ser la nostra rutina vital i llavors necessitaríem vacances de les vacances… O quelcom per l’estil. Diguem que tornem a la feina per tal d’acumular ganes d’iniciar les properes vacances. Qui no es consola…

Si ens permeteu, emulant la famosa frase d’en Rick referida a la ciutat de la llum, podríem dir que sempre ens quedarà la fotografia. I parlant de fotografia, acotada a l’àmbit d’aquesta casa, tenim unes quantes qüestions pendents que seria convenient recordar.

El mòbil fa clic

Ahir varem inaugurar l’exposició “clicfamòbil” d’en Joan Porredon. Tal com varem comentar recentment, podeu visitar aquesta singular mostra de fotografia en moviment (per allò del mòbil) a la Sala de Cultura de Vilassar de Dalt. Es tracta d’una sel·lecció de 69 imatges presses amb un IPhone i l’aplicació Hipstamatic que constitueixen un fantàstic exercici de visió fotogràfica, humor intel·ligent, complicitat i esperit juganer, dignificades amb la màxima qualitat d’impressió, tot plegat adobat amb una presentació agosarada i sorprenent, que exigeix la implicació i l’esforç de l’observador.

Si us és possible trobar el moment, us recomanem que visiteu aquesta exposició. Qui sap, potser us suggerirà nous camins i horitzons fotogràfics! A més, teniu la possibilitat d’emportar-vos una de les fotos exposades, participant en el concurs fotogràfic que ha organitzat l’autor.

Les fotos de les vacances

Parlant de concurs, tenim deures pendents. El Concurs Mensual EF juliol-agost ’11 continua obert, però no per gaire temps. Com ja deveu saber, el termini per enviar el vostre tríptic fotogràfic finalitza el diumenge 4 de setembre a les 24:00h.

Cal dir que de moment no hem rebut ni una sola obra a concurs, cosa que no deixa de resultar-nos preocupant, així que volem pensar que encara molts de vosaltres esteu de vacances o tot just reprenent l’activitat normal. En qualsevol cas, esperem amb ganes les vostres fotografies.

Cita amb la Mery Ramos

Una altre tema que ens espera en tornar de vacances és la Sessió pràctica de nu femení, amb la model Mery Ramos i tutelada pel nostre estimat Joan Porredon. Com ja varem dir en anunciar l’activitat, les places són limitades. Tot i això, encara queda lloc per set (7) sis (6) persones amb ganes d’aprendre i practicar una especialitat fotogràfica tan atractiva com difícil.

Atesa la qualitat de la model i del professor, estem segurs que dissabte 10 de setembre serà una jornada molt profitosa, així que us recomanem que no badeu gaire. Si esteu interessats i podeu trobar el forat adïent a la vostra agenda, feu la vostra inscripció el més aviat possible!

Fotògrafs que viatgen o viatgers que fan fotos

Si us tira més la fotografia de viatge o si amb la sessió de nu no en teniu prou, recordeu que a l’octubre comptem amb un reputat especialista en fotografia de viatges i foto-reportatge per que ens reveli els secrets i astúcies d’aquesta especialitat. En Siqui Sànchez ens espera el dissabte 1 d’octubre per compartir amb nosaltres el producte d’anys d’experiència professional, passió personal i visió fotogràfica ben esmolada.

Si voleu iniciar-vos com fotògrafs viatgers, esbrinar les claus que us poden ajudar a millorar en aquest terreny o senzillament gaudir escoltant a un fotògraf amb àmplia experiència en el tema, aquest taller és fet a la vostra mida!

Fet aquest repàs de tot allò que tenim pendent, només ens queda desitjar-vos una bona tornada de vacances als que ja les heu consumit i que gaudiu al màxim i en traieu tot el suc, als que encara us queden dies per descomptar. A tots, sense excepció, us esperem aquí mateix per seguir compartint la nostra passió per la fotografia.

Freelance des de 1988, Siqui Sànchez ha treballat per revistes, editorials, hotels, hospitals i segons diu al seu blog, fins i tot des d’una sala d’autòpsies a un submarí atòmic, però encara està esperant  el catàleg de llenceria al Carib.

Si reconeixeu aquesta fina ironia, potser sou algun dels molt seguidors que te el seu blog Fotosiqui. Si no ho sou i l’acabeu de descobrir, segur que ens donareu les gràcies. També té un web on hi trobareu el seu portafoli, on mostra els seus darrers treballs.

En Siqui és un viatger incansable i un gran comunicador. Amb tot això només ens ha calgut trobar una data per engegar un taller de fotografia de viatges. El titol del taller es: Aprendre a veure. Més enllà de la fotografia de viatges. Serà l’1 d’octubre, vint dies després de la Sessió pràctica de nu. Si un cop retornats de les vacances veiem que el resultat de les nostres fotos no és el que pensàvem, aquest pot ser un bon taller per a millorar-les.

El taller es farà al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, en una amplia sala condicionada. El preu del taller és de 75€ i haureu de sumar-hi 25€ (100€ en total) si voleu dinar al restaurant Les Sedes. Recomanem que ho feu, doncs és un bon moment per a conèixer gent amb els mateixos interessos, treure dubtes, aclarir conceptes… Els Amics d’espaifotografic (que tinguin o el carnet o l’hagin sol·licitat) heu de descontar 10€ del preu del taller (90€ incloent el dinar)

L’horari serà l’habitual dels nostres tallers. De 10 a 14h, pararem per dinar i de 16 a 20h. Al matí es fa un petit descans a les 11h, amb cafè, coca i refrescos.

Podeu fer l’ingrés al compte 0081 0379 88 0001142220 del Banc Sabadell Atlántico (indicant el nom, telèfon i e-mail de contacte). Agrairem que ens feu un avís per email quan hàgiu fet l’ingrés. Acceptarem cancel·lacions i retornarem el import pagat fins una setmana abans de la data, però no en els dies previs al taller.

Si voleu fer alguna consulta o comentari sobre aquest taller, ho podeu fer en aquesta secció dels fòrums d’EF.

Aprendre a veure. Més enllà de la fotografia de viatges

L’objectiu principal del taller és oferir als assistents eines per focalitzar el seu interès per la fotografia d’una manera productiva. Ara que és més fàcil que mai fer fotografies, és més fàcil que mai també caure en la banalitat i la irrellevància. El nostre treball fotogràfic ha de ser sempre un reflex dels nostres interessos i de les nostres inquietuds. Per als fotògrafs és més important que mai dotar al seu treball d’un segell personal. La prioritat del curs és donar algunes pautes de treball que serveixin d’orientació per aconseguir aquest estil, que només pot ser adquirit amb la pràctica. Les qüestions més tècniques s’abordaran en funció d’aquesta premissa.

Temari del taller

1. Errors més freqüents (L’actitud digital)
   • Passar-se de llest amb Photoshop.
   • No buidar la targeta, desastres diversos perfectament evitables.
   • Ja ho arreglaré després. La càmera ho fa tot.
   • Pensar més i disparar menys.
   • Fotos sense interès.
2. Diferents tipus de enfocament
   • Stock, paisatge, street photography, documental.
3. El discurs
   • Elaborar un projecte coherent.
   • Perquè fem fotos?
   • Els temes que ens interessen versus els temes que interessen a les revistes.
   • Explicar una història.
   • Fonts d’inspiració (fotos, llibres, revistes, amics).
   • L’estil personal. La nostra visió del món.
4. Captar el interès
   • La llum.
   • La composició.
   • Simplificant.
   • El contrallum.
   • Els detalls.
   • Els personatges.
   • El retrat.
   • El fons.
   • Velocitat d’obturació. Fotos amb moviment.
5. Estratègies
   • Caça fotogràfica. Distància hiperfocal.
   • Personatges en el seu ambient. Espontaneïtat.
   • Planificació del viatge.
   • Diferents hores, diferents llums.
6. Equip
   • Tipus de càmera.
   • Tipus d’òptiques.
   • Accessoris diversos.
   • El flaix, usar-lo creativament.
7. Post-processament
   • L’edició. Aprendre a tallar i suprimir.
   • El Flux de treball. Photoshop i Lightroom.
   • Presets i ajustaments.
   • Presentar el nostre treball.
8. Projecció i discussió de treballs propis
9. Projecció i discussió de fotografies aportades pels assistents
   La projecció i discussió dels treballs es farà en funció del nombre d’assistents al taller.

A més, ara tenim el suport de molts de vosaltres, que us heu animat a col·laborar sol·licitant el Carnet d’Amic d’EF. Això ens dona més possibilitats d’organitzar més coses, a millor preu i sense la pressió econòmica que teníem al no contar amb el vostre suport.

En primer lloc volíem organitzar una trobada temàtica gratuïta pels Amics d’espaifotografic, però una activitat d’aquesta mena s’han de tenir en compte les despeses de la model. Això ho anomenarem Sessió pràctica i seguireu gaudint de l’avantatja de tenir el carnet d’Amic d’EF.

Així doncs, comencem setembre amb aquest Sessió practica de nu femení. El funcionament vindrà a ser el mateix que el del taller que es va fer amb en Josep Bou, però hi hauran dues parts diferenciades: una de nu d’estudi, intimista, més formal, i una segona part mes desenfadada, sense llums d’estudi, més pràctica, amb entorn, més “de revista”.

L’encarregat de tutelar la jornada, per no dir-li ponent, és conegut de tots. Un dels companys més actius en quan a activitats i a participació. Ens referim a en Joan Porredon, de qui molts ja coneixeu les seves grans dots didàctiques.

Per aquesta sessió pràctica comptem amb la Mery Ramos, una fantàstica model, segurament coneguda per molts de vosaltres i que ha estat portada de diferents revistes: per exemple les fotografies que il·lustren aquest article, i i que són de la revista Kitespain.

Us podeu fer una idea de la qualitat i versatilitat de la Mery Ramos com a model, visitant el seu web, on podreu veure gran quantitat de fotografies seves, amb molts registres i ben variades, tant de nu com de bellesa.

En aquesta sessió veurem diferents tipus d’il·luminació, el tracte amb la model, el que caldrà que tinguem en compte a l’hora d’organitzar una sessió d’aquest tipus… Veurem un contracte bàsic entre fotògraf i model i en firmarem un d’especial per aquesta sessió.

La sessió es farà el dia 10 de setembre a la Masia Can Rafart (Vilassar de Dalt). Començarem a les 10:00h, a les 11:30h-12:00h farem un breu descans i continuarem treballant fins a les 14:00h, que pararem per dinar. A les 16:00h rependrem la sessió fins les 19:00h, q.

No badeu gaire! Les places estan limitades a només 18 assistents per tal de que tots pugueu fer fotografies còmodament i durant el màxim temps possible. Es una bon ocasió per a prendre contacte amb aquest tipus de fotografia i a un preu molt reduït.

El preu d’aquesta sessió serà de 50€, però si teniu el Carnet d’Amic d’EF seran només 20€.Si no encara no l’heu demanat, podeu fer-ho abans del taller i us beneficiareu de tots els seus avantatges.

En qualsevol cas, hi haureu de sumar 25€ (75€ o 45€ en total) si voleu dinar al restaurant La Taverna de Les Sedes. Recomanem que ho feu, doncs és un bon moment per a conèixer gent amb els mateixos interessos, treure dubtes, aclarir conceptes, intercanviar impressions, etc. El pagament del dinar s’ha de fer junt amb la inscripció a l’activitat.

Si hi esteu interessats ens assistir-hi, podeu fer l’ingrés al compte 0081 0379 88 0001142220 del Banc Sabadell Atlántico (indiqueu el nom, telèfon o e-mail de contacte). Us agrairíem que ens enviéssiu un avís per e-mail quan feu el pagament, per tal de tenir l’avís lo abans possible.

Només acceptarem 18 persones, per tant si algú fa l’ingrés quan s’hagi sobrepassat aquest límit, quedarà en llista d’espera o se li tornarà el import pagat. Acceptarem cancel·lacions i abonarem el pagament fins una setmana abans del taller, però no en els dies previs.

Si teniu dubtes o voleu fer alguna consulta relacionada amb aquesta activitat, ho podeu fer en aquest tema dels fòrums d’espaifotografic. En Joan Porredon i nosaltres estarem encantats de resoldre qualsevol dubte que tingueu.

Esperem que les vacances us vagin molt bé i que torneu amb moltes ganes de  participar en totes les activitats que tindrem preparades per la nova temporada.

Crònica de la tercera passejada: Macro

El passat dilluns 27 de juny, vam fer la tercera passejada fotogràfica. Aquesta vegada anava destinada al món del macro. Per les seves pròpies característiques, no era qüestió de fotografiar mentre caminàvem, sinó que era millor anar directament a un lloc “amb possibilitats” i destinar-hi tot el temps per cercar i fer les fotografies. El lloc escollit era el Turó de les Forques, un indret singular de Cervera on hi ha molta vegetació autòctona de La Segarra i una gran roca coronada per una creu enorme. També és plena d’infinitats de textures, tan naturals com artificials (degut a la presència escultòrica humana), que donen molt joc visual i fotogràfic. Aquest joc és el que ens interessa.

A dos quarts de 7 de la tarda ja estàvem tots a punt de començar el que, per la majoria, era un “viatge iniciàtic al món del macro”, que a mi m’agrada anomenar “Paisatge de petit format” i més, encara, si el contraposem a la sortida de la setmana anterior que vàrem tractar el “Paisatge de gran format”.

Abans de començar a caminar calia fer la introducció pertinent: La característica principal del paisatge de petit format és que, si ens interessa, podem tenir control sobre tots els aspectes que conformen la fotografia.

El fet que el protagonista sigui molt més petit que nosaltres ens resulta força fàcil, sense moure’ns massa, visualitzar-lo en tots els punts de vista possibles per tal d’escollir quin serà el nostre. També ens permet poder aïllar-lo, de manera senzilla, dels efectes de la llum natural (el sol, si n’hi ha), per tal d’aplicar-hi la “nostra llum” i aconseguir l’atmosfera que volem. En aquest punt vaig recordar els tallers amb l’Àlex Alonso comentant l’ús de reflectors fets amb un envàs TetraBrick usant, com a superfície reflectora, la seva part interior. També el fet d’usar diferents estratègies per evitar que el sol il·lumini directament el nostre model a base de l’ús d’altres reflectors més grans o paraigües que ens generin força ombra.

La manera més fàcil d’aconseguir-ho, si és que ens va bé per la composició escollida, és que nosaltres mateixos fem ombra sobre el model. Un objecte a l’ombra el podem “modelar al nostre gust” a base d’aplicar-hi reflectors, flashos… Mentre que si li arriba la llum directa del sol, aquesta condicionarà la resta dels factors de conformen la imatge final.
En aquestes dues imatges (fetes amb untelèfon mòbil) s’aprecia la diferència de fotografiar una flor il·luminada directament per la llum del sol (esquerra) i la mateixa flor fotografia a l’ombra generada per nosaltres mateixos (dreta).

Sense entrar a valorar quina ens agrada més, sí que es pot apreciar una imatge més subtil i delicada en la flor de la dreta. Depenent del que vulguem expressar ens decantaríem cap una estratègia o altra.

Per practicar aquesta disciplina fotogràfica, cal usar uns objectius més especialitzats o accessoris que ens permetin poder apropar-nos més. Vam comentar l’ús de l’objectiu macro, dels objectius invertits, dels tubs d’extensió i de les lents d’aproximació.

Vaig haver de respondre a la pregunta obligada: Què recomanes? La meva resposta era molt clara: Més que dir què recomano, diré què NO recomano. Em referia a les lents d’aproximació. No les recomano perquè afegeixen elements òptics (generalment de baixa qualitat) al nostre objectiu provocant una reducció de la nitidesa acompanyada de majors aberracions cromàtiques.

Dins les solucions més assequibles comptem amb els tubs d’extensió, que no afegeixen elements òptics amb la penyora de perdre lluminositat. Una altra solució assequible, sobretot si ja tenim antics objectius en desús, és l’anella inversora. Aquest accessori permet fixar, a la càmera, un objectiu a l’inrevés convertint-lo en una “lent d’aproximació” d’altíssima qualitat. L’inconvenient és que no tenen massa marge, gens, de canviar el factor d’ampliació ni la distància d’enfocament, però no suposen cap pèrdua de lluminositat. Un 50mm invertit ens oferirà un factor d’ampliació al voltant de 1:1, i un 28mm al voltant de 2:1.

També podem aconseguir factors més grans d’ampliació combinat un teleobjectiu curt amb un altre, normal o angular, invertit. En aquests cassos, el factor d’ampliació el trobarem dividint la distància focal del teleobjectiu entre la distància focal de l’objectiu invertit: Si a un 135mm li acoblem un 50mm invertit el factor d’ampliació serà proper a 3:1 (135/50=2,7).

La solució més versàtil, però més cara, és l’ús d’un objectiu macro que ens permetrà poder enfocar des de l’infinit fins a distàncies molt properes fins aconseguir el factor 1:1. En el cas dels objectius macro, depenent del tipus de fotografia que volem fer, haurem d’escollir la seva focal tenint en compte que una focal llarga ens oferirà el factor 1:1 a una distància d’enfocament superior que un altre de focal més curta. A partir d’aquest raonament, si volem fotografiar animalons, semblaria més aconsellable disposar d’un objectiu de focal llarga perquè no ens caldria apropar-nos perillosament, sigui perquè no ens ataqui o perquè no marxi espantat. Segurament una focal força versàtil per un objectiu macro és el de 105mm.

Donades les explicacions inicials, era qüestió de començar el camí cap al Turó de Les Forques. Només iniciar el camí, vam ensopegar en una planta plena de flors vermelloses il·luminades pel sol. Era una bona ocasió per comprovar que si fem servir estratègies per a fotografiar-les a l’ombra, obtenim fotografies d’una estètica molt diferent.

Després d’una caminada agradable i no massa llarga vam arribar al nostre destí. Tot i que la llum era molt bonica, no era el millor dia (o la millor hora del dia) per practicar la fotografia macro a causa del vent. La marinada bufava el suficient perquè les floretes no s’estiguessin quietes i aquesta va ser, potser, la primera gran lliçó d’aquesta tècnica fotogràfica: comprovar el difícil que resulta poder enfocar mínimament el nostre model si no s’està quiet. Jo hi havia anat dos dies abans i el vent anava d’oest a est, cosa que permetia que en el costat est del turó el vent no afectés. Però el dilluns bufava de sud a nord i el vent afectava, per igual, els dos costats del turó. Aquesta incidència ens va anar molt bé per comentar que si fem les fotografies pel matí, de matinada, les condicions de llum serien semblants però tindríem més garanties que el vent estigui encalmat, facilitant-nos la feina.

Tampoc calia centrar-se, només, en fotografiar la vegetació. La roca del turó garanteix immobilitat del model, a part d’una magnífica col·lecció de textures i líquens. Vaig adonar-me que una de les participants va fer una “aposta segura”: Va arrencar una floreta i la va posicionar, enmig d’una escletxa d’una roca en el poc espai que quedava resguardada del vent (i de la llum solar). Estratègia pura!

Gràcies a l’enorme generositat del Pere Guàrdia, més o menys tothom va poder experimentar el fet de disparat a distàncies més properes del que estaven acostumats. En Pere és usuari de Canon i va portar els seus accessoris perquè els participants, usuaris de la mateixa marca, poguessin experimentar. Els de Nikon ja els tenia jo coberts a base d’objectiu macro, tubs d’extensió o objectius invertits… Els usuaris d’altres marques (Olympus, Sony i Panasonic) van haver de “conformar-se” en fotografiar a la distància mínima que els permetia els seus objectius sense deixar de comprovar tots els aspectes comentats.

Amb l’experiència, també ens vam adonar de la importància d’estabilitzar bé la càmera degut a la variació constant de l’enfocament causada pel nostre moviment natural. Cal usar el trípode i, en aquest punt, vam poder incorporar un altre “amic” a la sèrie d’accessoris: Un saquet d’arròs, que permet estabilitzar la càmera. Sobretot és útil si l’estabilització és arran de terra.

Vam poder observar, cadascun en les seves fotografies, com a partir dels reflectors podíem suavitzar contrastos o també augmentar-los (amb l’ús un reflector negre). I també es va poder experimentar, i confirmar, tot el comentat sobre el fet de situar el model a l’ombra. Varem poder observar que amb l’ús d’un paraigua translúcid la llum resultant, encara era molt més interessant i controlable. En el fons, va ser adonar-se’n de fins a quin punt ens podem “complicar la vida” convertint un petit espai natural en un immens plató fotogràfic.

Qui més qui menys comentava una gran admiració pel que veia al visor de la seva càmera, van poder comprovar la dificultat d’enfocar disposant de la mínima profunditat de camp, van poder apreciar que es podia modificar la qualitat de la llum que incideix sobre el model. Els va picar la curiositat fins el punt d’interessar-se per l’adquisició alguns dels accessoris necessaris. Ja sabem que la fotografia és un camí sense fi.

Crònica de la quarta passejada: Fotografia Nocturna

La quarta, i darrera, passejada prevista en la programació inicial de l’activitat anava destinada a la fotografia nocturna. Per la seva característica vam haver de fer dues modificacions: La primera és que enlloc de dilluns vàrem quedar el divendres dia 8 (per poder descansar l’endemà) i la segona és que vam anar directament, amb els cotxes, al lloc escollit (El Mas del Grau) perquè que no aporta gaire cosa, fotogràficament parlant, anar caminant de nit i fer fotografies. El temps de preparació i realització, per cada fotografia, en el cas de la fotografia nocturna és bastant més gran del que trigaríem en condicions “normals”.

Vàrem quedar a les 10 de la nit i, amb els cotxes, vam anar directament cap al Mas del Grau, al costat de l’ermita de Sant Pere Gros. Després de desplegar totes les eines que vam portar (càmeres, trípodes, llanternes…) vaig comentar els perquès de l’activitat.

Sembla que la fotografia nocturna s’hauria d’encabir dins el marc d’un curs/taller per a persones més experimentades, però el cert és que, amb algunes limitacions, resulta una pràctica molt atractiva i experimental, on es poden descobrir nous horitzons i fixar conceptes bàsics de la tècnica fotogràfica com La Llei de Reciprocitat, entre altres.

La fotografia digital ha aportat una gran augment del nombre de practicants d’aquesta disciplina. Sigui perquè la tecnologia digital no te errada de la llei de reciprocitat, sigui perquè és molt fàcil comprovar els resultats o perquè actualment és molt fàcil trobar informació per a la seva pràctica.

En qualsevol cas, el cert és que a més dels amants de l’astronomia que surten a fer fotografies, també hi ha persones que els agrada jugar amb la llum: La llum natural de la lluna o la que es puguin “inventar” amb els nombrosos aparells que podem fabricar o trobar al mercat (Flash, llanternes, neons, pirotècnies… etc.).

La primera gran sorpresa, potser, és que podem veure una fotografia amb aparença diürna en un indret on gairebé no ens hi veiem. Una reflexió, passada la sorpresa inicial, és pensar si l’aparença diürna te massa sentit en una fotografia nocturna. Si volem això, és molt més còmode fer-la de dia, no? De totes maneres, tot i que l’aparença pot ser semblant, hi ha varis aspectes que donen un aire diferent a una fotografia feta a la nit o a una fotografia feta amb una llarga exposició. Les ombres dures es suavitzen degut al constant moviment de la font de llum (Lluna, Sol), al cel apareixen les ratlles generades pel moviment dels estels i els núvols apareixen com a grans masses sedoses. Una cosa semblant passa amb l’aigua en moviment. Resulta fàcil apreciar-ho veient imatges nocturnes fetes a la vora del mar.

A part de ser molt hàbils localitzant l’estrella polar, disparant flashos o movent llanternes, cal afinar la tècnica fotogràfica per aconseguir bons resultats. És recomanable aprofundir en el tema de la Distància Hiperfocal i, sobre tot, tenir ben interioritzada la Llei de Reciprocitat.

La Distància Hiperfocal ens garanteix tenir “aparença d’enfocament” des de la meitat de la distància d’enfocament fins a l’infinit. Ofereix la màxima profunditat de camp possible a partir de la distància focal de l’objectiu i del diafragma (número f) escollit. Això ens va molt bé en aquestes situacions on no tenim massa possibilitats de veure-hi bé per enfocar i on ens acostuma a interessar, per a tenir ben definits els estels, tenir ben enfocat l’infinit i el paisatge que tenim al davant (això és extrapolable a la fotografia de paisatge en general).

Hi ha una web especialitzada en el tema de la Hiperfocal (http://www.dofmaster.com) així com molts softwares i aplicacions dels telèfons mòbils de darrera generació. Faciliten poder generar taules d’Hiperfocals per a tots els objectius que tenim, però a la practica podem simplificar molt el tema perquè tendirem a usar unes focals molt concretes a uns números f determinats. En memoritzar dues o tres Distàncies Hiperfocals podríem resolem el tema. També resulta força senzill memoritzar la fórmula per obtenir-les, per si mai hem de resoldre un imprevist: (Distància Focal)^2 / (número f x Cercle de Confusió). El Cercle de Confusió és constant per cada format (per cada càmera).

Conèixer bé com es mou la Llei de Reciprocitat ens pot estalviar molt de temps per trobar l’exposició correcta. A la pràctica, posarem els paràmetres de la nostra càmera en la posició de màxima sensibilitat possible (ISO més alt + diafragma més obert, número f més baix) i fixem el temps d’exposició a un segon, per exemple. Analitzem la fotografia resultant per valorar només si l’exposició és correcta. Si no ho és, canviem la velocitat d’obturació en conseqüència: La baixem en cas de subexposició (fosca) o la pugem si ens ha resultat sobreexposada (clara).

Fem un supòsit inicial de l’exposició obtinguda: 6400 ISO, f/2.8, 1/2s. Quan tenim els valors de l’exposició que ens interessa hem de seguir la Llei de Reciprocitat per a transportar-los a paràmetres que ens oferiran millor qualitat. Si la sensibilitat natural (la més baixa) de la nostra càmera és 200 ISO, hem de calcular els passos per arribar-hi (6400 – 3200 – 1600 – 800 – 400 – 200), 5 passos en total que els haurem de compensar baixant el temps d’exposició (1/2s – 1s – 2s – 4s – 8s – 16s). Els valors de l’exposició actual és: 200 ISO, f/2.8, 16s. Però resulta que nosaltres volem treballar a f/8 perquè ofereix millor rendiment òptic i és el valor del diafragma que tenim memoritzada la seva Distància Hiperfocal. Aleshores hem de calcular els passos que hi ha entre f/2.8 a f/8 (f/2.8 – f/4 – f/5,6 – f/8), 3 passos que els hem de tornar a compensar baixant, encara més, el temps d’exposició (16s – 32s – 64s – 128s). Els valors de l’exposició final seria: 200 ISO, f/8, 128s.

Un dels participants em va comentar que ho trobava massa complicat, que si no n’hi hauria prou fixant la ISO i diafragma finals i anar fent proves canviant el temps d’exposició fins trobar l’exposició correcta. Li vaig dir que sí, que ho podia fer, però que era un mètode on perdria molt de temps i bateries de la càmera. No és el mateix fer una fotografia de prova a 1 segon de temps d’exposició que fer-la a 2 minuts o a 4 minuts si, segons l’exemple anterior, la nostra càmera la podem fixar a 100 ISO. Tot això suposant que tenim desactivada la reducció de soroll per exposicions llargues, sinó, el temps seria sempre el doble. El vaig convidar a que ho fes com ell proposava perquè li semblava més lògic i menys confós, però que si seguia en la pràctica de la fotografia nocturna, de manera natural, anirà tendint a optimitzar el seu protocol de treball en paràmetres semblants als que li proposo.

No tothom disposava de cable disparador. Els més agosarats s’atrevien a comptar mentalment temps més llargs d’un minut, en posició Bulb, sense deixar de prémer el disparador de la càmera. En el cas de no disposar de cable disparador i voler tenir controlat el temps d’exposició haurem de limitar, com a temps màxim, el que ens proposa la càmera (n’hi havia de 30 segons i de 60 segons).

Seguint amb l’exemple proposat (200 ISO, f/8, 128s) si la nostra càmera ens limita a 30 segons, que serien dos passos (128s – 64s – 32s, 32 segons els podem assumir com a 30 segons) ho podríem compensar obrint dos passos el diafragma, però com que hem quedat que no ens interessa, només ho podem compensar augmentant la sensibilitat dos passos (200 – 400 – 800), per tant, ens quedaríem en uns valors finals de 800 ISO, f/8, 30s.

Treballant amb aquests temps d’exposició, de manera natural, surt la idea d’haver d’usar un trípode per estabilitzar la càmera. Però, a més a més, ha de ser un trípode que ens garanteixi que pot suportar bé el pes de la nostra càmera. N’hi van haver que van portar un trípode de “nyigui nyogui” que els havien deixat per la pràctica nocturna i de seguida, en muntar la seva càmera, van adonar-se que no els ajudaria gens. Per sort previsora en portàvem algun de més i tothom podia disposar d’un trípode que fes bé la seva funció.

Els més inquiets van començar a disparar i es van trobar amb un primer entrebanc: La càmera no dispara! Clar, com és natural, tothom tenia l’opció AF (autofocus) activada i, a més a més, activada l’opció del menú de què si no hi ha focus, la càmera no dispara. La cosa es resolia fàcilment desactivant l’autofocus. El objectius més actuals acostumen a portar un botó que permet activar, o no, l’AF simplificant molt aquesta opció. Ara ve una de les parts més delicades i complicades: cóm enfocar en la foscor? Aquí és on podem posar en pràctica tot el comentat de la Distància Hiperfocal.

Si volem prescindir de la Hiperfocal i enfocar on volem, amb l’ajut d’una llanterna que ens il·lumini podem enfocar bé (si cal, activant per uns instants l’AF). Vàrem poder observar, però, que amb l’ajut d’un punter làser el sistema autofocus de la càmera actua amb més eficàcia. Sobretot si hem d’enfocar elements que són més lluny d’on pot arribar el llum de la nostra llanterna. Ens pot ser d’utilitat (utilitat cara) disposar d’un punter làser que mesura les distàncies. D’aquesta manera, si volem treballar amb la Distància Hiperfocal, només ens caldrà localitzar un objecte que estigui a la distància que necessitem i l’enfoquem.

Els nostres objectius no ens poden dir si estem enfocats a 4,35m o a 2,67m. Un truc que podem usar només si tenim molt clar els paràmetres òptics en què volem fer la nostra fotografia, seria portar la Hiperfocal fixada des de casa. Allà ens resultarà més fàcil mesurar una distància concreta i tindrem bona llum per enfocar-la. Agafarem un metre i mesurarem la distància que hi ha entre l’objecte que enfocarem i la ratlla de marca del sensor (o de pel·lícula) que hi ha a nostra càmera (una rodona amb una ratlla que la travessa). Quan tenim l’objectiu enfocat, deixem el seu botó AF activat, mentre que a la càmera el desactivem. Aquesta combinació farà que l’autofocus no actuï, però que no es mogui l’anella d’enfocament per una manipulació no volguda. Això és possible sempre que tinguem un objectiu amb un botó propi per activar l’autofocus. Si fem això, hem de ser conscients que tampoc podrem variar la distància focal del nostre objectiu. Per poc que variï, s’hauria de re-calcular la Distància Hiperfocal.

Finalment tots vam entrar en una mena de catarsi fotografiant, il·luminant i al·lucinant amb els resultats obtinguts. Al·lucinacions, algunes, frenades en arribar a casa i veure’n els resultats, sobretot per la manca d’enfocament. Això els va passar als que van fixar un enfocament inicial i, al tenir desactivat l’autofocus, no hi van pensar més perquè la càmera no es queixava. De totes maneres, aquests, són els que és més probable que no els torni a passar el mateix.

Ens vam allargar més estona de la prevista i, segurament, algú s’hagués quedat encara més temps. Potser la conclusió més final de totes seria: Si algú pensava que pel fet de poder fotografiar (fotografiar amb cert interès) en tenia prou comprant-se una càmera, s’ha adonat que no és ben bé així. Comprar-se una càmera és l’inici d’una aventura magnífica que ens convidarà a haver d’anar comprant certs accessoris com el trípode, objectius, cable disparador, flash extern, algun filtre, tubs d’extensió… I potser és “frustrant” pensar que un s’apunta a un curs/taller per a resoldre dubtes i acaba amb més preguntes i necessitats de les que tenia inicialment. D’això en diuen evolució!

Lola, com t’agrada ser presentada?

Fotògrafa, docent? La veritat m’és ben igual. De fet sóc una fotògrafa a qui li agrada compartir el que sap.

Tens una àmplia experiència en el camp de la docència. Ensenyes Photoshop i també les tècniques del segle XIX… Consideres que són coneixements complementaris o antagònics?.

Totalment complementaris.

Entre els dos extrems, on et situaries tu?

Home, doncs depèn del dia. La veritat és que avui dia no es pot entendre la fotografia professional sense l’utilització de Photoshop. Per altra banda, el fet de conèixer altres tècniques de positivat fa que encaris els teus projectes personals amb certa garantia d’èxit. És important tenir alguna cosa a dir que sigui interessant, el fet que ho diguis en digital o en un paper salat és només una ajuda que fa que arribi millor a l’espectador. Cada projecte es diferent.

Aquests procediments, de forma genèrica, els podem veure anomenats de maneres diferents: alternatius, antics, del segle XIX, pre-fotogràfics… Quina seria la nomenclatura més precisa? Quines tècniques o procediments encaixarien dins a cada nomenclatura?

Doncs, concretament, les dues tècniques que farem en el taller son del segle XIX. Ara, que passa si les anomenem alternatives? Clar que, avui, gairebé podríem anomenar alternatiu al paper baritat, oi?

Al taller del dia 18 de juny aprendrem a fer Cianotipia i Paper Salat. Què els uneix i que els separa?

…A nivell del procediment?

Les dues son tècniques del segle XIX i són tècniques de positivat. El positiu l’obtindrem per contacte. Necessiten la llum del Sol per obtenir les copies ja que els materials són molt poc sensibles. L’emulsionat és manual, a partir d’uns químics i es pot fer gairebé sobre qualsevol tipus de paper o roba.

A partir d’aquí no s’assemblen en res més. El paper salat l’obtindrem per enfosquiment de la plata i, per tant, caldrà fixar-lo. La Cianotipia es una tècnica que funciona per in-solubilització de dos compostos químics en presencia de la llum.

Cadascuna d’elles pertanyen als dos grans grups de les tècniques mes utilitzades en el segle XIX i principis del XX. Son una bona base per començar a endinsar-se dins el món de les tècniques fotogràfiques antigues.

…A nivell de dificultat?

Un cop entès el funcionament, són realment fàcils de fer i molt boniques

…A nivell de l’acabat final?

Home, la Cianotipia es de color cian intens, clar! I per tan és quelcom que hem de tenir present. Potser no ens funcionarà en qualsevol imatge. De fet si no va triomfar més és perquè al gran públic, en aquella època, no agradaven massa els retrats de color “blau”. Ara ho veiem diferent.

El Paper Salat dóna uns tons sèpies molt interessants.

És necessari tenir coneixements de química?

No és necessari. L’únic que hem de tenir present es que són compostos químics, que alguns d’ells poden ser tòxics i que cal utilitzar guants per la seva manipulació.

Per a una persona que li interessa la fotografia, creus que és imprescindible aprendre aquests processos o seria una curiositat com una altra?

A mi, com a fotògraf m’han interessat sempre. T’ajuda a saber d’on vens i els resultats son francament bons per poc bé que ho facis.

Què ens aporta, a nivell fotogràfic, el coneixement dels processos antics i els alternatius (com ara la fotografia estenopeica)?

Doncs a nivell docent es molt interessant per aprofundir en el coneixement de la fotografia. Ajuda a entendre molt bé el que fa la llum, el perquè del diafragma i la velocitat d’obturació, etc (estic parlant de la càmera estenopeica). De fet jo començaria els estudis de fotografia per aquí i no parlant del sensor de la càmera.

Has detectat, darrerament, un creixement per l’interès d’aquestes tècniques?

Sí, molt.

A què ho atribuiries?

Doncs a una inquietud per conèixer millor el mitjà, per fugir una mica dels automatismes i la manipulació per ordinador. De cop i volta ve de gust fer alguna cosa amb les mans i prendre totalment el control del que fas, des de la presa de la imatge fins l’emulsionat del paper i el revelat.

Penses que l’evolució de la fotografia digital ha generat una reacció en “sentit contrari”, provocant una mena de revolució creativa dels processos fotoquímics?

Possiblement sí. És tot tan perfecte en el món digital i alhora tan complex que a vegades agrada tornar a la senzillesa i a la imperfecció.

Que diries a les persones que, d’alguna manera, no aprecien aquestes tècniques perquè consideren que són fàcilment imitables en una edició digital?

Home qui es capaç de dir això es que no ha vist cap tècnica en original. Hi ha un filtre en el Photoshop que es diu cianotipia… De fet, el resultat que dóna no s’assembla gens a una cianotipia real… I així podríem parlar hores i hores….

Potser hi haurà que es creurà que és més “artista” si domina, i usa, el processos pre-fotogràfics. Consideres que tenen aquest plus?

No m’agrada gens la paraula “artista”.

El valor de la còpia única… És objectiu o subjectiu?

Les dues coses a la vegada.

Hem de pensar fotogràficament diferent per a crear un original que serà processat en una de les tècniques que aprendrem al taller?

De fet, cal recordar que son les primeres tècniques utilitzades en fotografia i no són perfectes. Donen, potser, massa contrast i els tons mitjos es perden una mica. Les imatges que funcionen millor son aquelles on les textures no són el més important.

Una col·lecció de cianotípies, quedaria justificada només per la tècnica emprada o penses que també és important plantejar-se una sèrie expressa on, d’entrada, tinguem ben clar l’acabat final?

Una tècnica és una tècnica i, per si sola, no justifica res si no hi ha un discurs al darrera.

Personalment, que et motiva treballar i investigar en aquestes tècniques?

M’agrada fer tot el procés: la presa, l’emulsió, decidir la base on emulsionar, el revelat… A més, son emocionants. Qui no recorda el primer cop que va fer una copia al laboratori? Els resultats interessants…

Penses que és positiva la simbiosi química-digital? La practiques?

I tant! Penso que la tecnologia digital es imprescindible avui dia. Per exemple, fins fa poc, jo no tenia una càmera de gran format i, per tant, els negatius els aconseguia imprimint un acetat. D’altra banda, moltes de les meves imatges venen d’un original digital i acaben convertides en una albúmina, en un paper salat o, potser, una cianotipia… depèn del projecte. Ja ho hem parlat abans, no em voldria repetir…

En quin dels processos que coneixes et sents més còmoda?

M’agraden tots però potser les albúmines i els col·lodis son els meus preferits, avui dia, tot i que crec que sempre hem de començar per els més senzills, com serien el Salat i la Ciano.

Què en penses dels fonamentalistes fotoquímics que no accepten la fotografia digital i dels fonamentalistes digitals que consideren que treballar en processos químics és, actualment, només una moda, una extravagància o un atac de nostàlgia?

Oh! Odio els fonamentalismes en qualsevol matèria. Només penso que uns i altres es perden moltes coses…

En paràmetres purament fotogràfics, el teu cervell treballa igual mentre prepares els químics per fer un Paper Salat que quan prems la icona del Photoshop per processar una fotografia?

Doncs la veritat no ho sé, però suposo que sóc coherent amb la meva manera de fer. Sempre parlant de la obra personal, és clar.

Malgrat tot, l’únic que importa és la fotografia que tenim acabada al davant o hem d’usar paràmetres diferents per valorar una imatge de procedència química d’una altra de procedència digital?

Per a mi, l’important és la imatge acabada i m’és ben bé igual com l’hem aconseguit. Nomes importa les emocions que em pot proporcionar. Potser ha quedat una mica pedant, oi? Però es així!

Tens algun record explicable de la primera vegada que vas veure que d’un paper blanc en podia sortir una imatge?

Suposo que el que tothom, oi? Emoció…

Que li diries a una persona indecisa per apuntar-se al taller?

Home, és difícil de dir… Que es interessant, que es divertit, que els resultats són bons…

Com a ponent tenim a tota una especialista en el tema, amb amplia experiència docent  i coneguda per molts, la Lola Montserrat, professora de tècniques alternatives i Photoshop, dos opcions que en principi semblen ben oposades, però això ens parla de la seva inquietud i curiositat envers tot el món de la fotografia . Ella ens ensenyarà tots els secrets per a elaborar les copies amb dues de les primeres tècniques que es varen utilitzar en fotografia.

En aquest taller farem Cianotípia i Paper Salat. Són tècniques que en podríem dir fins i tot pre-fotogràfiques doncs ja s’havien utilitzat abans de la fotografia com a tal, per fer reproduccions o simplement fotogrames. Com el cas d’ Anna Atkins i les cianotípies que va fer per il·lustrar un llibre de botànica. Atkins es considera la primera fotògrafa i la primera persona en il·lustrar un llibre amb imatges fotogràfiques.

Es tracta de tècniques que s’havien usat molt però que mai es varen arribar a comercialitzar i per tant sempre s’han utilitzat a nivell d’aficionat, potser perquè tenen una component molt artesanal. La pròpia textura del suport es part de la imatge i li confereix un aire pictòric al conjunt. Actualment s’utilitzen en la seva besant més artística, com a mètodes alternatius de copia, perquè ens donaran copies úniques i impossibles d’obtenir d’altra manera. En el cas de la cianotípia, s’obtenen copies amb una duració pràcticament il·limitada.

Haurem de preparar els químics (sensibles a la llum), emulsionar el paper, exposar-lo al Sol i revelar-lo. Un procés que ens permetrà passar les nostres imatges a un suport “diferent”. Del taller en sortireu amb dues copies, una de cada tècnica i de les fotografies que vosaltres vulgueu. Penseu en aquell quadre que teniu buit i voleu omplir amb quelcom especial: ara teniu l’ocasió de fer-ho amb una copia única i feta íntegrament per vosaltres.

Heu de buscar entre les vostres fotografies i trobar les dues que us farien més gràcia passar a paper amb aquestes tècniques. Per no sumar despeses extres al taller, us demanem als que vingueu, que porteu de casa varies coses a utilitzar durant aquesta jornada i que no us costaran de trobar.

• Les tècniques no es fan per ampliació sinó que el paper, un cop sensibilitzat, cal exposar-lo als UV del Sol i com que es fa per contacte, el negatiu ha de ser tan gran com la còpia final. Primer de tot necessitarem un o dos negatius ampliats convenientment. Caldrà que aneu a una copisteria i que us facin (imprès o fotocopiat) un negatiu de la vostra imatge (digital o analògica) sobre acetat transparent i a la mida final que vulgueu que surti o podeu fer-ho vosaltres mateixos amb la impressora si teniu fulls d’acetat transparent. Aquest procés no es pot fer en el transcurs del taller i d’aquesta manera també podeu triar tranquil·lament les vostres imatges a ampliar. Us recomanem que les imatges siguin força gràfiques i amb contrast, ja que amb aquestes tècniques es perden les textures fines i detalls subtils.
• A EF tindrem paper per a tots, però serà paper Basik (el típic d’us escolar, de la casa Guarro). Si voleu personalitzar més la vostra imatge, porteu vosaltres el suport sobre el que imprimir-la. Pot ser paper amb barbes fet a mà, papers d’aquarel·la, texturats, naturals, amb fibres, amb fulles, papir, fins i tot roba … El que vulgueu!
• Per exposar-lo al Sol és imprescindible un vidre, una fusta i unes grapes, per tal de premsar el paper amb el negatiu sense que perdi el registre. Pot ser un quadre desmuntat o qualsevol cosa que faci aquesta funció, però cal que el vidre sigui llis i brillant. Aquest ha de ser uns centímetres més gran que el paper per facilitar la feina. Us suggerim que el paper sigui per exemple de 18×24 cm i el marc de 24×30 cm encara que aquestes mides poden variar sense cap problema. No porteu paper massa gran pel tema dels químics  i perquè trigarem més temps a fer el procés. I si en podeu portar 2 millor que 1, així mentre s’exposa el paper al Sol, podem anar preparant l’altre paper.

No està de mes que porteu ulleres, per protegir-vos els ulls a la hora de sensibilitzar el paper. En el cas del Paper Salat la solució porta nitrat de plata: no és bo que hi estem en contacte i taca molt. Per tant, podeu portar una bata per protegir-vos la roba. També us caldrà un pinzell, pla i ampla i si pot ser sense peces metal·liques. De tota manera aquestes darreres coses no són imprescindibles, ja que no cal fer-ho tots alhora i nosaltres també mirarem de tenir material a l’abast.

Espaifotografic posarà la resta de material necessari per a fer el taller. Químics, llums inactíniques, llums d’UV (per si ens falla el Sol), cubetes, fixador, guants de latex, paper Basik, secadors…

El taller es farà a la Masia Can Rafart (Vilassar de Dalt) en una amplia sala condicionada. Si esteu interessats en assistir-hi, no badeu gaire! Les places estan restringides a 15 assistents per tal de que tots pugueu fer les dues tècniques amb prou temps i còmodament.

El preu del taller és de 70€ i haureu de sumar-hi 25€ (95€ en total) si voleu dinar al restaurant Les Sedes. Recomanem però que ho feu, doncs es un bon moment per a conèixer gent amb els mateixos interessos, treure dubtes, aclarir conceptes, etc.

L’horari serà mes o menys el mateix de sempre. De 10 a 14h, pararem per dinar i de 16 a 20h. I al matí es fa un petit break a les 11h, amb cafè, coca i refrescos.

Podeu fer l’ingrés al compte 0081 0379 88 0001142220 del Banc Sabadell Atlántico (indicant el nom, telèfon i e-mail de contacte). Agrairem que ens feu un avís per email quan hàgiu fet l’ingrés. Acceptarem cancel·lacions i retornarem el import pagat fins una setmana abans de la data, però no en els dies previs al taller.

Obrim un fil per les dubtes que puguin anar sorgint.

L’Àlex, juntament amb el micòleg Pablo Garcia Azcárate organitzen per aquelles dates, una trobada micològica a nivell estatal i per aquest motiu, aquesta activitat queda englobada dins del que serà la MikoKDD 2011.

Tot i que encara falta molt de temps,  ja han començat els preparatius per a les activitats sobre micologia, fotografia micològica i gastronomia que alguns ja coneixíeu d’anteriors edicions . Això vol dir que ja podeu fer la vostra inscripció i reserva de plaça si voleu.

Enguany la MikoKDD es farà a Fogars de Monclús, un indret que permet accedir fàcilment als entorns naturals del Montseny i del Montnegre. La seu de la MikoKDD 2011 serà a La Farga del Montseny, una casa magnífica perfectament preparada per rebre i allotjar grups, situada a la vessant sud del Montseny, molt a prop de Sant Celoni.

Coneixem prou bé també les persones que hi ha al darrera d’aquestes interesantíssimes jornades: l’Àlex Alonso, reconegut especialista en fotografia de fongs i bolets, i el micòleg Pablo García Azcarate. A l’edició d’enguany, s’hi afegeix un membre destacat a l’equip: l’Enric Artigas, cuiner especialista en receptes amb bolets.

Amb la incorporació de l’Enric, la MikoKDD amplia els seus atractius amb activitats al voltant de la caça de bolets i la seva aplicació a la cuina. És una alternativa molt interessant pels acompanyants d’aficionats a la fotografia que no comparteixen la seva passió amb la mateixa intensitat. Per altra banda, només cal fer un cop d’ull als menús programats pels sopars de la MikoKDD per adonar-se que l’aspecte gastronòmic estarà magníficament cobert.

Les dates triades per la MikoKDD permeten comptar amb quatre dies, és a dir, un dia més que l’edició anterior. Per això, s’han dissenyat diversos MikoPaquets per tal que tothom trobi la combinació de dies i activitats que més li convingui. Com en edicions anteriors, es mantenen els concursos i exposicions de fotografia micològica, les xerrades sobre micologia, processat fotografic, etc. S’oferirà també un taller de fotografia, per a tothom que es vulgui iniciar o millorar la seva tècnica.

Espaifotografic també hi juga un paper en aquestes jornades: així com altres anys hem organitzat tallers de fotografia de fongs i bolets amb l’Àlex Alonso, en aquesta ocasió també ens n’encarreguem, com deiem, englobant-ho dins les activitats de la MikoKDD. Així doncs, nosaltres organitzem el Taller de fotografia micològica que està programat pel diumenge 30 d’octubre.

La jornada estarà dividida així: Al matí farem el taller al voltant del Parc Natural del Montnegre, per dinar s’incorporaran els qui hagin  agafat el pack sencer, dinarem fent una barbacoa i tot seguit un passeig micològic i fotogràfic pels voltants de “La Farga del Montseny“, quan es faci fosc hi haurà una xerrada de processat digital amb les fotografies que hem fet al matí i per acabar un magnific sopar amb l’ingredient protagonista d’aquestes jornades, el bolet, de la mà de l’Enric Artigas.

Si esteu interessats en assistir-hi, tot i que encara falta temps, heu de fer la corresponent inscripció i pagament a través del compte 0081 0379 88 0001142220 del Banc Sabadell Atlántico (indiqueu el vostre nom i telèfon o e-mail de contacte). El preu és de 100€ i inclou, a més del propi taller, les activitats del dia, el dinar i el sopar.

Penseu que a l’englobar-se dins de la MikoKDD2001 ho hem de fer amb aquest temps d’antel·lació. Les places per assistir a la MikoKDD complerta estan limitades a 50 persones i cal dir que ja hi ha cert nombre de pre-inscrits. La resposta a la convocatòria està sent molt positiva, per tant cal no badar gaire si esteu interessats en gaudir d’aquesta festa del bolet i la fotografia.

Trobareu tota la informació i detalls sobre la MikoKDD 2011 al bloc creat expressament per l’ocasió.

Josep Bou te una llarga trajectòria com a fotògraf: ha publicat diversos llibres i dossiers, ha tingut ressò en mitjans de comunicació nacionals i internacionals, premsa i revistes especialitzades, en entrevistes i programes monogràfics en  ràdio i  TV i ha rebut premis i mencions com la medalla d’or del festival de Nova York. És membre fundador de l’Associació de Fotògrafs Professionals. Ha col·laborat com a assessor per Kodak i Agfa. Ha estat director de fotografia en documentals, videoclips i espots publicitaris i jurat en importants concursos nacionals de fotografia. Participa com a ponent en taules rodones i col·loquis fotogràfics.

La seva activitat docent es desenvolupa en diferents cursos, tallers, seminaris i Master Classes per a professionals. Ha col·laborat com a professor amb les escoles Gris Art  i IDEP i ha estat creador i director de la Trobada Fotogràfica Passanant Foto.

La model es diu Paloma Otero, es llicenciada en audiovisuals i treballa com a model publicitaria i actriu. Un bon exemple de les seves dots interpretatives és aquest vídeo, on la podeu veure fent un monòleg.

Veurem diferents tipus d’il·luminació, el tracte amb la model, el que cal tenir en compte en una sessió d’aquest tipus. Veurem un contracte bàsic entre fotògraf i model i en firmarem un d’especial per al taller.

El taller es farà el dia 14 de maig a la Masia Can Rafart (Vilassar de Dalt) en una amplia sala condicionada com estudi. Si esteu interessats en assistir-hi, no badeu gaire! Les places estan restringides només a 15 assistents per tal de que pugueu tots fer fotografies el màxim temps possible i còmodament.

El preu del taller és de 100€ i haureu de sumar-hi 25€ (125€ en total) si voleu dinar al restaurant La Taverna de Les Sedes. Recomanem però que ho feu, doncs es un bon moment per a conèixer gent amb els mateixos interessos, treure dubtes, aclarir conceptes, etc.

Podeu fer l’ingrés al compte 0081 0379 88 0001142220 del Banc Sabadell Atlántico (indiqueu el nom i telèfon o e-mail de contacte). Agrairem que ens feu un avís per email alhora que l’ingrés. Només acceptarem 15 persones, per tant si algú fa l’ingrés quan s’hagi sobrepassat aquest límit es tornarà l’import. Acceptarem cancel·lacions i retornarem el import pagat fins una setmana abans del taller, però no en els dies previs al taller.

• 10:00 Presentació del temari i programa del taller. Projecció de fotos de nus. Anàlisis i comentaris sobre fotos projectades.
• 11:15 Descans i petit refrigeri.
• 11:45 Preparació del set fotogràfic.
• 12:30 Primera sessió fotogràfica amb model femenina.
• 14:00 Dinar.
• 16:00 Segona sessió fotogràfica amb model femenina.
• 18:30 Final de la sessió. Selecció de fotografies de cada participant.
• 19:00 Projecció i comentari de les fotografies dels participants.
• 20:00 Cloenda del Taller.

Aquest taller l’hem intentat fer varies vegades però mai havia quallat. Primer de tot perquè el nombre de participants ha de ser limitat, per tal que es puguin fer fotografies còmodament i segon perquè en un taller d’aquest tipus s’involucra a més persones (i els honoraris van sumant) que en un taller dels que venim fent fins ara. I finalment perquè ens hem proposat no fer tallers massa cars ja que el que volem es donar accés a tothom. Gràcies al bon fer de ponent i model envers aquesta activitat, podem oferir aquest taller a un preu molt assequible.

Volem aprofitar per recordar-vos que pel proper 25  hem organitzat una xerrada-col·loqui amb Eduardo Momeñe, a la que podeu assistir gratuïtament inscrivint-vos mitjançant el formulari previst. Com ja deveu saber, en finalitzar la xerrada sortejarem tres magnífics obsequis, cedits pel nostre patrocinador DISEFOTO: una motxilla Lowepro SlingShot 300 AW, un trípode Gorillapod SLR i un Tripode Gorillapod Magnetic.

L’endemà de la xerrada, el dissabte 26 de març, fem el taller “Acerca de la mirada fotogràfica” amb Eduardo Momeñe. Si voleu assistir-hi, no badeu! Queden poques places lliures i aviat haurem de tancar inscripcions.

Participants en el sorteig

A continuació trobareu la llista d’inscrits en el sorteig dels llibres.

Encara queda alguna plaça lliure pel taller, però tot i això sabem que ha despertat gran interès i que tots els que ho voldrien no podran assistir-hi. Per aquest motiu, hem decidit organiztar una xerrada-col·loqui gratuïta amb Eduardo Momeñe per a tothom que hi estigui interessat, independentment si a l’endemà pot o no assistir al taller.

(Por favor, abre el artículo para ver el archivo Flash o el reproductor.)

Així doncs, el dia abans del taller, divendres 25 a les 7 del vespre fins aproximadament les 9, podrem estar amb l’Eduardo Momeñe en una xerrada-col·loqui al voltant de la fotografia. Un acte distès i obert que no te res a veure amb el taller de l’endemà, que evidentment serà una jornada amb un plantejament més concret i immersiu al voltant de la mirada fotogràfica i del procés creatiu.

Com que no en teniem prou, encara hem preparat una altra sorpresa que pot servir per animar als indecisos: després de la xerrada-col·loqui, farem un sorteig d’obsequis cedits pel nostre patrocinador DISEFOTO, coneguda empresa d’importació i distribució d’equips i accessoris fotogràfics que representa marques tan importants com Leica, Lowepro, Slik o B+W, entre d’altres. A més, DISEFOTO és  patrocinador del Concurs Mensual EF.

En resum: en acabar l’acte tres persones afortunades s’enduran una motxilla Lowepro SlingShot 300 AW, un trípode Gorillapod SLR i un tripode Gorillapod Magnetic, respectivament. Cal dir gaire més?

La Xerrada-Col·loqui tindrà lloc al Teatre de la Massa (Plaça el Teatre 1, Vilassar de Dalt, veure mapa) a 20 minuts de Barcelona. El teatre té força capacitat, però us preguem que ens confirmeu la vostra assistència complimentant el formulari adjunt, per tal que puguem fer una previsió de l’aforament.

Podrem escoltar al mestre i també preguntar, trobar-nos amb gent amb la mateixa afició i, per què no? Potser ens pot tocar un premi!

Us hi esperem el divendres 25 de març, no hi falteu!

Recordeu que encara teniu temps fins diumenge 27 de febrer a les 24h per omplir el formulari de participació. Com ja verm dir, el dilluns 28 farem una llista perquè sapigueu quin numero teniu en el sorteig i dimarts 1 de maig publicarem els dos guanyadors.

En el cas que no us toqui, us adrecem al web Afterphoto on podreu trobar el llibre d’Eduardo Momeñe a un preu molt assequible, sobretot considerant la qualitat d’aquesta obra i el profit que s’en pot treure. És un llibre altament recomanable! També podeu visitar la seva pàgina al Facebook: La Visión Fotográfica.

Per altra banda, sapigueu que ja ens queden molt poques places lliures pel taller que ens farà l’Eduardo Momeñe, pel qual aviat haurem de tancar les inscripcions. Si esteu interessats en assistir-hi, no badeu i feu ja la vostra reserva.

Us suggerim que estigueu esteu atents i vigileu la nostra portada: ben aviat hi haurà encara més sorpreses!

La visión fotogràfica és una obra de caràcter pedagògic que fa que ens plantegem molts interrogants al voltant de la fotografia, que ens convida a reflexionar sobre el nostre treball i ens motiva a investigar l’obra de grans fotògrafs, tot plegat per que siguem més conscients del que fem i que les fotografies que creem siguin millors quant a contingut. No es tracta d’un text de caire tècnic: “La visión fotográfica” tracta del “què” i del “perquè”, no del “com”.

El sorteig és obert a tothom, per participar no és necessari ser usuari registrat al fòrums d’espaifotografic. Només us caldrà omplir el formulari, molt senzill, en el que demana únicament el nom i un e-mail de contacte. L’únic requisit per participar es que residiu a l’estat espanyol.

Teniu temps per participar fins diumenge 27 de febrer a les 24:00h. El dilluns 28 farem una llista amb tots els participants i el número que tenen en el sorteig i dimarts dia 1 de març triarem el guanyador des de Random.org,  que ens donarà el número guanyador i per tant l’afortunat o afortunada.

Interessats en la fotografia, amics de Facebook, seguidors de twitter, autors de blocs o usuaris de Flicker… Animeu-vos a participar,  potser esteu de sort i us toca aquest magnific llibre!

Cal dir que aquest sorteig és la primera de les sorpreses que tenim preparades, però n’hi haurà una altra de molt millor que anunciarem ben aviat i de la que podrà treure profit molta més gent. Però aquesta no us la podem desvetllar encara… Ja podeu estar a l’aguait!

Com sabeu el 26 de març tindrem a l’Eduardo Momeñe fent un taller per a espaifotografic. És una ocasió única per escoltar aquest gran fotògraf i divulgador, doncs aquest es el primer cop que ve a Catalunya com a ponent. Encara esteu a temps d’apuntar-vos, però us podem assegurar que més val no trigar massa a fer-ho, doncs ja queden ben poques places per assistir al taller.

Que hi hagi molta sort!

Tanquem la inscripció en el sorteig

Tal com varem anunciar, tanquem la llista d’inscripcions per participar en el sorteig.