Encara que no sigui del tot fotografia, i no ho facin a Barcelona, sinó a Madrid, penso que val la pena fer un cop d’ull a les imatges que ens ofereix aquest audiovisual.

(El Javascript està desactivat o tens una versió anticuada del Adobe Flash Player. Sisplau, instal·la la darrera versió del Flash Player.)

El Museu de la Ciència de la Fundació “la Caixa” presenta en exclusiva mundial un nou programa audiovisual del planetari digital que convida el públic a viatjar pels cinc regnes dels éssers vius a través de microcàmeres.

Creat i dissenyat per produccions El Exili, NanoCam. Viatge a la biodiversitat està realitzat amb les últimes tècniques en animació digital partint d’observacions realitzades amb microscopis electrònics, amb una gran fidelitat als models naturals i un altíssim rigor científic.

Aquesta projecció forma part de la programació de CosmoCaixa Madrid amb motiu de la celebració de l’Any Internacional de la Biodiversitat. L’Obra Social “la Caixa”, en el seu compromís per la conservació de la Biodiversitat i la divulgació científica, proposa al visitant un apassionant viatge pels cinc regnes dels éssers vius a través de nanocàmeras amb les que apreciar espècies i objectius amb dimensions de només 0,00008 mm.

El programa pretén fomentar el respecte cap a la natura a través del coneixement, d’una forma lúdica i divertida, de la diversitat biològica, present en qualsevol racó del nostre planeta.

A partir de fotografies de microscopi electrònic de rastreig es modelen totes les estructures i organismes que apareixen. S’ha utilitzat un programari que emula el procés de modelatge amb argila, la qual cosa aporta una estètica molt orgànica, gràcies a les últimes tècniques i programes d’animació.

L’enllaç a la web de NanoCam. Que ho gaudiu

Fins els anys 70 la mirada més utòpica de la fotografia de paisatge estava representada per Ansel Adams i les seves fotografies del P.N. de Yosemite. Una època de canvis i diferents moviments culturals propicien una serie de fotògrafs que intenten fugir d’aquesta representació i volen mostrar el paisatge real, una visó més documental, sense idealitzacions, on no s’hi vegi la cara més idíl·lica de la natura, sinó un recull dels efectes de l’home i la tecnologia sobre aquesta. Es tracta al cap i a la fi de buscar una nova estètica, una nova manera de veure el món.

Paral·lelament, a Europa la fotografia de tipus paisatgístic havia pràcticament desaparegut, potser l’emmirallament en les fotos d’Adams ens havia fet adonar que ben poc espai verge hi quedava i com dèiem a l’anterior article Bern i Hilla Becher també havien obert el camí d’aquesta nova estètica a aquesta banda de l’Atlàntic.

“New Topographics: Fotografies d’un paisatge alterat per l’home”, va ser el nom d’una exposició que el 1975 es va fer al Museu Internacional de Fotografia de la George Eastman House de Rochester. Va ser comissariada per en William Jenkins, qui va seleccionar a 8 joves fotògrafs americans: Robert Adams, Lewis Baltz,  Joe Deal, Frank Gohlke, Nicholas Nixon, John Schott, Stephen Shore, i Henry Wessel, Jr. i també va convidar a exposar al matrimoni Bernd i Hilla Becher.

Aquests dos darrers potser varen representar aquesta besant mes estricte i topogràfica, sense emoció ni opinió, només mostrant la colonització de l’home sobre l’espai, però els plantejaments eren els mateixos. Algunes declaracions dels autors parlen “de l’esforç fet per la càmera perquè hi vegi quasi per ella mateixa” o”vull que el meu treball sigui neutral i lliure de qualsevol postura estètica o ideològica” o “les preferències personals i els plantejaments ètics actuen com una interferència a la imatge”.

Cada fotògraf va exhibir-hi al voltant de 10 fotografies i només Stephen Shore, va fer-ho en color,(un pioner junt amb William Eggleston) la majoria d’ells treballava amb càmera de plaques.

En aquell moment però, l’exposició va rebre poca atenció per part de la crítica, però amb el temps s’ha arribat a veure com una fita determinant en la història de la fotografia contemporània. Va tenir una mena d’efecte dòmino i molts altres fotògrafs varen continuar amb aquest plantejament, podríem parlar de Joel Sternfeld o Richard Misrach entre els mes coneguts. A hores d’ara encara podem veure-hi en el discurs d’alguns fotògrafs novells i no tant, els plantejaments bàsics d’aquesta exposició, la dificil relació de l’home i la natura, quelcom que sembla encara vigent.

Com a proba d’aquesta repercussió global, tres dels deu fotògrafs convidats Lewis Baltz, Gohlke Frank y Stephen Shore varen ser convidats pel govern francès al que es va anomenar Missió DATAR, un organisme patrocinat pel govern per tal de documentar el paisatge de francès.

L’exposició es va tornar a repetir el 1981, i ara 35 anys desprès la podem tornar a veure, amb 100 de les fotografies originals i 30 més,  també hi hauran llibres que mostren diferents visions d’altres autors sobre la primera i quelcom que va ser una de les raons de la gran influència d’aquesta exposició: el Catàleg. Originalment aquest només portava 27 fotografies, però en aquest nou s’hi han incorporat moltes més i si ha adjuntat una copia facsímil del primer, tot una joia vaja…

Va començar al Centre de Fotografia Creativa d’Arizona (EE.UU), viatjarà per Austria, Alemanya, Holanda i finalment la podrem veure abans de que acabi l’any, sembla ser que al Museo de Bellas Artes de Bilbao. Potser podria ser una bona ocasió per a fer una trobada pel dominis de’n Josep i fer la primera trobada fora de Catalunya, aquí queda dit …

També existeix un llibre sobre la primera exposició i a qui li interessi el tema del paisatge i les seves transformacions pot aprofundir mirant aquesta interessant presentació on també s’en parla.

També tenim una altra ocasió de veure en directe fotografies del matrimoni Becher a Barcelona, en un altre àmbit i dins del marc de l’exposició del Macba: Amb la probabilitat de ser vist. Dorothee i Konrad Fischer. Arxius d’una actitud, fins el 12 d’octubre.

Durant molts anys, al poble de Sort, al Pallars, només va haver-hi un sol fotògraf. O una sola fotògrafa. Eren el llinatge format per Leonardo Vives, l’iniciador, Maties Rafel, el seu cunyat i continuador i, des de 1944, Roser Rafel, filla d’aquest darrer i coneguda popularment com a “Roser de Maties”.

Tota una família dedicada a la fotografia professional, especialment als retrats,  però que també recolliren imatges de la vida quotidiana d’aquell país pirinenc. I que guardaren un patrimoni fotogràfic format per més de quaranta-mil imatges positivades, negatius i plaques de vidre.

Darrerament, aquest llinatge ha estat notícia per dos motius: la cessió del fons a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà, per part de la pròpia Roser Rafel, i l’organització d’una exposició sobre aquest fons, que s’inaugura avui divendres, al mateix arxiu.

Els grans arxius fotogràfics que han sortit darrerament als mitjans de comunicació ho han fet per motius més aviat tristos, o desagradables. És de justícia, però, reconèixer que no sempre és així, i que en llocs com Sort poden estar ben orgullosos d’haver pogut preservar la seva memòria fotogràfica en tan bones mans.

Si sou de Barcelona o demà esteu per la ciutat, a les 19:30h s’inaugura l’exposició col·lectiva de fotografia del Centre Cívic Pati Llimona (C/Regomir, 3) a càrrec dels alumnes dels diferents grups de fotografia del Centre Cívic. Entre ells, hi ha el company de BCNphotobloggers, Oscar Ciutat, que mostrarà la seva coneguda sèrie d’ulls d’animals del zoo i una altra de autoretrats amb màscares de personatges de la Disney i la Warner. Per cert, ens informen que hi haurà menjar!

A les 20:30h, si voleu continuar amb la festa podeu també anar a l’esdeveniment gastronòmic-fotogràfic Slideluck Potshow a la sala Maumau (C/Fontrodona 35) per seguir menjant i veure els treballs fotogràfics d’altres fotògrafs com en Fran Simó, l’Albert Such o Olga Balibrea.

Et convidem a la festa de presentació de les bases de Vist a Barcelona, una convocatòria del Centre Cívic Can Basté per a l’11è Fòrum Fotogràfic, que tindrà lloc aquest divendres 11 de juny a les 21:30 al Mau Mau.

Vist a Barcelona és un projecte en procés que promou treballs de fotògrafs sobre la ciutat. Una ciutat que s’ha forjat amb molt d’esforç una imatge estereotipada, que no sempre s’ajusta a les seves realitats. Les seves gents, els de tota la vida i els nouvinguts, conformen un mapa de cultures, anhels i decepcions.

La convocatòria va dirigida a fotògrafs i col·lectius de fotògrafs. A la presentació es projectaran reportatges dels fotògrafs que han participat en el projecte fins el moment.

T’hi esperem!

Fontrodona, 35    Metro Paral·lel

Barcelona, ciutat natal de la revista OjodePez, es convertirà del 15 al 17 de juliol al punt de partida d’una nova gran cita internacional sobre fotografia documental

OjodePez Photo Meeting Barcelona està dirigit per Frank Kalero, director fundador de la revista OjodePez, i reunirà a fotògrafs i professionals a La Virreina Centre de la Imatge.

Participaran especialistes com Jamie Wellford, editor de Newsweek, Christian Caujolle, editor de VU; Shahidul Alam, creador de Drik i Robert Pledge, creador de Contact, entre d’altres. El congrés comptarà a més amb la intervenció de fotògrafs com Alex Majoli, Michael Ackerman, Donald Weber o Bloomberg & Chanarin. El programa d’activitats inclou projeccions al carrer, conferències magistrals, xerrades, debats, visionat de Porfolios i una secció de cinema documental

Coincidint amb el congrés, a La Virreina Centre de la Imatge podrà visitar l’exposició Antifotoperiodismo, comissariada per Carles Guerra i Thomas Keenan, que reunirà autors com Phil Collins, Paul Lowe, Gilles Peress, Gilles Saussier, Paul Fusco, Chopped Liver (Adam Broomberg i Oliver Chanarin), Climent Bernard, Laura Kurgan, Harum Faocki, Fita Steyerl, Kadir Van Lohuizen, Samantha Power, Philip Gourevicht, Goran Galice & Joan-Repte Gredig, Renzo Martens, Mauro Andrizzi, Eyal Weizmann, Walid Raad, Ariella Azoulay, Susan Meiselas, Geert van Kesteren i Allan Sekula.

Per poder assistir al Meeting és imprescindible inscriure’s a través del web de la revista OjodePez.

OjodePez Photo Meeting Barcelona s’organitza en col·laboració amb La Virreina Centre de la Imatge i amb el patrocini de Nissan Cube, cotxe oficial del Meeting, que promourà un concurs de fotografia a través de ojodepez.org.

Trobareu tota la informació a ojodepez.org

Amb el títol Imatges d’un món flotant. La fotografia de J. H. Lartigue, el CaixaForum de Barcelona presenta una magnífica exposició que ens ofereix l’oportunitat d’acostar-nos a l’obra d’un dels fotògrafs emblemàtics del segle XX.

Jacques Henri Lartigue ha esdevingut un dels referents visuals del segle XX. Les seves imatges reflecteixen la ràpida transformació dels costums, l’esclat de novetats, la vibració de les coses i, alhora, la recerca dels petits detalls, de l’instant perdurable i atemporal.

Fins l’any 1963, en què el MOMA va presentar la seva primera exposició antològica, Lartigue era un fotògraf gairebé desconegut. Tanmateix, l’extraordinària força de suggestió de les seves imatges explica que des d’aquell moment el seu prestigi no hagi parat de créixer. Lartigue va capturar la vida que l’envoltava, l’exaltació de la felicitat i la joia de viure i ho va fer amb unes idees estètiques que proposaven una renovació del llenguatge fotogràfic.

L’exposició recull al voltant de 230 imatges representatives de les diferents etapes i temàtiques que va abordar al llarg de la seva vida, totes procedents de la Donation Jacques Henri Lartigue de París, l’entitat encarregada de vetllar per la conservació i divulgació de la donació que el fotògraf va fer l’any 1979 a l’Estat francès.

Imatges d’un món flotant. La fotografia de J. H. Lartigue
CaixaForum Barcelona
Del 5 de maig al 3 d’octubre de 2010
Av. Marquès de Comillas 6-8, 08038 Barcelona (veure mapa)
Entrada lliure

Enfocat al Gòtic, es una curiosa iniciativa a on podrem descobrir 18 fotògrafs emergents  a través d’un original recorregut per 18 botigues del Barri Gòtic de Barcelona.

La visita acaba al Centre Cívic Pati Llimona on, per tancar el cercle, podreu admirar les botigues del circuït expositiu, però vistes a través de l’objectiu de cada fotògraf que hi ha exposat.

A BCN Photobloggers trobareu informació detallada de cadascuna de les exposicions. Nosaltres destaquem les dels amics Marcelo Aurèlio i Fran Simó, amics i companys de BCN Photobloggers i d’EF

I no ens oblidem del company Joan Porredon, que també inaugura aquest cap de setmana una altra exposició del seu projecte personal NusNu, aquest cop, la seva gira gironina l’ha portat a  Torroella de Montgrí, el dissabte 1 de maig. La inauguració serà a la 1 del migdia.

Se’ns a girat feina…

La fotografia, com les altres formes d’expressió artística, ens ajuden a copsar i comprendre el món que ens envolta i a nosaltres mateixos. A través de les imatges, entenem més coses de tot allò que forma part de la nostra vida i de la dels altres. Ens dona l’oportunitat de posar-nos a la pell d’un altre, en aquest cas el fotògraf, i veure amb els seus ulls, des del seu punt de vista únic i personal. I això sol ser una experiència enriquidora, sobretot si aquest punt de vista és nou, innovador, diferent, alternatiu, revelador d’una realitat que no havíem parat a considerar.

Doncs bé, si hi ha un fotògraf que és capaç d’arribar a l’essència mateixa de les coses, aquest és en Nick Veasey. Les seves fotografies no és limiten a la superfície visible de les coses, van molt més enllà. De fet, arriben al bell moll de l’os, a l’essència mateixa, descobrint tot allò que acostuma a estar ocult, cobert i dissimulat.

Jocs de paraula i bromes a banda, ara teniu l’ocasió de veure algunes de les fotografies d’aquest artista singular, a Barcelona mateix. Concretament, a la Galeria Tagomago. I que té de particular aquest fotògraf? Doncs resulta que en Nick Veasey s’ha especialitzat en una forma de fotografia ben peculiar: fa servir raigs-X per crear les seves imatges. D’acord, tots n’hem vist de radiografies algun cop. I dissortadament, també n’hem protagonitzat alguna. Però, no us agradaria veure com és un Mini sota els Raigs-X? O un autobús amb passatgers i conductor inclosos? O tot un Boeing 777? Això és el que ens ofereix en Nick.

Ja havíem parlat fa cert temps d’aquest singular fotògraf i d’altres que, com ell, fan servir aquesta peculiar tècnica fotogràfica. Però ara resulta que s’ens brinda l’oportunitat de veure algunes de les creacions. I personalment, crec que val la pena aprofitar-la!

Ja ho sabeu doncs, si voleu fer un cop d’ull a les interioritats més íntimes de les coses, visiteu l’exposició d’en Nick Veasey a la Galeria Tagomago de Barcelona.

Nick Veasey, fotografies
29 d’abril al 12 de juny
Galeria Tagomago
Santa Teresa, 3 (veure mapa)
08012 Barcelona

Els amics de Barcelona Photobloggers ens fan una bona proposta, ens conviden a la seva exposició de fotografies al Pati Llimona.

Les ciutats ens imprimeixen un ritme, una organització mental, un camp visual, un espai auditiu que ens acompanya i transforma cada dia. La cultura urbana és un nexe gairebé tan fort com l’idioma.

Els habitants de les grans ciutats compartim codis, costums, hàbits d’oci. Les escenes es confonen i al mateix temps, cadascuna de les ciutats, dels instants, dels detalls, tenen la seva identitat. Una identitat que combina la història d’ella mateixa i del país en què està immersa.

Barcelona Photobloggers presenta una selecció de fotografies dels membres del col·lectiu que busquen aquests encontres i identitats en una exposició que es podrà veure en el Centre Cívic Pati Llimona del 27 d’abril al 21 de maig de 2010.

A la mostra podrem veure els treballs d’Albert Masias, Araceli Merino, Arnaldis Enciso, Benjamín Julve, Cristina Saravia, Emilio Jurado, Enric Guaus, Ferran Jordà, Fran Simó, Godo Chillida, Irena Volkova, Joan Gamell, Joan Marc Carbo, Jordi Pinyol, Lluís Gerard, Marcelo Aurelio, Mario Comas, Martin Gallego, Mónica Guerrero, Núria Rodríguez, Sergi Bernal, Sergi Duran, Xavi Heredia, Xavi Lúcia i Zita Vehil.

Us convidem a la inauguració de l’exposició el proper dimarts 27 d’abril a les 19.30 h!