Finalment podem anunciar el premi de l’edició febrer ‘1o del Concurs Mensual. Com és habitual, es tracta d’un llibre cedit pels amics de La Fàbrica Barcelona. En aquesta ocasió, una nova primícia editorial: Oriol Maspons. The private collection.

Oriol Maspons va neixer a Barcelona al 1928. Al 1955 es traslladà a París on viu dos anys treballant en una empresa d’assegurances i freqüentant els ambients fotogràfics. Escriu per la revista AF i estableix contacte amb els millors fotògrafs del moment, com Cartier-Bresson, Brassai, Doisneau, Bourdin. Maspons ha col·laborat amb revistes com Paris Match, Elle i Bocaccio. Hi han obres seves exposades al MOMA de Nova York i publicades a Annual Photography i a Photography Year Book. Una de les seves deixebles més notables és Isabel Steva i Hernández (Colita).

Oriol Maspons. The private collection és un recull personal de fotografies realitzades durant les dècades dels 60 i 70 pel genial fotògraf català en una fantàstica edició de tapes dures. I com no podia ser d’un altre manera, tractant-se de Maspons, totes les fotografies estan protagonitzades per noies guapes. Maspons ha fotografiat famílies humils de La Mancha, barraques de gitanos, toreros de segona fila, cantats i ballarins de flamenc. Però la seva passió és fotografiar dones boniques. I val a dir que ho fa magistralment, creant imatges de gran elegància amb un delicat equilibri entre la innocència i un subtil erotisme.

Cal dir que els títols de les fotografies són ben peculiars. Frases carregades d’un humor gairebé delirant de l’estil de: Gallarda culturista intentado muscularse como un varón, Aguerridas feministas reivindicando su derecho a dejarse bigote como los hombres o Neofita militante de ERC exigiendo le hablen en catalan por la línea erótica de la Telefónica por orden de Carod Rovira.

Atenent a la petició expressa del seu autor, al llibre també han contribuït amb breus texts: Joan Manuel Serrat, Oscar Tusquets, Juan Marsé, Francisco Umbral, José Luís de Villalonga, Carlos Pérez Siquier, Lluís Permanyer, Carmen Alborch i David Balsells.

Ja ho sabeu, aquest mes algú s’emportarà un llibre d’un dels fotògrafs més emblemàtics de casa nostra. Molta sort!

La Maria Rosa Vila és periodista, editora gràfica i treballa com a cap de fotografia de la revista ‘Descobrir Catalunya’ , que precisament és del mateix grup editorial que la revista a la qual en Jordi feia referència en aquesta notícia.

El seu bloc, “Enfocant“, és una d’aquestes pàgines personals on podem trobar tot d’informació interessant i ponderada (i en català, … que no és que sigui una categoria, però que em ve de gust destacar),  al voltant de la fotografia, el món editorial i el periodisme,  entre altres.  Tot i que els gustos són molt personals, és una plana que m’atreveixo a recomanar.

Dit això, anem al gra. Una de les informacions que hi surt és relacionada amb la publicació en què treballa. I és que la revista Descobrir Catalunya, des d’aquest passat gener ha inaugurat la secció anomenada “Mirades”, mitjançant la qual cada mes publicarà quatre fotos en gran (dues a doble pàgina) vinculades al nostre territori, totes d’un mateix fotògraf, especialista en fotografia de viatges, fauna o natura.

Com ella mateix explica

Un dels al·licients de la nova secció és que els fotògrafs seran també els autors dels breus textos que acompanyaran les fotos. Hi podran explicar el que vulguin de les seves imatges (anècdotes, detalls del lloc on van fer les fotos, qüestions tècniques, etc…).

El mes de gener el fotògraf convidat va ser l’Andoni Canela i el mes de febrer és en Tino Soriano qui hi presenta les seves fotografies (per cert, m’ha impressionat la que anomena “Trompe-l’oeil” ).

Sembla una bona ocasió per conèixer país, fotògrafs i consumir cultura.

Darrerament, Agustí Centelles ha estat notícia en tots i cada un dels mitjans de comunicació del nostre país, tot i que això no ha estat causat per la qualitat i l’excel·lència de la seva obra, sinó per altres motius més lamentables. En tot cas, ara que ja han passat prou dies d’ençà que esclatà la polèmica, i que ja es pot començar a analitzar la realitat amb més calma, la revista Sàpiens obre el seu número del mes de febrer amb un reportatge sobre aquest magnífic fotoperiodista català.

El reportatge que ens presenta Sàpiens recull una completa però amena biografia de Centelles, des del seu inicial interès per la fotografia, fins a la seva marginació de postguerra, passant per l’època que el féu famós com a fotoreporter: la feina com a periodista de diari, les seves imatges de la Catalunya republicana, els reportatges de guerra, a Barcelona i al front d’Aragó i, com no podia ser d’altra manera, la seva experiència documentalista als camps de concentració d’Argelers i, sobretot, de Bram.

El reportatge s’acompanya de textos i reflexions de coneguts fotoperiodistes com Pepe Baeza, Colita, Paco Elvira o Sandra Balsells. A més, són de gran interès les imatges que il·lustren els textos, totes elles de Centelles.. El reportatge es clou amb dues entrevistes creuades, una dedicada als hereus de Centelles, on expliquen les causes de la venda del llegat, i una altra dedicada a Jordi Roca, director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, que exposa la versió del Govern en aquest afer.

I, per si això no fos poc, la revista Sàpiens d’aquest més obsequia els seus lectors amb quatre reproduccions de fotografies de Centelles, on es recullen escenes de la guerra, des del front fins a la rereguarda.

Ei, encara no sou al quiosc?

Avui dilluns La Fàbrica presenta una nova edició de la seva col·lecció “Conversaciones con fotógrafos”. Formada per sis volums, aquesta col·lecció ens permet acostar-nos a l’obra i el pensament de fotògrafs actuals de gran prestigi, com John Baldessari, Hannah Collins, Axel Hütte, Jeff Wall, Gonzalo Puch y Wolfgang Tillmans.

A través del diàleg entre un fotògraf i un interlocutor, aquests libres ens revelen els trets més interessants de la trajectòria de cada artista, la seva concepció personal del significat de l’Art i detalls sobre el seu procés creatiu. Cada un dels llibres inclou una biografia del fotògraf i del seu interlocutor, una sel·lecció de fotografies especialment significatives i una referència bibliogràfica.

El mateix dilluns, la fotògrafa anglesa Hanna Collins presenta el seu llibre, editat dins de la col·lecció, en el que dialoga amb la conservadora d’Art Ingrid Swenson. La presentació té lloc avui dilluns 25 a les 19:00 a la seu de la Fàbrica Barcelona.

Presentació del llibre “Hanna Collins habla con Ingrid Swenson”
Dilluns 25 de gener de 2010, a les 19:00
La Fàbrica Barcelona
Carrer Tapioles 53
08004 Barcelona (veure mapa)

De moment no hem rebut gaires fotografies per el Concurs Mensual. Potser és pel tema? Potser perquè no hem anunciat el premi? O potser no sabeu que enguany hi haurà novetats quant al Concurs Mensual?

Doncs us direm que estem valorant la possibilitat de fer un comput total del diferents concursos al llarg de l’any i poder oferir un premi especial al fotògraf que hagi tingut més continuïtat durant tots aquests mesos i evidentment tindreu mes possibilitats si hi participeu a tots.

Aquest és un al·licient per a participar i aquí ve el segon, mes puntual però també força extraordinari. Aquest mes, el premi ofert per La Fàbrica com a premi del Concurs Mensual és la Revista Matador, que aquest cop va dedicada a Barcelona.

Pels qui no la coneixeu, Matador es una revista de molta qualitat, tant pel disseny com pel continguts, i està publicada per La Fàbrica, ha rebut diversos premis internacionals de disseny i impressió.

Aquí teniu l’escrit que hi ha a la web de La Fabrica on s’informa d’aquest número de la revista.

Barcelona, la ciutat del disseny. Barcelona, seu olímpica. Barcelona, gran port de la Mediterrània. Barcelona, cresol de cultures, bressol del modernisme, centre de la industria editorial, avantguarda de l’arquitectura, motor industrial, potència cultural.

Barcelona, ciutat del mon. I des d’ara, ciutat Matador.

La revista dedicada des de fa 14 anys al mon de la cultura, les idees i les tendències, torna a mirar cap a una de les ciutats més cosmopolites de la Mediterrània, aquella que ha atret i inspirat a artistes, fotògrafs, arquitectes, escriptors, músics i intel.lectuals de tota condició al llarg de la història.

Una ciutat plena de contrastos i d’encant que avui es converteix en objecte de desig de Matador. La revista s’acosta a Barcelona amb la inquietud de mostrar llurs diferents acres, de la mà de fotògrafs clàssics com Francesc Català Roca o moderns com Leopoldo Pomés, Manel Esclusa, Txema Salvans o Ferran Freixa. Amb la intenció de fer somniar al lector mitjançant textos de ficció de grans autors catalans com Eduardo Mendoza, Félix de Azúa o Josep Pla, i d’escriptors estrangers de primera fila que viuen a la ciutat, com Rodrigo Fresán o Santiago Roncagliolo. De donar un repàs al mon del disseny des de la perspectiva de personalitats com Oscar Tusquets o Fernando Amat. De descobrir la figura d’un dels millors arquitectes que ha donat la ciutat, considerat el responsable del renaixement de l’arquitectura espanyola de després de la postguerra: José Antonio Coderch. De donar a conèixer el secret millor guardat de El Bulli, els quaderns secrets de Ferran Adrià, elaborats al llarg dels noranta. I la música del Sonar, festival internacional de música avançada i art multimèdia.

Aquest volum pretén oferir una panoràmica de la ciutat poc habitual: la que només pot aconseguir Matador. Una mirada única, només per a lectors exigents.

Matador M. Barcelona.
30×40cm
Castellà/Anglès
ISBN:11351772L
Preu: 60€

Una desgràcia com la que ha tingut lloc fa una setmana a Haití no és un tema agradable sobre el qual fer una notícia. Ja haureu llegit, escoltat o vist notícies sobre els devastadors efectes del terratrèmol en un dels països més pobres del continent americà. Sense gaires recursos i amb moltes infraestructures malmeses, els supervivents necessiten desesperadament provisions i ajuda mèdica.

A MagCloud s’ha editat una revista a la que hi col·laboren fotògrafs reconeguts, que han cedit l’ús d’una o més fotografies. La revista es diu Onè Respe, una salutació tradicional d’Haití, que significa honor i respecte. Els beneficis de la revista es donaran a la Creu Roja Internacional, per a que siguin destinats a ajudar el poble haitià.

MagCloud és un servei en línia de publicació de revistes en què qualsevol pot enviar la seva publicació en format PDF i encarregar les còpies que facin falta a mesura que els clients en demanen. MagCloud s’ha ofert a córrer amb les despeses d’impressió de les 40 pàgines de tots els exemplars que es demanin. D’aquesta manera, els 12$ que val la revista seran destinats íntegrament a aquesta lloable causa.

Mentrestant el corresponsal de RTVE Fran Sevilla ens informa a través del seu blog de tot el que veu i viu des del mateix lloc dels fets. No té gaire fotos, però les seves paraules ofereixen una descripció encara millor.

Si us ve de gust donar 12€ (poc més de 8€) per una bona causa, a canvi de la revista, podeu demanar una còpia d’Onè Respe.

Una fotografia de les quatre primeres torres de la Sagrada Família a mig construir és una imatge que captiva amb molta força, ja que ens retorna a una Barcelona antiga que ens és desconeguda, però que podem identificar amb certa facilitat. Si aquesta fotografia, però, no només ens mostra l’edifici de Gaudí, sinó que ens el contextualitza envoltat de fàbriques i de camps, on els edificis són la nota dissonant del paisatge, i en el qual el pinacle de l’hospital de Sant Pau és un element llunyà, situat ja en el que és la falda d’una verda muntanya, la sorpresa és majúscula!

Aquesta és potser la gràcia del llibre que us presentem avui: Barcelona panoràmica. Editat per Efadós, i comentat pel gran coneixedor de Barcelona que és Lluís Permanyer, aquest volum que fa poc ha arribat a les llibreries és una petita joia. L’autor de les fotos, ja d’entrada, cal dir que és Àngel Toldrà Viazo, un vell conegut dels fòrums, com bé sabeu. Per si això no fos poc, cal també afegir-hi la cura que l’editorial ha dedicat a l’obra, on 90 imatges panoràmiques, preses entre els anys 1905 i 1930, es mostren amb una qualitat d’impremta magnífica i amb un format genys menyspreable: 85cm d’amplada (evidentment, plegades).

L’única pega que hi hem trobat és que no hi ha cap mena d’explicació tècnica sobre els mètodes emprats per ATV per a executar-les. És una pena, ja que certament és l’únic que hi manca per a sortir absolutament rodó.

Si voleu fer-ne un tastet, aquí podeu veure’n un vídeo promocional. I, si encara sou a temps d’escriure la carta als Reis Mags, no us en penedireu!

Presentem avui dins la secció Biblioteca Bàsica el  llibre “Un viaje imaginario” de Fernando Puche,  el tercer treball que publica aquest fotògraf especialitzat en paisatge, una disciplina que complementa amb la docència i la escriptura. També ha dedicat molts articles a la reflexió entorn del paper de la fotografia de natura dins l’àmbit artístic i de la societat, i a pensar en profunditat en el dilema “digital-analògic” (val la pena llegir al respecte, l’article que va publicar  l’any 2008 a DSLR Magazine sobre el futur de la fotografia digital).  Des de l’any 2000 exposa regularment a nombroses sales en exposicions individuals i col·lectives.

El llibre és una selecció de fotografies a partir de negatius de pel·licula tradicional, d’un treball que va iniciar el 2007 al voltant de la idea que el blanc i negre requereix l’esforç d’oblidar tot el que aporta el color a la imatge, i força a concentrar-se en la composició i en altres aspectes que perden importància amb el cromatisme. També suposa saber escollir i pre-visualitzar els motius o escenaris que, per les seves característiques, demanen ser mostrats i pensats des del primer moment en blanc i negre.

Les 40 fotografies que hi trobem son una part de les que circulen en una exposició que porta el mateix nom i que, de forma itinerant, es va movent des de l’any 2008 per diverses sales del territori peninsular. En podeu veure una mostra a la seva web.  Podeu llegir també una extensa entrevista a Fotonatura al voltant d’aquest projecte.

Un llibre que també, com en el cas de Michael Kenna -de qui Fernando Puche es declara admirador i seguidor- s’ha de mirar i assaborir a poc a poc, en una edició impecable tant pel que fa a la presentació com a la cuidada reproducció de les fotografies originals.

Un bon regal per aquestes festes que podeu trobar a la Botiga de Ef, junt amb altres llibres d’interès que ens ofereixen varies editorials.

Un viaje imaginario
Fernando Puche
Artual Ediciones
Any d’edició: 2007
Pàgines: 94

El Scott Schuman es va passar més de 15 anys com agent de vendes i màrqueting d’altes col·leccions de roba de dona per a Valentino, Helmut Lang o Jean-Paul Gaultier, fins que finalment va obrir una sala pròpia on exposava col·leccions de dissenyadors joves.

Cansat de la industria de la moda va tractar de buscar un altre camí, centrant-se en la fotografia com a font d’inspiració a la manera d’altres dissenyadors. Va voler desvincular-se de les seves imposicions i va intentar copsar el que porta la gent real, la gent del carrer.

Al principi va engegar un bloc per a compartir fotografies de la gent que trobava pels carres de Nova York, amb un look particular i que considerava elegant. La gent el va anar seguint per inspirar-se en el que portaven altres i així crear el seu propi estil, tot això va anar creixent i les principals firmes i revistes dels sector ara se’l rifen i el conviden arreu a fer presentacions i a fotografiar gent de diferents ciutats del mon, un fet que ja s’anomena Street Style.

Fa poc més de cinc anys que va crear aquest bloc. Es diu The Sartorialist i ja s’ha convertit en un dels 100 blocs més visitats i influents del món i en particular, de la moda, rebent més de 100.000 visites diàries.

Tot just aquests dies està a Barcelona, presentant el llibre del mateix nom i amb les pròpies imatges del seu bloc i ja hi ha qui la qualificat com “La Bíblia del carrer”.

La fotografia en aquest cas a estat el vehicle que ha permès a l’Scott Schuman arribar a on pretenia.  Tota aquesta fama però, entra en contradicció amb l’objectiu primari i ell mateix, allunyant-se de les influencies dels creadors de moda, acaba creant tendències sobre aquesta.

Malgrat aquesta reflexió, visiteu The Sartorialist, val la pena fer-li una ullada.

Com els usuaris d’aquesta casa sabran, entre nosaltres corren alguns addictes als lensbabismes. És per això, i perquè creiem que pot ser de l’interès de tothom, que ens fem ressò de la següent notícia. L’empresa nord-americana Lensbaby ha organitzat un concurs de fotografia per a què les imatges seleccionades es publiquin en un llibre que tenen previst treure a mitjan 2010.

El llibre es titularà “Lensbaby: Bending Your Perspective” és una obra del fotògraf Corey Hilz, un dels gurús de Lensbaby. Contindrà galeries d’imatges esplèndides, realitzades per alguns dels autors més coneguts en el món de les Lensbaby, així com també una bona pila de tutorials per aprendre a executar determinades imatges.

Però al llibre també hi figuraran almenys una dotzena d’imatges seleccionades al concurs que esmentàvem a l’inici d’aquest article. Es poden presentar dues fotografies i per participar-hi només cal pujar les imatges a través de la pàgina del concurs de Lensbaby. Allà hi trobareu detallades les escasses normes que cal complir.

Teniu temps fins a final d’any per enviar les vostres fotografies i canviar, si us ho repenseu, les que hagueu enviat per unes altres de millors. Durant aquest temps a la mateixa pàgina es podran veure les fotografies enviades pels participants però es podrà votar cap fins l’1 de gener de 2010, dia en què comença el període de votació popular (que dura una setmana) per a passar-les pel sedàs.

D’entre les fotografies que superin aquest primer tall l’autor del llibre, Corey Hilz, i el president de Lensbaby, Craig Strong, triaran les imatges que formaran part del llibre. El 15 de gener, es faran públiques les obres seleccionades.

Així que si teniu alguna lent de la casa Lensbaby ja hi podeu anar pensant. I si no en teniu però estàveu indecisos, potser és hora de demanar-li al tió que us en cagui una (i no perdre temps, que llavors us quedaran 7 dies per fer les fotos!).

Per a més informació aquí.