Malauradament, els fons històrics de fotografia en 3D no han estat sempre massa ben valorats, i era estrany trobar reproduccions de fotografies antigues, si no era mutilant-les, i transformant-les en simples fotografies estàndard, sense l’efecte òptic que les acompanya.

És per això que val molt la pena valorar la iniciativa de l’editorial Efadós de crear una nova col·lecció dedicada al patrimoni fotogràfic català en tres dimensions. Les imatges estereoscòpiques s’han transformat ara en anaglifs (segurament perquè això facilita la maquetació del llibre, de la mateixa manera que estalvia espai, suposo), i es mostren en un llibre de tapa dura i exquisida edició, acompanyades de les explicacions tècniques i històriques pertinents. El propi llibre amaga en una solapa unes ulleres de dos colors, per a poder gaudir de les fotografies.

Fins ara, dins aquesta col·lecció, han editat dues obres: Barcelona, història en relleu i Costa Brava, història en relleu. Els títols ja expliquen prou bé el contingut, de manera que no ens hi extendrem. Tot i això, sí que val la pena fer notar d’on provenen les imatges. Així, si el llibre sobre la Costa Brava es nodreix d’imatges de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, el llibre sobre Barcelona recull part de la col·lecció privada de Jordi Baron, un bon exemple del que són els col·leccionistes particulars que han anat vetllant pel patrimoni fotogràfic català.

Així doncs, ja sabeu: si voleu mirar el nostre patrimoni fotogràfic, poseu-vos les ulleres!

Francesc Riuró fou un home d’una gran erudició i d’una envejable capacitat de treball. Delineant de professió i arqueòleg de vocació, també va exercir de topògraf, dibuixant, restaurador, numismàtic, historiador, escriptor, pintor i … fotògraf.

Considerat per a molts com el patriarca de l’arqueologia gironina, Riuró va donar un impuls decisiu a l’arqueologia de les comarques gironines, quan la investigació d’aquesta matèria es trobava en un moment incipient i rudimentari.

De jove havia fet de delineant amb l’arquitecte Rafel Masó, qui el va posar en contacte amb el món de l’arqueologia a través dels treballs de prospecció i restauració a la ciutat de Girona, com ara als Banys Àrabs, Sant Pere de Galligants o les muralles romanes.

L’1 de desembre de 2010, just el dia que hagués fet 100 anys, la família de Francesc Riuró i Llapart va fer donació del fons documental generat per aquest arqueòleg a l’Arxiu Municipal de Girona. Un fons documental format pels estudis i les notes dels seus treballs arqueològics, a més de dibuixos, mapes, retalls de premsa i material gràfic de les campanyes arqueològiques en què va participar, així com correspondència diversa, una col·lecció bibliogràfica especialitzada en arqueologia i una important col·lecció de fotografies: unes cinc mil imatges, entre negatius de vidre, negatius de plàstic i positius.

Aquest material fotogràfic va suposar un agradable descobriment per part dels responsables de l’arxiu, i va fer evident l’existència d’un Riuró fotògraf d’extraordinària qualitat. Al marge de les fotografies relatives a la seva faceta d’arqueòleg, el fons arribava també amb una selecció de fotos de caire més personal, que posen en evidència el vessant artístic de Riuró.

Un any després de la recepció del fons, el Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions (SGDAP) de l’Ajuntament de Girona, i Rigau Editors, han publicat el conjunt  de l’obra fotogràfica de Francesc Riuró i Llapart dins la col·lecció “Girona Fotògrafs“, una col·lecció que segons Joan Boadas, director de l’Arxiu, pretén valorar els fotògrafs gironins i fer que ocupin el lloc que es mereixen en cas que d’aquí a uns anys algú estigui interessat a fer un relat de la història de la fotografia catalana, espanyola i, essent ambiciosos, universal; perquè fins ara no s’han tingut en compte aquests fotògrafs. Durant el franquisme, malgrat l’aïllament que li era propi, els fotògrafs com Riuró estaven perfectament al cas de les noves tècniques i tendències fotogràfiques predominants a Europa.

El llibre de Riuró s’ha dissenyat seguint un fil espacial més que cronològic, ja que comença amb imatges dels afores de Girona, per anar-se acostant al centre de la ciutat. L’obra es completa amb imatges de les comarques gironines (Banyoles, Roses, Camprodon, l’Escala, …) i amb fotografies de detalls i d’objectes.

Tot i el caràcter documental de l’obra de Riuró, sobretot la que deixa testimoni de les seves recerques arqueològiques, a les seves fotografies es pot apreciar una clara intencionalitat estètica, amb enquadraments ben estudiats, que delaten la seva sensibilitat artística.

Llevat d’algunes escadusseres participacions en concursos i en alguna exposició, aquesta faceta més artística de la seva obra fotogràfica va restar inèdita i no ha estat fins ara que s’ha pogut posar a l’abast del públic.

Al pròleg del llibre, Xavier Antich, professor d’estètica de la UdG, remarca aquest caràcter de descoberta i fa esment d’alguns aspectes que caracteritzen l’obra de Riuró: un bon coneixement de la fotografia realista de postguerra, la seva condició d’arqueòleg, que li va fer desenvolupar una especial sensibilitat pel paisatge i per les construccions i altres elements que són testimonis de la vida urbana, i el seu domini tècnic i compositiu que vincula a la seva professió de delineant: les seves composicions, extremadament curoses des del punt de vista formal, es caracteritzen per un molt accentuat sentit de la geometria de les proporcions i dels equilibris de les formes.

Precisament avui us presentem una obra força curiosa, del fotògraf francès Frédéric Chaubin. Chaubin, des de l’any 2003 fins l’any 2010, es dedicà a una curiosa cacera fotogràfica, que el portà de safari des de Tbilissi fins a Ialta, Kíiv o Kaliningrad. La seva especialitat? Els edificis còsmics, irreals, construïts en territori soviètic des de 1970 fins a 1990. Segons l’autor, l’arquitectura d’aquest període, a diferència de l’arquitectura anterior, ha perdut ja el nord, i en el seu excés mostra ja la decadència del règim totalitari. Són edificis monstruosos, impossibles, que semblen voler redimir la realitat a base de futurismes desesperats.

El conjunt de l’obra, que ha visitat diversos països (es va poder veure a la FNAC de Les Arenes aquest estiu) finalment ha trobat allotjament en un llibre editat per Taschen. Precisament, aquesta editorial ha penjat aquest vídeo, on l’autor explica (en anglès) aquest reportatge.

Penso que és un conjunt molt interessant, sobretot perquè són unes imatges que transmeten moltes sensacions, i un missatge molt profund. Alhora, no és una fotografia complexa, ja que la mirada de Chaubin ofereix una obra molt planera.

Si voleu veure’n fotos, a Internet és fàcil trobar-ne. Per exemple, podeu fer una ullada en aquest article de l’IVASFOT. Ara bé, si us ha agradat, també podeu mirar de fer-les vosaltres, les fotos. Per aquests verals no tenim gaires edificis soviètics, però algun de franquista encara el trobaríem!

Us deixem doncs amb el relat, imatges i paraula, del nostre incansable viatger:

Us envio una nova tongada de fotos fetes aquests dies que he estat per Cambodja. A la nostra tardor, allà encara és temps de pluges i aquesta vegada han estat força abundants. Tant és així que molts camins i carreteres estaven completament negades per l’aigua i no ha estat fàcil moure’s pel país. Això, que per a mi ha sigut una mica d’obstacle, per a ells ha estat una bona cosa, doncs l’aigua és font de vida i els camps d’arròs eren ben farcits, s’hi podia respirar abundància.

Com altres vegades, la canalla ha estat la protagonista principal de les meves trobades amb aquella gent. També la iaia Maria que alguns ja coneixereu. Ella segueix en la seva barraca tot i que els darrers dies la varen haver de traslladar a una altre casa doncs la barraca se li havia omplert d’aigua.

A les fotos hi podreu trobar de tot. Els camps d’arròs, la canalla, una gallina menjant-se un tros de porexpan, les vaques o cebús, les pregàries d’una dona gran a una pagoda, i en definitiva un país quasi sota l’aigua però content i somrient com sempre. Quan és sec agafan la bici, quan plou, la barca. Tot és tant senzill…

(Por favor, abre el artículo para ver el archivo Flash o el reproductor.)

En Josep també ens ofereix aquestes magnífiques imatges en forma de llibre, que trobareu a Blurb.

En fotografia, el coneixem bé. Preocupat per l’art com a fenomen social, estudià la fotografia com a art de frontera, intentant treure conclusions de les paradoxes que la incipient fotografia familiar plantejava a les tradicionals formes d’abordar l’obra artística. Gràcies a aquesta feina, dirigí i publicà el 1965 la coneguda obra col·lectiva Un art moyen. Essai sur les usages sociaux de la photographie, conjuntament amb Robert Castel, Dominique Schnapper, Luc Boltanski, Gérard Lagneau i Jean-Claude Chamboredon, investigadors tots ells que anys més tard esdevindrien importants referents de l’acadèmia francesa.

Aquesta obra no està traduïda encara al català, però val la pena recomanar la versió castellana editada el 2003 per l’editorial Gustavo Gili, més que res per l’interessant pròleg del sociòleg Antoni Estradé, que ens contextualitza, explica i defensa una obra certament poc fàcil de llegir pel llenguatge espès típic de Bourdieu.És interessant, a més, perquè aquesta contextualització és alhora històrica i bibliogràfica: l’Art Moyen ja deixa entreveure elements del que serà la revolució científica de les obres La reproduction (1970) i La distinction (1979), peces clau de la sociologia de la cultura i, com no pot ser d’altra manera, de l’art.

En tot cas, però, l’article d’avui no és per a recomanar llibres (que també), sinó perquè el Bourdieu interessat pels usos socials de la fotografia va fer, ell també, fotografies. A mitjans dels anys cinquanta, i un cop acabats els estudis, Bourdieu es trasllada a Algèria, on ha de fer el servei militar. Allà descobreix un país en ple procés de descolonització, i decideix estudiar els canvis estructurals que això representa: no tant els polítics, sinó els culturals, econòmics, demogràfics… I per a fer-ho, Bourdieu es val de la fotografia. Com? Intentant capturar allò que per a ell són escenes que aporten continguts, que expliquen realitats.

Ara bé, Bourdieu no era fotògraf, ni s’ho va plantejar mai. De fet, les imatges van estar més de quaranta anys sense veure la llum. L’objectiu de les fotografies no era ser presentades al públic, sinó ser una eina que l’ajudés a l’hora de desenvolupar la seva tasca de recerca i, sobretot, reflexió. Són fotos pensades per a ser mirades només per ell, en l’elaboració d’obres com Sociologie de l’Algérie (1958) o Travail et travailleurs en Algérie (1963).

Actualment, hi ha una exposició que mostra 150 d’aquestes fotografies algerianes de Bourdieu. Organitzada per Camera Austria, ara es pot veure a Madrid, i després a Estrasburg. I estaria molt bé que algun dia pogués venir al nostre país. Més que res, perquè són imatges que defugen qualsevol interès artístic o estètic. I malgrat tot, són fetes per algú que va dedicar moltes hores a l’estudi de la fotografia artística. Una paradoxa que ens pot ajudar molt a reflexionar sobre l’art i la fotografia.

Jo mateix anava a fer-ho quan han trucat a la porta de casa. Era un bon amic que em portava dos llibres: la novel·la Una altra solitud de Jaume Genís, i Luces de Montaña de Galen Rowell.

La novel·la me l’ha portat perquè a la portada hi ha una foto meva feta des de les muntanyes d’Ogassa, aprofitant la bona llum del matí i, com veureu, té una certa relació amb el que podreu llegir més avall.

El llibre de Galen Rowell me l’ha deixat perquè ha pensat que gaudiria molt amb les seves fotos i sobretot llegint-lo. M’ha comentat que el llibre en qüestió està molt buscat i que és força difícil de trobar, ja que fa molts d’anys que no s’ha editat (l’edició que tinc és de l’any 1995).

Fa uns mesos en Rafelvng va escriure un article molt interessant sobre aquest fotògraf (Galen Rowell: fotògraf i muntanyenc), per la qual cosa em guardaré prou de tornar a parlar sobre ell.

Tanmateix, després de donar un cop d’ull al llibre no m’he pogut estar de traduir la introducció a un dels capítols: La llum contra la llum.

Les imatges d’aquesta secció són probablement els millors exemples del títol d’aquest llibre (Llums de Muntanya). Representen la llum de la muntanya més que escenes de muntanyes, i tenen en comú un element fonamental: la llum en els seus diferents colors i intensitats s’ha emprat per emfatitzar les formes naturals. Determinats trets importants semblen saltar fora de l’escena perquè coincideixen amb els contorns de llums i ombres acolorides. Aquestes situacions se solen donar amb més freqüència durant les “hores màgiques” de l’alba i el capvespre, quan la llum canvia tan de pressa que resulta difícil resistir la temptació  de fotografiar el resplendor del sol només per la seva bellesa intrínseca. No obstant, fer-ho equival a passar per alt possibilitats molt millors.

Com ja he dit, durant les hores màgiques la llum es barreja en infinites combinacions, talment com si algú fes girar un calidoscopi al cel.  En lloc de les reflexions i refraccions procedents dels trossets solts de vidres de colors movent-se a dins d’un tub, contemplem efectes similars provocats pels cristalls de gel, el vapor, les partícules de pols i les molècules d’aire que suren al cel. Aquests efectes s’intensifiquen durant les primeres i les darrers hores del dia degut a què els raigs del sol freguen llargues distàncies d’horitzó on l’aire està molt pertorbat. La llum transmesa es torna encara més vermella, la llum reflectida encara més blava, especialment allà on els núvols, la boira o els objectes de l’horitzó formen límits discrets a diferents distàncies dels nostres ulls per permetre’ns observar el color de la llum.

Les possibilitats d’integració  de la llum amb el paisatge són infinites, i és tasca del fotògraf escollir els moments que expressin millor el sentit del motiu. La recerca de situacions especials on la llum remarqui el significat és una part important de la causa per la qual la fotografia continua mantenint despert el meu interès al llarg dels anys. Casi mai no em disposo a fotografiar un paisatge, ni penso en la meva càmera com un mitjà per registrar una muntanya o un animal, llevat que necessiti absolutament una “imatge de registre”. El meu primer pensament és sempre per a la llum.

És fàcil oblidar que la llum és per als fotògrafs, com el llenguatge per als escriptors, el seu únic mitjà d’expressió artística. Sense una bona comprensió del llenguatge, combinat amb la imaginació i amb la intuïció, les successions ocasionals de paraules líriques són poca cosa més que accidents intermitents. El mateix passa amb les fotografies fetes sense comprendre el llenguatge de la llum.

I per acabar, deixeu-me que us deixi amb un paràgraf de la novel·la de Jaume Genís:

El dia s’aixeca emboirat i fred. S’endevina ja una estètica hivernal com si els primers flocs de neu haguessin caigut sobre la pila de llenya. No és l’hivern encara, tot just és el seu desig de retorn que es passeja fantasmagòric entre els arbres que groguegen. La llenya pren una lluentor àlgida i humida, que floreix en líquens blancs. Poc a poc la boira es dissipa, i als cims i a les congestes s’albira una blancor novella que ens crida indefugible vers les solituds pregones: “Sembla la serra un gegantí magnoli quan s’esbadellen ses poncelles blanques” – va escriure Verdaguer.

D’entrada, cal dir que la col·lecció no està formada només per catàlegs fotogràfics, ja que també se n’han editat sobre altres tipus de documents. Malgrat tot, els dedicats a la fotografia no són menors ni menys importants, precisament. I, per exemple, fixeu-vos en els següents:

• El nu femení. Fotografia d’Antoni Esplugas, 1998
• Galeria de retrats de l’Arxiu Nacional de Catalunya, 2000
• Gabriel Casas. Fotomuntatges, 2002
• Cambra fosca. Imatges de Catalunya dels fotoperiodistes Brangulí, 2010

Alguns d’ells responen a seleccions fetes per a ser mostrades en exposició, com aquest darrer, que mostra sorprenents imatges de la postguerra a la península (les fotos van del 1936 al 1946) fetes pels fotoperiodistes de la nissaga Brangulí. En ell hi veiem imatges d’una Catalunya amb iconografia nazi, per exemple, o de la vida quotidiana dels soldats al front.

Una menció especial també la mereix el llibre sobre els fotomuntatges de Gabriel Casas, unes obres que avui dia poden no sorprendre’ns, però que en el moment en què es dugueren a terme representaren tota una revolució en la concepció que de la fotografia es tenia a casa nostra.

Sovint tenim la sensació que no es dóna prou importància a la història de la fotografia catalana. El cert, però, és que no sempre som conscients, els fotògrafs, dels recursos que sovint tenim més a l’abast del que sembla.

En el seu text emergeix el poder de la mirada present en el que anomena “la diàspora africana”, a partir d’analitzar la manera com els fotògrafs es van apoderar de la imatge, del dret a examinar el seu entorn i documentar el que els envoltava amb mirada atenta. D’aquesta manera es legitima tant el fotògraf com els subjectes fotografiats, per exemple, les famoses imatges de les lluites pels drets civils de la dècada dels seixanta, on puja finalment el fotògraf socialment compromès cap al centre de l’atenció pública, les cèlebres imatges de jazzistes com John Coltrane o Eric Dolphy, també de la dècada del seixanta, les famoses imatges del fotògraf Julles Allen dels trobades de joves amb la policia, especialment aquella en què es llegeix l’eslògan de “Viu amb plaer” o generacions que s’identifiquen amb manifestacions musicals actuals com el hip hop. Altres obres rebutgen l’espai urbà o els esdeveniments socials i prefereixen refugiar-se en la intimitat o subjectivitat d’imatges com les abstraccions de Herb Robinson, les composicions arquitectòniques d’Albert R. Fenner i l’expressionisme no figuratiu de Shawn W. Walker.

L’autor fa com en les mans del fotògraf afroamericà la càmera es convertia en una eina amb la capacitat de subvertir les nocions de valor i veritat occidentals, els cànons i ideals de bellesa al mateix temps que la mirada sobre els esdeveniments socials. També es presenta la mirada radical de fotògrafs contemporanis que es s’emmarquen dins de les tendències conceptuals o d’instal lació i vídeo.

La força seductora de la imatge femenina, en aquest cas és evident en la imatge d’una dona nua que posa de esquena al fotògraf o la jove ballarina fotografiada on la negritud del seu rostre i braços contrasta amb la blancor de l’estàtua neoclàssica situada al fons. D’altra banda també hi ha la potència de la fotografia feta per dones com Carrie Mae Weems, en una referència plena de simbolismes que uneixen Àfrica amb la feminitat.

Segons paraules del mateix Clyde Taylor “el geni desplegat en l’exposició ens permet abraçar una expressió fotogràfica afroamericana com una força tan plena i poderosa, com la que trobem en altres expressions com la dansa, la música, la poesia, la ficció, el teatre, la pintura i escultura negres, que contribueixen a la revitalització de la cultura d’Amèrica i del món “.

Es tracta d’una edició limitada de 125 exemplars numerats i signats per Sir Paul McCartney (l’ex-beatle, per entendre’ns), acompanyats d’una còpia d’una foto de Linda, que surt pel mòdic preu de 1.750 €. El llibre, del qual n’hi haurà també una versió a un preu més assequible (50 €), és una retrospectiva de la vida i de l’obra de Linda MCCartney (de naixement Linda Eastman) que pel seu cognom de naixement, ja es veu que estava predestinada a ser fotògrafa.

El llibre, escrit per la fotògrafa Annie Leibovitz i l’historiador de l’art Martin Harrison, conté una selecció de la seva obra, escollida entre les més de 200.000 fotos del seu arxiu. La tria de les fotos s’ha fet en col·laboració amb Paul McCartney i els seus fills.

Linda McCartney va néixer  a Nova York el 1941, on va començar la seva carrera fotogràfica, després d’haver estudiat fotografia i belles arts a la Universitat d’Arizona: “Arizona va obrir els meus ulls a la meravella de la llum i el color”.

L’any 1966, un reportatge que va poder fer durant una festa promocional dels Rolling Stone,  li va obrir les portes com a fotògrafa de l’escena musical d’aquells anys. Quan, dos anys més tard, la revista Rolling Stone va publicar en portada la seva foto d’Eric Clapton, es va convertir en la primera dona fotògrafa que havia aconseguit publicar una foto a la portada de l’esmentada revista. A partir d’aquí, els músics més rellevants dels anys 60 van ser copsats per la càmera de Linda Eastman: Jimi Hendrix (amb qui sembla que va tenir una relació sentimental), Bob Dylan, Janis Joplin, The Who, etc. Fet i fet, ella havia estat una més d’aquelles bandes, i la càmera el seu instrument.

L’any 1967, en una visita a Londres va conèixer a Paul McCartney, i al cap de pocs dies, durant la promoció del disc Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band, va fer un reportatge als Beatles. Fou l’inici del seu idil·li amb Paul McCartney, amb qui es ca casar l’any 1969, poc abans de la dissolució del famós grup britànic. Precisament una de les seves imatges dels Beatles, presa durant el rodatge del seu últim àlbum,”Abbey Road”, il.lustra l’abisme creixent entre els membres de la banda. La foto es  titula ”Quatre estranys”.

Amb l’ajuda d’en Paul, Linda va començar a aprendre a tocar els teclats i el sintetitzador, i al cap de poc va entrar a formar part del grup Wings. Mentrestant, Linda va seguir fotografiant el món que l’envoltava, la seva família i els seus amics, amb el mateix estil desenfadat i espontani que anys abans li havia facilitat connectar amb els cercles musicals de l’època. No en va els seus referents en fotografia foren Walker Evans i Dorothea Lange. Les seves fotografies han estat exposades a galeries de tot el món.

Més enllà de la fotografia i de la música Linda McCartney, fou una vegetariana convençuda  i una activista apassionada a favor dels drets dels animals. Va morir de càncer l’any 1998, quan tenia 56 anys.

És un llibre breu, editat per la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura, un grup de treball nascut al sí de la Institució Catalana d’Història Natural (sí, el mateix grup que organitzà la jornada sobre fotografia de paisatges, sobre la que tant en vam parlar en el seu moment).

Els autors són diversos, cadascun centrat en un dels temes que s’hi tracten. És un llibre que vol ser un autèntic manual pràctic, de forma que els seus continguts són breus, però abracen molts dels àmbits que afecten aquest tipus de fotògrafs. Així, tant es parla de com preservar la salut dels animals que es vol fotografiar, com es fan recomanacions sobre com tornar a casa sense haver posat en perill la integritat física del propi fotògraf. El llibret aborda també l’impacte en el medi de la presència del fotògraf, i aporta eines per a minimitzar-lo, i reflexions més ètiques sobre quina ha de ser l’actitud del fotògraf davant la natura. Un encert és que no només se centra en la fotografia de muntanya, sinó que també situa el fotògraf al mar, o en medis humits o esteparis. I fa una presentació de la figura del fotògraf de natura, dels seus interessos, alhora que conclou el llibre annexant la legislació bàsica sobre el tema, i el codi ètic de la pròpia entitat.

És un bon llibre ara que ve la primavera, i que a tots se’ns desperten les ganes d’anar a passejar i gaudir del bon dia amb la càmera penjada del coll, oi que sí?

Quadern de precaucions i bona pràctica fotogràfica a la natura
Editorial: IEC
Entitats: Institut d’Estudis Catalans. Institució Catalana d’Història Natural. Societat Catalana de Fotògrafs de Natura
Barcelona, 2010
ISBN: 978-84-9965-026-5
Pàgines: 102

Aquesta col·lecció s’anomena L’Abans, i és una iniciativa de l’editorial Efadós (la mateixa del llibre sobre les panoràmiques de Barcelona). De fet, ja fa temps que n’hauríem d’haver parlat. En tot cas, més val tard que mai.

Aquesta col·lecció està formada per diversos volums, de gran qualitat d’edició i d’impressió. Cada un se centra en una població de Catalunya (i alguns de Balears), i en recull moltes de les fotografies històriques, agrupades temporalment i per àmbit o tema. Perquè us en feu una idea, estem parlant d’uns volums de format Din-A4, i entre 600 i 700 pàgines!

El preu no és barat, aquests llibres ronden els 150€. Tot i això, no és un preu car, ja que cal tenir present el nombre de fotografies que contenen. A més, abans de sortir a la venda com a volum, surten en format col·leccionable, fent que no s’hagi de pagar tot de cop.

Ja han publicat gairebé una setantena de volums, i encara en segueixen preparant de nous. Les poblacions que ja el tenen són: Figueres, Roses, Gelida, Vilafranca del Penedès, Igualada, Manresa, Sallent, La Bisbal d’Empordà, Palafrugell, Palamós, Sant feliu de Guixols, Corbera de Llobregat, Cornellà de Llobregat, El Papiol, Esparreguera, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, Molins de Rei, Olesa de Montserrat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Viladecans, Calafell, El Vendrell, Badalona, L’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Berga, Sitges, Vilanova i la Geltrú, Olot, Cassà de la Selva, Girona, Llagostera, Salt, Malgrat de Mar, Mataró, Vilassar de Mar, Manlleu, Torelló, Vic, Banyoles, Ripoll, Blanes, Lloret de Mar, Santa Coloma de Farners, Tossa de Mar, Torredembarra, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa, Caldes de Montbui, Cardedeu, Granollers, Lliçà d’Amunt, Mollet del Vallès, Sant Celoni, Inca, Llucmajor i Manacor.

Si voleu saber-ne més, aquí en teniu la pàgina web: http://www.efados.com/abans.htm

A nivell fotogràfic, és cert que cada volum respon a les facilitats que han trobat en cada municipi. Tot i això, es nota molt l’interès de buscar un públic més interessat pel contingut de la imatge, que per la pròpia fotografia, o el seu autor. Ara bé, és innegable que és una eina molt útil per a poder tenir a l’abast un recull de la història fotogràfica del vostre poble. Com a mínim, cal celebrar l’existència d’aquesta iniciativa fotobibliogràfica!

Com recordareu, vam comentar que aquest és un gènere fotògraf molt espectacular, una mica perillós, i no gens conreat a casa nostra. Era així, oi? Doncs gràcies al Diari d’Andorra hem descobert que el darrer dimarts els Bombers d’Andorra van presentar, en motiu del cinquantè aniversari d’aquest cos, un llibre de fotografies que recull imatges de les seves intervencions en emergències.

L’autor és Lluís Calsina, fotògraf andorrà (aquí podeu veure la seva web), que durant deu anys ha estat cobrint les actuacions dels bombers, evidentment amb l’aprovació d’aquests, que, segons diu, li van donar carta blanca.

Val la pena fer una ullada a les cròniques del Diari d’Andorra i del diari Bon Dia, on expliquem més detalls del llibre, que es podrà comprar a les llibreries del país dels Pirineus, però no es diu res de la distribució més enllà d’aquest territori.

Finalment, i aprofitant que ens ho va fer saber en un comentari de l’anterior article, us recomanem, si no el vau veure, el reportatge sobre els bombers de Mataró que va fer el company Enric Sirera, i que va penjar al seu canal de Youtube:

(Por favor, abre el artículo para ver el archivo Flash o el reproductor.)

En el cas de Miserachs, i ja avanço que l’article d’avui versa sobre ell, ens trobem amb un fotògraf absolutament incòmode. Així com durant anys va ser considerat un dels grans fotògrafs catalans, la seva fidelitat a retratar la realitat, i les seves obres en fotografia publicitària, el convertiren en un autor menystingut en els àmbits més “artístics” de la fotografia, fins al punt que ell mateix afirmava “haver estat enterrat en vida” (no podem oblidar la seva greu disputa amb Joan Fontcoberta, entorn la relació estètica entre fotografia i veritat/realitat).

Avui en dia, per sort, els grans maximalismes han entrat en crisi, i podem gaudir de l’obra d’aquest gran fotògraf, tant pel que fa a les seves obres clàssiques (podeu veure les fotos del seu famós llibre “Barcelona Blanc i Negre” en aquesta galeria del Flickr del MACBA), com pel que fa a la seva obra més contemporània, on hi destaquen les seves obres per a publicitat, revistes i, fins i tot, murals decoratius.

Aprofitant que parlem de Miserachs, avui volem recomanar-vos un parell de llibres, per si voleu acostar-vos a la figura d’aquest fotògraf.

El primer d’ells són les seves memòries, sota el títol de Fulls de contacte. És un llibre amè, que defuig el format de biografia, per a centrar-se en anècdotes, moltes d’elles relacionades amb el seu ofici, però no totes. És molt interessant la descripció del context que li tocà viure, i d’on ell desprèn la justificació de la seva manera d’afrontar la vida, i la fotografia.

I el segon llibre que us volem recomanar és Criterio fotográfico. Aquesta obra és el recull de les classes de fotografia que Miserachs feia a l’escola Eina, on abordava els elements de coneixement cultural de la fotografia i el seu ús. No és, per tant, un manual tècnic de fotografia, sinó un recull de reflexions, sovint polèmiques, sobre què és la fotografia, a partir de l’experiència d’un fotògraf professional. Miserachs reflexiona sobre la relació entre la fotografia i l’art, la fotografia i la realitat, l’evolució de la fotografia durant la segona meitat del segle XX… Miserachs vol obligar l’alumne a pensar, a fer-se preguntes. El lector, aquest alumne a distància (espacial, i temporal), també és seduït per aquest diàleg amb el mestre, sempre des d’un pla pràctic, defugint els aspectes més dificultosos de la filosofia i l’estètica. El llibre, a més, és il·lustrat amb imatges del propi Miserachs, cosa que li aporta un notable valor afegit.

Si els voleu llegir, aquí en teniu les referències:

Xavier Miserachs, Fulls de contactes. Barcelona, Edicions 62, 1998.

Xavier Miserachs, Criterio fotográfico. Barcelona, Ediciones Omega, 1998.

Bona lectura!

Ria van Dijk tenia, probablement, el costum d’acudir a les fires que es muntaven cada any a les poblacions de Tilburg i Oisterwijk de la seva Holanda natal. I sembla ser que devia ser especialment aficionada a la casera de tir al blanc. Cada una de les fotos és el testimoni d’un tret encertat, que al tocar diana feia disparar l’obturador de la càmera de la barraca.

Pràcticament any darrera any, Ria va anar col·leccionant aquestes fotografies que inicialment poden semblar insulses, mancades de tot interès. Però potser cal mirar-les des d’un altre punt de vista i prestar-lis una mica més d’atenció. A mesura que passem d’una imatge a un altre, acabem tenint la impressió que Ria no es mou del lloc, que és sempre apuntant en la mateixa postura, mentre la vida passa al seu voltant. Ella roman al seu lloc, apuntant, cada cop un any més gran, però van canviant les persones del seu voltant: públic de la fira, amics, parella, marit, fills, nets… Dels 16 anys fins als 89, del 1936 al 2009, amb un parèntesi obligat pels anys de la guerra. Passa la vida…

L’historia de l’afició de Ria van Dijk per la barraca de tir de la fira forma part d’una sèrie de publicacions de KesselsKramer Publishing que es centren en les col·leccions de fotografies trobades. Aquesta sèrie s’anomena In almost every picture i en trobareu més exemples interessantísims al seu web,  a banda d’altres llibres de fotografies ben singulars.

Trobat a LensCulture.

Transtempo de Cristina Garcia Rodero

La nova obra d’una fotògrafa que ha viatjat durant tota la seva vida en una recerca constant d’imatges i personatges. Una de les destinacions habituals en la seva carrera ha estat Galícia, i d’aquí neix Transtempo, un llibre que recull més de cent fotografies preses entre 1974 i l’actualitat.

Transtempo ens apropa al folklore i els rituals, a festes populars, religioses i paganes, amb la mirada particular de Cristina García Rodero, la primera fotògrafa espanyola membre de la prestigiosa agència Magnum i referent indiscutible en la fotografia contemporània.

El llibre, prologat per l’escriptor gallec Manuel Rivas, compta amb textos de Miguel Von Hafe, director de l’CGAC, i la comissària Rosa Martínez. És una coedició de la Fàbrica Editorial i el Centro Galego de Arte Contemporánea amb motiu de l’exposició del mateix nom que es podrà veure al CGAC fins al 14 de febrer de 2011.

Los cachorros: Mario Vargas Llosa i Xavier Miserachs

Los cachorros, una novel del Premi Nobel de Literatura 2010, Mario Vargas Llosa, en una edició de luxe il.lustrada amb fotografies de Xavier Miserachs i prologada per Esther Tusquets.

A principis d’any, La Fàbrica recuperar la col.lecció Paraula i Imatge, creada per Esther i Oscar Tusquets el 1967, amb l’edició dels Cadells, una obra que explica la història d’un grup d’adolescents que comença a descobrir la llibertat, l’amor i el sexe, retratant l’alta burgesia de Lima, amb una narració crítica i alhora nostàlgica.

Una història de transició adolescent plena d’ímpetu i ganes de viure, que ara et presentem en un format exclusiu, acompanyat d’inoblidables imatges.

Chema Madoz i Alberto Garcia-Alix

La Fàbrica Editorial ens apropa a dos autors imprescindibles per entendre la història de la fotografia contemporània: Chema Madoz i Alberto García-Alix.

Amb el seu treball, Chema Madoz ens obre espais insospitats i ens empeny a reflexions a partir d’objectes que semblen estar plens de vida, i García-Alix ens ensenya el seu caràcter poètic, en què cada un dels seus retrats cobra una dimensió transcendent.

El volum dedicat a Chema Madoz és el primer repàs exhaustiu del treball d’un dels fotògrafs més reconeguts, des de les primeres fotografies fins a les més actuals, una anàlisi profund i detallat a través de més de 300 imatges.

De donde no se vuelve, de Alberto García- Alix, reprodueix més de 250 imatges que componen un ambiciós projecte entre Madrid, París i Pequín. Una intensa narració, un profund viatge en el temps i en la vida de l’autor.

Els clàssics eterns: Paul Strand i Henri Cartier-Bresson

Els clàssics són encerts segurs, mai fallen, continuen transmetent el seu missatge amb la força de les obres que han resistit la prova del temps i que estan per sobre de modes i tendències. De entre tots els noms que ens poden venir al cap pensant en grans de la fotografia, hem triat dos: Paul Strand i Henri Cartier-Bresson.

Del fotògraf i cineasta americà, La Fábrica ens ofereix el llibre Paul Strand en México, que narra per primer cop i de manera integral l’estada a Mèxic de Paul Strand (1932-1934), un període fonamental en la seva carrera, a través d’imatges del país i de la seva gent. A més, inclou un DVD amb la pel.lícula Xarxes (1936), estrenada a EEUU amb el títol The Wave.

Del genial fotògraf francès: El Siglo Moderno, El llibre més important d’una de les figures més influents de la història de la fotografia, amb més de 300 imatges, algunes d’elles desconegudes fins i tot per als especialistes. Peter Galassi, l’autor del llibre, és el comissari en cap del Departament de Fotografia del MOMA de Nova York.

Per fer-vos les coses més fàcils i còmodes, podeu examinar el llibre directament des d’aquí.

(Por favor, abre el artículo para ver el archivo Flash o el reproductor.)

Podeu comprar el llibre d’espaifotografic 2010 visitant aquest enllaç.

Volem expressar el nostre agraïment a tots aquells que han aportat les seves fotografies per tal de fer possible d’aquest llibre, als que ens han ajudat a revisar-lo i corregir-lo i molt especial a en Quim Dasquens, que s’ha encarregat de l’organització del projecte i el disseny gràfic i maquetació de l’obra. Moltes gràcies a tots!

Altres llibres

Ben aviat canviarà el disseny de la web d’espaifotografic i també una mica el concepte de tot plegat. En aquesta nova etapa hem pensat que calia replantejar el funcionament d’alguna de les seccions que tenim actualment. Una d’elles és la Botiga EF. Aquesta estava pensada per mirar de cobrir despeses derivades de la web, però fins al moment no ha tingut massa tirada i ens ha generat més maldecaps que beneficis. Per aquest motiu tindrem aquest projecte en repòs, de moment.

El fet es que ens queden alguns llibres que no cal que romanguin criant pols. Pensem que estaria millor si algú se’n pot aprofitar i per això els volem oferir a preu d’oferta. La rebaixa del preu és significativa! Són pocs exemplars, però pot ser una bona ocasió per adquirir algun llibres que us interessi a un molt bon preu.

Si esteu interessats en algun dels llibres que liquidem, contacteu amb nosaltres per email. Atendrem les peticions per rigorós ordre d’arribada.

Aquesta és la relació de títols que tenim a la venda en aquestes condicions especials.
[column width="45%" padding="5%"]

• Imagen digital, conceptos básicos
  Autor: Hugo Rodriguez
  3 exemplars
  Preu unitari: 12€
• Calibrar el monitor
  Autor: Hugo Rodriguez
  Preu unitari: 12€
• (Re) Instalar Windows
  Autor: Hugo Rodriguez
  3 exemplars
  Preu unitari: 5€
• El Ojo del Fotografo
  Autor: Michael Freeman
  2 exemplars
  Preu unitari: 20€

[/column] [column width="50%"]

• Así trabaja la fotógrafa Fina Lunes
  2 exemplars
  Preu unitari: 15€
• Fotografia de Alta calidad, tècnica i método
  Autor: José Mª Mellado
  Preu unitari: 50€ u.
• Iluminación para Fotografia digital 2
  Auto: Juan Onna
  Preu unitari: 20€
• Desnudos contemporáneos 2
  Preu unitari: 10€

[/column]
[end_columns]

Lady Warhol presenta més de cent imatges en blanc i negre, retrats de Warhol amb diversos plans i enfocaments, vestit amb vestuari i perruques diferents. En aquesta sèrie es posa de manifest la necessitat de la icona de l’art pop d’expressar-se i mostrar-se davant el públic.

Podeu examinar el llibre des d’aquest enllaç.

Lady Warhol, Christopher Makos
La Fábrica Editorial
294 pàgines
ISBN: 9-788492-841332
Preu: 60€

Nous titles a PHotoBolsillo

La col·lecció PHotoBolsillo, que publica cuidades monografies de fotògrafs espanyols, amplia la seva mirada a Àfrica i Llatinoamèrica gràcies a la col·laboració de l’Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo.

Els primers títols d’aquesta nova secció de Photobolsillo, que dirigeixen Alejandro Castellote (Llatinoamèrica) i Jean-Loup Pivin (Àfrica), estan dedicats a l’angolès Jean Depara i al guatemalenc Luis González Palma.

PHotoBolsillo és la biblioteca més completa i atractiva sobre fotògrafs espanyols editada al nostre país, i ara s’enriqueix amb els fotògrafs africans i llatinoamericans més rellevants del panorama internacional en el mateix format didàctic i assequible.

Aconsegueix aquests títols i subscriu-te a Photobolsillo per no perdre’t cap de les novetats.

Europes, aparador de la cultura contemporània

A banda d’aquestes novetats editorials, cal recordar que des del passat 21 d’octubre hi ha en marxa el nou festival de cultura contemporània Europes. Aquest festival vol convertir Barcelona en una porta oberta a la creació del continent, i que presenta un programa amb més de 250 activitats que tindran lloc en 200 espais diferents de la ciutat: conferències, exposicions, actuacions, projeccions, xerrades i debats en disciplines com arts plàstiques, cinema, literatura, música, dansa, teatre, pensament, disseny o arquitectura.

En el marc del Festival EUROPES, es presenta EUROPES Proyecta, programa dirigit a mostrar les noves mirades i talents emergents de la cinematografia espanyola. Dins d’aquest context, estàn previstes les següents projeccions:

• Dijous 28 d’octubre, 18:30 hores. L’ECIB – Escola de Cinema de Barcelona – presenta una selecció de curts que ofereixen una mostra del treball quotidià dels seus alumnes: El halcón, de Jordi Anisi, Btwin Barcelona Beirut, d’ Elsa El Amm, El desvío, de Carmelo Viera, Billfish, de Natalia Bolaños i Debora, de Diego Villasmil.
• Divendres 29 d’octubre, 18:30 hores. Amalgama proposa una sèrie de sessions de cinema destinades a descobrir algunes de les pràctiques fílmiques i videogràfiques més innovadores de l’audiovisual contem porani. Els comissaris Albert Alcoz i Luis E. Parés presenten un conjunt de projeccions en format vídeo, super 8 y 16mm que defineixen noves ves sants artístiques, transitant entre el cinema experimental, el vídeoart, el cinema-assaig, el diari fílmic i el documental més heterodox.

Trobareu informació detallada sobre el festival Europes al lloc web oficial.

Konrad Pustola, habitatges inacabats

Si visiteu La Fàbrica del carrer Tapioles de Barcelona per tal d’examinar alguna de les novetats editorials que comentem, podeu aprofitar per veure l’exposició Cases sense acabar de Konrad Pustola. Amb les seves fotografies, l’autor ens ofereix la seva visió de la transformació social i econòmica que va succeir després de 1989 a Polònia i del boom de la construcció que hi va haver poc després.

L’optimisme desaforat generat pel nou capitalisme polonès va animar la gent a demanar préstecs, crèdits i hipoteques. Però a finals dels 90 va començar el declivi que ha arribat al grau de depressió econòmica. Les conseqüències: esquelets de cases sense acabar localitzades al mig del que alguna vegada va ser un camp de cultiu, convertits en monuments del fracàs, exemples que també el mercat lliure té el seu costat fosc, ensenyant a la gent una lliçó dolorosa, perdent les seves esperances i aspiracions i de vegades, acabant en tragèdies familiars.

Cases sense acabar, Konrad Pustola
Fins el 14 de novembre
La Fábrica Barcelona
C/ Tapioles 53, 08004
Barcelona‎ (veure mapa)

La Fàbrica Editorial

El llibre forma part de la Col·lecció Blow up Libros Únicos, editada per primera vegada el 2003 amb la voluntat de llançar-se a la utopia de tancar a les seves pàgines l’essència dels grans creadors per tornar a descobrir-los. L’exemplar es completa amb vint fotografies, vuit per cada conversa, que exemplifiquen la feina de cada fotògraf i ajuden a visualitzar el que expressa amb les seves paraules.

Un segon volum, que s’editarà al llarg del nou curs editorial, abordarà l’imaginari, agrupant sis converses amb fotògrafs que treballen des de l’abstracció de la imatge.

Graciela Iturbide i Fabienne Bradu

Graciela Iturbide i la crítica i escriptora francesa Fabienne Bradu parlen dels seus inicis en la fotografia, de l’experiència de l’aprenentatge, del món indígena i del son i la mort, temes reflectits en els seus treballs. Graciela Iturbide (Ciutat de Mèxic, 1942) va estudiar cinema en el Centre Universitari d’Estudis Cinematogràfics de la UAM. La seva obra fon l’interès per la cultura tradicional amb una mirada contemporània i reveladora del poder simbòlic de les imatges, el que li ha valgut ser considerada com una de les més grans fotògrafes d’Amèrica Llatina.

García-Alix, Mireia Sentís i José Luis Gallero

Alberto García-Alix parla amb la crítica d’art Mireia Sentís i el comissari José Luis Gallero de la seva trajectòria, de la seva tècnica, de la concepció a nivell personal de l’art i de les innombrables anècdotes que ha viscut al llarg d’una vida dedicada a la fotografia. L’obra de García-Alix (Lleó, 1956) constitueix un intens recorregut pels avatars de tota una generació, on destaca les seves qualitats com a retratista. Artista plural, ha publicat textos, dirigit curtmetratges i editat revistes tan emblemàtiques com El Canto de la Tripulación.

Teresa Siza i Miguel Rio Blanco

Miguel Rio Branco i Teresa Siza, fotògrafa portuguesa, tracen una conversa al voltant dels inicis del fotògraf en la pintura i el cinema per, posteriorment, aprofundir en l’especialitat documental del gènere donada la vinculació de Rio Branco amb l’agència Magnum. L’artista, nascut el 1946 a Las Palmas de Gran Canària, destaca pel seu ús del color i per posseir un vigorós traç poètic de gran sensibilitat.

Bleda i Rosa amb Alberto Martín

Els fotògrafs Bleda i Rosa i el crític i comissari Alberto Martín inicien la seva diàleg citant un dels temes més reiteratiu en el seu treball, la idea del viatge, “de l’experiència del territori a la que obliga”, com esmenta Alberto Martín en el text . Maria Bleda (Castelló, 1969) i José María Rosa (Albacete, 1970) van estudiar a l’Escola d’Arts Aplicades i Disseny de València, i treballen conjuntament des dels inicis de la seva carrera artística el 1991. Es van donar a conèixer amb dues sèries fotogràfiques que definien el seu estil: Campos de futbol i Campos de batalla, projectes amb els quals deconstruïen i reformulada algunes referències de la fotografia dels noranta, especialment el paisatge i la fotografia documental.

Pierre Gonnord i Rafael Doctor

La conversa entre Pierre Gonnord i Rafael Doctor gira entorn de la seva aterratge en un únic tema, el retrat, gènere abordat en pràcticament tota l’obra del fotògraf. Gonnord (Cholet, França, 1963), de formació autodidacta, va iniciar un projecte personal sobre el rostre humà amb diverses sèries sobre la joventut urbana: Interiores, City i Regards. Aquest projecte va evolucionar cap a una reflexió sobre els marginats per la societat: vagabunds, presos, bandes urbanes … I d’aquí sorgeixen les sèries Far East i Utópicos; dirigint el seu enfocament cap a diverses minories marginades per raons socioeconòmiques, retratant la vida rural del nord d’Espanya i Portugal i donant així per primera vegada un espai al paisatge.

Andrés Serrano i Oliva María Rubio

Andrés Serrano i la comissària Oliva María Rubio inicien la seva conversa pel final, és a dir, parlant del projecte que pretén realitzar el fotògraf en un futur proper per, posteriorment, retrocedir en el temps per començar pel principi, per les seves inicis en el camp artístic i més concretament, en la pintura. Andrés Serrano (Nova Iork, 1950) es va donar a conèixer internacionalment amb la seva polèmica obra Piss Christ (1987), pertanyent a la sèrie Immersions, en la que experimenta amb fluids corporals i motius religiosos. La seva obra, que aborda temes tabús de la societat actual, com el sexe, la mort o la religió, s’ha exposat en galeries i museus internacionals i en llocs de culte catòlic.

Conversaciones con fotógrafos I
La Fábrica Editorial
294 pàgines
ISBN: 9-788492-841714
Preu: 24€

Quines són les tendències actuals? Que en pensen els autors més rellevants? Quines són les seves motivacions, inquietuds i fonts d’inspiració? Aquest llibre, que es titula Creadores de imágenes. Fotógrafos contemporaneos, mira de respondre a algunes d’aquestes preguntes. O més aviat, intenta oferir-nos els indicis i les pistes per tal que nosaltres mateixos construïm aquestes respostes. Es tracta d’una sel·lecció amplia de fotògrafs actuals que tenen especial significació i influencia en l’evolució i els camins que s’obren en la fotografia d’avui dia, especialment quant a mitjà d’expressió artística.

L’autora del llibre, Anne-Celine Jaeger, és periodista i crítica artística, col·laboradora habitual de publicacions de prestigi com Wallpaper*, London Times, The Guardian, Süddeutsche Zeitung i Art Investor. Anne-Celine ens presenta una magnífica sel·lecció de fotografies de cada autor que acompanyen i recolzen visualment les entrevistes que manté amb cada un d’ells. Aquestes converses, que giren al voltant de la visió personal de cada autor, les seves motivacions, interessos, hàbits de treball, ens revelen alguns dels aspectes més íntims i personals de la relació d’aquests creadors amb la seva activitat i passió.

Així doncs, aquesta obra ens permet escoltar la veu i opinió de fotògrafs tan singulars com: Thomas Demand, Mario Sorrenti, William Eggleston, Ellen Von Unwerth, Boris Mijaloiv, Tina Barney, Stephen Shore, Anton Corbijin, Mary Ellen Mark, Rineke Dijkstra, Martin Parr, Rankin, Eugene Richards, Charles Fréger, Sebastião Salgado, Namoi Harris, David Lachapelle, Alec Soth, David Sims i Neil Stewart. Aquests artistes es presenten organitzats en seccions, depenent de l’especialitat o tendències de cadascun: art, documental, moda i publicitat, retrat, nova generació.

A més d’aquestes converses amb fotògrafs, el llibre està arrodonit amb una sèrie d’entrevistes amb editors fotogràfics, galeristes i directors de museus, agències i editorials d’art que ens revelen les claus de la seva feina i donen la seva visió.

Personalment, crec que és un volum que ben mereix un lloc a la vostra biblioteca. És un llibre excel·lent, de lectura molt amena i fàcilment dosificable pel seu format de recull d’entrevistes, no excessivament car, molt ben editat, informatiu i inspirador a parts iguals. En resum, us el recomano plenament.

Creadores de imágenes. Fotógrafos contemporáneos
Anne-Celine Jaeger
Editorial Océano
Encuadernat en rústica, 272 pàgines
ISBN: 978-84-494-3568-3
Preu: 30€

En el cas de la fotografia química, si bé es cert que el fet de tenir materials físics pot donar sensació d’un major control, no és menys cert que la pròpia naturalesa química, tant dels negatius com de les còpies, fa que calgui ser molt curosos a l’hora de desar els documents, per a evitar reaccions químiques a posteriori, causades bé l’efecte de la llum, bé per la temperatura, o pel contacte amb la humitat o altres productes químics.

Un bon recurs és el llibre que us presentem: Fotografia. La conservació de col·leccions de fotografies.

Aquesta obra, a cura de Pau Maynés i editada pel Departament de Cultura de la Generalitat, és un breu recull dels diversos tipus d’imatge química, i dels diversos suports que, per a cada un d’ells, és el més adient. L’obra, a més, explica molt bé els diversos tipus de productes fotogràfics: daguerreotips, calotips, papers salats, platinotips, cianotips, albúmina, col·lodió, gelatina…

A l’hora d’escollir els materials per a l’arxiu i la conservació, presenta les diverses opcions, i valora els pros i contres de cada una. Especialment interessant és l’apartat dedicat als plàstics (sobres, bosses, portanegatius…), on es fixa en l’estabilitat química i el pH de cada un, i en recomana especialment quatre per al contacte directe amb els negatius: polietilè, polipropilè, poliestirè i polièster.

Així que, ja ho sabeu: si voleu mantenir el vostre arxiu en les millors condicions, feu una ullada a aquest petit però bàsic llibret:

Fotografia. la conservació de col·leccions de fotografies
Pau Maynés i Tolosa
Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya
Col·lecció Museus Documentació
Primera edició: Maig del 2005
ISBN: 84-393-6756-2

Si voleu, també us el podeu descarregar en pdf des d’aquí.