A través d’un quadre ens convida a conèixer cadascun dels quadres, Fent un analisi però sense entrar-hi en tota profunditat, tractant únicament de la seva composició i elements visuals, de la mateixa manera que ho podríem fer amb qualsevol fotografia.

Per passar-s’hi una bona estona d’una forma ben entretinguda i sobretot enriquidora.

Els concursos són a nivell mundial i hi ha premis i no són petits, el primer son 1.000€ més un exemplar d’un llibre commemoratiu del concurs, la inclusió de la foto en altres medis i els beneficis que aquesta generi; el segon i tercer 500€ i 200€ respectivament i les mateixes avantatges de la primera. A més, es contemplen 10 mencions a categoria general, 10 mencions a qualitat tècnica i 10 a concepte.

Bé, si sou dels que aspireu a guanyar un concurs mundial, aquest pot ser el vostre trampolí. Ah, no tot són avantatges es clar: s’ha de pagar 10€ per fotografia presentada. Però en aquest concurs no cedeixes els drets de la imatge i et donen els beneficis si la imatge es ben rebuda i venuda en alguna galeria quan s’exposi arreu del món. Tampoc és tant car, no?

Doncs en aquesta línia, vull dir d’aprendre coses noves, a banda dels llibres —un recurs clàssic, de baix consum i veritablement portable— també tenim internet. Ja ho sabeu prou, que s’hi poden trobar fonts d’informació sense fi sobre les matèries més diverses. I la fotografia no és una excepció.

Seguint sobre aquest fil, us faré una recomanació. Que consti que va dirigida especialment als que esteu interessats en aprofundir el coneixement i domini de Adobe Photoshop Lightroom. I concretament, de la versió més recent, la 3. Ja sabem que la darrera renovació d’aquest pes pesat dels reveladors RAW ha vingut farcida de novetats i millores. Més raó doncs per posar fil a l’agulla i dedicar algunes estones —tampoc cal estressar-se— a capbussar-nos en les profunditats d’aquest programa. Doncs ja teniu el trampolí ideal per saltar a la piscina del nou Lightroom: el web Adobe Photoshop Lightroom 3 Learning Center.

Aquest web de recent aparició te al darrera dos dels noms de més prestigi en el món dels productes de tractament fotogràfic: Scott Kelby i Matt Kloskowski. Aquests dos vells coneguts són els amfitrions de luxe d’un web que ens ofereix un generós ventall de vídeo-tutorials, trucs i astúcies, enllaços a altres llocs web relacionats, etc. Amb aquestes armes, poca resistència pot oposar el Lightroom 3 a l’aficionat àvid de coneixement.

Feu un cop d’ull, deseu-la entre els favorits del vostre navegador i programeu-vos una estoneta al dia per mirar-vos un o dos tutorials. Ja ho sabeu: aquest estiu, Lightroom 3 a la fresca. Això sí, l’hamaca i els mojitos els haureu de posar vosaltres mateixos.

A partir d’aquesta exposició, el fotògraf se’n va adonar que calia aprofitar i aprofundir en el contacte que havia tingut amb tota la gent dels països que havia anat visitant, que valia la pena donar veu a tots ells i es va proposar de nou un projecte colossal: realitzar 6.000 entrevistes a 65 països diferents.

Les entrevistes estan agrupades per temes i ens mostren el que pensa la gent de temes tan universals com la mort, la felicitat, la diferència, del que els fa riure o plorar i del que s’estimen o odien… Tot aquest material és el retrat de la civilització actual que mostra la universalitat i individualitat de tots els que hi vivim. El projecte l’ha anomenat 6 billions others i es una manera ben maca de mostrar-nos la diversitat sense caure en el recurs fàcil, molt al contrari del que veiem massa sovint en fotografia.

Els vídeos els podem veure a YouTube i estat subtitulats en anglès. A partir d’aquest, que s’anomena Climate voices (i que dura més d’una hora) hi podeu trobar tots els altres.

Molt interessant i recomanable.

Si voleu saber més sobre l’assumpte “Arxiu Centelles”; escoltar les parts implicades com són els fills del fotògraf, els responsables de la Conselleria de Cultura, del Ministeri de Cultura i de l’Arxiu de Salamanca, ho podeu fer veient el reportatge que emetrà TV3 a l’espai “30 minuts” aquesta nit a les 21:50h, realitzat per Ismael Martin i Mireia Pigrau, titulat Memòria fotogràfica.

Acusacions creuades, intercanvi de retrets, possibles estratègies futures per tal d’evitar la venda i dispersió del patrimoni de Catalunya, revelacions com que en Centelles no ocuparà cap lloc destacat ni tindrà representació especial a l’Arxiu de Salamanca -tot el contrari del que es pensaven els fills d’en Centelles- fan d’aquest reportatge una peça informativa que valdrà la pena mirar-se amb atenció.

Vist a El Periódico.

Pel que sembla ha estat creada per We Are What We Do, una mena de moviment social i en col·laboració amb Google. Del que tracta es de que els joves interactuïn més amb la gent gran, que comparteixin temps i coneixements i els qui tenen el record i les fotografies d’altres èpoques s’aliïn amb els que dominen la tecnologia i tots en treguin profit creant aquest mapa virtual amb fotografies podríem dir que històriques.

Aquest magnific projecte ha estat creat tot just aquest passat juny a Londres, que es d’on hi han més fotografies. Es per això que encara hi han poques fotografies i la majoria son d’Anglaterra.

Hem vist que d’aquí a prop encara no n’hi havia ni una de posada i hem volgut ser els primers…  Si a Barcelona el Sr. Ramón Alabern va fer la primera fotografia de tot Catalunya, i segons com ho mireu de l’Estat o fins i tot de la península, ben bé hauria de ser aquesta la primera a posar-se a Historypin i així ho hem fet.

Ja podem dir que espaifotografic.cat som els primers en alguna cosa i ara us animem a penjar-ne més a veure si fem créixer aquesta curiosa i enriquidora iniciativa. Al vídeo podeu veure com funciona.

A partir d’una noticia a alt1040

El primer canvi és que la previsualització de la foto és ara més gran. Abans la mida que vèiem, d’entrada, de la foto era de 500 píxels, ara és de 640 píxels. Això és una conseqüència del nou ample de la pàgina, més gran i descartant resolucions de pantalles petites i majoritàriament obsoletes (tot i que encara en ús).

El famós view on black i similars, que la gent enllaçava en l’explicació de la foto, ha estat incorporat com un estàndard. Clicant la foto o la icona de la lupa, veurem la imatge sobre fons negre.

També podem anar endavant i endarrere per les fotos de l’usuari més fàcilment. A això se li ha d’afegir que la càrrega d’imatges, mitjançant AJAX, no obliga a carregar tota la pàgina sencera, fent-ho més ràpid i lleuger.

Una altra millora (i que s’agraeix especialment) és que la llista d’etiquetes (paraules clau) i de grups s’han escurçat, estalviant l’espai que arribaven a ocupar, en alguns casos més aviat inútilment.

La llicència de la imatge és més visible, igual que la privacitat i també les dades com el nombre de visites, comentaris, càmera emprada, etc.

Als usuaris de Flickr els sortirà un missatge per canviar a la nova visualització, amb una breu explicació de les novetats.

Ara només falta que facin un paràmetre a la configuració per evitar els comentaris del tipus “wonderful colors” i amb GIFs animats i horteres.

Segur que a hores d’ara molts de vosaltres ja heu llegit el llibre Composición en Fotografia d’en José B. Ruiz, que varem anunciar fa uns dies. Si no es el cas us ho recomanem i si ho heu fet, haureu vist que el llibre està farcit de referències a l’Art, en especial a la pintura, explicant tendències, artistes…

Creiem que el fotògraf no ha de viure d’esquena a d’altres disciplines, sinó que ha de veure, viure i sentir l’Art en general i com en el cas del llibre, nosaltres també volem donar rellevància a l’aspecte menys tècnic i més artístic de la fotografia i per això cal saber dels que ens han precedit.

A World of Civilization and Culture es una web-enciclopèdia d’Art imprescindible a les vostres adreces d’interès. Hi trobareu una guia complerta d’art, des de les pintures rupestres fins a l’actualitat. Tot indexat per tendències, molt complert, amb explicacions, història i biografia dels principals artistes. Hi trobareu no només pintura sinó d’altres disciplines com música clàssica, literatura o filosofia.

Però estem segurs que la que més ens agradarà és la secció dedicada a la Fotografia, evidentment. Quan obriu aquesta us trobareu amb un diccionari de fotògrafs; la història de la fotografia en dotze capítols, força extensa i ben documentada; i una última secció que es diu La història darrera les fotografies, un pas per la història a través d’una de les fotografies de 31 autors diferents, el que hi ha darrera d’aquesta, de l’autor i de la fotografia en general.

Evidentment està en anglès, però no ha de ser un problema si utilitzem el traductor automàtic de Google i una mica d’imaginació o sentit comú, depèn de la frase traduïda… Aquest es el primer capítol d’aquesta darrera secció i que refereix a la primera fotografia de la història, tot traduït al català. Nicéphore Niepce.Vista des de la finestra de l’estudi de 1827

El fet es que deien que aquesta web des d’on trobar imatges per descarregar, fons de pantalla, etc. es nodreix de fotos de Flickr de gent d’arreu i per això n’hi havien que fins i tot volien deixar aquest servei. Pel que sembla però, el problema no es de Flickr.

Per curiositat vaig posar el meu nom al buscador i em varen sortir mes de 400 imatges, que no estan al Flickr precisament. Per tant, també indexen els fotoblogs particulars.

Posant espaifotografic al buscador d’imatges en podrem veure 7.455. De ben segur que més d’una serà de la vostra propietat.

Te les pots descarregar a mida complerta, encara que a sota la imatge surt l’adreça web on esta la imatge, amb lo que en principi no se si es una activitat il·legal. Però jo no he cedit cap de les imatges per a que les pengin enlloc, ni tampoc espaifotografic, i per tant sospito que no és gaire lícit.

I ara feu la proba, aneu i poseu el vostre nom… I ara… Que us sembla? és bo per difondre les vostres imatges o per contra és denunciable?

http://www.fotosimagen.com

Fa uns dies que li segueixo la pista al primer dels dos recomanats , es diu Salva López i es de Barcelona. Fa només tres anys que va començar en aquest món i les seves imatges són fresques i potents. No cal dir res més, que aneu a la seva web i repasseu tots els seus treball i projectes.

Seguint-lo a ell pel Facebook (cal aprendre a desgranar el gra de la palla) vaig saber d’aquest segon recomanat, un jove francès que viu a Paris i que tan sols fa dos anys que va adquirir la seva primera càmera. Es diu Ruben Brulat i he quedat força impactat per les seves imatges. Imprescindibles les series Primates i Immaculate

A Wallpaper Magazine diuen d’ell

“Rubén Brulat va comprar la seva primera càmera fa tot just dos anys. Però malgrat aquest començament relativament tardà, alguna cosa va fer clic:

‘Vaig descobrir la meva veritable passió, i no he parat des de llavors. Vaig sortir tota la nit, experimentant. Necessitava de fer-ho – es va convertir ràpidament en una cosa vital per a mi i jo no podia deixar de prendre fotografies.’

Per Brulat, la fotografia és sobre la captura de la humanitat – com ho demostra a Immaculate, la seva sèrie d’imatges d’una zona de negocis, tant de dia com de nit.

‘Vull entendre per què els grups de persones i les societats es comporten de la manera que ho fan.

El que em va sorprendre de Immaculate és que aquest barri va viure només per a un sistema, i quan en la nit no hi ha ningú per activar aquest sistema, es mor. No hi ha absolutament res d’amor, ni felicitat, ni tristesa. Senzillament res.

Estic fascinat pels llocs on la bellesa dels éssers humans s’ha anat.’

Té sentit llavors que Brulat centri actualment la seva atenció en una nova sèrie de fotografies per a l’any 2010 sobre l’home en el medi ambient, que representa ‘la vulnerabilitat i la petitesa de la nostra espècie’. D’aquí a deu anys, espera haver portat tant la felicitat i la tristesa a la gent a través del seu treball, però sobretot confia que no totes les seves expectatives arribaran a realitzar-se.

‘Si no, en certa manera, serà molt avorrit!’

I aquest és un adjectiu que no associaríem amb Brulat.”

Dues recomanacions que son per tenir en compte i dos fotògrafs que caldrà seguir de prop. Sempre es bo saber de gent que no només parla i especula sobre pixels, sinó que te projectes i els plasma amb una mestria tan gran i en tan poc temps, tres i dos anys, no us han sorprès?

Doncs malgrat no ens ho sembli, en aquest vell continent encara hi queden alguns racons i alguns animals salvatges. Per donar-ho a conèixer, fa un parell d’anys va néixer el projecte Wild Wonders of Europe, agrupant 69 fotògrafs experts en naturalesa que s’han encarregat de realitzar projectes fotogràfics en 48 països dEuropa, per mostrar les meravelles naturals encara salvatges i espais verges del continent.

El gran banc d’imatges que s’ha generat ja és visible al web Wild Wonders of Europe. Realment val la pena invertir-hi temps per submergir-se en unes imatges precioses.

I pels que us agradat passar pàgines d’aquells llibres ben editats i sentir l’olor de la tinta, sapigueu que també s’ha editat un llibre en diversos idiomes, amb una selecció d’aquestes fotos i una explicació d’on s’ha fet, qui l’ha fet, de quina espècie es tracta, i alguna informació interessant de l’espècie en qüestió. El seu preu és de 39,5€ i l’edita l’editorial Lunwerg.

Via Xatakafoto

Nikkor Lenses Simulator

Òbviament la seva funcionalitat està ideada per poder veure el comportament de certes òptiques i naturalment poder provar les que interessin i per això hi ha una llista d’objectius amb els que fer la prova.

Naturalment són de la marca Nikon, però es fàcil treure conclusions per a d’altres objectius doncs les distàncies focals son similars a totes les marques i en el simulador només hi juga l’angle de visió i el resultat final sobre la imatge.

Es poden triar tres escenes diferents per a fer les proves i es poden conservar combinacions de lent i càmera, encara que d’objectius certament n’hi ha una bon grapat però solament tres càmeres.

Ho hem vist a Haciendo fotos

I en el cas dels fotògrafs? Parlant específicament dels aficionats, pot ser rellevant en algun sentit la càmera que han decidit passejar pel carrer? Ens pot explicar alguna cosa de la mena que fotografies que fa una persona o les que aspira a fer? Probablement hi ha alguna cosa de ben personal en la tria de la càmera que ens ha d’acompanyar quan fem un vol de rambla, alguns indicis sobre la mena de fotògraf que som… O que voldríem ser.

A tot això s’afegeix el moment en el que ens trobem, des del punt de vista dels canvis que ha experimentat la fotografia quant a tecnologia i procediments. No hi ha dubte que avui dia penjar-se de l’espatlla una càmera de pel·lícula, d’aquestes que ara anomenem “analògiques”, en molts casos respon a un posicionament personal, a certa forma de rebel·lia potser. Que la “càmera de passeig” es carregui amb rodets en comptes de menjar targetes, avui dia no sol ser un fet casual i desproveït d’intenció. Tot això encara pot ser més evident si la càmera en qüestió és alguna d’aquestes que han acabat esdevenint fetitxes tecnològics apreciats com si fossin ampolles numerades d’una selecta collita de vi.

Al voltant d’aquestes idees, per estrafolàries que puguin semblar, en John Sypal es dedica a nodrir una curiosa col·lecció que mostra al seu web tokyocamerastyle.com: fa fotos de les càmeres que porta la gent que es troba pel carrer. A tot això, cal afegir que viu a Tokyo. I precisament aquest detall és el que a mi particularment m’ha cridat més l’atenció.

Per que m’entengueu, només cal que visiteu la seva galeria de fotos de càmeres que portava gent que s’ha trobat passejant per la capitals d’un dels països tecnològicament més avançats del món. Ja ho veureu que és ben curiós, la mena de càmeres i la quantitat d’elles que corren pels carrers de Tokyo! I encara més curiós resulta descobrir, llegint les explicacions d’en John Sypal, que un bon nombre d’aquestes càmeres, autèntics clàssics de fa dècades, són la joguina personal de jovenets i jovenetes d’ulls d’avellana. Recordeu el que deia abans sobre els posicionaments i les tries personals? Quines coses!

Per cert, crec que també val la pena fer un cop d’ull a la galeria personal de fotos d’en Sypal. Hi he vist algunes fotos de carrer que m’han semblat força interessants.

Aquests dies tots haurem estat més o menys al tanto del que passava allà. El dimecres l’exercit de Tailàndia va esclafar la revolta en una operació on hi vàrem perdre la vida 15 persones (un periodista italià entre ells) i 60 ferits.

En total han estatt 80 morts durant aquests dos mesos de revoltes, 27 edificis i 16 sucursals bancàries han estat cremades.

Els de Big Picture han fet un magnífic recull (com sempre) d’imatges que val la pena visitar.

Per a la majoria es mes pràctic utilitzar els flaixos de tota la vida, encara que els resultats, depèn de com s’utilitzin, poden deixar molt a desitjar. Per aquests casos es va inventar el Strobist. I per difondre el seu coneixement, organitzem un taller el proper 5 de juny amb Rafa Barberà, que n’és tot un expert i un magnífic divulgador.

Strobist tracta d’aprofundir en la pràctica, la tècnica i l’ús de flaixos (els externs amb zapata, habitualment accessoris de les càmeres) i aconseguir resultats certament fantàstics. Aquí teniu un vídeo (en anglès) que ho explica molt bé.

El Strobist es ja tota una filosofia,  i com dèiem, tracta d’aprofitar petits flaixos portàtils i sempre fora de la càmera, aplicant les tècniques d’il·luminació d’estudi, aprenent a dominar la llum i suplint el material professional amb enginy i habilitat, per tal d’aconseguir fotografies expressives i de gran qualitat.

En el vídeo podem veure una sessió d’aquest estil i els resultats que es  van aconseguint.

El web oficial de Strobist es proposa mostrar totes les possibilitats de la fotografia amb els flaixos habituals de les càmeres reflex. A través de tutorials, exercicis i fòrums de consulta es pot arribar a treure el suc d’aquest tipus d’il·luminació.

L’alternativa a la web en anglès, és la que porta en Rafa Barberà, Strobist en español. Hi trobareu molta informació, dividida en dos apartats: Lighting 101, on s’ensenya com treure el flaix de sobre de la càmera i On Assignment, on es mostren imatges reals d’exemple i quin a estat el procés de creació de l’escena. Una pàgina totalment recomanable, creada i mantinguda pel ponent d’aquest fantàstic taller que us recomanem a tots. .

]]> http://www.espaifotografic.cat/2010/05/01/taller-de-strobist-el-dia-5-de-juny-amb-rafa-barbera/feed/ 9 http://www.espaifotografic.cat/2010/04/26/tecnica-amb-diane-varner/ http://www.espaifotografic.cat/2010/04/26/tecnica-amb-diane-varner/#comments Mon, 26 Apr 2010 12:00:01 +0000 atzucac http://www.espaifotografic.cat/?p=15829 La Diane Varner és una fotògrafa americana força coneguda en el mon dels foto-blocs (el seu s’anomena Daily Walks), imagino que molts ja la deveu conèixer, perquè surt en moltes llistes de “referència”, i de fet ja n’havíem parlat fa un temps, aquí mateix.   El seu estil o el contingut del bloc podrà agradar o interessar més o menys, però penso que es pot afirmar sense por d’equivocar-se massa, que en general les fotos que penja són agradables, i molt ben tractades des del punt de vista de post-tractament digital.

El motiu pel qual escric aquesta entrada és perquè he vist que si bé ja fa temps que a part de les fotos tenia penjats diversos escrits relacionats amb el post-tractament, ara, a més, hi té penjats alguns arxius psd a baixa resolució amb les capes que ha utilitzat. No és que sigui la “panacea” però sí que si us interessa el tema, us pot donar alguna idea quant a tractament creatiu.  I si no la coneixíeu, sempre està bé visitar la seva web, que penso que hi ha bones fotos.

Al darrera d’aquest projecte que pretén crear un espai de diàleg al voltant de la fotografia, hi ha gent més o menys coneguda per tots i que tenen un compromís patent amb aquest món.

L’altre dia a la trobada de Girona vaig estar parlant amb en Marcelo Aurélio i em va explicar precisament d’on va sortir el curiós nom de tot plegat. Tot ve de la fotografia que il·lustra aquesta noticia, una fotografia de l’Alfons Rodriguez, un del caps mes visibles del projecte.

Potser hauríem de parlar més directament de La Caja Azul, però be podríem començar per la fotografia, no? I potser debatre nosaltres també…

Avui precisament hi ha un article de la Nùria Gras a Quesabesde on l’autor, l’Alfons Rodríguez, ens explica com la va fer i reflexiona… Val la pena llegir-ho.

Podria dir que aquesta imatge, que vaig realitzar fa alguns mesos a Tel Aviv, la vaig fer amb tota la intenció del món. La vaig veure. Jo caminava pel carrer, i vaig veure aquesta imatge. La vaig sentir. Aixecar la càmera, vaig prendre el mesurament pertinent… I disparar.

I amb aquesta foto representa alguna cosa que portava dins, en el meu subconscient: l’opressió del poble palestí. El gos està envoltat per unes figures que s’albiren entre ombres i que representen les forces israelianes, i la caixa blava, al fons, representa l’esperança. Esperança per a la pau, per a una via de solució del conflicte.

Però és mentida, no ho vaig pensar. Vaig veure el gos, vaig apuntar, gairebé ni aixecar la càmera i vaig disparar. Tot va ser casual. L’enquadrament també. Això és el que ens passa sovint als fotògrafs, que dotem de sentit a una fotografia després d’haver-la pres, no abans.

Disparar al gos al mateix temps que es creuaven dues persones. El joc d’ombres i el contrast van afegir aquest valor de implicació del pobre gos. De la caixa blava em vaig adonar després, en visionar la fotografia.

Més tard vaig publicar la imatge en una xarxa social i es van generar molts comentaris i opinions, i d’aquest diàleg espontani va néixer ‘La Caja Azul’.

Potser el que em va motivar a obrir aquest debat va ser el discurs pesat d’alguns fotògrafs: ‘Això és una llum que guia i que obre el camí… I no sé què més ‘. Jo no sóc un artista: sóc un obrer de la fotografia que intenta dotar d’una certa estètica a les seves imatges, perquè les fotografies han de ser competitives en el mercat.

He arribat a la conclusió que no m’interessa la fotografia. O millor dit: no m’interessen ‘les fotografies’, el que m’interessa és la vida. Encara que és una mica paradoxal, perquè per viure necessito la fotografia en tots els sentits.

I després de molt de temps treballant i recorrent el món, m’he adonat que no puc canviar la realitat, però si més no la puc mostrar.

Pels que no sapigueu de que es tracta, que ben pocs en deveu ser, la fotografia estenopeica és una de les tècniques més antigues per captar imatges. Es caracteritza per l’us de càmeres estenopèiques, en les que un forat minúscul fa la funció d’òptica, diafragma i obturador. El principi del que deriva aquesta tècnica és el de la cambra fosca.

Si us interessa el tema i voleu saber quins esdeveniments i activitats s’han previst per la jornada, ho podeu esbrinar visitant el web Pinhole Day. Com a mínim, podem participar en la proposta de fer una fotografia estenopèica i afegir-la a la galeria del Dia Mundial de la Fotografia Estenopèica. Com fer la foto? Doncs el primer que ens cal és una càmera estenopèica, és clar. Això no ha de resultar cap problema irresoluble, ja que ens la podem fabricar nosaltres mateixos amb materials tan humils i corrents com tetrabrics de llet, llaunes o modificant una tapa del cos d’una càmera d’òptiques canviables. Els recursos i tutorials sobre el tema que es poden trobar a Internet són virtualment inacabables, només cal invocar a Sant Google. I és que la fotografia estenopèica te més seguidors del que pugui semblar!

Si voleu provar a fer-vos la vostra pròpia càmera estenopèica o pinhole de 35mm, podeu consultar aquest tutorial a Flickr i descarregar-vos les plantilles necessàries. Un altre opció prou atractiva són les càmeres de Corbis, amb dissenys molt innovadors i atractius. I les retallables que venen al web curiosite.es tampoc estan gens malament!

Si sou més aviat mandrosos o teniu dues mans esquerres, sempre podeu resoldre el problema comprant una càmera ja feta, que també n’hi han, i d’autèntic luxe, com les que fabrica i ven ZeroImage. I si us ve de gust veure una sel·lecció de càmeres estenopèiques ben curioses, feu un cop d’ull a aquesta entrada del holga blog. Si us atreu més l’estil gòtic o gore, sempre us podeu inspirar en les creacions d’en Wayne Martin. En qüestió de gustos…

Ja ho sabeu, el proper diumenge 27 d’abril toca fer fotos per un forat!

Un altre cas de fotografia especialitzada seria el de fauna salvatge. Si a més els animals que pretenem retratar són els que acostumen a inspirar-nos les becaines de després de dinar -els clàssics lleons dels Serengueti, el cocodril del Nil i el tauró blanc- doncs la cosa es pot complicar considerablement. I no cal dir que quant més especialitzat és un equip, més elevat és el seu preu. Tots sabem que per fer fotografies d’animals salvatges en el seu entorn natural, especialment si comporta cert risc, habitualment es fan servir òptiques força llargues i quant més lluminoses millor. I això es tradueix immediatament en preus considerablement alts, fora de l’abast de molts de nosaltres.

Però, com passa tot sovint, la falta de calers es pot suplir amb enginy. I això és el que han fet els germans Will i Matt Burrard-Lucas. Aquests dos fotògrafs aficionats britànics s’han deixat seduir per l’encant de la fotografia de natura salvatge i, pel que es veu, no ho fan gens malament. Ja han rebut diversos premis i les seves imatges s’han vist al Natural History Museum de Londres i al Smithsonian Museum de Washington DC. A les seves galeries hi trobareu fotografies realment fantàstiques. I la darrera pensada d’aquest parell de germans els ha permès obtenir imatges ben singulars.

Quants de vosaltres estaríeu disposats a fer fotos d’un lleó amb un gran angular? A mi que no em busquin! Doncs aquests dos entusiastes fotògrafs ho han fet, amb l’ajut d’una curiosa criatura que han batejat com Beetlecam. Es tracta d’un xassís de vehicle 4×4 en miniatura comandat per control remot a sobre del qual es pot acomodar una càmera i dos flaixos. D’aquesta manera, han pogut fer fotos de bèsties com lleons, búfals africans i elefants a una distància que no seria gens convenient per la salut de cap fotògraf.

Cal dir que la primera càmera que varen fer servir, una Canon 400D, no va sortir gaire ben parada dels amanyacs de les lleones. La varen haver de substituir per una Canon EOS 1D MK III, cosa que va limitar el tipus d’animals a fotografiar, degut a les dimensions i pes de l’enginy. I pel preu de la càmera sota risc, es clar.

Feu una visita als amics Will i Matt, que val la pena veure les fotos que varen aconseguir amb el BeetleCam. És ben bé una perspectiva nova de la fotografia d’animals salvatges. Fotos fetes des del punt de vista d’un escarbat!