Tecnologia fotogràfica

Prou que tenim clar que la nostra llengua es considera minoritària davant d’altres. Entre els criteris objectius podem considerar el relativament petit nombre de parlants i l’escassa extensió del territori on és utilitzada, comparat amb el els d’altres idiomes com el castellà, l’anglès o el xinés. Però que vols, és la nostra i ens l’estimem. I aquests sentiments no fan cas de les consideracions objectives.

Els que sí en fan cas, òbviament, són els que han de fabricar coses que poden implicar la necessitat de fer una feina de traducció. Posats a acotar despeses, és evident que del primer que es pot prescindir és de traduir a idiomes de poc pes relatiu. I a nosaltres, entre d’altres, ens toca el rebre, és clar. Tampoc seria cap sorpresa, oi?

Per això, iniciatives com la del Quim Cubí tenen un enorme valor. Algunes injustícies i … 

Hi han moltes maneres de classificar a la gent, d’assignar-lis etiquetes i ficar-los a un calaix o un altre. Sempre hem sentit que no està gens bé fer-ho, que s’ha de ser prou obert de mires i evitar els estereotips, els prejudicis. Però gairebé es podria dir que va amb la nostra naturalesa la necessitat innata de arrengar les coses, les persones, les idees, encara que sigui només com a un recurs matusser de simplificar el món per tal d’entendre’l. I és que la seva complexitat, diversitat i riquesa de matisos sovint ens supera i, en alguns casos, inclús ens espanta.

Per exemple, una de les innumerables classificacions possibles seria la resultant de dividir les persones en dos grups: les que posseeixen algun giny d’Apple i les que no en tenen cap. Dins de la categoria dels “que …