Programes

Ja em perdonareu la broma, al·lusiva a la novel·la d’en Philip K. Dick que va inspirar, ni que sigui remotament, la mítica pel·lícula de Ridley Scott. Alguns deveu haver llegit l’obra i molts altres segur que heu vist la pel·lícula, més d’un cop i tot. En qualsevol cas, haig de confessar que tot plegat no ha estat més que un recurs barat per atreure la vostra atenció.

De tots els que llegiu aquestes línies, alguns potser sou usuaris d’un telèfon mòbil basat en el sistema operatiu creat per Google, l’Android. La resta, que es divideixen de manera heterogènia entre ufanosos posseïdors d’IPhone i els que habitualment s’escalfen l’orella amb algun altre variant de telèfon cel·lular, podeu continuar amb el que estàveu fent. Esteu dispensats.

Als amics del robotet verd, els vull cridar l’atenció sobre dues aplicacions que els hi pot resultar de cert interès, dins de l’àmbit de la pràctica de la fotografia: PhotoTools … 

M’adono que fa cert temps que no escric cap entrada fent menció d’algun recurs tècnic d’aquests que ajuden a fer la feina als fotògrafs, aficionats o professionals, fent més fàcils tasques que habitualment es solucionen de manera indirecta o inclús més feixuga. Potser és bon moment per deixar de banda les reflexions metafísiques i posar-se una mica pragmàtic.

Resulta que la gent de Microsoft s’han arromangat i han decidit incorporar al Windows una funció tan modesta com pràctica: la capacitat de visualitzar els arxius RAW d’una amplia col·lecció de càmeres digitals.

Cóm? Senzillament, instal·lant un paquet de còdecs (filtres codificadors-descodificadors que permeten al sistema entendre diversos formats de dades) que us podeu descarregar gratuïtament. A més, podeu triar el idioma, de manera que teniu la possibilitat d’instal·lar el paquet que es correspongui amb el de la vostra versió de Windows. Per … 

Prou que tenim clar que la nostra llengua es considera minoritària davant d’altres. Entre els criteris objectius podem considerar el relativament petit nombre de parlants i l’escassa extensió del territori on és utilitzada, comparat amb el els d’altres idiomes com el castellà, l’anglès o el xinés. Però que vols, és la nostra i ens l’estimem. I aquests sentiments no fan cas de les consideracions objectives.

Els que sí en fan cas, òbviament, són els que han de fabricar coses que poden implicar la necessitat de fer una feina de traducció. Posats a acotar despeses, és evident que del primer que es pot prescindir és de traduir a idiomes de poc pes relatiu. I a nosaltres, entre d’altres, ens toca el rebre, és clar. Tampoc seria cap sorpresa, oi?

Per això, iniciatives com la del Quim Cubí tenen un enorme valor. Algunes injustícies i … 

Hi han moltes maneres de classificar a la gent, d’assignar-lis etiquetes i ficar-los a un calaix o un altre. Sempre hem sentit que no està gens bé fer-ho, que s’ha de ser prou obert de mires i evitar els estereotips, els prejudicis. Però gairebé es podria dir que va amb la nostra naturalesa la necessitat innata de arrengar les coses, les persones, les idees, encara que sigui només com a un recurs matusser de simplificar el món per tal d’entendre’l. I és que la seva complexitat, diversitat i riquesa de matisos sovint ens supera i, en alguns casos, inclús ens espanta.

Per exemple, una de les innumerables classificacions possibles seria la resultant de dividir les persones en dos grups: les que posseeixen algun giny d’Apple i les que no en tenen cap. Dins de la categoria dels “que …