Per posar-hi remei, tot seguit proposo uns quants refranys, a tall d’exemple, a veure si la cosa prospera. Tot i que d’on no n’hi ha no pot rajar, penso que de mica en mica s’omple la pica. Però anem per feina, que moltes lletres i poc suc, també les escriuria un ruc:

• Flaix en camp obert, deixa’l a cobert.
• A càmera vella no li demanis píxels.
• Si vols fer bones fotos, llevat de matí.
• La millor fotografia és quan cau el dia.
• Pel maig, flors i formigues i macros a raig.
• D’arrugues i berrugues els concursos en van plens.
• La targeta plena i cap foto de la nena!
• Amb l’ombra a l’esquena i de cara al sol, feia fotos el mussol.
• La fotografia ha d’entrar pels ulls.
• Sense llum es veu tot negre.
• Al bon fotògraf no li manquen llums.
• Al bon fotògraf no li calen llums.
• Al febrer, les fotos blanques han de ser*.

A veure si algú s’anima i omple aquests neo-refranys de contingut. I millor encara si en proposeu de nous. Els podríem enviar al web dels proverbis!

I abans que me n’oblidi, i donat que el darrer refrany està dedicat al vigent concurs mensual, què us semblaria mirar el recull de les fotos presentades als concursos mensuals de l’any passat? Som-hi doncs!

Fes clic a la imatge per obrir el recull.

(*) Aquest darrer refrany, ja us n’heu adonat, fa referència al concurs mensual d’EF d’aquest mes, que demana que retratem el blanc.

Doncs, en alguns casos, conèixer-ho és possible. Moltes vegades, els fotògrafs disparem diversos cops l’obturador i, a casa o al laboratori, decidim quines fotos mereixen veure la llum, i quines sols poden aspirar a ser arxivades. En els casos, però, de fotografies que passen a la història, la resta d’imatges de la sèrie de cop i volta passen a tenir també valor, ja que ens ajuden a entendre millor la imatge principal.

Com a mostra d’això, us en mostrem aquí unes quantes. A veure si sabeu endevinar què passarà després…

Aquest policia fa pinta d’estar-ne tramant alguna… Què creieu que farà?

Esperen per creuar, o miren de cridar un taxi? Què faran?

Sembla una operació habitual… Què podria sorprendre aquest metge?

Aquests soldats semblen contents. Què pot passar?

La bandera és força ridícula… La deixaran, o n’hissaran una de més grossa?

Aquest noi sembla detingut. El porten, potser, a la presó?

Què li tiren per sobre a aquest monjo? Aigua, potser?

Si voleu veure’n més, feu una ullada a aquest enllaç. I, sobretot, quan feu una foto, no n’esborreu les imatges prèvies!

El Centre Cívic Jardins de la Pau, del Prat de Llobregat, amb la finalitat de promoure la creació i la difusió de la fotografia com a element de coneixement i divulgació cultural, convoca la setena edició de la Beca Fotografia i Societat. L’objectiu d’aquesta beca és donar l’oportunitat a fotògrafs per proposar, desenvolupar i exposar un projecte fotogràfic.

Per si esteu interessats a participar-hi presentant algun projecte personal, aquest és el lloc web on trobareu mes detalls de la convocatòria i ho podeu també arribar a qui hi pugui estar interessat.

La beca te una dotació de 1.300€ i teniu temps per presentar el vostre projecte fins el 29 de febrer.

Des d’aquest enllaç us podeu baixar les bases en pdf.

Centre Cívic Jardins de la Pau

Els amics de Barcelona Photobloggers presenten Ubiquography, un projecte de reflexió sobre la iPhoneografia coproduït amb el Centre Cívic Guinardó.

Ubiquography és una exposició col·lectiva amb la idea central de fer una reflexió sobre què és la iPhoneografia i quines són les qualitats que la fan única: La ubiqüitat i la immediatesa. La ubiqüitat de la iPhoneografia es troba en el vector social de la mateixa: una persona, en un lloc, comparteix amb tothom en qualsevol punt. Per la seva banda, la immediatesa la trobem en l’escàs temps que transcorre entre que l’artista ”veu” una foto, la captura, l’edita i la publica. Ubiquography intentarà abordar aquests dos conceptes mitjançant una exposició que es podrà veure a tot el món, a la vegada, i just en el moment que els artistes, de tot el món, publiquen les seves obres, en temps real.

L’exposició té dos vessants: el propi web dedicat al projecte (ubiquography.com) on ja s’estan rebent obres iphoneográficas que es mostren en el mateix instant en què es publiquen i l’exposició física, que es podrà visitar del 24 de maig al 8 de juny al Centre Cívic Guinardó i, en el mateix instant, en temps real, en diversos punts del món.

Actualment està obert el període d’inscripció, podent fer la sol·licitud en la pròpia pàgina web.

Declarem doncs a l’Olga com guanyadora del Concurs Mensual desembre 1’1 – gener ’12, amb la seva foto “Començant per la cua“, que ha recollit 23 punts a les votacions. El segon i tercer lloc pertanyen al navel, amb 20 punts per la seva foto “Massa canvi?” i al Miquel Bohigas, que n’ha obtingut 19 amb la foto “Comença un nou dia”.

Fotos d’una blancor gairebé immaculada

Com que segur que esteu ansiosos per posar-vos mans a l’obra i no veieu el moment de començar a fer fotos i enviar-les al Concurs Mensual EF, no perdrem més el temps amb retòrica i anirem directes a la qüestió. El tema del concurs que comença des d’ara mateix és ben clar: BLANC. Aquest serà el primer  d’una sèrie d’edicions dedicada a colors primaris: blanc, negre, vermell, vers i blau.

No cal donar gaires pistes ni exemples per explicar el tema. Volem fotos que mostrin el color blanc com a element primordial. Com i de quina manera és problema vostre, que en definitiva es tracta que us exprimiu el cervell. Només un suggeriment: ens agradaria rebre propostes originals, diferents, imaginatives, defugint tant com sigui possible dels tòpics habituals; tu ja m’entens, que diu la cançó.

El premi del Concurs Mensual és un xec virtual per valor de 100€ a gastar a la botiga DiseFotoStore. Amb aquest xec podreu comprar el que vulgueu per aquest preu o utilitzar-ho com a pagament parcial d’un producte més car. A més, la foto guanyadora també s’exhibirà al web de Disefoto.

Com és habitual, el guanyador podrà encarregar una còpia de la seva foto de 30x40cm sobre paper Hahnemühle al laboratori Copia. Per rematar el lot, nosaltres hi afegim una samarreta EF (de color negre o taronja, talla a triar).

Si teniu dubtes sobre el funcionament del Concurs Mensual EF, podeu consultar les bases en aquesta secció del fòrum. Si teniu dubtes o preguntes, les podeu formular en aquesta secció. Recordeu que heu d’enviar les fotos per email a concurs.mensual.ef@gmail.com.

Tingueu en compte que aquest més té una dificultat afegida: és més curt. Només teniu 3 setmanes per crear la vostra obra.  Però sabem que sou gent valenta i resolutiva, amb un cap bullint d’idees brillants i sorprenents que esteu frisant per plasmar en una extraordinària fotografia. Per tant, ja podeu posar fil a la agulla! Esperem rebre les vostres fotografies abans de les 24:00h del diumenge 26 de febrer. Ha quedat prou clar?

És divendres, dia en què fem un petit tast de les imatges que estem comentant darrerament al fòrum.

• En aquest fil de la categoria Bèsties, casos i coses, en Porre ens presenta due gattini molto belli.
• En PBiC ens mostra l’església d’Erill la Vall al fòrum Llocs, indrets i racons.
• En JordiMT s’estrena a Llocs, indrets i racons amb una imatge de l’Escaldarium.
• En Bicimann s’està endinsant en la fase taronja tal com ens explica a Llocs, indrets i racons.
• I a Gent, persones i personatges en rafelvng ha publicat una sèrie de fotografies de Darjeeling.

També hem anat parlant de:

• La sortida que farem aquest cap de setmana a la Sagrada Família (amb la vènia de l’onada de fred).
• Dels paisatges de la Patagònia.

I recordeu, que a EF tenim força iniciatives en marxa, que potser us poden interessar:

• El nou Calendari d’activitats.
• El Tema Setmanal.
• L’Operació RAW
• Heu vist les Galeries dels usuaris d’EF? És fàcil crear la teva.
• El Fotomapa EF, una iniciativa per a geoposicionar les vostres fotos de viatges. per Catalunya.

• Començaven els preparatius per la photocalçotadawalkaniversari d’EF. Recordeu que aquest any hi tornem!
• Tota la neu que manca aquí la tenen al Japó (un dels països on més neva, per cert) i una mostra en són les fotografies del precoç Yu Kunasagi.
• Vam comentar que l’autor del conegut Big Picture passava a fer-se càrrec d’un altre fotobloc: In Focus.
• Vàrem topar amb una curiosa galeria de fotografies del Líder estimat (molt, a jutjar pels plors dels seus ciutadans després de morir) de Corea del Nord: Kim Jong-Il mirant coses.
• I vam recordar Joan Masó i els seus autocroms de Girona.

Per parlar d’un clàssic, hauria de començar a remenar llibres, webs i viquipèdies, però el fred siberià que s’acosta em deu haver glaçat les ganes de fer-ho.

D’altra banda, els tutorials no són el meu fort. Sóc massa poc meticulós a l’hora de fer una cosa com per poder aconsellar després a ningú com s’ha de fer.

Mira, acabo de sentir una frase a la televisió: a vegades tinc ganes d’engegar-ho tot a fer punyetes. De tant en tant, com ara, treballo amb la tele o la ràdio engegada i, esclar, sento coses com aquesta. No pateixis però, estimat lector, que en aquesta ocasió no comparteixo en absolut aquest pensament. Bé, una mica sí, la veritat. Però, deixem-nos de politica, i tornem a la fotografia.

Sabíeu que Cartier-Bresson solia dir que no en sabia res de fotografia? O que Man Ray afirmava que la fotografia li proporcionava un mitjà per expressar-se molt més simple i ràpid que la pintura? I encara una altra, de Robert Doisneau: Al final, no hi ha res més subjectiu que la lent, no ensenyem el món com és. Veus? al final encara he hagut de recórrer als llibres per sortir-me’n.

Però, quina relació tenen aquestes tres frases? He de reconèixer que les he triat una mica a la babalà, només per veure si de tot plegat en podria treure’n alguna idea que em permetés tirar endavant l’article. Som-hi doncs!.

D’entrada voldria recordar que tant C-B com Man Ray van estar sempre molt vinculats a les arts plàstiques tradicionals, com el dibuix i la pintura. El primer va deixar de fer fotos per dedicar-se a dibuixar i el segon fou una figura destacada del moviment surrealista, on la pintura és potser la vessant més coneguda.

Saber que Cartier-Bresson afirmava que no en sabia gens de fotografia, no sabeu el pes que em treu de sobre. I les ales que em dóna! De fet, jo tampoc en sé gaire, la veritat, de fotografia. Ho reconec: m’avorreix parlar d’objectius i de càmeres, de diafragmes, flaixos i tres-peus. Qui ho sap, però potser el poc que en sé és el que no em deixa fer fotos semblants a les de C-B!.

També coincideixo amb Man Ray. La fotografia —i més la digital— permet crear imatges amb molta més facilitat i rapidesa que amb la pintura. I afegiria: d’una manera més neta i econòmica (sobretot si t’han regalat l’equip fotogràfic!).

D’altra banda, la frase de Doisneau em sembla definitiva i poc discutible. Ja ho hem comentat, crec recordar, alguna altra vegada.

O sigui: tenim que no entenc de fotografia, que la faig servir perquè és més fàcil que la pintura i que la fotografia no ens mostra el món tal com és. Què hi faig doncs col·laborant en aquest espai? Deu ser que la fotografia m’agrada per que em permet ensenyar el món tal com jo el veig, o tal com el voldria veure. Igual que ho faria un pintor. O potser perquè amb la fotografia he conegut a gent que sí que hi entén de fotografia. I que també em mostren el món tal com ells el veuen, o com els agradaria que fos. Tal com ho feia Cartier-Bresson.

Per cert, ja us heu baixat el llibre La Patagonia desconocida?

Més encara, sabies que amb la càmera de plaques podem fer fotografies que amb la nostra fantàstica reflex seriem absolutament incapaços de fer?

Saps que la seva mecànica és tant i tant senzilla que entendràs de manera pràctica i empírica molts del conceptes que ara reconeixes com a quelcom abstracte? I a la vegada saps que podem anar aprofundint i trobar-la tant i tant sofisticada que farem amb ella coses a primera vista inversemblants? Saps que a la teva rèflex el pla d’enfoc es sempre paral·lel al del sensor i en aquestes el podem moure, tombar, girar… al nostre gust? Has vist mai corregir perspectives en directe, des de la pròpia càmera?

Sabies que la tècnica del Tilt & Shift que ara està de moda, és una de les funcionalitats de la càmera de gran format? Saps que podries fer una foto davant d’un mirall i no sortir ni tu ni la càmera, com si fos un truc de màgia, i sense Photoshop? Et sona el principi de Scheimpflug?

Coneixes algun dels molts fotògrafs actuals que l’utilitzen habitualment? Burtinsky, Meyerowitz, Joel Sternfeld, Richard Misrach, Toshio Shibata, Jesús Alonso, Gabrielle Basilico…

Tot això i molt més, ho podràs saber, veure i comprovar el dissabte 18 de febrer de 2012, quan farem la 2ª Trobada Temàtica sobre les Càmeres de Plaques. Ara fa un any vàrem fer la primera però alguns es va quedar amb ganes de més o no va poder venir i que ens ho han tornat a demanar. Per tant, tornarem a obrir les portes de meravellós mon de les càmeres de gran format.

En veurem de diferents mides i tipus, de diferents èpoques, les tocarem, remenarem, farem fotos amb una Sinar de 20×25, amb una càmera antiga també d’aquest format i amb varies de 9×12. L’any passat varem fer fotos amb pel·licula Polaroid, però aquest cop hem trobat paper positiu directe de 8×10´´ i per tant, farem copies de 20×25 en blanc i negre que després revelarem al laboratori. Finalment us podreu endur les còpies que feu durant el dia.

Explicarem tot el procés d’obtenció de fotografies amb càmeres de gran format. Al matí tindrem una part teòrica on s’explicarà la tècnica i el procés. Seguidament una part pràctica on fotografiarem diferents motius: un edifici, un retrat, un bodegó… I tot el que puguem i se’ns acudeixi!

En principi les càmeres de gran format provoquen molt de respecte  i seu funcionament ens pot semblar complexe. En realitat la seva estructura és tan senzilla que resulta idònia per entendre tots els conceptes tècnics que ens puguem plantejar.

La seva versatilitat ens ajudarà a entendre i estimar encara més el món de la fotografia. Aquesta jornada pot ser molt aclaridora tant per als que utilitzin aquests tipus de càmeres com per qui només utilitzi les càmeres digitals.

Tant en la primera trobada com en aquesta, qui ens farà de guia per l’increïble mon del gran format, serà en Joan Porredon. Ell mateix s’encarregarà de la part més teòrica. Per la part pràctica comptarem també amb Pitu Estol i Pep Mínguez, que ens guiaran i aclariran els dubtes que vagin sorgint en les sessions pràctiques al llarg de la jornada.

La trobada tindrà lloc el dissabte 18 de febrer de 10:00h a 14:00h i de 16:00h a 19:00h, amb un petit descans a la primera part. L’exposició teòrica, la pràctica del bodegó i el revelat del paper ho farem a la masia de Can Rafart i aprofitarem l’entorn del Parc de Can Rafart per fer les fotos exteriors. El tema del dinar encara no està del tot solucionat, però us en informarem aviat.

El preu d’aquesta trobada és de 50€ o de 25€ per als que tinguin el carnet d’Amic d’EF. És una bona ocasió per a demanar-lo, doncs en aquesta activitat ja us estalvieu 25€. Si participeu en alguna activitat més durant l’any ja l’amortitzeu o fins i tot hi sortiu guanyant. Ara es temps de cuidar la butxaca!

Podeu reservar la vostra plaça fent l’ingrés en el compte 0081 0379 88 0001142220 del Banc Sabadell Atlántico (indicant el nom i telèfon o email de contacte) i enviar-nos un correu amb el nom de l’interessat i la referència Gran Format.

Finalment una noticia d’última hora: el proper mes d’abril comptarem per segon cop amb un gran fotògraf i teòric de la fotografia, l’Eduardo Momeñe. El taller de l’any passat ha estat, en opinió de molts, un dels millors que hem fet. Enguany repetim ponent però no tema. Tots els detalls els donarem en una propera noticia, però si voleu assegurar-vos la plaça escriviu-nos un correu a tallers.ef@gmail.com.

Per aquest taller podeu fer la vostra reserva prèvia i us avisarem quan sapiguem els detalls, preu, etc.

Com us dèiem, aquest any no volem deixar de fer res del que feiem per la crisi i portem més marxa que mai. Per això estem preparant molts més tallers a fer durant tot l’any: un taller de tècniques antigues del s.XIX i un altre de col.lodió humit, un taller de nu amb una fantàstica model de pell ben morena, un de macro de primavera amb l’Àlex Alonso, un de natura amb l’Oriol Alamany i alguna sorpresa més…

Esteu ben atents

Abans o després, quan es parla de “manipulació de la realitat”, sempre apareix el tema de l’ús, en el sentit del “com” i del “quant”, de les eines de retoc digital. Essencialment parlem de Photoshop, però vaja, l’eina és circumstancial; n’hi ha d’altres però succeeix que aquesta és la que domina el mercat. Val a dir que aquest sol ser un debat irremeiablement balder, que en la majoria dels casos no porta més enllà de la polarització radical de les postures dels participants.

Cal admetre que Adobe Photoshop (o els seus cosins) i la resta de recursos tècnics que ens ofereix la informàtica aplicada al tractament de la imatge, fan extremadament fàcil resoldre tasques que abans demanaven grans dosis d’habilitat, paciència i domini de l’ofici. Això no és necessàriament dolent, com tampoc ho és disposar d’un cotxe o moto que ens permet desplaçar-nos còmoda i ràpidament (en teoria al menys). Molt diferent és fer-ho servir sempre i per tot, quan inclús quan podríem perfectament anar caminant.

Aquestes facilitats tecnològiques sovint modifiquen els nostres hàbits i ens pot portar a reconsiderar el valor de l’esforç, la necessitat d’aplicar-lo i on resulta convenient o innecessari fer-ho. Parlo de l’execució matussera o precipitada de la presa i el “ja ho arreglaré després” en comptes de procurar fer les coses ben fetes des de bon començament per tal de comptar amb la millor “matèria primera” possible. D’alguna manera, la tecnologia ens dota d’eines tan eficients i fàcils d’utilitzar que ràpidament ens oblidem de com es fan les coses “manualment”.

De fet, ja des del mateix moment de la presa, actualment no cal que fem gaire cosa: les càmeres actuals resolen la major part del problema elles soletes, de manera que nosaltres no hem de fer gaire cosa més que apuntar i disparar. Cal que cada nou aficionat aprengui els conceptes subjacents en el funcionament del sistema de mesura de la llum de la seva càmera? Cal que sàpiga que significa realment “sensibilitat”, “diafragma” o “velocitat d’obturació”? Vull dir, més enllà dels seus efectes, com ara “valors més alts de diafragma, més coses enfocades”. Continua sent necessari entendre les relacions entre aquests tres valors, espècie de Santísima Trinitat fotogràfica, quan totes les càmeres disposen d’un mode completament automàtic que resol la majoria de escenes sense problemes? Hi ha cap necessitat de fer cursets “d’iniciació a la fotografia” o s’haurien de convertir en sessions de lectura assistida del manual de la càmera?

A ningú se l’escapa que tot plegat no s’aturarà aquí. És segur que ben aviat disposarem de càmeres  i objectius amb la tecnologia Lytro aplicada. De fet, ja es poden encarregar. Parlo d’aquest nou sistema que permet enfocar (o re-enfocar) qualsevol punt de l’escena a posteriori (si us voleu fer una idea del seu funcionament, en aquesta galeria podeu jugar a re-enfocar les fotos). Això ens permetrà despreocupar-nos d’on hem de situar el focus i quina profunditat de camp volem aplicar a l’escena en el moment just de la presa. És a dir, més enllà dels actuals sistemes d’enfocament automàtic, és que senzillament ja no caldrà enfocar sobre cap punt en particular, per dir-ho així, ja que el podrem triar després, asseguts davant de la pantalla de l’ordinador.

És evident doncs que, en general, les innovacions tècniques tendeixen a fer-nos més fàcil la feina i fan innecessaris coneixements i habilitats que abans eren imprescindibles. Això, és bo sense reserves? És dolent sense remei? Els avenços tecnològics ens fan més eficaços però alhora més ignorants? Fa difícil de dir, la veritat. El que sí podem sospitar és que, sense remei, tot plegat provoca una constant redefinició tant del que és la fotografia com del que exigeix la seva pràctica.

No sé si un dilluns és el dia més adequat per convidar-vos a la reflexió i el debat, encara més d’un tema tant complex i que tant fàcilment desferma passions difícilment conciliables, així que procuraré concloure l’escrit de manera més relaxada i entretinguda. Per això, he triat un fotògraf que m’ha cridat l’atenció, pensant que veure fotos d’un autor que fa les coses ben fetes o com a mínim de manera diferent sempre resultat interessant. També haig de dir que l’he triat per que lliga amb alguns dels punts que he plantejat. De seguida veureu a què em refereixo.

Philippe Ramette, que es considera sobre tot escultor, construeix escenes físicament impossibles, manifestament surrealistes, en les que persegueix “racionalitzar el irracional”, com ell mateix diu. De manera semblant a com feia en Hitchcock, el propi Ramette apareix a les seves fotos en situacions on la gravetat no funciona de la manera a la que ens té acostumats. Una part de la singularitat de l’obra d’aquest artista és que no fa servir Photoshop per crear les seves increïbles escenes. Ho resol construint estructures hàbilment amagades que fan possible el més inversemblant. Independentment d’aquest particular mètode de treball, a mi m’ha agradat molt la seva feina. Gairebé de manera automàtica, m’ha fet venir al cap el nom de René Magritte, el pintor surrealista belga.

En qualsevol cas, espero que us resulti prou interessant la feina d’en Ramette i que us ajudi a començar la setmana amb un lleuger somriure a la cara. Ja posats a demanar, espero també que us animeu a expressar les vostres opinions al voltant de les idees que he intentat exposar. Espero els vostres comentaris!

A partir d’un fil que va obrir l’Isaac Atienza on mostrava unes fantàstiques fotografies de la Sagrada Família, d’ell mateix en va sorgir la idea de fer-hi una sortida fotogràfica d’EF.

Ell mateix també va obrir un segon fil on es va anar lligant la sortida. Aquestes dues fotografies que il·lustren l’article, són de la seva galeria de Picasa, on hi podeu veure la resta.

Finalment, i a falta de concretar el que es farà un cop acabada la visita, hem volgut posar-ho a portada per engrescar la gent a participar en aquesta propera activitat. El cost d’aquesta activitat, naturalment, és gratuït. L’únic que abonareu és el preu de l’entrada, que de manera individual surt millor que en grup i ho fareu a les mateixes taquilles. El preu de la visita són 13€ amb l’entrada al museu inclosa.

Per a la qüestió del dinar segur que no hi haurà problema per trobar un lloc adient per a tothom i ja es veurà quina activitat fotogràfica es pot fer a la tarda.

Per tant, quedem el diumenge dia 5 de febrer a les 9h del matí davant de les taquilles. Aquesta és l’hora que obren i així podem evitar les previsibles cues que es formaran al llarg del matí.

Podeu portar tot l’equip si voleu però no és permès d’utilitzar el trespeus, per tant ens les haurem d’enginyar si no tenim prou llum o si volem fer  exposicions llargues.

A partir d’ara volem donar més rellevància i difusió a les sortides i quedades, trobades temàtiques, sortides a exposicions  i a qualsevol de les activitats presencials que es venen fent al llarg de l’any i regularment a espaifotografic.cat.

Per aquest motiu varem engegar ahir mateix un nou calendari amb les activitats previstes a EF i que podeu veure a la dreta de la pàgina principal. Aquest és molt complert, amb informació, horaris, mapa de Google i preu de l’activitat. A més us podeu baixar les activitats directament al vostre Google Calendar. Ara toca anar-lo omplint de contingut. No costarà gaire, doncs com ja varem dir  hi ha moltes activitats previstes per aquest any. La propera: la calçotada, el 10 de març.

Dins del grup de les activitats presencials hi ha les visites a exposicions. El nostre objectiu és poder-ne fer regularment una o dues al mes, entre setmana. Pel tema de les sortides i exposicions, s’ha incorporat a l’equip de col·laboradors l’Olga Fuenmayor, que estem segurs que farà una gran tasca.

Esperem veure-us a tots i ens agradaria comptar amb cares noves. Així doncs, hi sereu benvinguts tots els que aparegueu el diumenge 5 de febrer. És una activitat oberta a tothom, coneixeu algú d’EF o no. Aquesta és una bona activitat per a presentar-vos, conèixer, aprendre dels que en saben més o compartir una estona amb gent amb les mateixes aficions.

Així doncs, fins al diumenge vinent!

Com cada divendres, a continuació un petit resum del que s’ha estat veient al fòrum  darrerament

• En aquest fil de la categoria Gent, persones i personatges, en Gothalo ens ensenya una paradeta a la fira de Nadal.
• En rafelvng ens mostra les vistes des del Castell de Mirany al fòrum Llocs, indrets i racons.
• A Llocs, indrets i racons el Josep ha penjat una instantània de la Damborrada de Donosti.
• La Sussss ha fotografiat unes de les primeres flors de l’any, que podeu veure a la categoria Bèsties, casos i coses.
• I a la mateixa categoria en Miquel Bohigas ha posat una fotografia d’un animal ben gros.

També hem anat parlant de:

• De mesurar la vostra habilitat colorimètrica.
• Del Photoshop ideal (o el que els clients pensen que fa).
• Dels propers tallers de Photoshop amb Lola Montserrat.

I recordeu, que a EF tenim força iniciatives en marxa, que potser us poden interessar:

• El Tema Setmanal.
• El Concurs Mensual d’EF
• L’Operació RAW
• Heu vist les Galeries dels usuaris d’EF? És fàcil crear la teva.
• El Fotomapa EF, una iniciativa per a geoposicionar les vostres fotos de viatges. per Catalunya.

• Vam continuar parlant de les càmeres de plaques.
• Vam recordar Pancho Villa i la Revolució Mexicana gràcies a les fotos de Casasola.
• Us vam explicar en què consistia la tècnica del Bromoli.
• I vam organitzar un taller amb Eduardo Momeñe. Recordeu que ara fem tres tallers de Photoshop amb la Lola Montserrat.

Fa pocs dies vaig passejar-me per Girona per provar un objectiu que m’acabava de comprar de segona mà. Les fotos que em van agradar més les vaig passar a blanc i negre, tot i que els colors brillaven com mai a la ciutat. Algú podrà dir que això és manipular la realitat: si el món és en colors per què mostrar-lo en blanc i negre?

Volia fotografiar una fulla que havia quedat atrapada en una tela metàl·lica, però just a tocar hi havia una altra fulla mig podrida. Vaig treure la fulla negra i vaig fer una composició amb la fulla solitària.  Algú podrà dir que això és manipular la realitat: si hi havia una fulla podrida per què l’havia de treure?

Anava a fer una foto en una casa abandonada, però com que l’interior era molt fosc, vaig haver de fer servir el flaix. Que ben il·luminada que va quedar la foto! Algú podrà dir que això és manipular la realitat: si la casa estava a les fosques, per què havia de fer que semblés clara?

Més d’una vegada he hagut de clonar uns maleïts cables elèctrics que m’espatllaven completament la foto. L’altre dia per exemple, era una església romànica. Algú podrà dir que això és manipular la realitat: si algú va fer passar els fils per davant de l’església per què els he de fer desaparèixer?

Revisant el disc dur, he trobat una foto que al seu moment havia descartat. És un paisatge prou bonic, però una zona del cel va quedar ben cremada. M’ha semblat que posant-hi una textura al damunt obtindria una bona imatge, i així ha estat: el resultat m’agrada força. Algú podrà dir que això és manipular la realitat: si la foto no m’havia sortit bé, per què maquillar-la?

Cada dia sentim a dir que els preus s’apugen i els sous s’abaixen, que s’apugen els impostos i es retallen els serveis, i els que manen diuen que això és el que convé per al país. Algú podrà dir que això sí que és manipular la realitat: si les coses van maldades per a la majoria, per què diuen que empitjorar-les és la solució?

Com es pot veure, aquest article no ve acompanyat de cap fotografia. Algú podria pensar que és per protestar per les mesures recents de capolar determinats serveis de la xarxa, o per demostrar que la tècnica de les retallades  també ha arribat al món virtual. Res d’això. Com que el contingut de l’article és gairebé tot pura ficció, no he trobat cap foto per il·lustrar-lo: jo no manipulo mai cap foto, faltaria més!

Algú podrà dir que aquest article és una manipulació de la realitat: si les coses són com són, per què no dir-ho obertament?

De pel·lícula, se n’ha fet, se’n fa i se’n farà. Però difícilment mai més no serà, la producció de pel·lícula, el fenomen econòmic que fou fa anys, quan per aquesta causa s’aixecaven grans complexos industrials i es generava una activitat econòmica al seu voltant equiparable a la de les grans produccions industrials del moment.

És per això que avui val la pena més que mai fer una ullada a un curiosíssim documental dut a terme el 1958, que mostra el procés de producció de la pel·lícula fotogràfica a la casa Kodak. Des de l’obtenció de les primeres matèries fins a la distribució de les populars capsetes grogues, la filmació ens mostra, no només uns processos de producció que formen part de la història, sinó també una manera d’entendre la indústria absolutament desconeguda avui dia, on encara tot es du a terme de forma mecànica, sense cap mena d’artilugi electrònic o, encara menys, informàtic.

El documental és en holandès, substitulat en anglès (però s’entén tot perfectament, encara que no us feu gaire amb els idiomes). Està dividit en dues parts, de nou minuts cada una i el podeu veure aquí:

(Por favor, abre el artículo para ver el archivo Flash o el reproductor.)

(Por favor, abre el artículo para ver el archivo Flash o el reproductor.)

Ho hem llegit, entre d’altres llocs, a XatakaFoto.

La campanya va tenir molta repercussió i aquest mateix lema se’l va fer seu molta gent, volent dir que pretenien ser rigorosos en el que feien. Però sempre n’hi ha de massa llestos i fins i tot hi va haver qui el va utilitzar també com a reclam; recordo la furgoneta d’una empresa de neteja que portava escrit en lletres ben grosses “La feina ben feta no té fronteras” (sic) una auto-negació que deixava clar que el senyor de la furgoneta es posava la medalla, però el missatge se’l passava pel forro.

Doncs bé, ja hem arribat al futur i podem deduir que la campanya no va tenir gaire efecte, a part que alguns la recordin, doncs ara sembla que el lema hauria de ser més vigent que mai i caldria posar eficiència i qualitat per davant de moltes altres coses. Per si fos poc, la crisi no ajuda gaire i propicia que no es doni treball a qui millor ho fa, sinó a qui menys cobra i d’altra banda, les retallades afecten a cultura i ensenyament, que no sembla gaire bo per millorar el panorama que ens espera.

Sembla que primi la quantitat per sobre de la qualitat i per això de males pràctiques n’hi ha arreu. El web PS Disasters, del que n’hem parlat sovint n’és un bon exemple en fotografia, però podem veure faltes ortogràfiques en els titulars de text de la TV, errades en pòsters, revistes, anuncis, pàgines web…

Tot i això, encara hi ha marques que aposten per fer-ho bé. Algunes fan anuncis que valen fortunes, al darrera hi ha agències de publicitat, creatius, dibuixants, fotògrafs, ajudants, models, maquilladores, retocadors… Tot un desplegament de recursos, personal i diners per mostrar-nos un producte perfecte, un anunci rodó on descobrirem els avantatges d’aconseguir allò que tant ens fa falta i ho voldrem gaudir. Si a sobre de tot això, comptem amb la professionalitat del maquetador de la revista, diari o web, que situa l’anunci en un lloc on el text del seu voltant pot fer ressaltar encara més les qualitats del producte, client i anunciant encara estaran més contents. O així sembla que hauria de ser.

Però hi ha casos en que és ben bé al contrari, com aquest quadre de dalt, on encara que no hi hagi una errada com a tal, la deixadesa o l’apatia de qui ho ha fet, també afecta i molt el resultat final. Per tant, encara que ho vulguem fer bé i ser rigorosos, hi haurà casos en què també dependrem de la feina d’altres i llavors el resultat pot no lluir com caldria o potser fins i tot pot arribar a ser contraproduent.

Tots en fem d’errades i cap de nosaltres pensa que ho fa malament, però hem d’intentar fer-ho el millor que sabem i aprendre mentre ho fem. De fotògrafs també n’hi ha com el de la furgoneta, que es posen la medalla d’artista però no varen entendre el missatge, encara que aquest és un altre tema…

Per cert, cercant imatges per a aquest article he trobat una errada que no vull deixar d’incloure-hi, encara que té poc a veure amb fotografia, però és tant bona que fins i tot va sortir a la BBC.

És un cartell on diu que està prohibida l’entrada de camions a una zona residencial, en les dues llengües oficials de Gal·les (l’anglès i el gal·lès)

Fins aquí tot sembla correcte pels que no hi entenem un borrall de gal·lès i ens pugui passar per alt, però com que ara és molt senzill provar el que hi diu al traductor de Google, veurem que realment hi diu: Jo no estic a l’oficina en aquest moment. Envieu els treballs a traduir. Per riure, no?

Més val que tot plegat ens ho agafem amb una mica d’humor, que sinó…

Si en teniu més exemples, els podríeu incloure a la resposta i en fem una bona col·lecció )

La primera imatge és de la campanya original i sorprenentment no l’he trobada per Internet sinó que me l’ha enviada en Quim Dasquens. La darrera del cartell al blog de l’Higini Herrero, inspiració a Ateneu Popular i altres a Sant Google.

Convé tenir en compte també que hem previst un descompte progressiu en el preu dels tallers, de manera que apuntar-se a més d’un de cop resulta més econòmic. Òbviament, afavorim als titulars del Carnet d’Amic d’EF amb un descompte addicional. De fet, aquesta pot ser una bona ocasió per demanar el carnet!

Centrant-nos en el primer taller, el més proper, ens agradaria recordar-vos el temari que seguirà la Lola, amb les variacions que ella cregui convenients en funció de les necessitats dels assistents:

1ª taller (28 de gener). Iniciació al programa Photoshop CS5.

• Estudi de l’entorn de treball.
• L’arxiu digital.
• Barra d’eines i paletes.
• Gestió i revelat del Raw.
• Estudi de les eines de retoc i dibuix.
• Eines de selecció, de text, de pintura, degradats, clonatge…
• Tractament d’imatge amb l’ús de capes.

Com veieu, es tracta d’un primer nivell, de caire introductori, però que ens permetrà tenir un contacte inicial amb les eines fonamentals que es fan servir habitualment en el tractament de les imatges fotogràfiques.

Com ja varem dir, per assistir a qualsevol dels tallers d’aquest curs és imprescindible disposar d’un ordinador portàtil amb Adobe Photoshop instal·lat i funcionat correctament. Si voleu saber més detalls sobre aquest curs (preu dels tallers, dates, temaris, condicions, etc), trobareu tota la informació en la noticia on anunciàvem la convocatòria.

Resumint: encara hi ha places lliures i queda només una setmana pel primer taller. Això vol dir que els que encara us ho esteu rumiant (m’apunto, no m’apunto…) teniu uns dies per decidir-vos. Després, ja sabeu: qui gemega ja ha rebut!

Al web www.suncalc.net podem buscar l’emplaçament geogràfic que tenim per objectiu de fotografiar. Si fem doble-clic sobre el punt exacte se’ns hi desplaçarà el diagrama d’assolellament corresponent pel lloc, la data i l’hora actuals. A la part superior se’ns permet buscar un emplaçament concret i escollir una data. També hi ha una línia temporal amb un regulador que podem desplaçar per triar una hora en concret. El diagrama variarà el seu contingut depenent de la nostra elecció.

Segurament ja sabreu que a l’estiu el sol té un recorregut més llarg i que també agafa més alçada respecte a l’hivern. El dia més llarg de l’any és el solstici d’estiu (21 de juny) i el més curt el solstici d’hivern (21 de desembre). Els equinoccis els trobem a la primavera i la tardor i són els dies exactes on el dia i la nit duren el mateix. La figura A mostra el diagrama d’assolellament que ens ofereix SunCalc per Barcelona el dia del solstici d’estiu. La línia groga de la dreta és la direcció en planta dels rajos de sol a la seva sortida i la vermella de l’esquerra la direcció a la posta. La línia de color intermig entre aquestes dues és la direcció dels rajos solars per l’hora que tenim seleccionada. D’aquesta manera, sobreposat al mapa, podem saber si en cada situació tocarà el sol o no en una façana en concret, o quina direcció tindran les ombres. A la part interior del cercle també hi ha dues corbes. La més aprop del centre correspon amb la projecció en planta de tot el recorregut diari del sol pel solstici d’estiu, per això en la figura A correspon amb la triada. I la més propera al perímetre de la circumferència correspon al recorregut solar del solstici d’hivern. Qualsevol altra data estarà compresa entre aquests dos recorreguts extrems.

A la figura B veiem el cas del solstici d’hivern. Observeu com la projecció en planta de tot el recorregut diari del sol correspon ara amb la corba més propera al perímetre de la circumferència, que té un recorregut més curt ja que el sol surt més tard i es pon més aviat que a la resta de l’any. En canvi la figura C correspon a un cas intermig, concretament és el diagrama de l’equinocci de primavera. El recorregut solar està al mig, lluny dels dos extrems (solsticis). Aquesta representació en planta ens permet poder determinar gràficament la inclinacií vertical dels rajos solars, però personalment crec que no és massa pràctic.

Una altra alternativa més exhaustiva però que no es pot utilitzar on-line, ja que és un programa gratuït però que s’ha d’instal·lar, és The Photographer’s Ephemeris. El funcionament i l’interpretació és semblant però disposem de molts més paràmetres per analitzar. La figura D mostra l’aspecte inicial.

A l’esquerra hi trobem el mapa i la informació semblant a SunCalc , i a la dreta un calendari solar i lunar pel dia seleccionat i els dos anteriors i posteriors. Però si cliquem el botó de detalls de la part inferior dreta obtindrem molta més informació útil com es veu a la figura E.

Aquí hi trobem dades molt útils com l’azimut i l’altura mesurats en graus, sense necessitat d’haver-ho de calcular gràficament com passa amb SunCalc. I si aneu investigant hi trobareu un munt més d’informació interessant.

Amb tot això ja no teniu excusa per fer una bona planificació i saber preveure quin pot ser el millor moment per anar a fer cada fotografia en concret amb la il·luminació exacta.