Partint d’aquest context, no deixa de resultar curiós observar com, a banda dels nostàlgics resistents, hi ha una mena de corrent de joves fotògrafs que s’encaparren en continuar fent fotografia tal com la feien els seus pares. O avis. I val a dir que estirant d’aquest cabdell es poden trobar coses molt interessants!

Un cas que probablement es podria qualificar d’extrem és el de Shinji Abe. Que pot semblar més xocant i incongruent que un fotògraf japonès de només 26 anys que practica una de les formes més clàssiques de la fotografia -l’anomenada street photography- sempre amb pel·lícula i que, per acabar-ho d’adobar, no té presència a internet en forma de fotobloc, web pròpia, compte Flickr o espai al feisbuc? De fet, per no tenir és que no té ni ordinador!

Les fotos que Shinji fa als carrers de Tokyo, d’un impecable blanc i negre de factura inexcusablement química, ens mostren escenes vibrants i plenes d’energia, de moviment, d’una vitalitat i activitat quasi enervant. Les seves composicions, radicals, amb punts de vista agosarats i extraordinàriament dinàmics, ens transporten ràpidament al bell mig del frenesí de la urbs nipona.

Afortunadament, no hem de fer les maletes i viatjar fins a Tokyo per veure algunes de les fotos d’en Shinji Abe. A la web third district gallery ens mostren una sel·lecció de la seva feina, amb ocasió d’una recent exposició d’aquest singular fotògraf titulada Tokyo.

Us convido doncs a fer un cop d’ull a les obres d’aquest jove fotògraf japonès que encara es mulla les mans per aconseguir les seves fotos. Espero que les fotos d’en Shinji us resultin tant interessants com ho han estat per mi.

Per cert, he ensopegat amb aquesta perla en una web que m’agrada visitar regularment i que us recomano: japanexposures.com. Val la pena!

Són prop de 185.000 fotografies, moltes d’elles mítiques i històriques com les del desembarcament de Normandia d’en Cappa o els retrats de Picasso del HCB.  Pel que es comenta, el preu voltaria pels 700 milions d’euros.

Aquesta col·lecció segons sembla serà gestionada, al menys durant els primers anys, pel centre Harry Ransom de la Universitat de Texas, a Austin. D’aquesta manera, molts fotògrafs, historiadors, comissaris, i el gran public en general en podran gaudir i estudiar tot el que hi ha a la col·lecció i fins i tot fer-ne còpies per a fins divulgatius.

Els socis de Magnum no perdran els drets sobre les seves imatges que continuarà gestionades per l’agència. Dell només ha adquirit l’arxiu imprès, però no els drets d’explotació, lo qual també es una bona noticia pels afortunats socis de l’agència.

Recordem que de moment l’única fotògrafa espanyola que pertany a Magnum és la Cristina García Rodero.

Visions de Calcuta és el resultat d’un magnífic treball de fotografia documental a una de les ciutats més populoses, fascinants del món i, indiscutiblement, un dels destins “fetitxe” de molts aficionats a la fotografia.

Us recordem que ja havíem publicat un altre projecte d’en Daniel Padró en aquesta secció:

Us convidem a fer un passeig imaginari i recórrer els carrers i racons de la gran Calcuta de la mà de l’amic Daniel Padró. Deixeu-vos guiar per la seva visió personal, la seva sensibilitat i les seves fantàstiques fotografies. Com a punt de partida, les seves explicacions sobre l’exposició:

Visions de Calcuta és un passeig pels carrers d’una ciutat desigual que arrossega una gran població marginal: gent i cultures vingudes de diferents parts, els qui comparteixen de sempre la ciutat amb els nou arribats, diferents maneres de veure el present i d’establir un futur. Uns carrers plens de vida i activitat, persones convertides en personatges, somnis i felicitats diferents els separen, però altres coses els uneixen, com l’ esperança. Amb un lema senzill: viure una vida humil mantenint la dignitat del dia a dia i buscant un demà incert.

La natura d’una urbs que imprimeix un ritme exasperant, amb el continu anar i venir dels seus ciutadans. Aquí es concentren la seva població local amb la gent dels afores que l’envaeix per obrir una nova jornada. Venen a vendre, treballar, negociar o simplement aconseguir alguna cosa que posar-se a la boca. Carregats fins al límit, tenen un llarg i esgotador recorregut per endavant, porten grans paquets al cap, braços, carros o carretes. Aquesta es la quotidianitat d’una antiga capital, una ciutat que viu grans records i potser enyora temps passats.

Aquí ens trobem un públic ampli que lluita cada instant, que propaga esforç, però que difon ganes de viure, amb felicitat a les seves esquenes, amb il·lusió de compartir bons i nous moments, i que ens ofereixen tot el poc que tenen. Com a tot arreu amb problemes i preocupacions, que deixen de banda per un moment.

Daniel Padró

Exposició

• L’article Millors retrats amb Flash per pocs diners ens ensenyava una manera de fer la llum del flash més difusa d’una manera molt barata i casolana.
• A Instal·lació i aplicació d’un perfil d’impressió se’ns va explicar què són els perfils d’impressió i com fer-los servir.
• Projecte Naica, fotografia subterrània parlava sobre un projecte per investigar les impressionants mines mexicanes de Naica.
• També celebràvem que Barcelona Photobloggers complia 3 anys, així que ara toca dir feliç quart aniversari!
• Us vam recomanar una pàgina: Earth Science Picture of the Day.

Com ja varem anunciar, el premi d’aquesta edició és la revista Matador, aquest cop dedicada a Barcelona, aportat per La Fábrica, que patrocina el Concurs Mensual EF.

La nostra enhorabona al guanyador! També volem felicitar-vos a tots per la qualitat de les fotografies presentades i agrair-vos la vostra participació.

Aquest any, a diferència de l’anterior, el temes del Concurs Mensual seran triats des de l’organització. Procurarem que siguin temes amplis, on el fet creatiu sigui part important de l’exercici i la visió de les diferents interpretacions sigui el més enriquidora possible.

Concurs Mensual EF ‘10 febrer: el tema

Anem per feina! El tema de l’edició del Concurs Mensual EF ‘10 febrer és: ESSÈNCIA. I des d’ara fins el diumenge 28 de febrer a les 24:00h  ja podeu enviar les fotografies per email a concurs.mensual.ef@gmail.com, indicant el títol i el vostre nom d’usuari.

Mumbai Slum (2009, realització de Marga Durà i Raquel Passola) és un audiovisual que ens mostra un dels slum de Mumbai. Els slums són ciutats petites dins de la gran urbs, on els seus habitants han trobat una manera de subsistir i, en moltes ocasions, de compartir i unir-se davant de la pobresa. El 55% dels habitants de Mumbai viuen en un slum i darrera d’aquesta caòtica i desordenada planificació urbanística és on batega l’autèntic Mumbai. Tres dones ens expliquen com han trobat la seva llar i el seu lloc en el món en aquestes comunitats.

De Melodia del Raval (1990-2000, poema i locució de César Muñoz) és el resultat d’un projecte desenvolupat per Jordi Oliver durant la dècada del 90, que va culminar amb la publicació del seu primer llibre, amb textos de Cesar Muñoz y Vázquez Montalbán. Amb aquest projecte va aconseguir la Beca Fotopres de la Fundació La Caixa que el va portar a estudiar al International Center of Photogrphy de Nova York. D’aquesta obra el seu propi autor ens diu:

Jo volia ser fotògraf, i la millor escola eren els carrers del Raval. Durant la dècada dels 90s, recórrer el barri amb la intenció de passejar, veure, sentir i fotografiar la vida d’un barri que, com deia Montalbán, ens sobrava.

Jordi Oliver col·labora amb el Magazine de La Vanguardia, entre d’altres, on ha publicat diversos reportatges com 55 días en Belgrado, Cirque du Soleil i Bajo el puente, retrat d’una família gitana desnonada i vivint sota un pont per no poder pagar el lloguer. Jordi Oliver es dedica també a la docència de la fotografia.

En aquest enllaç trobareu una interessant entrevista a Jordi Oliver, publicada a la web quesabesde.com.

Els dilluns de La Fàbrica: Jordi Oliver
Dilluns 8 de febrer a les 19:30h
La Fàbrica Barcelona
C/ Tapioles 53 (veure mapa)
Barcelona

Aquests darrers dies al fòrum hem pogut veure, entre d’altres, aquestes fotografies representatives de cada una de les seccions:

• Soledat compartida, continguda en aquest fil, de la categoria Retrat i Gent.
• Ulldeter,  continguda en aquest fil, de la categoria Paisatge.
• Sarcoscypha, continguda en aquest fil, de la categoria Macro
• Roba estesa i patriotisme al sol, continguda en aquest fil, de la categoria Altres.

A part de les fotos, darrerament al fòrum s’ha estat parlant de força coses:

• Dels pros i els contres de tenir una impressora fotogràfica.
• Del proper Taller de Creativitat amb Manolo Laguillo.
• D’algunes bones fotos, en aquest fil
• Recordeu que ja podeu penjar la foto pel Tema Setmanal a la galeria corresponent, i també que ja es pot votar el concurs del mes de gener.

Enguany, en el marc de l’Any Europeu de la Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social, la Fundació Arrels ha iniciat una campanya que, amb el nom de Posa sostre a Barcelona, vol donar a conèixer la realitat dels sense sostre a la Ciutat Comtal, fer difusió de la tasca que duen a terme, i mirar de recollir recursos per a poder seguir tirant endavant aquest projecte.

Dins d’aquesta campanya, i entre altres actuacions, s’emmarca una proposta molt original: aconseguir reunir un bon un recull de fotografies de sostres, per a conformar un mosaic unitari per a dir no a l’exclusió.

Com indiquen a la seva web, per a participar-hi cal:

1. Fes una foto que expliqui què és per a tu un sostre. Pot ser el sostre de casa teva, una nit amb estels, un dibuix del teu fill, una teulada maca… Ah! I no oblidis posar un títol a la imatge!

2. Acompanya la fotografia amb dues o tres línies en què ens expliquis què és per a tu un sostre o com podem posar sostre a Barcelona.

Una vegada fet això, ens pots fer arribar la teva foto d’alguna de les següents maneres:

• Afegint-la directament al grup Posa Sostre a Barcelona que hem creat al flickr (això ho pots fer si prèviament tens un compte a flickr)
• Enviant-nos la teva foto al correu posasostreabarcelona@arrelsfundacio.org Aquesta adreça electrònica s’està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la . Les fotografies que ens arribin les entrarem al nostre grup a flickr indicant el vostre nom i conservant el títol i l’explicació que ens envieu.
  
• Recorda, quan ens facis arribar la teva foto, indicar el teu nom i cognoms.

Què, us hi animeu?

Si voleu veure les imatges, visiteu la següent adreça de Flickr: http://www.flickr.com/groups/posasostreabarcelona/pool/

Una mica en relació amb això aquí us fem un breu resum de com preparar un test d’impressió per saber quin nivell d’enfocament hem d’aplicar a la nostra fotografia en qüestió.

El tutorial complert el podreu trobar aquí en anglès. Breument: es tracta que un cop ja teniu l’arxiu treballat,  amb totes les capes acoblades i convertit a les mides d’impressió, feu una selecció d’una zona concreta (es recomana una en la qual hi hagi contorns i zones amb detall fi) i l’enganxeu en un nou document en blanc (que com que és una prova serà d’unes mides més petites on hi càpiga la selecció que heu fet  i  amb la mateixa resolució que imprimireu la bona) en una capa nova.

Llavors aquesta capa es duplica 2 cops i al final tenim la selecció repetida 3 vegades (les re-ubiquem amb l’eina corresponent -V- perquè es vegin totes 3 a la vegada).

Cada una d’aquestes 3 capes la convertiu en objecte intel·ligent (botó dret a sobre cada capa > convertir en objecte intel·ligent) i apliqueu un enfocament diferent a cada una d’elles (com que és un objecte intel·ligent es podrà modificar  posteriorment el valor d’enfocament a cada una d’elles, si s’escau).

Posteriorment acobleu de nou, imprimiu i valoreu quin dels valors s’ajusta més als resultats desitjats. Fàcil, directe i eficaç! Però si ets novell i no t’ho expliquen possiblement donaries algunes voltes més abans no arribessis a aquestes conclusions, oi ?

Si teniu algun dubte, no s’entén algun matís en anglès o voleu parlar de proves d’impressió, de l’enfocament per impressió o publicació en web, podem engegar un fil al fòrum.

Vist a layersmagazine

La muntura EF (Electro-Focus) de Canon es va començar a fabricar l’any 1987 per als cossos EOS. La novetat era que l’autoenfoc el realitzava el propi objectiu mitjançant un motor elèctric que incorporaven. A més, tota la mecànica de l’objectiu, com el diafragma, és controlada pel cos a través de contactes elèctrics, sense cap palanca ni interruptor mecànic.

Des del primer objectiu EF ha passat molt temps i moltes han estat les innovacions. A més de 60 models diferents l’honor d’arribar a la xifra dels 50 milions ha recaigut en el renovat objectiu macro de 100mm (el Canon EF 100mm f/2.8L Macro IS USM) un objectiu de la sèrie L (L de luxe, per la seva gran qualitat) amb estabilitzador d’imatge híbrid i motor d’enfoc ultrasònic… res a veure amb el primer EF del 1987.

El reportatge que ens presenta Sàpiens recull una completa però amena biografia de Centelles, des del seu inicial interès per la fotografia, fins a la seva marginació de postguerra, passant per l’època que el féu famós com a fotoreporter: la feina com a periodista de diari, les seves imatges de la Catalunya republicana, els reportatges de guerra, a Barcelona i al front d’Aragó i, com no podia ser d’altra manera, la seva experiència documentalista als camps de concentració d’Argelers i, sobretot, de Bram.

El reportatge s’acompanya de textos i reflexions de coneguts fotoperiodistes com Pepe Baeza, Colita, Paco Elvira o Sandra Balsells. A més, són de gran interès les imatges que il·lustren els textos, totes elles de Centelles.. El reportatge es clou amb dues entrevistes creuades, una dedicada als hereus de Centelles, on expliquen les causes de la venda del llegat, i una altra dedicada a Jordi Roca, director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, que exposa la versió del Govern en aquest afer.

I, per si això no fos poc, la revista Sàpiens d’aquest més obsequia els seus lectors amb quatre reproduccions de fotografies de Centelles, on es recullen escenes de la guerra, des del front fins a la rereguarda.

Ei, encara no sou al quiosc?

El cartell del festival i una de les exposicions individuals corresponen a Alejandra Laviada, fotografa mexicana guanyadora del premi Descubrimientos PHE Epson 2009. Aquesta exposició es fa a la sala d’exposicions del complex El Aguila.

A MNCARS programenManhattan: uso mixto fotografía y otras prácticas – de 1970 hasta hoy.

A Alcala 31 exposa Juergen Teller. Logical! del 3 de juny al 22 d’agost. Aquí és on l’any passat hi havia la de la Annie Leibovitz.

També es podrà veure obra de László Moholy-Nagy, Hiroshi Sugimoto, Adriana Lestido, Roman Signer, Helen Levitt (Museo de Colecciones ICO), Francesc Català-Roca (Cuenca), Collier Schorr, Bleda y Rosa, Jeff Wall…

Aquí podeu llegir la nota de prensa oficial de PHE. Ja anirem anunciant a mida que anem sabent més coses.

Ho hem trobat a Fotoblog

L’Operació RAW experimenta poc canvis. És un exercici que fa temps que es fa i que es volia canviar per donar pas a noves seccions, però el propi Llorenç, que és qui se’n encarregarà a partir d’ara, en va demanar la seva continuïtat. Quant a la resta segueix amb la mateixa mecànica i esperem que per força temps més.

El corrEFoto és una nova activitat que substitueix al Joc Fotogràfic. El primer que ha canviat és el nom: ens recorda una mica al correllengua. I tracta precisament d’això, de la flama que passa de ma en ma deixant el testimoni a un altre. En el nostre cas, a través de la fotografia, però també de la paraula.

Les variacions que hem introduït son les següents: en primer lloc començarà i acabarà amb el mes i per tant serà finit i no com fins ara. Això ens permetrà penjar a la galeria cadascun dels nous reptes que se’ns plantegin. La segona variació: fins ara es jugava amb dues paraules, ara serà diferent. Mes a mes això anirà variant: potser algun mes només hi haurà una paraula, o cap, o potser tot haurà d’anar sobre un determinat tema. Això ja s’anirà definint a cada edició del corrEFoto, de manera que cada mes el desafiament serà una mica diferent.

De moment, per aquest primer corrEFoto ho farem senzill. Tindrem les dues paraules enllaçades com fins ara, però com a variació també hi haurà d’haver quelcom de color vermell a la foto que presentem. No es gens difícil aquest cop, oi?

Amb aquests canvis volem incentivar la participació a aquesta secció i fer-la més emblemàtica si cap.

Ho farem a través del fòrum com hem fet fins ara, però per tal de  facilitar la visió del conjunt un cop acabat el mes, cal que pengeu la fotos a l’àlbum del CorrEFoto de les galeries d’espaifotografic. Qui tingui algun tipus de dificultat només caldrà que ho pregunti, és un pas molt senzill que facilitarà molt la manera de poder veure les edicions del CorreFoto mes a mes.

Esperem que us agradi i que hi participeu. L’encarregat i moderador d’aquesta secció serà a partir d’ara en Jasdg.

El dissabte 13 de febrer encetem la tanda de tallers que us tenim preparats per a aquesta temporada. Aquest cop amb un dels grans mestres: en Manolo Laguillo, catedràtic de fotografia a la facultat de Belles Arts de Barcelona.

Laguillo necessita poca presentació per als qui portin uns anys en aquest món, però si no és el cas, podeu llegir l’entrevista que li va fer en Joan Porredon i en podreu saber molt més sobre ell i el seu treball com a fotògraf.

De caràcter afable i tarannà humil, com tots els grans divulgadors, en Laguillo ens ofereix un taller que creiem que pot ser d’utilitat als qui tenen l’anhel de comunicar i aspiren a fer-ho, als que busquen el camí i als que han perdut la inspiració, per a tots els que realment volen fer un pas endavant en aquest món de la fotografia.

De cara a fer un text introductori al taller, en Manolo Laguillo ens respon:

Soy un acérrimo defensor de la enseñanza cara a cara, sobre todo en algo tan físico, tan corporal como la fotografía. La enseñanza a distancia puede que funcione en disciplinas predominantemente intelectuales, pero para aprender fotografía no hay nada que pueda sustituir el ver cómo trabaja alguien que lleva dedicado a ella desde hace mucho. Es inevitable que con los años se acabe llegando a una actitud corporal, a una gestualidad, a una economía en los movimientos, que se perciben sólo cuando se está en presencia del que es ducho en la materia. Estoy refiriéndome a cosas que no se dejan describir con palabras, y que apenas cabe registrar en vídeo.

Pero además de esta cuestión del aprendizaje del oficio por vía de la imitación –que en el fondo es la mejor manera de aprender–, está la inyección de motivación, el empuje, la marcha, que todo taller, cursillo o seminario te aporta. La creatividad no cae llovida del cielo, que unos tienen y otros no, sino que es algo que puede cultivarse. Hay técnicas para estimularla, liberarla y potenciarla. Y son técnicas que podemos aprender.

Com podem desenvolupar la nostra creativitat? Doncs de moment podem fer un primer pas: assistint al taller.

El taller versarà doncs sobre el fet creatiu a la fotografia i seguirem el següent programa:

Primera part

• Imatges i llenguatge visual, dues maneres diferents d’expressar-se
• Com ser creatius i tenir ocurrències (d’on em ve la inspiració?)
• Breu descans per a prendre un cafè i pastes
• El plantejament d’un projecte (que em ve de gust fer?)
• Estratègies per a millorar en fotografia (soc tan dolent com a vegades crec?)
• Trucs i consells per refinar els nostres hàbits fotogràfics.
• Pausa per dinar tot fent un entrepà

Segona part

• Sessió de fotografia a l’aire lliure per resoldre un encàrrec ràpid.
• Exposició i discussió en grup de tot el que hem fet.

Sopar i col·loqui

Com podreu veure els que heu vingut alguna vegada als tallers d’EF, també el funcionament d’aquest taller te una concepció diferent i potser fins i tot creativa podríem dir-ne.

Aquest cop, a petició del ponent, farem una pausa breu per dinar i poder aprofitar al màxim les hores de sol per a fer la sessió a l’aire lliure. Hi haurà entrepans i refrescos per a tothom.

En canvi, després del taller qui ho vulgui es podrà quedar a sopar al mateix lloc on acostumem a fer-ho, el Restaurant La Taverna de les Sedes, on gaudirem d’un ambient molt més distès. El sopar no és obligat, però si aconsellable. Per això us animem a venir ja que allà tindrem mes estona per xerrar, compartir opinions i fer contactes.

Aquesta jornada tindrà lloc al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (Masia Can Banús, C/Marqués de Barberà 9, Vilassar de Dalt, veure Google Maps). L’horari serà de de 10h a 20:00h, amb un petit descans a la primera part. El preu és de 80€ el taller sense sopar o bé 105€ amb el sopar inclòs (25€).

La inscripció al taller és formalitza en fer l’ingrés en el compte 0081-0379-88-0001142220 del Banc de Sabadell (titular Espaifotografic). És imprescindible que indiqueu el nom, telèfon i email de contacte en el concepte de l’ingrés. La data límit per inscriure’s és el dimecres 10 de febrer.

Hem creat una secció als fòrums dedicada al taller des d’on us mantindrem informats. També és el lloc adient per avisar-nos si feu el pagament del taller i on també podreu fer consultes sobre el taller.

Si voleu contactar amb nosaltres per email, feu-ho a tallers.ef@gmail.com.

Des d’avui i cada dissabte al matí, acabarem la setmana recordant de què parlàvem un any enrere. Així doncs, desplacem el nostre amic l’ànec als dilluns per a fer també la tornada a la feina una mica més amena.

Som-hi. Comencem amb el més destacat de finals de gener de 2009:

• La volta al món del Jordi i l’Anna. El 29 de gener de 2009 estrenàvem també una secció en què el Jordi Corominas i l’Anna Jubero ens havien d’anar ensenyant les fotografies que feien en el seu viatge al voltant del planeta.
• Com il·luminar per retrat. En aquest article us parlàvem d’una web amb tot d’articles sobre la il·luminació en retrats, i d’una eina interactiva per fer proves.
• Les formes de la neu. Fa un any comentàvem que fa un segle Wilson Bentley va fotografiar milers d’estrelles de neu totes diferents.
• I vam citar dos fotògrafs més: Vee Speers i Chase Jarvis.
• Les més resistents d’Olympus. Fa un any parlàvem de dues càmeres Olympus de la sèrie µTough, que no per ser compactes cal que vagis a per l’escombra i el recollidor si et cauen a terra.
• Adobe Lightroom aviat en castellà. La versió 2.3 de Lightroom era a punt de sortir i, després d’un temps que només era en anglès, la gent d’Adobe havia decidit traduir-lo a diferents idiomes, entre els quals el castellà.
• Taller d’Adobe Lightroom. Fa cosa d’un any a EF organitzàvem un taller per aprendre a fer anar el Ligthroom, a càrrec de Víctor Prieto.

És en relació amb aquestes reflexions que ens volem fer ressò d’una noticia publicada a Barcelonaphotobloggers. Es tracta de la presència de Patrick Bailly-Maître-Grand, físic, pintor i fotògraf, considerat un dels més importants daguerrotipistes de l’actualitat. Patrick Bailly-Maître-Grand  impartirà la setmana del 8 al 12 de febrer de 2010 un taller que porta per títol “Fotografia o infografia?” a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya.

L’obra d’en Patrick és un reflex de la trajectòria per les seves tres especialitats. Les seves fotografies combinen el rigor científic, tecnològic i una estètica poètica traduïda amb humor. Es caracteritzen per una imaginació juganera, associada a tecnologies complexes, com el daguerrotip, la perifotografia, la estrobofotografia, els viratges, els monotips directes, i altres invencions. Per ell, la fotografia és un mitjà de mirar el món i donar-li un sentit provisional.

Patrick Bailly-Maître-Grand ha exposat al voltant del món i les seves obres formen part de col·leccions en els museus més prestigiosos, com el MoMA de Nova York, el Centre Pompidou de París, el Museu d’Art Modern i Contemporani d’Estrasburg, entre molts d’altres.

Trobareu tots els detalls i la informació detallada sobre el taller amb Patrick Bailly-Maître-Grand en aquest enllaç.

Noticia original a Barcelonaphotobloggers.

Per a aquests casos, VueScan ens hi pot donar una bona solució. VueScan és un programa creat per Ed Hamrick, un americà que l’any 1997 adquirí un escàner de pel·lícula, un HP PhotoSmart, i en aquell moment es plantejà un repte: seria possible crear un programa que donés millor qualitat que la que donava el programari oficial? Ho estigué investigant, i finalment presentà públicament el seu fruit: el programa VueSmart.

Tot i això, Hamrick volgué anar més enllà. Després d’aquest primer èxit, es dedicà a ampliar-lo, desenvolupant un programa que fos capaç de treballar amb el major nombre d’escàners possibles: així nasqué, finalment, el VueScan, del quan contínuament en surten noves actualitzacions, amb una llista més llarga d’escàners compatibles. Actualment, Vuescan és compatible amb 1200 escàners diferents (1.200 en Windows, 930 en Mac OS i 580 en Linux). Podeu veure’n la llista en aquest enllaç.

VueScan és un programa de pagament, compatible amb Windows, Mac OS i Linux (sí, també hi ha programes de pagament per a Linux, què us pensàveu?), que es pot baixar directament de la web de l’autor. També hi ha una versió gratuïta de prova, que imprimeix una marca d’aigua a les imatges, i que us podeu descarregar des d’aquí.

I, a més, està en català!

Olot Fotografia

Tot i aquesta varietat d’activitats, l’actuació més visible de l’associació ha estat i és la mostra Olot Fotografia, un festival de caràcter bianual, l’esperit del qual és el de donar a conèixer al gran públic l’obra de nous fotògrafs amb coses a dir.

La Biennal tindrà lloc del 31 de juliol al 29 d’agost de 2010. La presentació de propostes d’exposició es pot fer fins el 31 de març de 2010. L’Organització de la Biennal es farà càrrec de la selecció final dels participants. La seva decisió es comunicarà als fotògrafs seleccionats en el termini màxim de dos mesos i l’espai on exposar es concretarà abans del mes de juny.

Podeu consultar les bases de la biennal en aquest enllaç.