En ocasió d’aquest fet, aquests dies hem pogut veure unes fotos ben curioses de l’interior del Hindemburg. Curioses pel seu valor històric, però curioses també perquè no és habitual poder veure imatges en color de l’any 1936. Això és així, com bé sabeu, per les millores que l’americana Kodak i l’alemanya Agfa dugueren a terme en la tecnologia fotogràfica, si bé les primeres imatges en color ja són de mitjans del segle XIX.

L’article d’avui, en tot cas, no vol centrar-se en aquests aspectes històrics, sinó mostrar una altra cosa: aquestes imatges del Hindemburg han pogut ser compartides perquè pertanyen al fons dels Arxius Federals Alemanys, una institució que el 2004 cedí 100.000 de les seves imatges a la Fundació Wikipedia. Així, aquest fons no només pot ser consultat lliurement, sinó que pot ser utilitzat complint amb una llicència oberta.

Aquestes fotografies són d’un gran valor, ja que recullen imatges de la República de Weimar, l’Alemanya colonial, el Tercer Reich i l’Alemanya anterior a la reunificació. Si voleu consultar-les, podeu fer-ho des de la web de Wikimedia Commons:

• Commons: Bundesarchiv
• Category: Images from the German Federal Archive

Feu-hi una ullada, valen molt la pena! A veure si d’altres arxius (i ara penso en arxius més propers, també públics, que també tenen el fons digitalitzat, etc.) en prenen nota, ja que aquesta i no una altra és l’actitud real de servei públic!

En algunes ocasions són aquests moment d’avorriment els que ens inspiren idees. Sols amb nosaltres mateixos, sense possibilitat de fer res mes que ser-hi on som, el pensament vaga impunement i sovint la imaginació es troba la porta de la gàbia oberta i aprofita per sortir volant. Llavors, immersos en un estadi d’elevació espiritual provocat pel tedi més absolut, se’ns poden arribar a acudir coses realment esbojarrades, de les quals unes poques poden resultar genuïnament interessants.

Si més no, és el que sembla disposada a demostrar la Nina Katchadourian amb el seu projecte Seat Assignment. Aquest treball multidisciplinar que inclou fotografies, vídeos, so i imatges digitals, va començar durant una de les visites al lavabo de l’avió en un vol de llarga durada al març del 2010. Morta d’avorriment,  a la Nina no se li va acudir una altre cosa que posar-se al cap un dels protectors de paper pel seient del wc i fer-se una foto amb el mòbil.

Lluny de deixar-ho com una ximpleria sense més conseqüències, la Nina va veure-hi un munt de possibilitats. Llavors, va continuar experimentant amb els materials al seu abast —tovalloles de paper, gots i bosses de plàstic, el coixí pel coll, bufa, etc— creant combinacions i arrengaments força inspirats i fent-se auto-retrats que recorden inequívocament obres de la pintura flamenca del s. XV-XVII, assumint les limitacions imposades per les circumstàncies, és clar.

La Nina Katchadourian ha continuat treballant sobre aquesta idea, creant obres amb els materials més banals i rutinaris propis d’aquesta mena de periples aeronàutics. Per exemple, aprofita els fruits secs, caramels i altres restes de menjar o els seus embolcalls per transformar les fotografies d’ocells d’una revista en exòtiques i desconegudes aus tropicals. O treu partit dels reflexes sobre el paper setinat per modificar les fotografies originals, creant escenes d’autèntica elevació espiritual. Per resumir-ho, podem dir que la Nina ha fet força feina mentre no podia fer res: el projecte en brut aplega, entre d’altres materials, més de 2.500 fotografies fetes durant més de 70 vols. No podríem dir que és poca cosa, oi?

Potser alguns pensareu que tot plegat és una xorrada de les grosses, una volada d’aquelles que t’agafen i fas quan ningú et veu o així ho creus. Jo no estaria gens d’acord amb aquesta qualificació. A mi em sembla una proposta francament inspirada, creativa, fresca, innocent i plena d’un sentit de l’humor ben intel·ligent. Sincerament, crec que val la pena fer-hi un cop d’ull.

La resta, és a dir, les conclusions i valoracions personal, us les deixo a vosaltres. No cal dir que si us animeu a compartir-les a través dels comentaris, prou content que em fareu!

Aquests darrers dies, al fòrum hem pogut veure entre d’altres, aquestes fotografies, representatives de cada una de les seccions:

• A Llocs, indrets i racons la Senda ha penjat unes fotos de Monteagudo.
• A Bèsties, casos i coses, l’alex alonso ens ensenya aquest cop una Orchis simia.
• Al mateix fòrum, l’albert4vents ha penjat una sèrie del Jardí de Cap Roig.
• I en Suricaos s’entrena amb dues orquídies també a Bèsties, casos i coses.
• A Llocs, indrets i racons l’Arbernayco ens mostra una una estampa del refugi Lluís Estasen i el Pedraforca.

També hem parlat d’altres temes: de mapes de degradat, de l’exposició de l’Steve McCurry a Girona i del flux de treball amb programari lliure. A més, recordeu, que a EF tenim força iniciatives en marxa, que potser us poden interessar:

• El proper taller de fotografia d’orquídies amb l’Alex Alonso, el 13 de maig.
• El de nu femení intimista amb Josep Bou el 19 de maig.
• El Tema Setmanal.
• El Concurs Mensual d’EF
• L’Operació RAW
• Heu vist les Galeries dels usuaris d’EF? És fàcil crear la teva.
• El Fotomapa EF, una iniciativa per a geo-posicionar les vostres fotos de viatges. per Catalunya.

Recordeu que ha millorat el premi del Concurs Mensual. El premi consisteix en un xec virtual per valor de 100€ a gastar a la botiga DiseFotoStore.

Amb aquest xec podreu comprar el que vulgueu per aquesta quantitat o utilitzar-ho com a pagament parcial d’un producte més car.

A més, la foto guanyadora també s’exhibirà al web de Disefoto; una bona manera de poder difondre la nostra obra. Esperem que això tingui un impacte positiu en la participació i qualitat de les fotografies presentades al Concurs Mensual EF.

Aquí podeu veure les fotos que s’han anat presentant al concurs d’aquest mes amb el tema “Una part de mi”.

• Vam conèixer en Francesco Capponi, capaç de convertir qualsevol objecte en una càmera estenopeica.
• Vam parlar de les impactants imatges de la Comuna de París.
• També de l’estil pictoralista i de les dones que el van practicar.
• I us vam recomanar les publicacions de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Deixant de banda aquella bona gent que troba el seu plaer fotogràfic en la pròpia tecnologia fotogràfica (gràcies als quals existeixen capçals panoràmics, càmeres de plaques i tancs de revelat), la resta maldem per fer fotografies que representin fidelment la nostra mirada, una mirada que volem que sigui, per a nosaltres, original, fidel, lliure, alliberadora, personal, creativa i tantes altres coses i que, a més, per als altres, sigui una mirada interessant, explicativa, propera, complementària…

Com que lligar una cosa i l’altra no és gens fàcil, aleshores ens llancem a repetir una i altra vegada els mateixos cànons temàtics, fotografiant allò que tothom espera que fotografiem (això sí, mirant de trencar una mica les regles, no fos cas que sembléssim academicistes). No em creieu? Feu la prova. Aneu a Can Flickr, i busqueu: “loneliness”, “factory”, “street”, “bird”, “road”, “mountain”… O, si voleu coses més nostrades, “Tossa”, “pescadors”, “capvespre”…

I, sabeu quin és el problema? Que un graciós va dir una vegada “Si les teves fotografies no són prou interessants, és que la teva vida és poc interessant”. I, vinga, tots a fer l’indi per mirar de ser més bons fotògrafs! I, com que tots acabem fent l’indi de la mateixa manera, ja tenim la festa muntada. Com deia aquella bona dona, et felicito, fill!

Perquè, a veure, noi, explica-m’ho: si la teva passió són els trens elèctrics, què fas fotografiant papallones al Pirineu? Que no veus que, ni t’agradaran les fotos, ni la gent te les valorarà? Fes-me, si us plau, una sèrie de fotos del tramvia de Berlin que tens muntat al menjador de casa, que segur que t’ho passaràs millor, i ens contagiaràs a tots la il·lusió de les fotos qun ens les ensenyis! O, si ets un apassionat excursionista i geòleg, aprofita-ho per fer paisatges, i deixa’t estar de fotografia d’estudi, per més que la teva veïna et faci enveja amb les fotos que fa de nois amb poca roba!

Fa temps que penso que un dels problemes dels fotògrafs és que ens disfressem quan anem a fer fotos. I acabem sent còpies maldestres dels nostres propis estereotips sense adonar-nos-en. Mirant fotos per la xarxa, sovint em sembla que, si les fotografies de molts dels fotògrafs són poc interessants, no és que la seva vida sigui poc interessant, sinó que s’interessen molt poc per ella!

La imatge prové d’aquí, i l’hem trobada buscant “loneliness” al Flickr, entre les imatges llicenciades amb Creative Commons.

Asger Carlsen seria, des del meu punt de vista, un d’aquests creadors. Fotògraf danès resident a Nova York, va començar la seva carrera professional molt jove: als 16 anys va vendre una foto al diari local en la que mostrava un policia cridant-lo amb ell i un amic seu per calar foc a una tanca de fusta. Durant 10 anys es va dedicar a fer fotografia de successos per després saltar a la fotografia publicitaria per revistes. En començar a experimentar amb les eines d’edició digital, Asger va descobrir la possibilitat de crear les imatges per les que és conegut actualment.

Moltes de les obres de Asger Carlsen semblen fotografies caseres, instantànies fetes per mans inexpertes en les que es mostren figures inicialment humanes, a cops extraordinàriament distorsionades per malformacions tan extremes com inexplicables. Són éssers humans, o així ho intuïm, però el seu aspecte és ben lluny del que considerem normal, acceptable o inclús possible: alguns estan reduïts a escassament un membre o una massa de carn amorfa, altres tenen quatre ulls, o un cap suplementari a sobre, o una cara al clatell… En altres casos, les alteracions són més subtils, però no per això menys esgarrifoses. Poden ser inclús gairebé infantils, per la seva concepció aparentment pueril i còmica, com les ridícules cames fetes amb simples llistons de fusta.

Ja us avanço que encara estic mirant de pair el que he vist a les galeries de l’Asger Carlsen. Penso que és un d’aquells artistes dels que m’agradaria veure l’obra en directe, en exposició, per esbrinar quines sensacions em desperten, quines cordes em toquen. En qualsevol cas, estic convençut que és ben difícil que ningú quedi indiferent davant de les seves imatges.

Com sempre acostumo a dir, però poques vegades succeeix, us convido a dir la vostra, a expressar el vostre parer sobre l’Asger Carlsen i la seva feina en els comentaris. Si us ve de gust, també podeu veure el següent vídeo en el que dona algunes explicacions sobre la seva obra, les seves motivacions, fonts d’inspiració, mètode de treball…

(Por favor, abre el artículo para ver el archivo Flash o el reproductor.)

Com cada divendres, a continuació un petit resum del que s’ha estat veient al fòrum darrerament que, com que som en plena primavera i portem unes setmanes de pluja, un tema monopolitza la temàtica de les fotos dels nostres usuaris.

• A Bèsties, casos i coses l’EnricM ha penjat una sèrie de floripondis.
• Al mateix fòrum la Sussss ha penjat la foto d’una Satalia i la Llui un detall d’una orquídia.
• També a Bèsties, casos i coses, l’alex alonso ens ensenya l’emergència d’un odonat.
• A Llocs, indrets i racons en juanlopez4691 ha pujat una foto carregada de tensió.

També hem parlat d’altres temes. El dia 29 va ser el dia mundial de la fotografia estenopeica, vam veure fotos fetes amb un contenidor d’escombraries estenopeic i en Porre va fer un visor live view estenopeic. A més, recordeu, que a EF tenim força iniciatives en marxa, que potser us poden interessar:

• El proper taller de fotografia d’orquídies amb l’Alex Alonso, el 13 de maig.
• El de nu femení intimista amb Josep Bou el 19 de maig.
• El Tema Setmanal.
• El Concurs Mensual d’EF
• L’Operació RAW
• Heu vist les Galeries dels usuaris d’EF? És fàcil crear la teva.
• El Fotomapa EF, una iniciativa per a geo-posicionar les vostres fotos de viatges. per Catalunya.

Recordeu que ha millorat el premi del Concurs Mensual. El premi consisteix en un xec virtual per valor de 100€ a gastar a la botiga DiseFotoStore.

Amb aquest xec podreu comprar el que vulgueu per aquesta quantitat o utilitzar-ho com a pagament parcial d’un producte més car.

A més, la foto guanyadora també s’exhibirà al web de Disefoto; una bona manera de poder difondre la nostra obra. Esperem que això tingui un impacte positiu en la participació i qualitat de les fotografies presentades al Concurs Mensual EF.

Aquí podeu veure les fotos que s’han anat presentant al concurs d’aquest mes amb el tema “Una part de mi”.

• Vam entendre fàcilment com varia la perspectiva quan canviem el punt de vista.
• Vam descobrir que Andrey Trukhachev era fotògraf, a part de gendre de Gorbachev.
• Us vam ensenyar els bodegons de Carl Kleiner.
• I vam programar la Sortida Primavera. Enguany visitarem Castellar de n’Hug.

En aquest terreny del joc i el picar d’ull és que trobo que es mou el treball dels germans Marvellini. En que consisteix? Miraré d’exposar-ho de la manera més prosaica i quirúrgica possible: preneu uns retrats antics de familiars, convenientment emmarcats a l’estil propi de l’època, els hi afegiu els trets propis del uniforme d’alguns dels super-herois més populars de Can Marvel, l’anime japonès o les pel·lícules de terror, entre d’altres, i més o menys ja ho tindríeu resolt. Cal dir que hi ha moltes maneres de fer això que, de manera tan grollera com simplista, he explicat. Però el joc certament guanya interès i atractiu quan es fa amb gràcia, bon gust, impecable execució, estil i sentit del humor.

El resultat? Cal veure-ho per copsar-ho, que veritablement fa de mal explicar i perd tota la gràcia, com ja heu comprovat en el paràgraf anterior. Que més haig de dir-vos, doncs? Veritablement, no tinc més remei que convidar-vos que visiteu vosaltres mateixos les galeries dels Germans Marvellini, per tal que us feu una idea més clara de l’assumpte.

El ventall de possibles qualificatius que podeu aplicar a aquest curiós projecte triar és ben ample: començant amb algun de to escatològic, passant per la banal ximpleria i progressant fins la més excelsa genialitat, si voleu. Sincerament, jo m’he divertit molt mirant-me’l!

Antoni Benaiges, originari de Mont-Roig del Camp, fou destinat a aquesta població el curs 1934-1935, per a responsabilitzar-se de l’educació dels infants a l’escola pública. D’esquerres, sindicalista i promotor de les pedagogies més avançades, trobà en el petit llogarret castellà un lloc idoni per a implantar les noves metodologies d’ensenyança. Així, entre altres coses, importà una impremta, i començà a elaborar els materials escolars allà mateix, adaptats a les necessitats i la realitat dels vailets d’aquella terra, i amb el suport i participació dels propis alumnes. Aquests quaderns, on els propis nois hi aportaven els textos, foren ben aviat distribuïts més enllà de Bañuelos, com a mostra d’un treball exemplar i modèlic. Un d’ells, titulat “El retratista”, mostra l’experiència dels alumnes al costat del fotògraf del poble, en un exemple d’educació vivencial, basada en la implicació de la pròpia gent de la contrada. Un altre, “El Mar. Visió d’una nens que no l’han vist mai”, recull les descripcions que feren els alumnes sobre què podria ser, i com podria ser, aquest mar misteriós.

I és que una de les il·lusions d’Antoni Benaiges era portar els alumnes, aquell mateix estiu del 1936, a veure el mar, al seu Mont-Roig natal. Això, però, no fou possible. detingut el 1936, Antoni Benaiges fou vexat, torturat i assassinat.

(Por favor, abre el artículo para ver el archivo Flash o el reproductor.)

Davant d’això, el fotògraf Sergi Bernal decidí emprendre el camí de recollir de forma audiovisual, en un documental que li servís d’homenatge, l’exemple d’aquest mestre català. Actualment, l’obra, sota el títol de “El retratista”, ja està avançada, tot i que encara queden diverses filmacions i, evidentment, el muntatge. Com que tot això té unes despeses, Sergi Bernal ha creat una pàgina a Verkami, per a recollir suports per a poder acabar aquest projecte. Si voleu participar-hi, hi teniu diverses opcions i modalitats.

Esperem que aviat pugui recollir tot el fons necessari i que puguem veure’n el resultat!

Ho hem llegit aquí.

(Por favor, abre el artículo para ver el archivo Flash o el reproductor.)

Aquí podeu veure al Manolo Laguillo contestant al Josep Bou, amb qui tindrem ocasió de participar en el taller de fotografia de nu intimista del proper dia 19 de maig.

Genealogies de la Fotografia. Sis Fotògrafs Fonamentals (I)

18 hores de treball amb Manolo Laguillo

1. Eugène Atget (1857-1927)
2. Edward Weston (1886-1958)
3. Lewis Hine (1874-1940)
4. André Kertész (1894-1985)
5. August Sander (1876-1964)
6. Josef Sudek (1896-1976)

Cada un d’aquests sis fotògrafs està en l’origen d’una tendència, d’un moviment, d’una manera, reuneix en la seva obra una tradició i, alhora, inaugura una altra. Cada un té el seu arbre genealògic propi, amb línies visibles però també subterrànies, que uneixen entre si a les diferents fornades de fotògrafs, a les successives generacions. Ells ens donaran peu per recórrer la història de la cultura dels dos últims segles.

La importància dels sis fotògrafs dels que ens ocuparem és indiscutible. Això és així no només perquè el seu treball resta eloqüent per a nosaltres, tingui alguna cosa a dir-nos, sinó perquè també ho va ser per als nostres immediats predecessors, i per als que, al seu torn, els van precedir a ells.

Els criteris per escollir són els següents:

1. Que hagin donat origen a una línia de treball, a un tarannà fotogràfic.
2. Que estiguin representats tant el vell com el nou continent, per intentar compensar la hegemonia de la fotografia dels EUA, d’evident naturalesa.
3. Que la seva florida acabi abans de la Segona Guerra Mundial.
4. Finalment, que existeixi una afinitat entre el seu treball i el que s’està fent ara.

Un terç del temps de cadascuna de les sessions estarà dedicat a construir les constel·lacions de fotògrafs que s’agrupen al voltant de cada un d’ells (Cartier-Bresson, Walker Evans, Alfred Stieglitz, Álvarez-Bravo, Bill Brandt, Harry Callahan, Robert Doisneau, Eugene Smith…), a traçar les seves respectives línies genealògiques, encara que en un segon lliurament hagi ocasió de que ens centrem en ells.

Deixem pel final el referir-nos al que segurament és el més original d’aquest seminari: la aproximació a aquests fotògrafs la farem fonamentalment des de la pràctica de l’ofici. Per què van prendre les decisions que van prendre? De què alternatives van disposar? Amb quins procediments treballar? Com planificar el seu treball? Podrien haver fet el que van fer un altre nom?

6 sessions de treball, 3 hores per sessió, 15 participants, un seminari amb Manolo Laguillo

14, 15, 21, 22, 28 i 29 de maig de 2012, de 19 a 22 h

Galeria H2O
Verdi 152, Barcelona
93 415 18 01

Ens agradaria que els guanyadors dels sortejos ens comuniquin han rebut el llibre i enviïn, si es possible, una fotografia d’ells amb el premi del sorteig.

Sempre es bo saber que aquesta persona existeix i està agraïda. I així la resta, que no han estat tan afortunats, veuran també que el sorteig ha estat transparent.

Les nostres felicitacions! A tots els participants, gràcies per animar-vos a jugar i gràcies també per les vostres opinions i comentaris.

Aquest migdia farem públic el nom de la persona afortunada que s’endurà un exemplar del llibre. Com explicàvem a la convocatòria del sorteig, triarem el guanyador aleatoriament fent servir el web Random.org.

En aquest llistat podeu consultar el número amb el que participeu i al migdia direm el de l’afortunat i inclourem la captura de pantalla de random.org. Seguidament ens posarem en contacte amb el guanyador per enviar-li el llibre. Sort a tots!

Número, nom i cognoms dels participants

1. Antoni Bernat Roca
2. Sandra Sinués
3. Jaume Llorens i Bach
4. Pilar Caralps Frias
5. Ferran Molinas
6. Lara B. Gómez
7. Josep Oriol
8. Xermán Peñalver López
9. Esther Garcia Yeste
10. Isaac Vela Branera
11. Joan Torrens
12. Manel Benavente Ibars
13. Laura Comellas Torres
14. Susana Cobos
15. Llorenç Gallego Mateu
16. Narcís Fortià i Tor
17. Joan Soler Parull
18. Enric Manonelles i Moltó
19. Montse Morante Vallejo
20. José-Angel Sáez-Díez G.
21. Marc Solé
22. Jordi Vinyets
23. Jordi Egea Torrent

24. Pilar Berenguer Teixidó
25. Bernat Zaragoza Travieso
26. Miquel Pons Bassas
27. Àlex Alonso Puente
28. Climent Clerch Valls
29. Albert Miralles Gabarró
30. Ernest Aymerich Colomer
31. Xavier Serra Rucarols
32. Claudi Cervelló Roset
33. Albert Sánchez Ureña
34. Quicu Serra Torrecillas
35. Carla Amelburu Hernández
36. Carles Corbi Verge
37. Angel Lopez Bejar
38. David Lázaro Pomar
39. Víctor Merencio Nin
40. Judit Carrero Rubinat
41. Yassin Amrani Gonzalez
42. Joan Boira Guiñón Boira
43. Esther Molina Fernandez
44. Isaac Atienza
45. Ramon Muns Vila
46. Jordi Albà Golet

Us agraïm a tots la vostra participació i en particular a tots els que ens han fet comentaris, per la seva aportació i suport.